feliç dos mil Bean

Resum activitats 2019

Com cada any, m'agrada fer un resum per a recordar les activitats literàries que he dut a terme. És un bon exercici
.
Publicació del meu primer llibre infantil: Volem ser diables!
Participació en llibres col·lectius:
-Assassins de l'Ebre
-Bones confitures
-Pròleg del llibre Tortosa desapareguda.
Articles publicats a la Marfanta i Cop d'ull.
Penjar unes 35 vídeo lectures a Youtube.
Publicar més de 400 apunts en aquest blog, que mantinc actiu a diari des d'abril de 2007
.
Arribar a la 10a temporada del programa de televisió Tens un racó dalt del món a Canal 21 Ebre, amb una vintena més de programes gravats.
Arribar a la 14a temporada com a coordinador del Club de lectura de Tortosa.
Arribar a l'12a Jornada Literària de Cornudella de Montsant.
-Presentació de llibres com El laberint del dolor, de Francesc Valls Calçada.
Participar en diverses activitats, certàments, etc:
- Ràpita poètica.
-Poeta convidat a la 4a edició d'Els Ports natura i Art.
-Cafè literari amb Maria Carme Roca a la Fira del Llibre Ebrenc
-Participació a diverses presentacions del llibre Assassins de l'Ebre, com ara a les Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta, a Tortosa, a Roquetes o a Falset.
-Homenatge a Víctor Canício a les Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta.
.
Activitats dins dels diLLUMs d'arts al Forn
-Coordinació amb l'amic Ricardo Gascón de les trobades mensuals al Forn de la Canonja, i de moltes activitats més dels diLLUMs d'arts al Forn cada cop amb més gent, i participació en diverses activitats on diLLUMs ha estat organitzador o col·laboradors:
-Numen, somni de l'Ebre.
-Versos  nostrats, a Campredó.
-Trobada d'autors a la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús i coordinació de le smicropresentacions de llibres.
-Gerard Vergés: Ciències i Lletres.
-Homenatge a Manuel Pérez Bonfill.
-Jornades europees del patrimoni, amb acció poètica sobre Abu Bakr
-Ruta literàriaTrinitari Fabregat a Alcanar
-24 Diada dels castells
-Acció poètica del 2n Mercat Solidari d'art
.
I moltes altres petites o grans accions literàries, per fomentar la literatura i la creativitat, que procuro fer a diari a les xarxes socials o al carrer.

als paios, us agraden molt els papers, eh?

A la feina, un gitano em porta una de les  fotocòpies que li he demanat. Encara li falta documentació, però amb això ja puc fer avançar l’expedient. Ens coneixem de fa anys de tràmits diversos, hi ha certa confiança, i quan ja se n’ha anat unes passes, torna, i em diu, de bon humor: “Mira, no me’n puc anar sense dir-te una cosa; als paios, us agraden molt els papers, eh?”.

Conte de nadal, 6

Sis anys seguits ja és tradició nadalenca consolidada. Un cop més, Sílvia Tejedor em convida a llegir un conte de Nadal a la Cadena Ser Ebre, i com sempre m'acullo a un dels meus llibres preferits: Contes per telèfon, de Gianni Rodari. El 2014 vaig llegir La guerra de les campanes, el 2015, Un diumenge al matí, el 2016, Fris, fras, frus, el 2017, El país amb el des al davant. el 2018 El mag dels estels, i el 2019, El paleta de Valtellina.
Amb ells us desitjo bones festes, que la vida us regali molta il·lusió, i viceversa.

Princesa Kevin, de Michaël Escoffier

Princesa Kevin, de Michaël Escoffier

Il·lustracions de Roland Garrigue

Baula Edicions

Arriba la festa de disfresses a l’escola i en Kevin es vol disfressar de princesa. La seva germana li ha deixat un vestit, unes sabates de taló i unes quantes joies. Ha agafat el maquillatge de la seva mare, i ara en Kevin és una princesa.
La veritat és que no veu quin mal hi ha a disfressar-se així. Quan ens disfressem, és perquè no ens reconeguin, oi? Si no, disfressarse ja no tindria cap gràcia.
Ara, en Kevin és una princesa. Els altres ja se’n poden riure, que a en Kevin li és ben igual.

