Ploure

El meu relat Ploure, del llibre I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions), a El Mundo, secció Comunitat Valenciana - Arts

Literatura de prop

Llegir m'agrada tant o més que escriure, especialment llegir en veu alta. Per això, tot i que aquestes setmanes estic posat enmig de diverses presentacions del meu nou llibre, no vull deixar de fer actes com aquest a Aldover, el 5 d'octubre, on llegiré relats breus, nanocontes, fragments dels meus dietaris, explicaré com es poden trobar històries i emocions en les petites coses quotidianes que ens envolten, jugarem...

Amb El calaix dels vols perduts a Barcelona

Ahir, segueixo amb el el meu petit tour de presentacions d'El calaix dels vols perduts, aquest cop a La casa del llibre de Barcelona.
Després d'aprofitar el dur seient d'antic tren de rodalies que el nostre amable servei ferroviari reserva per al trajecte de més de dos hores a Tortosa, i que et dificulta la tasca d'adormir-te, després d'estar tot aquest temps badant i llegint (dues tasques prèvies imprescindibles per a un escriptor), arribo a l'estació de Gràcia segons l'horari previst.
Només baixar, un noi em saluda: que et vagi bé la presentació!
Què? Com? Ja soc famós?
No, només conegudet a les xarxes, i aquest noi, tot i la seva edat, ja és un vell amic blocaire, el Coro.
Faig cap a la llibreria, perquè tampoc em sobra tant de temps, i m'assec a la zona de presentacions, per a esperar que vagin venint els assistents, i poder-los anar saludant un a un, una a  una, perquè aquest és una de les principals motivacions de vindre a presentar el llibre a la capital, poder saludar part d'aquesta cada cop més extensa i estimada col·lecció d'amics i amigues de lletres: Sílvia Jané, Cristina Company, Pilar Garriga i el seu marit Albert, Montserrat Espallargas, Amàlia Roig, i altres seguidores de facebook i instagram que han volgut desvirtualitzar-se i, potser, aquest pesat que no para de penjar frases inacabades a les xarxes.
I Jordi Cantavella, amb qui ja he col·laborat en diverses actuacions, algunes d'elles molt propereres a la barra d'un bar, totes elles literàries, evidentment.
Un goig, vaja. Gràcies a tothom.

Zoo de paraules, de Ramon Besora

Zoo de paraules, de Ramon Besora

Il·lustracions de Sonja Wimmer

Edebé Edicions, 2018

Sinopsi

Zoo de paraules està format per 22 poemes en què els protagonistes són animals, seguint la tradició dels bestiaris catalans.

«És un bestiari deliciós i alhora màgic. L’autor juga amb les paraules d’una forma magistral. Hi ha una subtil influència de Rodari. El que emociona més és la depuració de la llengua com si l’autor hagués passat les paraules per un alambío filtre; també la bona utilització de les metàfores, no excessives, però belles. Al cérvol li creixen branques al cap i el rossinyol és músic de jardí. Són especialment aconseguides les rimes que segueix Besora, que això només es fa quan es té el geni de la poesia».
Gabriel Janer Manila, llicenciat en lletres, doctor en Pedagogia, catedràtic d’Antropologia de l’Educació i escriptor.

Però, arribat el dia (si és que arriba),
només rates i cucs habitaran
l'oblidada bellesa del planeta.

Arrenqueu-vos els ulls si tal ocorre.

