Els germans Marx a l'Oest

Un nou film dels germans Marx en aquesta secció intermitent De pel·lícula. Els germans Marx a l'Oest té un record especial per a mi, però no de quan la vaig veure, sinó precisament d'abans. Quan jo era petit, el galliner de La Renaixença, un dels cinemes de Cornudella, estava ple de cartells de pel·lícules, una de les quals era Els germans Marx a l'Oest. Jo, amb la meva innocència, em pensava que aquelles eren les pel·lícules que es veurien properament, i em vaig passar molt de temps esperant el moment de veure-la anunciada el diumenge al matí. No vaig aconseguir veure-la fins que ja era gran i, com dic en un dels meus contes, el meu germà preferit ja no era el mut, sinó el Grouxo.

De les pel·lícules del germans Marx, a més de la seva bogeria surrealista i els diàlegs genials del Grouxo, em quedo amb l'entusiasme dels protagonistes que mai cauen en el defalliment malgrat les adversitats que els depara el guió i el seu ànim de lluitar al crit de: "Más madera!" (ho sento, la frase em surt més del record així, en castellà)

-Aquest és el model de barret que es porta ara, amb cua de castor.

-Però la cua no hauria de tapar-li l'esquena?

-Amb aquesta cara, no.

-Un bitllet per a l'Oest, fins al final.

-70 dòlars, si us plau.

-Tingui, no es molesti a comptar-los.

-Només n'hi ha seixanta!

-Ja li he dit que no es molestés a comptar-los.

Jo no treballo per amor a l'art. Una vegada em vaig enamorar i va ser un mal negoci; però aquest és un altre cantar, i molt desafinat.