Peix de colors

Peix d'aigua dolça,
dits de dolços colors,
riuen plegats.
.
Haikú inspirat per aquest peix pintat pel meu fill i els seus companys i conpanyes de P3 a l'Escola Sant Llàtzer.

Una qüestió personal, de Kenzaburô Ôe

Una qüestió personal, de Kenzaburô Ôe
Edicions de 1984
Si has estat pare (i si no també), et ferirà la terrible situació en què es troba el protagonista de la novel·la amb el naixement del primer fill amb una malformació al cap, una hèrnia cerebral que amenaça amb deixar-lo en estat vegetatiu, i posa en seriós perill tots els seus somnis, com el de visitar un dia l'Àfrica.
Potser des de la nostra distància de lectors ens sorprendrà la seva conducta, la forma amb què encara (o millor dit, no encara) la situació, la seva fugida, la necessitat de sentir-se egoista per uns dies, de fer coses abjectes, d'autoenganyar-se, de sentir-se culpable, l'autodestrucció.
Es pot viure amb el desig que el teu fill mori? Podrà alçar-se de nou el personatge? Podrà mirar-lo?
Potser la seva fugida començà molts anys abans, potser els problemes per resoldre problemes naixeren amb ell i no amb el seu fill.
No siguem jutges, només lectors que acompanyen el seu camí per aquest gran llibre sobre la condició humana.

Imagineu-vos que sou Pere Calders

Imagineu-vos que sou Pere Calders i que teniu el personatge d'un dels seus contes entre les vostres mans; quines coses li podrien passar?

Joan Pinyol alliberat

Continuo amb el meu vici del bookcrossing, i aquest cop he alliberat un Joan Pinyol autèntic a Tortosa, concretament el recull de relats Avinguda Capri, amb què fou finalista del Premi Pere Calders, el nostre gran contista que va mantenir una llarga relació epistolar amb Joan Pinyol.Fragments d'aquests cartes apareixen al llibre.

Centenari Pere Calders

Als anys setanta, la professora de literatura de BUP ens va dir que havien demanat de vindre a l'aula a un escriptor que es deia Pere Calders, però que segurament no vindria perquè pel seu caràcter introspectiu i senzill no acostumava a anar a aquests actes. Jo encara no el coneixia llavors, literàriament parlant, i ara penso quant m'hauria agradat poder-lo saludar. En aquells temps, Dagoll Dagom representava l'obra Antaviana, basada en uns contes que vaig començar a llegir; i tot un món nou va obrir-se als meus ulls i a la meva imaginació. En aquella època vaig començar a devorar Calders i Pedrolo i, en gran part gràcies a ells, s'anà forjant la meva consciència social i literària.
Dir que ets contista i que Calders és un dels teus referents no és original; només és qüestió de ser una persona agraïda
Gràcies, Pere, per mols centenaris més.
Aquest no trobo millor forma de celebrar-ho que llegint-lo, com podeu veure al meu altre blog.

Pink Floyd - Another Brick In The Wall

-Vols?
-Volem?
I volaren.

Cares del món (271)

Rafel Casas, un bon col·laborador, descobreix aquesta Cara del món passejant per la Rambla de Barcelona, i ho explica al seu blog.

I un cop de vent els despentina, a El Mundo

Avui, a la secció Tendències del diari El Mundo, un comentari del meu llibre I un cop de vent els despentina, fet per Jordi Llavina.

Finestra oberta entre les runes del poble vell de Corbera d'Ebre. Al fons, camins, i camps i verd.

Em calço sabates noves. Des de la talaia dels meus ulls m'asseguro que la llaçada és forta. Tinc por de caure, tinc por que sigui vell el camí.
.
Inspirat per una imatge de Luluji al seu blog El meu món.

Imatge difusa del meu rostre sobre un mar de fons. Tons de blau, de llum que s'amaga, d'esperança de després.
.
Inspirat en una imatge d'Esther Rodríguez al Bloc de fotos

254è joc literari

Fa uns dies, passejant per Tarragona, em vaig trobar amb les restes d'una casa enderrocada, que una mena d'esperits es resistien a abandonar. Aquesta imatge us ha de servir per al joc literari d'aquesta setmana i us proposo escriure un tex inspirat en la imatge. 

Podeu posar el text en un comentari o als vostres blogs, deixant-me un enllaç, o me'l podeu enviar a jesusimaite(arrova)gmail.com.

