Si falta una peça

   Més val així, les coses ja fa temps que no eren com abans. Qualsevol incident, per insignificant que fos, es convertia en una arma que l’un llançava contra l’altre, i les ferides d’altres guerres s’obrien sense pietat. Tots dos ho veien i patien en silenci el desgast dels vells records, aquells dies llunyans en què tornar-se a veure els feia somriure. “Abans sempre em deies adéu des del balcó”, recrimina l’un; “abans sempre et giraves”. Si no volien matar el passat on foren feliços, calia prendre una decisió, o la inèrcia on havien pujat els desfaria.

   Aquest matí ha fet les maletes. Ella l’ha ajudat; sempre ha estat un desastre doblegant camises. No hi ha hagut crits, ni recriminacions, només cares serioses. No és correcte malparlar d’un mort al seu enterrament.
.
Fragment del conte "Si falta una peça", del recull El noi del costat del padrí, de Cossetània Edicions