el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
7 comentaris:
Aquí sí que discrepo, m'agraden les primerenques perquè són més acidetes, l'enyor d'unes bones taronges (les que no porten vernís), l'hivern... aquestes tan dolces i empalagoses ja no m'agraden tant...
S`poso que per que estan al seu punt de maduressa i son mes bones.
Com n'és de bo un suc de taronja recent expremut!
I la gent compra sunny...
sense dubtar-ho: per mi és perquè tardarem en tornar-ne a menjar!!!!!!
:DDD
A mi em passa també, i amb les mandarines i els préssecs, quan s'acaben és quan els trobo més bons. Llei de vida!
a mi m'agraden les sanguines, però perquè no es fan ja?
Les maduixes a Finlàndia són més dolces quan estan acabant, també. Ple de nits blanques del nord.
Publica un comentari a l'entrada