Terra Alta, molt de fato, a Tens un racó dalt del món

Tens un racó dalt del món, de Canal 21, dedica el programa d'aquesta setmana al llibre editat per l'Associació Cultural la Bresca, Terra Alta, molt de fato.
Ens ajudaran a comentar-lo dos de les persones que hi han col·laborat: Francesc Martínez, Muntsa Cabetas i Neus Pallarès. El llibre conté una narració dedicada a cadascun del poble de la comarca, amb fantàstiques imatges de Francesc Martínez i il·lustracions de Muntsa Cabetas.
El programa es podrà veure el 26 de setembre, a les 21.00 h. i en diverses repeticions durant la setmana.

S'inicia la 7a temp. del Club de Lectura de Tortosa

El passat 21 de setembre va començar la 7a temporada del Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, amb el comentari doble de dos llibres, enriquit per la presència dels seus autors: La princesa de jade, de Coia Valls, i El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo.

Vam parlar de novel·la històrica, de viatges (Coia va remarcar que no és necessari el desplaçament en l'espai), de somnis, i Xulio va introfuir el convepte de "pacte de credibilitat" entre l'autor i el lector

Més imatges al blog de la Biblioteca.

La propera trobada serà el 24 d'octubre, per a comentar, també amb el seu autor, L'home de la maleta, de Ramon Solsona.

Gràcies per la seva col·laboració a Antena Cultural de Tortosa de la URV, Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes.

Por al naufragi i la marea
ja no tinc,
i cerco màgia al mirall,
i el mirall ets tu.
.
Versejant influït per un poema de Judit Ortiz.

Jordi Llavina a Tens un racó dalt del món

El passat 19 de setembre va començar la 4a temporada del programa de Canal 21, Tens un racó dalt del món, amb Jordi Llavina de convidat.
Amb ell vam comentar el seu darrer llibre, el poemari Vetlla, on l'autor utilitza l'objecte d'un vell llibre compartit per recordar una amiga que desaparegué de la seva vida.
També comentarem el seu recull de relats Londres nevat.
El programa es podrà veure en diverses repeticions durant la setmana.

Li agrada endeçar els sentiments en calaixos perfectes. No vol perdre ni un segon a l'hora de buscar emocions.

.

Foto extreta del blog d'Scorphoto.

Desdefinicions (247)

ingustícia. Que la fruita no tingui el mateix gust d’abans.

Relats conjunts

Ens parlares tant, Pablo, de les muntanyes dels Ports, de les roques de Benet, del geomètric perfil d'aquell paisatge que, envejosos de tanta antiga bellesa, toquem cançons a la plaça d'Horta.
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.

La vall de la matança, de Josep Masanés

La vall de la matança, de Josep Masanés
Editorial Cossetània, 2012
XXIX Premi de Narrativa Ribera d'Ebre
Sinopsi
Una novel·la clarament influenciada per la poètica de Cormac McCarthy. Les tropes del capità Creus i el sotstinent Ciurana ataquen les posicions franquistes defensades pel temible comandant Marín. Malgrat la victòria en aquest assalt, els exèrcits republicans no deixen de retrocedir. Creus i Ciurana seran cridats per l’Estat Major i se’ls hi encomanarà una difícil missió. En el compliment d’aquesta coneixerem Ulldevidre, Reimann, l’inoblidable Homs i la resta d’homes escollits per a l’expedició. Coneixerem les seves temences, els seus anhels i els seus amors. I també els seus enemics, personificats en la diabòlica figura del comandant Marín. Una història de la Guerra Civil espanyola com mai abans no te l’havien contat. 

Anunci per paraules

Impotent per entendre nacionalitats alienes, ven taps de les orelles usats. 

Dire Straits - Sultans Of Swing

Kardavan, de Carles Batlle

Kardavan, de Carles Batlle
Editorial La Galera, 2012
Sinopsi
L'estiu del 2011, Pol Bàrsac es despenja del balcó de casa seva i s'escapa de la policia; volen arrestar-lo per activitats de sabotatge en les manifestacions dels indignats. És així com, amb la idea de passar a França, s'interna a peu en les abruptes muntanyes de l'Alta Garrotxa...