Càpsules de nanorelats a RadioSsssilenci

Maribel Gutiérrez fa una tria de nanorelats que recita en càpsules a RàdioSsssilenci de La Garriga.
Els podeu escoltar en aquest enllaç.

l'espectacle de la vida

Eduard Boada escriu un fragment de Per no perdre'm les molles al seu compte de twitter.
Em fa il·lusió, perquè potser és el llibre que més estimo; l'espectacle de la vida.

La terra que treballes

La terra que treballes

és l’arrel del teu destí.

Entre plecs t’ensorres,

i les hores de lluita i fang

esdevenen llar antiga.

I a les mans, clivells, que no se’n van.

Inspirat per una obra de Pere Jordi durant acció poètica al 2n Mercat Solidari d’Art 15/12/2019

Sentir-se derrotat, o créixer

Un nou article publicar a la Marfanta, dedicat amb afecte als xiquets d'un equip especial.
.
SENTIR-SE DERROTAT O CRÉIXER
.

Després de força temps d’insistir, el nostre fill aconseguí que la temporada passada l’apuntéssim a un equip de futbol. Tot i la nostra resistència inicial, claudicarem sense gaire recança, perquè és un xiquet actiu i vam pensar que la pràctica d’un esport li aniria bé.

Iniciàrem aquesta etapa sense cap altra ambició que s’ho passés bé, es desenvolupés físicament i fes amics (que no és poca cosa). La temporada començà acumulant derrotes una després de l’altra, però després d’una reordenació d’equips, el nivell passà a ser més similar, el nostre fill fou el segon golejador, acabàrem tercers, i vam viure força emocions.

Enguany encetem l’etapa d’alevins de primer any, coincidim amb companys de la temporada passada, i altres de nous. La cosa sembla més seriosa, estem federats i tenim  un carnet que ho acredita. Ens fa l’enganyosa sensació que els jugadors rivals sempre siguin alevins de segon any; de moment, comptem els partits per derrotes, i ocupem l’últim lloc de la classificació.

L’important és participar, diuen, però, no ens enganyem, als xiquets els agradaria guanyar de tant en tant. Molts es desmoralitzen (algunes mares i pares, també), i de vegades surten del vestidor plorant, fins al punt de plantejar-se deixar de jugar. Em dol a l’ànima, pobres, perquè els acabes agafant afecte a tots

La il·lusió que els xiquets hi posen és enorme, i se’ns encomana a nosaltres, que des de la grada empenyem amb totes les forces  per a ajudar-los a xutar. És comprensible que sentin impotència i frustració, però jo, que he sigut pare a una edat ja avançada, m’ho miro amb una altra perspectiva, intentant posar una mica de distància i sense tant neguit. Aprofito l’ocasió perquè aquesta circumstància adversa esdevingui un aprenentatge vital, una oportunitat per a reforçar el seu caràcter, per a ensenyar la importància de no defallir, la necessitat de fer-se costat els uns als altres quan les coses van maldades i, en definitiva, de créixer.

Això sí, el dia que guanyem, crec que ploraré d’alegria, sobretot per ells. No m’ho vull perdre i, per si de cas, procuraré estar allí al costat, aplaudint aquests petits somiadors de la vida. Som-hi, va per vosaltres!

Jordi Gilabert a Tens un racó dalt del món

Jordi Gilabert ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre. Parlarem del seu blog Port fangós, on des de fa dos anys difon la història del delta de l'Ebre, i de la seva primera novel·la, Adellà del riu, amb què guanyà el XXXVI Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, ambientada a la guerra civil al Delta.  
Abans parlarem amb Josep Maria Virgili, popular a twitter gràcies a la seva campanya a favor del català, a través dels seus comentaris amb què corregeix lingüísticament els tuits sempre començant per "Si em permeteu".
I noves i velles seccions, com De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes

El programa s’emet el 25 de desembre i l'1 de gener, a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Que no s’aturi el vent

Que no s’aturi el vent

que el nostre rostre empaita!

