Que la Naturalesa és sàvia és
una d’aquestes frases tòpiques que t’acostumes a escoltar de petit i que
rarament poses en entredit, però si et poses a reflexionar una mica (cosa molt
saludable, o no) t’adones que no és del tot certa.
Normalment s’atorga
un caràcter positiu a les coses naturals, mentre que la paraula artificial es
carrega de connotacions negatives. Aquesta és una visió bucòlica de la vida,
però parcialment falsa.
Naturals són els
arcs de Sant Martí, les flors, el cel ple d’estrelles a l’estiu o les postes de
sol; però també els terratrèmols, els huracans, els meteorits i el mal de
queixal.
Artificials són els
residus químics, el fum dels cotxes, i les cançons de l’estiu; també el Rèquiem
de Mozart, algunes pel·lícules de Woody Allen, els autorretrats de Van Gogh, i
el Camí de sirga, de Moncada.
Nosaltres, els
humans, no som infal·libles, i la
Natura, menys encara. Ep! No és cap retret, la perfecció
m’embafa i cada cop trobo més belles les imperfeccions. La Natura prova, juga,
inventa, s’equivoca milions de vegades, però, gràcies a una tossudesa
incansable, de tant en tant encerta. I quan encerta, és meravellosa, i perdonem
tota classe d’errors que es fan invisibles als nostres ulls.
La Natura ens sedueix, ens il·lumina el rostre, ens fa sentir millors...,
l’estimem. I el motiu és obvi, tot i que sovint se’ns oblida: nosaltres som
natura.
Recordo l’impacte
que vaig sentir en alguna classe de Ciències Naturals quan el mestre ens digué
que nosaltres pertanyíem al regne animal, com els gossos, les cabres o les
serps. Animals? Nosaltres? Vaig veure la mateixa sorpresa quan li vaig explicar
al nostre fill. Perquè ens creiem especials, diferents, amb un pèl de sobèrbia,
i certa capacitat creadora pròpia de petits déus.
S’associa la
paraula artifical a tot allò creat pels humans, com si nosaltres fóssim quelcom
aliè a la naturalesa, com si no en siguéssim fills, i no tenim en compte que
tot allò que surti de les nostres mans, també és un fruit de la natura.
Diem que un préssec
fet crèixer de pressa amb adobs químics i madurat en un magatzem no té el
mateix gust que un altre madurat lentament a l’abre i al sol, com si tant l’un,
com l’altre, no fossin fruit del treball de generacions i generacions de
pagesos, que els han plantat, seleccionat, i modificat, de forma artificial.
La natura no és tan
sàvia, ni nosaltres tan intel·ligents, ni tan malignes tampoc, com de vegades
ens veiem. Ens equivoquem i som capaços de les més grans proeses, tossudament,
com la natura que som.
