Ahir ens vam tornar a reunir el Club de Lectura de Tortosa, com cada mes, en aquesta ocasió per a comentar La petita història dels tractors en ucraïnès, de Marina Lewycka. Pensava que no vendria gaire gent, ja que no és una autora molt coneguda, però la meva sorpresa ha estat trobar-me plena la sala múltiple de la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Quina alegria veure una biblioteca plena de gent per a comentar un llibre que s'ha llegit prèviament! I no regalàvem cava ni pastissets! Només gent amb ganes de compartir les seves sensacions i impressions sobre un llibre.
Després d'un any de funcionament ja hem arribat a 60 membres inscrits, que no sempre acudeixen a la cita mensual, però sovint ens visiten nous, i sobretot noves, amants dels llibres que fan crèixer el nostre Club.
Ahir, com sempre, no vam arribar a un consens innecessari sobre el llibre. Totes les opinions són benvingudes, i de vegades el debat es torna apassionat, i altres lúdic. En general, La petita història dels tractors en ucraïnès ha estat ben rebuda per la majoria dels membres. Aquesta història que transcorre a Anglaterra, sobre la relació que s'estableix entre un vell de 84 anys i una jove emigrant ucraïnesa de 36, que el sedueix amb la seva explosivitat i el talent dels seus pits generosos. Les dues filles del vell Nikolai fan tot el possible per a evitar aquesta relació que provoca tot un seguit de divertides i estrambòtiques situacions. Alguns membres del Club de Lectura l'han trobat realista, altres inversemblant, però tots hem passat una bona estona parlant-ne.
La propera trobada serà el 25 de febrer per a comentar un dels meus llibres preferits: Las ratas, de Miguel Delibes.
Després d'un any de funcionament ja hem arribat a 60 membres inscrits, que no sempre acudeixen a la cita mensual, però sovint ens visiten nous, i sobretot noves, amants dels llibres que fan crèixer el nostre Club.
Ahir, com sempre, no vam arribar a un consens innecessari sobre el llibre. Totes les opinions són benvingudes, i de vegades el debat es torna apassionat, i altres lúdic. En general, La petita història dels tractors en ucraïnès ha estat ben rebuda per la majoria dels membres. Aquesta història que transcorre a Anglaterra, sobre la relació que s'estableix entre un vell de 84 anys i una jove emigrant ucraïnesa de 36, que el sedueix amb la seva explosivitat i el talent dels seus pits generosos. Les dues filles del vell Nikolai fan tot el possible per a evitar aquesta relació que provoca tot un seguit de divertides i estrambòtiques situacions. Alguns membres del Club de Lectura l'han trobat realista, altres inversemblant, però tots hem passat una bona estona parlant-ne.
La propera trobada serà el 25 de febrer per a comentar un dels meus llibres preferits: Las ratas, de Miguel Delibes.
Maluradament, tampoc vaig poder assistir-hi ahir, ni he llegit més allà del titol de la novel·la. Però d'aqui ve la meva pregunta - per que s'ha traduit "A Short History..." (o sigui UNA) per "La petita .." ?
ResponEliminaPot semblar una tonteria (especialment comparat amb alguns errors - o horrors - de veritat en algunes traduccions) però son petits problemes aixi que em mantenen despert per la nit :)
Felicitats per les reunions del Club i els llibres triats; m'han dit que va estar molt bé !
Envejo aquestes trobades, però no aconsegueixo reunir un grup de gent que li interessi fer "parròquia", que hi farem... seguiré insistint.
ResponEliminaAvui voltant per aquests mons de Bloc he trobat un post que recomano com a felicitats petites (aquelles que esdevenen tant grans): http://unabrisadeamor.blogspot.com/2008/01/las-siete-maravillas-del-mundo.html
perdona se'm ha tallat:
ResponEliminahttp://unabrisadeamor.blogspot.com/2008/01/
las-siete-maravillas-del-mundo.html
brian
ResponEliminaEt desitjo que mai no te'n assabentis de com l' han traduït al castellà, passaries una veritable i llarga "nuit blanche" :)
jesús
En un dels clubs de lectura on participo també vam llegir aquesta novel·la, tots ens ho vam passar molt bé llegint-la i parlant-ne.
El vostre club és molt nombròs, no deu ser fàcil posar-hi culledrada!!
ni tampoc fer de moderador!
Brian, tens raó, de vegades a l'hora de traduir potser es vol ser original, o posar-hi cullerada, quan només cal ser el màxim fidel possible.
ResponEliminaMoltes gràcies, jomateixa, per recomanar-me aquest post que segurament utilitzaré. I no et desanimis; continua buscant aquest nucli de gent.
Nuria, tens raó, si el grup continua creixent caldrà prendre alguna mesura com ara fer diversos grups, tot i que ara funciona bé ja que, normalment, són entre 15 i 20 les persones que vénen,
Felicitats per l'activitat, no sempre és fàcil engrescar a tantes persones...
ResponEliminaHola jesus!
ResponEliminaque honor recibir tu visita en mi blog!
gracias por dejarme un comentario!
Petonets desde Argentina!