A les 08.00 surto de Tortosa, amb les primeres clarors que il·luminen l'Ebre. Peatge ancestral a l'autopista. Deixo el cotxe a Vilanova i agafo rodalies (tinc esperit aventurer). Xàfec; odio anar amb paraigües. M'atanso a Barcelona: ferros, cables, grinyols de vies... Baixo a Gràcia i camí del Raval fotografio unes quantes portes obertes. Camino i bado; dec semblar estrany.
A les 12.00 entrevista a Vilaweb. Profunda, amena. Damunt la taula els tres llibres que presentarem avui: una bona mostra de l'empenta ebrenca, diu.
Faig un menú en un restaurant que vol sermblar rústic, antic. Posa que és de 1962. Jo no sóc tan vell, penso alleugerit, per poc.
A la tarda, processó penitent per diverses llibreries. Decebedor. En la majoria dels casos un sol exemplar d'Una sortida digna ja és troba amagat a les prestatgeries, o està col·locat erròniament com a occità, o els "sona", o el van tenir però s'ha esgotat (per què no en demanen més?). Només en una està ben posicionat, amb la portada que tant m'agrada ben visible. Em sento com si clamés al desert.
Em truca Jaume Llambrich, ànima de Petròpolis. No pot venir; té el xiquet malalt. Uns amics em confirmen la seva presència; soparem junts.
A les 18.30, arribada a la porta de la Catalònia. Abraçades, petons, complicitats, presentacions múltiples, il·lusió, més besades, agraïments, sensació de núvols clars, màgia. La gent que em segueix al blog em fa sentor especial. Sóc feliç i, més important, m'hi sento.
Presentem distesament els tres llibres, Àlex Ferré d'Aeditors, Pep Olivé de Cossetània, jo que parlo una mica de tots tres, i després lectura de poemes de Totes les baranes dels teus dits per part d'alguns coautors/es, primer tímidament.
Després, vi dolç.
Arribo a Tortosa a les 01.15. Cansat. Ple.
Moltes gràcies.
Per qui no ha pogut assistir, penjo un vídeo resum, així com enllaços a les presentacions virtuals dels tres llibres:
Més sensacions de:
Barbollaire
Assumpta
Marta
El veí de dalt
Gabriel
