el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
12 de juny 2008
El darrer tast de les taronges
Per què trobem més bones les taronges, tot just quan s'estan acabant? Perquè han acumulat dolçor tot aquest temps? Perquè sabem que tardarem mesos en tornar-ne a tastar de fresques?
Aquí sí que discrepo, m'agraden les primerenques perquè són més acidetes, l'enyor d'unes bones taronges (les que no porten vernís), l'hivern... aquestes tan dolces i empalagoses ja no m'agraden tant...
Per què trobem més bones les taronges, tot just quan s'estan acabant?
Aquí sí que discrepo, m'agraden les primerenques perquè són més acidetes, l'enyor d'unes bones taronges (les que no porten vernís), l'hivern... aquestes tan dolces i empalagoses ja no m'agraden tant...
ResponEliminaS`poso que per que estan al seu punt de maduressa i son mes bones.
ResponEliminaCom n'és de bo un suc de taronja recent expremut!
ResponEliminaI la gent compra sunny...
sense dubtar-ho: per mi és perquè tardarem en tornar-ne a menjar!!!!!!
ResponElimina:DDD
A mi em passa també, i amb les mandarines i els préssecs, quan s'acaben és quan els trobo més bons. Llei de vida!
ResponEliminaa mi m'agraden les sanguines, però perquè no es fan ja?
ResponEliminaLes maduixes a Finlàndia són més dolces quan estan acabant, també. Ple de nits blanques del nord.
ResponElimina