Per un estrany fenomen físic, però, en Pol és transportat a una altra dimensió o a una altra temporalitat, en definitiva a un univers fantàstic ple de magnífiques ciutats encastellades, animals inversemblants i selves frondoses, que curiosament li resulta molt familiar. Per sobreviure en aquest nou món haurà de suplantar la identitat d'un ésser mític, el Kàrvadan, responsable de salvar aquest indret d'una plaga malèfica. La missió el portarà a enfrontar-se als perills i als paranys que tant els homes, que ambicionen el poder, com la natura, plena de paratges paorosos i bèsties de malson, li pararan una vegada i una altra. I també coneixerà la Lia, una princesa que l'acompanyarà en la seva missió i amb la qual viurà una apassionada història d'amor. Tots dos hauran de superar proves molt difícils que canviaran la seva personalitat i que els faran descobrir el valor de la fidelitat, l'amistat, la valentia i la passió.

Estrelles?

Imagino el cel ple d'espelmes que algú ha encès per mi.
Envanit?
Perdut.
.
Inspirat per una imatge de Remei Navarro al seu blog.

Cares del món (270)

Una Cara del món en un garrofer, a l'ermita del Remei d'Alcanar.

Brivalls

Veig amb alegria com retorna la il·lusió al meu poble per recuperar en certa manera els Brivalls de Cornudella, que es pot seguir al facebook, la colla castellera que va viure entre el 1976 i el 1986, quan encara no estaven tant de moda, la colla del poble més petit, única al Priorat.

Mentre estudiava a Tarragona sempre duia al cor el meu poble i els Brivalls i, com a mostra, la foto de la meva carpeta d'apunts del primer any de Magisteri, amb el cartell de l'actuació de l'1-11-82, quan vam aconseguir la nostra fita més alta, un 3 de 7. La carpeta és vella, usada i plena de records.

També com a homenatge, us deixo un fragment del meu llibre  I un cop de vent els despentina. Amunt, Brivalls!

"Va fins a la barra, travessant per davant d’algunes taules, i recorda la inseguretat que sentia quan era adolescent i creia que tothom el mirava. Demana un tallat i comença a fixar-s’hi millor. Veu que encara hi ha penjada la foto del tres de set dels Brivalls . Sap que un d’aquells caps, amagat enmig de la pinya, és el seu, i el commou pensar que, d’alguna manera, no s’ha mogut mai d’aquí."

No em sento pintor frustrat, i faig dels ulls els meus pinzells.
.
Inspirat per un apunt al blog Des del meu mar.

Postres de músic a la Conteclada

Durant tots els anys que em dedico a la literatura he assistit a molts actes, i sovint lamentem que per motius diversos l’assistència de pùblic no és la desitjada. Però de vegades, per a il·luminar la nostra esperança, es produeixen excepcions, meravelloses excepcions. Aquest dilluns vaig ser testimoni d’una a Tarragona. Enmig de les festes de Santa Tecla, amb uns carrers que bullien de música i gresca, la sala d’actes de l’antiga Audiència, en ple barri vell, era plena de gom a gom (unes 200 persones), per a escoltar contes per a adults. Es tracta de la Conteclada, on armats només de la paraula i el gest, el Carles Alcoy narrava contes de Tolstoi, i la Rat Cebrián explicà quatre relats dels meus Postres de músic.

A l’inici, la Rat explicà com li havia arribat el llibre, després de recórrer diverses mans, i després que jo l’hagués alliberat a Barcelona. Li van passar per encolcir moments difícils,  mentre es dictava sentència de tancament de l’escola Olga Xirinacs, de la qual era directora. Aquell llibre, deixat a l’estació de França de forma dissimulada, no podia esperar millor destí, i ara era compartit en un auditori absolutament ple.

Jo no sabia quins relats havia escollit la Rat, i en la seva veu em van semblar nous, i em venien al cap els instants en què els escrivia, solitari, davant l’ordinador, i recordava el moment màgic en què em sortí la guspira que n’inspirà alguns. Són contes escrits abans del 2005, i el meu estil crec que ha evolucionat, i segons com els veig llunyans, i segons com propers, però me’ls estimo igual, o més, i agraït a la Rat, i feliç com un xiquet, en acabar la vaig besar a les galtes.

253è joc literari

Avui us proposo un altre joc literari on heu d'escriure un tex inspirat en la imatge, però aquesta vegada us poso una petita dificultat per a excitar la vostra imaginació: no podeu utililtzar la lletra i.