Que no s’aturin les mans

quan són un clam de llibertat!

Que el nostre cos és la dansa,

que el nostre córrer ens fa grans.

Entre les línies de les teves dones

trobo les proves d’una profunda tendresa

Inspirat per una obra de Cinta Sabaté durant acció poètica al 2n Mercat Solidari d’Art 15/12/2019

la qualitat del somriure

Una mare a la gatzoneta al pont de la via verda sobre l’Ebre, fa una fotografia a sa filla, d’uns set anys, amb Tortosa de fons. La xiqueta adopta una postura que vol ser natural, recolzada amb els dos braços estirats damunt de la barana. El vent, omnipresent, li mou el vestit. La xiqueta intenta forçar un somriure mentre lluita contra les ganyotes que li provoca el sol de que l’enlluerna i presta atenció a les indicacions de la mare. De lluny veig que juntes comproven a la pantalla del mòbil els resultats. Deu haver fet diverses fotografies, segur, i hauran de decidir quina és millor, quina enviaran a son pare, o la iaia. La idoneïtat de l’enquadrament no serà tan decisiva com la qualitat del somriure, penso.

Skørdåt, de Xavier Rull

Skørdåt, de Xavier Rull

Sinopsi

 L'acció està ambientada al segle XXVII, en un Sistema Solar totalment saturat (tots els satèl·lits de Júpiter, Saturn, etc., estan colonitzats), corrupte i decadent.
És una ciència-ficció molt humana. És a dir, res d'extraterrestres ni robots autònoms. No hi ha invents científics rars (s'han inventat les coses justes perquè s'aguanti la trama; la majoria de tecnologies que hi surten són reals avui dia o estan en desenvolupament). I els herois cauen ferits (en això són més Cid que Rotllan: en les cançons de gesta medievals, Rotllan mata vint enemics de cop --com 007, que li disparen trenta i
no el toquen però ell mata els trenta sense despentinar-se--; en canvi, el Cid lluita contra un sol enemic i a més és ferit per l'enemic.
"Skørdåt" no significa re. És un mot inventat. És el nom de la nau. Vaig buscar una grafia nòrdica per tal d'accentuar la sensació de llenguatge futur.

CONVERSES AGAFADES AL VOL

CONVERSES AGAFADES AL VOL

En una vorera de Tortosa, un operari de telefonia està assegut a la vora d'un pou

de registre obert, i parla amb un altre que deu estar dins:

-És un 2x1 o un 1x2?

Es veu que l'ordre dels factors sí altera el resultat en les telecomunicacions.

Superratolí i el robatori del Gran Formatge..., de M. N. Thal

Superratolí i el robatori del Gran Formatge..., de M. N. Thal

Il·lustracions de Mark Chambers

Baula Edicions

ÚLTIMA HORA!
La notícia del robatori del Gran Formatge s’estén com la pólvora per Ratòpolis. Qui ha estat el roí rosegador que ha robat aquesta magnífica menja? Podrà el nostre heroi emmascarat, en Superratolí, capturar el malèvol malfactor abans que no sigui
massa tard?

Tortosí i ebrenc

Un altre article publicat a la Marfanta. 

.

TORTOSÍ I EBRENC

.

Fa unes nits, al programa Més 324, durant una entrevista a Maria Climent sobre el seu llibre Gina, Xavier Grasset va preguntar-li sobre el fet que la novel·la estigui escrita en “ebrenc”. L’endemà, en una apunt a facebook, Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials de Cultura, puntualitzava que: “L’ebrenc no és cap dialecte. El dialecte és el tortosí, concretament és un subdialecte del nord-occidental”. 

