No sé on vaig llegir que la diferència entre els adults i els infants és el preu dels juguets. De vegades, però, afortunadament, no cal gaire cosa per despertar la il·lusió dels més petits, i dels més grans també, com per exemple trepitjar neu. Tots els anys, després de les primeres nevades, els pobles de muntanya s'omplin de cotxes que hi pugen a gaudir d'aquesta felicitat petita, desafiant el fred amb bufandes i guants de colors que destaquen damunt del blanc immaculat, encara, de la neu.
Abans de marxar, fan una gran bola i la llancen damunt del cotxe, perquè quan tornin a la ciutat tothim sàpiga d'on vénen.
La foto és de l'hivern passat.
La neu sempre és una il·lusió renovada per a grans i petits.
ResponEliminaPer cert m'he assabentat amb una mica de retard que ahir va ser el teu aniversari: Moltes felicitats!
Quina sort poder compartir aquestes felicitats petites i llavors és quan són felicitats més grans.
ResponEliminaya es pate de mis enlaces, una cosa podria colocar en mi direccion lña palabras , sur, es que es tierra de letras sur, por lo mas muchas gracias para mi es un placer enlasar y dar a conocer otros idiomas, chao felices fiestas.
ResponEliminakina il.lusió!!!! és la cruilla d'horta!!!
ResponEliminagràcies x aq felicitat, tant gran per a mi
ptonets!
Doncs sí, un petit post ple de sentiments i sensacions per a molts de nosaltres... il·lusions!!
ResponEliminaPens que saber apreciar el que els dies ens ofereixen, i saber gaudir dels moments, és una sort, o potser és la vertadera saviesa, o la felicitat.
ResponEliminaGràcies per recordar-nos-ho, que va bé adesiara.
em estat aquest mati a la Mussara i Mont-ral i feia un goig tot nevat
ResponEliminaFelicitats, moltes felicitats! (Tu ja saps...)
ResponElimina