Podeu posar el text en un comentari o als vostres blogs, deixant-me un enllaç, o me'l podeu enviar a jesusimaite(arrova)gmail.com.

despullada d'impaciència t'espero

I si véns, 
despullada d'impaciència t'espero,
mestressa del meu cos,
segura de la pell nua;
visc a recer d'un bon port.
.
Inspirat per una pintura de Marta Marín.

La feixuguesa dels anys s'asseu vora el filtre de la llum, que arriba senzilla i sàvia.

Sebastià Juan Arbó, el gegant

Dissabte passat, en una trobada a Sant Carles de la Ràpita, es va batejar un gegant dedicat a Sebastià Juan Arbó.
Coneixeu altres casos de gegants dedicats a escriptors?

M'amago

M'amago 
sota el pànic de veure,
sota la impotència de no comprendre,
sota la meva mirada innocent (innocent?).
.
Paraules impulsades per un micropoema de Rosa Roig al seu blog Vida per vida que us convido a llegir.

Desdefinicions (246)

escollaritzar. Posar frens, voler controlar l’escolaritat. 

Anuncis per paraules

Estel fugaç s'ofereix per a instal·lar-se definitivament a banderes de països emprenedors. Interessats donar un pas endavant.

Conteclada 2012. De Postres de músic i bookcrossing

Com ja sabeu, sovint m'agrada practicar el bookcrossing  (en dec portar més de 500), però un percentatge molt baix de vegades m'arriben notícies dels llibres alliberats. Però de tant en tant, m'arriba algun missatge meravellós.
Fa un parell d'anys vaig alliberar un exemplar dels meus Postres de músic a l'estació de França, aprofitant que anava a visitar la Setmana del llibre en català. En arribar a casa vaig trobar un correu de la persona que se l'havia trobat i emportat cap a Tarragona. El llibre ha anat passant de mà en mà fins arribar a la Rat Cebrián, directora de l'Escola Olga Xirinacs de Tarragona, que l'ha llegit amb bons ulls i que ha escollit alguns dels contes del recull per a explicar-los durant un acte de les properes festes de Santa Tecla, la
Conteclada, que tindrà lloc el 17 de setembre, a les 22.30 h. a la plaça del Pallol, 3.
Aquell exemplar que vaig alliberar no podia imaginar un destí millor.
Allí estaré escoltant els meus contes filtrats per l'emoció de la Rat.

Que no torni, però sí

Fa uns dies vaig alliberar aprop de la via del tren de Tortosa un exemplar del recull de relats Que no torni, de Cossetània Edicions, on vaig participar.
Normalment no rebo cap notícia dels llibres que allibero, però aquest cop sí, potser per portar la contrària encerta manera al títol del llibre. Era el primer dia de vacances de la persona que l'ha trobat. Diu que últimament està una mica mística, i que potser es tracta d'un senyal. i que potser al llibre trobarà les paraules que necessita. Tant de bo.

Ballem!

Genial i divertida combinació de música i ball:

La gent normal, de Manel

Ara ens toca a nosaltres

Alguns portaveus de partits que són catalans no independentistes (cosa totalment lícita, no ho oblidem) acusen els independentistes, indignadament, de voler dividir Catalunya i d’excloure’ls de la que també consideren la seva terra. Sempre hi ha hagut catalans independentistes i no independentistes, en diverses proporcions, i és evident que tothom no pot estar conforme en tot. Jo sóc independentista de fa dècades, i mai en contra de ningú. Fins ara, simplement he hagut d’aguantar la situació del meu país, crec que de forma exemplarment pacífica. Ara, quan Catalunya sigui independent, si així ho vol la majoria, s’hauran d’aguantar els altres, i espero que de la mateixa manera que ho he fet jo.

Que el sol s'aixequi és el tret de sortida a una nova oportunitat. El destí ens porta un vaixell a port; podem veure com salpa, comprar un bitllet o pujar-hi d'amagat.
.
Inspirat per una imatge de Judit Frigola.

Cares del món (269)

Enmig del Delta de l'Ebre, una Cara del món que somriu terroríficament.

Llegint Edgar Allan Poe

Presoner amb urpes de ferro, llaços de rovell. Quan s'esberli definitivament la grapa cauràs a l'infinit i incert futur.