Deixant de banda el nom oficial que tingui el dialecte, aquest comentari ha despertat una reflexió que fa temps que em faig sobre les paraules ebrenc i tortosí i, més concretament, sobre Tortosa i les Terres de l’Ebre. I avanço que aquesta reflexió, jo que he vingut de fora, la faig de la més profunda estima per una ciutat i un territori que considero meus.

Però abans de vindre, reconec que només coneixia de referència aquestes comarques que ara anomenem Terres de l’Ebre, i sobretot gràcies” a la marca “Tortosa”. Quan era petit, per exemple, recordo haver estudiat que el riu Ebre desembocava a Tortosa.

El potencial de Tortosa ho cobria tot, i donava nom al que pràcticament era un imperi que arribava més enllà del que estrictament anomenem Terres de l’Ebre. Tortosa, la ciutat d’història antiga, la diòcesi d’enorme influència, l’oligarquia que imposava el seu poder a tot el territori de manera aclaparadora, que mirava el seu extens domini una mica per damunt de l’espatlla.

Amb els anys he comprovat com s’ha patit aquest domini amb cert ressentiment. Però els temps canvien. Arran de les lluites per defensar el territori, promogudes per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a qui mai agrairem prou la seva tasca, les Terres de l’Ebre van començar a prendre consciència de si mateixes, a estimar-se, a adonar-se que la suma de totes i de tots, de cadascun dels pobles i ciutats, és la nostra força. En el món literari, per exemple, fou decisiva la creació de la Fira del llibre ebrenc a Móra d’Ebre.

I la paraula “ebrenc” comença a agafar força, la gent se la fa seua, i arreu de Catalunya s’adonen que existim.

I Tortosa ja no té el pes específic d’abans. Tortosa ha d’assumir el nou rol que li correspon, com a capital indiscutible de les Terres de l’Ebre, però sense estèrils orgulls i amb generositat, fent que tot allò que sigui ebrenc esdevingui la seua força. I crec que ho estem fent.

Converses agafades al vol.

Converses agafades al vol.

Dues dones grans parlen en sortir de la perruqueria. Una diu: “per a fer de criada, ja estic bé tot sola”.

#literaturaalcarrer

#nanocontes #literaturaalcarrer

Deixant rastre del meu pas.

Desdefinicions (freeternitat)

Freeternitat. Tenir tracte fraternal amb qui et doni la gana.

Destins

"Quan mira fotos dels vells temps li sembla increïble que l’haguessin acceptat a la banda amb aquella cara de bon xiquet; més aviat semblava un crio fent la primera comunió que un delinqüent juvenil. Segur que el prestigi del seu cognom va ser decisiu a l’hora d’admetre’l, perquè si no, no s’ho explica. Primer només feia encàrrecs sense importància, com deixar rates mortes a la porta de les cases, però a poc a poc, gràcies a la seva intel·ligència i als coneixements de tàctiques apresos en llibres d’història, va anar guanyant cert prestigi. El seu tarannà dialogant, fins i tot en una colla de brètols, era idoni per a no guanyar-se enemistats, molt perilloses en un gremi on les antipaties es curen amb forats de bala. I així, sense aixecar la veu, el van fer cap de la banda."

.Fragment del conte Destins, inclòs al recull Una sortida digna.

Por

És possible que aquest moviment l’hagi delatat, i que algun monstre amb fam de xiquets es prepari per fer-li un ensurt; ha vist situacions semblants en més d’un conte. Només hi ha una manera de sortir del dubte. Cal un gest agosarat, ser valent un instant i prendre el risc: treure el braç de dins el llit i prémer l’interruptor del llum.
...