Gerard Vergés, Long play per a una ànima trista

Sobre El calaix dels vols perduts, a Amposta

Tercera presentació d'El calaix dels vols perduts, a un lloc de referència habitual, una més de les moltes cases de lletres on sempre és ben rebut i ben arribat: la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta.
Inicien l'acte la regidora de Cultura, Inés Martí, i la infatigable Joana Serret, mestressa de la biblioteca.
Vaig demanar-li a Xavier Miró, del grup CREA, que participés a la presentació. Fa anys que col·laborem en mil iniciatives culturals, sempre amb entusiasme i bon humor, i bones dosis de professionalitat, tot i l'amateurisme que sovint comporta tot plegat. Coneix la meva forma d'escriure i la majoria dels meus llibres, i és una persona plena de sensibilitat, com el llibre, crec, com aquesta novel·la que, després d'haver-la escrit, no deixa de sorprendre'm. Xavier, entre moltes coses que comenta a mitges (com jo li vaig demanar) destaca dos punts sobre la novel·la:
a) Per a ell és el meu millor llibre
b) L'aparició de la sensualitat
Hem parlat de molts aspectes del llibre, de la tristesa, de la invisibilitat, de la culpabilitat, però d'altres aspectes han estat declarats tabú per l'autor, és a dir, jo mateix, per tal que els lectors els vagin descobrint a poc a poc.
Em moro de ganes de parlar amb la gent que ja l'ha llegit i comprovar les seves reaccions, els sentiments que els ha despertat el llibre.
Estic a la vostra disposició.
Podeu llegir la presentació de Xavier Miró al seu blog.
Properes presentacions:
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h. 
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.
18 d'octubre. Biblioteca de Sant Carles de la Ràpita. Amb Eduardo Margaretto. 19.30 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.

El nostre pitjor enemic, al Club de lectura de Tortosa

El nostre pitjor enemic serà el proper llibre que comentarem al Club de lectura de Tortosa.
Moltes ganes de comprovar les emocions que ha despertat la meva primera novel·la, tot just quan estic començant a presentar la segona, El calaix dels vols perduts; dos llibres amb molts paral·lelismes.
23 d'octubre de 2018, a les 19.30.
Ja podeu passar a recollir exemplars a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

ACABEU LA FRASE

ACABEU LA FRASE
.
 La cera de l'espelma no és infinita; cada cop que en rellisca una gota...
.
Podeu llegir les propostes fetes a facebook i a twitter

Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent

Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

Homenatge a Manuel Pérez Bonfill, el mestre de sempre

Divendres passat, 21 de setembre, vaig tenir l'honor de participar a un nou homenatge al mestre i escriptor Manuel Pérez Bonfill, al saló de Plens de l'Ajuntament de Tortosa, amb presència de la regidora de Cultura, Dolors Queralt, l'alcadessa, Meritxell Roigé, la consellera de Cultura, Laura Borràs, i la vídua, Anna Bel.
Fou un acte emotiu i mesurat a la vegada, en un saló on surava, sobretot, l'estima que va sembrar i collir el recordat home de cultura, i compromès de forma irreductible amb el país. No oblidarem mai la seva mirada.
Durant l'acte vam llegir fragments de la seva obra Sisco Lahosa, Jesús M. Tibau, Ricardo Gascon, Pep Pinyol, Lluís Martín Santos, Montse Castellà, Emigdi Subirats, Pili Ibáñez, Manel Ollé, Jordi Duran, Sílvia Panisello i la mateixa consellera de Cultura, Laura Borràs.
Aquí el vídeo de l'acte de Canal 21 Ebre
A mi em tocà llegir el següent fragment de La fira de sempre:

El calaix dels vols perduts, fragment

La tapa s’aixecava solemne, a càmera lenta, mentre els dits solcaven l’interior amb delicadesa immortal, com si els tresors que custodiava es poguessin trencar en qualsevol moment sense el tacte que mereixen. El Jenis es girà mentre em somreia. Entre les dues mans hi duia, com una relíquia, una ploma que, algun dia, devia volar.
.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

Vola, de Rafel Duran

Vola, de Rafel Duran

"Vola és una novel·la curta, gairebé un sospir per a qualsevol estona perduda en qualsevol lloc. Sembla confegida amb mentalitat de cineasta: amb un guió efectiu, els temps mesurats, l’enquadrament exacte per a cada escena, el seu estudi de color i llum, la seva pròpia banda sonora... Vint-i-cinc anys més tard, dues persones que sempre s’han necessitat es retroben; dos plànols temporals s’expliquen i es complementen simultàniament de manera impecable trobant cada detall narratiu el seu just contrapès en el seu equivalent cronològic. D’aquesta manera, ens anem endinsant en una reflexió sobre la perseverança en l’amor com a força creadora en l’art i motiu vital per assolir l’èxit i la felicitat, i com aquesta n’és, de fràgil. Tothora humana, propera i quotidiana tant pel que proposa com pels seus sentiments, l’obra no deixa de captivar per una sostinguda i rara elegància..."