252è joc literari

Comença una nova etapa per al meu país, comença un nou camí pel meu fill  (avui és el primer dia de classe a P3) en un col·legi que també es nou i es diu Sant Llàtzer, i és un bon dia per ressuscitar els jocs literaris. 

I res millor que aquesta imatge del meu fill deixat anar de la mà de sa mare i entrant a la nova escola, per a inspirar-vos algun text, narratiu i poètic, per a participar al primer joc literari de la temporada.

Podeu posar el text en un comentari o als vostres blogs, deixant-me un enllaç, o me'l podeu enviar a jesusimaite(arrova)gmail.com.

Bon inici de tot plegat!

Club de lectura de Tortosa, 7a temporada

Ja està a punt de començat la 7a temporada del Club de lectura de Tortosa, amb el comentari conjunt de dos llibres: La princesa de jade, de Coia Valls, i El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo, amb presència dels seus autors.
Tots dos participen activament en moltes activitats literàries a les Terres de l'Ebre, i serà un plaer compartir tertúlia de nou al voltant d'aquests llibres, o dels seus èxits més recents, El mercader i El port del nou món.
La cita serà a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, el  21 de setembre a les 19.30 h.
Després, amb qui vulgui afegir-se, anirem a sopar plegats al Restaurant Paiolet.

Avui que promet ser un dia especial, no recordo quan va nèixer en mi el sentiment independentista. De petit, els meus pares, com molts de la seva generació que patiren a la família les conseqüències directes de la guerra i la postguerra, passaven per damunt la política de puntetes, en silenci, i només em ve present la sensació que en política era millor no posar-s’hi, que no portava res de bo. Jo era un “españolito” que vivia feliç i aliè a tot plegat.

La meva primera noció sobre l’existència de Catalunya com a nació, potser va arribar a meitat dels 70, quan jo tenia uns 12 anys i a través dels llibres de la imatge, regalats, com era moda llavors, per una entitat financera. Em van atraure amb força aquelles imatges en blanc i negre, els histriònics gestos de Macià i Companys a la plaça de Sant Jaume, contemporanis dels meus padrins que, en certa manera, me’ls tornaven, i la descoberta d’un passat que renaixia als meus ulls i donava cos a uns sentiments dels quals no havia estat conscient. Potser des de llavors, el 14 d’abril de 1931 és un dels grans moments que m’hauria agradat viure.

La vida se'ns escapa, no hi ha remei; però només depén de nosaltres no escapar de la vida.

.

Inspirat per un apunt del blog Somnis de plastilina.

Desdefinicions, replay

manifesnació. Haver de sortir al carrer per cridar alt què som.

individuelista. Que es bat en duel amb ell mateix.

inverdsió. Plantar arbres

laberíntim. Sistema intrincat de camins per a arribar al nostre món interior.

La mani de l'11S no és independentista ni reivindicativa; són gent fent cua per comprar el meu últim llibre, vés.

Quan escriu de vegades es despulla, de vegades es disfressa. Li agafa un atac de pànic quan no sap si fa una cosa o una altra.

La petició i altres contes, de Jules Renard

El llibre La petició i altres contes, de Jules Renard, editat per Germania, a més de contes i microcontes de l'autor, també inclou reflexions seleccionades del seu dietari, com les següents:
.
"El meu poble és el centre del món, perquè el cerntre del món està pertot arreu."
"Desconec si Déu existeix, però seria millor per a la seva reputació que no existira."
"Caldria escriure un llibre per tal que els joves reflexius el llegiren de tant en tant; i no el llibre per fer passar un parell  d'hores delicioses."

Bigoti vermell, Anna Roig i L'ombre de ton chien

Abans hi passaven trens, abans

Fa anys que els trens ja no passen el riu per Tortosa, final de línia o línia final, no ho sé. Avui han retirat l’inútil i rovellat pont del ferrocarril per damunt l’avinguda Generalitat a l’alçada del parc. Barreja d’emocions.El nostre fill de tres anys s'hi ha fixat; però de gran no recordarà el temps en què passaven hi passaven trens.

Foto del blog de La Marfanta

Un somni d'aigua
va despertar la flor.
Taronja es vincla.
.
Haikú inspirat per una imatge al blog de la Carme Rosanas.

Cares del món (268)

Ni tans sols als verdosos paisatges d'Astúries, Rita pot fugir de l'embruix de les Cares del món, i troba el rostre d'una granota al Parc Natural de Somiedo.