Fragment del conte "Por", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

Accció poètica al 2n Mercat Solidari d'Art

15 de desembre de 2019. Al 2n Mercat Solidari d'Art al barri de Sant Llàtzer de Tortosa, que organitza el col·lectiu Lo Taller. El col·lectiu cultural diLLUMS d'arts al forn participa gràcies a diversos autors, coordinats per Ricardo Gascón, que escriuen textos in situ inspirats per algunes de les obres que després reciten: Tomàs Camacho, Jesús M Tibau, Gonzalo Luna, Josep Sancho, Rafel Haro, Roser Panisello, Pili Alegria, Vicent Pellicer, Anna Maria Franco, Emigdi Subirats, i Montse Pallarès.

Després, actuació del duet Bon jour.

Una magnífica manera de fusionar arts i d’incitar la creativitat i l’amistat.

Més imatges en aquest enllaç

un estrany desig

La nostra gosseta té un estrany desig de cel·lulosa, atenta a robar-nos trossos de paper higiènic, tovallons o mocadors de paper que tenim a les mans o que estem fent servir damunt la taula. Sempre està alerta, coneix a la perfecció els nostres moviments i sap quin gest farem abans que nosaltres mateixos. Pacient, mirant de passar desapercebuda, espera la dècima de segon oportuna. Llavors és ràpida, precisa, i fuig amb velocitat de sageta a amagar-se, conscient de fer quelcom de prohibit, i defensa la seva presa com si li anés la vida, i la mossega, la destrossa, i se l’empassa davant la mínima possibilitat que li prenguem. Només claudica davant del soroll irresistible de la capsa de galetes. Pobres de nosaltres, potser ens pensem que, d’aquesta manera, som més intel·ligents i que l’enganyem.

El curiós és que té al seu abast la capsa de mocadors o el rotlle de paper higiènic tot el sant dia, sense que li cridi gens l’atenció; només quan n’agafem un, l’envaeix el desig de robar-lo.

Em pregunto si els humans fem el mateix, i no donem importància a allò que tenim sempre al nostre abast, i esmercem tot el nostre esforç a mossegar l’ocasional i prohibida maçana.  

No és la derrota,sinó el vent

Vent a Tortosa. Continuen apareixent possibles personatges de No és la derrota,sinó el vent (Onada Edicions)

Proposta didàctica de Josep S. Cid

http://www.onadaeducacio.com/producte/no-es-la-derrota-sino-el-vent/

Seria un plaer comentar el llibre a les escoles i instituts

https://cultura.gencat.cat/ca/ilc/programes/lletres-a-les-aules/

El meu pare de vegades és..., de Guido van Genechten

El meu pare de vegades és..., de Guido van Genechten

Baula Edicions

Encara que no sigui un superheroi i no faci sempre les coses com a mi m’agradaria més… EL MEU PARE SEMPRE ES FA ESTIMAR!

La tornada a escola dels animals, de Noé Carlain

La tornada a escola dels animals, de Noé Carlain

Il·lustracions de Hervé Le Goff

Baula Edicions

Els animals tornen a escola, és el primer dia!
A l’hora d’entrar, els caragols, tímids, s’amaguen dins la closca.
A l’hora de plàstica, els porquets són molt creatius.
Els ratolins organitzen un banquet al menjador.
El menú d’avui és formatge del bo i millor!
I els cocodrils, els llops i els ossos, què fan quan tornen a l’escola?

Combat etern

   Hauria de mantenir la guàrdia alta, i protegir-se els costats, i no parar de moure´s, i llençar el seu famós directe d’esquerra. I deixar de pensar en res que el desconcentri d’aquest combat etern. La victòria per KO sembla impossible — el Pantera, tot i que ha rebut de valent, és massa dur de pelar— i l’esperança que llenci la tovallola no es contempla. L’ull dret se li tanca i l’últim cop al fetge l’empeny a doblegar-se. Encara queden quatre assalts, i a un senyor amb bigoti de la segona fila, més de mig cigar. Possiblement, a hores d’ara, cap dels dos somia en la victòria; només en un final proper i en el tacte fresc de l’aigua del riu que els banyi els peus.

.

