Les Felicitats petites són com granets de magrana que per separat semblen més aviat poca cosa, indignes de tenir-se en compte, però que en conjunt formen un fruit deliciós i bell.
Fa mesos hem descobert a casa que els granets de magrana són un bon ingredient a les amanides. Destaca el seu roig sobre el fons verd de l'enciam, esquitxen d'alegria el plat i en cada un dels mossos notes com esclaten a la boca petites gotes de dolçor.
Val la pena acompanyar cadascun dels nostres dies amb un granet de magrana.
Jo també fa poc que he descobert que la mangrana és boníssima per a condimentar les amanides.
ResponEliminaSalut i que no mos falte la gana!
M'encanten les magranes, i més ara que són com la felicitat! Les provaré a les amanides, gràcies per la idea.
ResponEliminaPer sis granets de magrana ara tenim les estacions de l'any. Tan poca cosa no deuen ser oi? ;)
ResponEliminaSón boníssimes, a l'amanida o soles. O en un plat amb sucre.
ResponEliminaBonica metàfora! També alguns grans podem ser lleugerament àcids, mmmm. La foto m'encanta.
ResponEliminaBonita metáfora, sí. Y sin las dos últimas líneas, tanto mejor...
ResponElimina