Del pròleg de Joan Antoni Forcadell

El llibre es presenta a la Biblioteca d'Amposta el 28 de setembre.

El calaix dels vols perduts, a Barcelona

El proper 28 de setembre, a les 7 de la tarda, estaré a La casa del llibre (Passeig de Gràcia), de Barcelona, per parlar del meu llibre El calaix dels vols perduts, amb l'escriptor i amic Jordi Cantavella.

Sobre El calaix dels vols perduts a Tortosa

Segona presentació d’El calaix dels vols perduts, també a casa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, envoltat d’amics i amigues, i colze a colze amb Sílvia Panisello, amb qui ja fa anys que co-coordinem el Club de Lectura.

Crec que ens n’hem sortit de fer una presentació amena i original, amable, amb petites píndoles que han sortit literalment dels calaixos, i amb què hem deixat intuir algunes de les emocions que s’amaguen dins del llibre.

És un goig comptar amb la fidelitat d’un bon grup de gent amb la indestructible dèria de compartir lectures, i tot allò que comporten les lectures, és a dir, la vida i totes les seves realitats i mentides, tristeses i il·lusions.

A tothom que em presenta el llibre els he donat indicacions molt severes sobre temes que no s’han de tractar a les presentacions, per tal que es descobreixen entre les línies del llibre on treuen el cap, de vegades, de forma subtil.

Una educació, de tara Westover

Una educació, de Tara Westover

Més llibres, 2018 

Sinopsi

Només tinc set anys, però entenc que aquest és el fet, més que cap altre, que fa que la meva família sigui diferent: no anem a l’escola. Al pare el preocupa que el govern ens hi obligui, però no pot, perquè no sap que existim. No tenim historial mèdic perquè vam néixer a casa i mai no hem visitat cap metge. No tenim expedient escolar perquè mai no hem posat els peus en una aula. En aquest moment, segons l’estat d’Idaho i el govern federal, no existeixo.

I tant que existia. Havia crescut preparant-me per als Dies de l’Abominació. Vaig passar els estius fent conserves de préssec i els hiverns canviant provisions de lloc. Quan el Món dels Homes s’ensorrés, la meva família continuaria endavant.

«Unes memòries magnífiques... El viatge de Westover des d’un racó remot de l’oest americà fins a un dels grans temples mundials del saber és extraordinari, però aquest triomf educatiu tindrà un cost terrible per a les seves relacions familiars.» The Times

ACABEU LA FRASE

ACABEU LA FRASE 
Li feia por obrir el calaix dels vols perduts, perquè...

.

Podeu llegir les propostes fetes a facebook

El calaix dels vols perduts, a Canal 21 Ebre

Ahir, entrevista amb Gustau Moreno al seu programa Primera Columna, de Canal 21 Ebre, per parlar d'El calaix dels vols perduts.