Fragment del conte Combat etern, inclòs a El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions

alliberament massiu de llibres

Ja fa 10 anys de la primera jornada d'alliberament massiu de llibres que vaig fer a Tortosa, aquell dia només d'exemplars de Postres de músic.
Després en faria més, amb centenars de llibres alliberats per la ciutat.

Maria Climent a Tens un racó dalt del món

Maria Climent ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre, per parlar de Gina, la seva primera novel·la.

Abans, Rosana Andreu ens parlarà dels dos primers llibres de Les aventures d'en Nic, al Baix Camp i Ribera d'Ebre, i al Priorat. 

També recomanarem els llibres Les benaurances, de Joan Cavallé, i Pedres que han de ser remogudes, de Jovi Seser. 

I noves i velles seccions, com De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes

El programa s’emet el 11i 18 de desembre a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

El laberint

els amics que guardes de la infantesa tenen quelcom d’especial: és com si no calgués jugar a la defensiva, ni amagar-te de certes coses, transparents per a tots dos. No val la pena l’esforç d’intentar enganyar-lo, ni perdre el temps disfressant-te, perquè junts vau caçar granotes a la vora del riu o tallàveu la cua a les sargantanes.

...

Fragment del conte "El laberint", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

El foc de la nit, de Toni Villalobos

El foc de la nit, de Toni Villalobos

Il·lustracions de Marta Balaguer

Editorial Barcanova, 2019

Sinopsi

La pau del bosc de Tasserra es veurà alterada per l'atac d'un estol d'ocellots esverats i cridaners. En Tim no s'hauria imaginat mai que aquella cuca petita i lletja que acabava de conèixer tenia la solució per enfrontar-se a aquells ocells tan estranys i que acabaria convertint-se en una bona amiga.

Si falta una peça

   Més val així, les coses ja fa temps que no eren com abans. Qualsevol incident, per insignificant que fos, es convertia en una arma que l’un llançava contra l’altre, i les ferides d’altres guerres s’obrien sense pietat. Tots dos ho veien i patien en silenci el desgast dels vells records, aquells dies llunyans en què tornar-se a veure els feia somriure. “Abans sempre em deies adéu des del balcó”, recrimina l’un; “abans sempre et giraves”. Si no volien matar el passat on foren feliços, calia prendre una decisió, o la inèrcia on havien pujat els desfaria.

   Aquest matí ha fet les maletes. Ella l’ha ajudat; sempre ha estat un desastre doblegant camises. No hi ha hagut crits, ni recriminacions, només cares serioses. No és correcte malparlar d’un mort al seu enterrament.
.
Fragment del conte "Si falta una peça", del recull El noi del costat del padrí, de Cossetània Edicions

Pedres que han de ser remogudes, de Jovi Lozano-Seser

Pedres que han de ser remogudes, de Jovi Lozano-Seser

Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa

Bromera Edicions, 2019 

Sinopsi

En Pedres que han de ser remogudes Jovi Seser ret un sentit homenatge a la narrativa negra des d’estils ben diferents. Els relats que componen aquest recull ens apropen huit assassinats reals i ficticis, perpetrats per innocents i per sicaris, narrats per les víctimes, però també pels agressors, en un joc literari polifònic que constitueix un autèntic monogràfic sobre la perversitat i les diverses formes de narrar-la.

Així, en aquesta obra, guanyadora del Premi València de Narrativa, desfilen moments històrics com l’Holocaust, l’atemptat al Teatre Dubrovka de Moscou l’octubre de 2002 o les fosses del franquisme, a les quals fa al·lusió el títol. Perquè Pedres que han de ser remogudes té la vocació de reivindicar eixa memòria que ha de ser reparada i remoguda, des de València fins a Manhattan, passant per Siracusa o Bordeus, entre molts altres indrets i successos tràgics.

El vestit brillant de l’emperador, de Vivim del cuentu

El vestit brillant de l’emperador, de Vivim del cuentu

Il·lustracions de Marina Martín

Baula Edicions

Una nova versió d’aquest conte clàssic, amb un final completament diferent. Un nou títol de Contes Desexplicats, relats clàssics girats com un mitjó.

