Els Postres de músic d'un rellotger

És indescriptible l'alegria que m'emporto cada vegada que algú m'obsequia amb algun comentari sobre els meus contes. Avui he rebut un nou regal d'aquesta mena de mans de Jaume Puig i el seu blog Nau Argos , en forma de comentari de Postres de músic. He trobat molt interessant com ha centrat gran part de l'anàlisi en el tractament del temps en els meus contes, fins al punt d'anomenar-me rellotger. M'ha fet molta gràcia.

Aquest comentari i altres que han aparegut recentment demostren l'encert que vaig tenir d'iniciar aquest blog amb la primera intenció de promocionar la meva tasca d'escriptor, ja que ha recuperat el meu llibre d'alguna lleixa oblidada d'alguna llibreria. Sempre ho he dit això, que la meva primera motivació en crear un blog era promocionar-me com a escriptor, i també he dit sempre que aquesta eina es va transformar de seguida, no en una eina per a promocionar-me, sinó en un dels principals objectius de la meva tasca. Com vaig dir a les Jornades sobre la Catosfera, vaig comprar un martell per a penjar un quadre, i he acabat penjant el martell.

Algú potser s'escandalitzarà, o trobarà immoral o poc correcte utilitzar el blog com a promoció personal. Jo sóc un escriptor desconegut, que no apareix en cap llista, ni compta amb grans campanyes de màrqueting pagades per la seva editorial, ni rep el ressò mediàtic de cap mitjà de premsa, i que intenta desenvolupar la seva tasca en la llengua materna, una llengua minoritària que dificultarà la seva difusió a grans mercats. Jo, aquest escriptor, disposo d'aquest blog, el meu, com a petit, i pràcticament únic, altaveu de les meves activitats, i trobo un preu massa car haver de renunciar-hi. Evidentment, si em limités a parlar de mi contínuament, els visitants (i sobretot jo mateix) s'avorririen i fugirien d'aquest racó dalt del món, ja que hi ha altres coses molt més interessants a la blogosfera i tots tenim la llibertat de decidir. Per a mi és un plaer i un joc continu inventar-me Desdefinicions cada setmana, i buscar Cares del món sorprenents, i enginyar-me jocs literaris per fer-vos pensar o motivar-vos a escriure, i reflexionar en veu alta, i escriure sensacions, i, de tant en tant, parlar dels meus llibres.

Per tot això, gràcies a tots i a totes les visitants.