M. Victòria Lovaina a Tens un racó dalt del món

Amb M. Victòria Lovaina encetem la 10a temporada de Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar, sobretot, del seu llibre L'esquerda de l'àngel, i també de Pell de gat.  
També ens visita el jove autor Fran Gómez per a recomanar-nos lectures i parlar del seu primer llibre Un crimen perfecto i cómo resolverlo. Per a acabar, Isabel C. Marrugat ens parlarà del Centre d'interpretació riu Ebre i el bosc de ribera d'Aldover, i la tasca que hi duu a terme per fomentar la lectura i l'amor a la natura. 
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 19 i 26 de setembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

El calaix dels vols perduts, fragment

Gerard era el meu heroi. No sé si la força i la llum que emetia brotava del fons dels seus cabells, daurats i llargs, massa llargs per a aquells anys, o potser aquesta idea naix de mites antics que el mossèn ens explicava a l’hora de religió. Tallar-los m’hauria semblat una irreverència impensable, una heretgia. Però la influència que irradiava sobre la resta emergia, sobretot, dels seus moviments, de la naturalitat amb què es desplaçava surant a l’aire, mentre prenia possessió de l’aula, del pati, del món. Coronar-lo de llorer era innecessari als nostres ulls

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

Una família exemplar al Club de lectura de Tortosa

14 de setembre de 2018. Comencem la 13a temporada del Club de Lectura de Tortosa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Vaig escollir Una família exemplar, de Genís Sinca, per diversos motius. Primer, perquè una de les dues familíes protagonistes de la novel·la, els Bou-Antich, és de Tortosa Tortosa (sí, dues vegades), i l’altra, els Mirabaix, de Manresa. Segon, perquè em sedueix la capacitat comunicativa del Genís, els tocs d’humor, de passió, amb que explica les seves històries.

Però abans d’arribar a la Biblioteca, en gaudeixo en privat, amb una tertúlia cara a cara, on parlem de literatura, de la vida, abans i durant, un petit passeig per la ciutat, amb una mirada ràpida al nostre riu majestuós, que enveja, per les pedres de la Catedral, dels Reials Col·legis, on de seguida queda fascinat per les històries que amaga. Genís és un llèpol insaciable d’escoltar històries.

I arribem a la Biblioteca. Em satisfà comprovar que tenim una molt bona assistència, en gran part atreta per la personalitat de l’autor. Als rostres dels assistents, i als comentaris previs que he llegit al nostre grup de whatsapp, comprovo que el llibre ha tingut èxit.

Després d’una breu introducció, fem broma sobre els perills que li pot comportar la descripció que fa de la família tortosina. Però la sang no arriba al riu perquè, en el fons, ells són els bons de la pel·lícula. Genís de seguida pren la paraula, i destapa el seu ventall de seduccions. S’aixeca, es mou, parla amb el públic, se’ls adreça pel nom, els interpel·la, els provoca, els fa riure, els fa pensar, els posa seriosos... Una mica és com al llibre, que al principi et provoca hilaritat, i després et sacseja i t’esgarrapa.

Riem amb moltes de les anècdotes que ens explica, sobre el procés creatiu, sobre les repercussions del llibre a Manresa, ciutat natal de l’autor i d’aquesta família menyspreable de les rates. I filosofem sobre l’existencialisme i el determinisme, sobre les forces oposades que mouen el món, sobre la maldat, sobre la roïnesa, sobre les estratègies per poder-les vèncer, si això és possible.

En resum, un magnífic inici de temporada, gràcies a la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i Antena Cultura Tortosa de la URV.

El calaix dels vols perduts, presentació a Tortosa

El 20 de setembre, obrirem alguns calaixos (de sentit figurat i en sentit literal) de la novel·la El calaix dels vols perduts, i deixarem que algunes de les emocions que s’hi amaguen comencin a volar. Amb la col·laboració de l’amiga Sílvia Panisello, amb qui ja fa anys que co-coordinem el Club de lectura, i moltes activitats més.

I aviat:

.
26 de setembre. Biblioteca d'Amposta. Amb Xavier Miró. 19.30 h.
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h. 
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.