Acabeu la frase

Acabeu la frase:
.
Novembre no ha arribat per a quedar-se, però...
.
Podeu llegir els finals proposats a facebook i twitter

Espurnes de la llar, de Ramon Vergés Paulí

a l'alçada del cor

L'aparell casolà de prendre la pressió arterial, amb veu femenina i molt dolça, per cert, em recorda que el puny ha d'estar a l'alçada del cor.

I jo que creia que el segon sempre cal que estigui sempre per damunt.

diLLUMs d'arts al forn, trobada de desembre

2 de desembre de 2019. Última trobada mensual dels diLLUMs d’arts al Forn, amb noves incorporacions, i superant el rècord d’assistents, 58, amb persones que vénen de Tortosa, Amposta, Campredó, Jesús, Roquetes, La Ràpita, L’Ametlla de mar, Mas de Barberans, Vinaròs, Bítem, Santa Bàrbara...

Després de la inauguració de l'exposició Delta, amb haikús de Carme Cruelles i fotografies de Llorenç Marín, comença la trobada/sopar habitual.

Entre les activitats que comentem:

.

-Sisco Lahosa recomana l’article Ètica tecnològica, de Carme Colomina, diari Ara 18/XI/19

-Seguint la iniciativa encetada per Sisco Lahosa i Emili Marquès el mes passat,Eduard Carter ens parla de la simfonia n 3 de Beethoven, "Heroica". -Escoltem a les fosques un fragment.

-Emigdi Subirats ens avança que el 2020 serà l’Any Francesc Llop i Marqués, il lustre pintor impressionista campredonenc.

-Conxita Jiménez ens fa un tast de la seva poesia.

-Ricardo Gascón ens parla del 2n Mercat Solidari d’Art, C.Sort de Sant Llàtzer. S’inaugura el 5 de desembre. El 15 de desembre, convidem a escriure in situ textos inspirats en les obres exposades, que recitarem allí mateix.

-Dolors Roo ens explica que el 6 de desembre, a la Biblioteca de Roquetes, es presenta el llibre llibre Un bosc ple d’amor, de Jordi Cuixart, il·lustrat per Ignasi Blanch. El 21 de desembre tindrà lloc el sopar d’entrega del premi Grifonet d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre.

-Susanna Abella, de la PDA, ens explica el cicle de conferències “Ebre, canvi climàtic i gestió de recursos” que tindrà lloc durant el proper any. La primera trindrà lloc el 12 de desembre.

-Elsabeth Mestre, regidora de Mas de Barberans, ens convida a la Festa de Sant Antoni del 18 de gener.

-Rosa Compte ens parla de la propera exposició a Lo Fato, de mas de Barberans, i primera del 2020 serà: Paraules d'Artesania, i s’inaugura el 17 de gener.

-Sheila Martín Roca ens explica la campanya per a salvar de l’enderrocament les antigues naus de l’estació de trens de Tortosa.

-Com és tradició, sortegen regals. Aquest cop, obsequi d'Emigdi Subirats, dos exemplars de la biografia de Manuel Pérez Bonfill, i de L'entremat literari del primer Bladé; obsequi de La Tuna Folk, calendaris per a tothom i dues postals; i obsequi de Joan Panisello, dos exemplars del seu llibre amb la seva obra de ceràmica 1975-2006.

-I com a final de festa, ja des de fa uns quants mesos, la música i l’alegria de La Tuna Folk, cantant jotes acompanyats de Conxita Jiménez i Xavier Aragó, i més cançons corejades per tothom.

És a dir, comencem amb Beethoven i acabem amb Lo Carrilet, una bona mostra del tarannà dels diLLUMs, on totes les formes de cultura hi tenen lloc, sempre amb emoció i alegria.

.

La trobada del mes de gener està pendent de confirmar la data, ja que el primer dilluns del mes és festiu.

Més imatges en aquest enllaç.