Olor madura i verda d'arròs
que pinta de color el Delta.

Somnis cruixen

Somnis cruixen pel desgast del temps,
per l'ús inadequat, o excessiu, o feble.
.
Inspirat per la una imatge que podeu veure al blog Màfia mental, que us convido a visitar.

El seu marit ha cantat el tercer gol, però ella no sap si és a favor o en contra.

De nit

Quan comença a fer-se fosc, els pobles petits com Cornudella es van fonent amb la nit. No són com les grans ciutats, que quan s’amaga el sol volen suplir-ne la seva llum, i es presenten davant del món més enlluernadores que mai, cridant l’atenció de viatgers i cometes amb una aparença irreal. Els pobles encenen tímides llums, que amb prou feina juguen a ser miralls dels estels. Com han fet en molts pobles, a Cornudella han instal·lat uns focus que il·luminen de nit la façana de l’Església. Així, un pot imaginar-se que els dos campanars són com pares protectors, que deixen encesa una llum del quarto perquè no tinguin por els seus fills.

Fragment d'Elvertigen del trapezista, Cossetània Edicions. 

Fermesa

"Però si guarda alguna cosa dels vells temps és aquesta rebel·lia poca-solta que no va enlloc, que el fa entrar per la porta de sortida als hospitals, o posar a l’inrevés les capses amb objectes fràgils, o no sacsar bé abans de prendre certes begudes. La seva dona ja el coneix, i sap que ha d’anar amb molt de tacte per fer-lo anar per on vol. Malgrat tot, no pot evitar que, de vegades, s’iniciï una discussió absurda per bestieses com ara la forma de parar la taula o, quan van de viatge, la ruta més bona per tornar a l’hotel. No suporta que li diguin com ha de pensar, ni en quin ordre ha de fer les coses. Per això, no cal que insisteixin, ell es mantindrà ferm: “Mediterráneo” no és la seva cançó preferida de Serrat, tot i que, de vegades, no pugui evitar taral·lejar-la sense adonar-se’n."

Fragment del conte "Fermesa" inclòs a El vertigen del trapezista.

La grandària d'unes mans no es mesura per la seva superfície. Ni la tendresa.

Germans, gairebé bessons, de Mercè Cuartiella

L'espurna que mou la trama d'aquesta novel·la, i a tots els seus personatges, és un deute de joc. Però de deutes tots en tenim d'alguna mena: deutes amb la vida, amb el nostre passat, amb nosaltres mateixos. De vegades, aquest deute arrossega el llast de la culpa, a causa d'un fet terrible del qual som còmplices, com els germans del llibre. Si ens sentim culpables en soledat, podem fer veure que res no va passar, però, en aquest cas, la mútua presència dels dos germans serveis per a ajudar-se i per a ofegar-se, segons com. Es necessiten, o necessiten creure que es necessiten. Aquesta culpa que els uneix els fa sòlids a la vegada, i dificulta qualsevol intent d'aproximació. Les seves parelles ho tindran difícil, per no dir impossible.
Per a pagar el deute només disposen de cinc dies i cadascú intenta resoldre el problema a la seva manera. Les solucions finals potser no existeixen, potser no satisfan tothom.
Germans gairebé bessons, de Mercè Cuartiella, Brau Edicions 2012, ha obtingut un dels guardons que més
esperen els lectors i lectores, el Premi Llibreter 2012. L'èxit del llibre de Mercè Cuartiella no em sorprén. Ja la vaig conèixer, fins i tot personalment, gràcies a la seva obra teatral Enterra'm a Pequín, guanyadora del Premi Carlota de Mena de Tortosa, i que fou el segon dels llibres comentats en aquest blog, l'abril de 2007.

Paràsits mentals, de Sergi G. Oset

Un altre amic blocaire que publica el seu primer llibre, i ja n'he perdut el compte, tot i que encara em fa il·lusió. Això demostra un cop més que la Catosfera és una boníssima plataforma engrescadora d'escriptors.
Aquest cop es tracta de del recull de microrelats Paràsits mentals, de Sergi G. Oset.

Saltem?

Això és el que cal: ser valent i donar-se impuls. Caure és una nova oportunitat per saltar. El nostre fill ho ha après de seguida; jo prenc nota. I nosaltres?

Supertramp - Crime of the Century