Aigua del Carme, d’Anselm Aguadé

Aigua del Carme, d’Anselm Aguadé

Cossetània Edicions, 2018 

Sinopsi

Tres dones maltractades pels seus marits malviuen en l’Espanya de la dècada dels seixanta. De caràcters ben diferents, afronten de forma solidària la seva dura existència sota una manta patriarcal que les obliga a trobar les seves pròpies eines per poder sobreviure cada dia, i per evitar que els maltractaments no embolcallin també les seves filles. El menyspreu, els cops i les amenaces fan que el desig de venjança creixi dins les tres dones, tal com l’exposen en les sovintejades trobades que realitzen per poder parlar dels estralls psicològics i físics que sofreixen a mans dels seus homes. La possible solució als seus mals els arriba de forma ben inesperada i hauran de decidir si l’accepten o no.

El calaix dels vols perduts, fragment

El ritual s’iniciava al matí, quan anàvem a veure els quadros de les pel·lícules que farien a l’Íntim i a La Renaixença, per triar on aniríem a la tarda. Per tal de fer més llaminera la pel·lícula, no sé quins criteris seguien a l’hora d’escollir una o altra imatge, si un moment de màxima acció amb una ampolla esclatant contra el cap del dolent, o l’escotada presència d’una de les actrius. Si no em falla la memòria, sovint de naturalesa traïdora, moltes d’aquestes imatges estaven acolorides, fins i tot en excés, artificiosament.

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

El claix dels vols perduts, fragment

A la tele, emetien un capítol de Vicky, el Víking. El noi corria espantat entre els arbres del bosc, fugint d’un llop que el perseguia amb la llengua fora, de la gana que tenia. Vicky anava tan de pressa que semblava tenir mil cames, girant a la velocitat d’un ventilador. Cridava auxili mentre ensopegava amb

 un tronc caigut al terra o amb una roca del camí. Segons quin pla, semblava que el llop anés a atrapar-lo, i ja no podien tenir la boca més oberta, ni l’un ni l’altre. Finalment, gràcies a un arbre que escalà a tota velocitat, va fugir pels pèls de les queixalades de l’animal que donava voltes al tronc fins que decidí anar-se’n avorrit. Vicky s’esperava agafat dalt de la rama, per si de cas, fins que el perill havia passat. En teoria l’escena era graciosa, però jo no me’n reia.

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent

Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

Club de lectura de Tortosa: Una família exemplar, de Genís Sinca

Aquest divendres 14 de setembre comença nova temporada del Club de Lectura de Tortosa, amb el comentari de la novel·la Una família exemplar, amb presència del seu autor, Genís Sinca.

A la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i Antena Cultura Tortosa de la URV.

Homenatge a Paco del Fruto

El col·lectiu diLLUMs d'arts al Forn, format per gent amant de la cultura, sigui quina sigui la seva faceta o origen, ens agrada promoure tota classe d'activitats culturals, però tenim especial devoció en homenatjar els nostres grans.

El passat  5 de setembre, al Centre d'Interpretació d'Aldover, vam col·laborar en un homenatge a Paco del Fruto, traspassat aquest any. Es tracta d'un dels molts poetes i poetesses que sembren tota la nostra geografia de versos, amb passió, amb dedicació, amb honestedat..., potser, moltes vegades, com una necessitat interior.

Fou un acte molt sentit, amb prèsencia de la seva família i bona part del poble d’Aldover, a qui ha dedicat molts dels seus poemes.

L’acte, com no podia ser d’altra manera, va consistir en la lectura d’una selecció dels seus versos, senzills, directes, sovint amb enginy i humor, sempre des del cor.

Hi vam participar: Anna Maria Vallvey, Emigdi Subirats, Francesca Aliern, Glòria Fandos, Griselda Espuny, Jesus M.Tibau, Josep Lleixà, Maria Espina Niella, Màrius Pont, Miquel Accensi, Montse Barrobés, Montse Boldú, Montse Pallarès, Pilar Cabrera, Pili Alegria, Rafel Jornet, Valer Gisbert, Manel Marquès, Maria Brull, Joan Antoni Aguiló, Ivan the Jazzman, Gonzalo Luna, Andrea Lapuerta, i Sarah, una de les netes de Paco del Fruto.

Podeu veure més fotos de l'acte en aquest enllaç.