Ditades al vidre, de Josep Igual

Amb aquest recull de poemes, editat per Aeditors, finalista del premi Vila de Martorell 2008, Josep Igual ens porta a un món on regna la paraula precisa, la paraula exacta per transmetre uns sentiments molt lligats a l'existència humana.

Josep Igual, amb lucidesa, sembla que arribi a l'essència de les coses amb el mínim de paraules possibles, i demanarà la nostra participació activa, la nostra complicitat.

Com sempre, la millor manera d'explicar el llibre és mostrar tres poemes d'aquest recull, d'aquestes Ditades al vidre, d'aquestes empremtes d'un escriptor de raça.

Signes

Se'ns tornaran signes les arrugues,
respostes provisionals transitades
per mirades i llavis que ens reinventen


Foc fatu

Potser seràs foc fatu en el pentagrama cec,

una reverberació que et reescriurà
discretament

en la circumstancial memòria de l'espill.

Crepuscle

Puerilment
tanques els ulls.
La polpa del crepuscle batega
sota la parpella fatigada.

Bog d'esperes eixorques
vols creure que els límits
et seran peitosament arranats.