Ramon Aymerich
Antoni Bolinches
Montserrat Gallart
David Jou
Gemma Lienas
Mercè Masnou
Miquel Molina
Jordi Palay
Pep Puig
M.Carme Roca
Jesús M. Tibau
Pau Vidal
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
He començat el dia desplaçant-me de Tortosa fins a Vall-de-roures on, com sempre, he estat esplèndidament rebut per l'Octavi Serret. A la llibreria ja m'esperaven 7 comandes per a signar i he pogut gaudir del contacte amb molts lectors a qui he dedicat el llibre. És increïble comprovar la força contagiosa d'aquest llibreter.
El petit trapezista arriba a Vall-de-roures
El trapezista arriba a Cornudella de Montsant
A la tarda, de tornada, m'he parat a Les Borges del Camp per a trobar-me amb l'Òscar Palazon, l'autèntic trapezista i l'autor del bloc El vertigen del trapezista i a qui li agraeixo un cop més la cessió d'un títol que em va enamorar des del primer moment. Ha estat un plaer poder obsequiar-li amb un altre exemplar. Curiosament, ens trobem al bar Ciurana. Hem parlat de les nostres coses i de futus projectes.
Trobada dels dos trapezistes
Finalment, el petit trapezista i jo ens hem aturat al Pradell per a parlar, intercanviar emocions i tramar futurs projectes, amb el cantautor Jesús Fusté. Hem fet un intercanvi prioratí, literari i musical, i hem tingut l'enorme plaer de rebre com a regal la interpretació al piano, en exclusiva, d'una de les darreres cançons que ha compost, La nit de Sant Llorenç.
Intercanvi musico-literari: Vine amb mi i El vertigen del trapezista
Jesús Fusté al piano
Abans de sortir del Pradell en direcció a Tortosa he tret el CD de Viatge a Itaca que estava escoltant al cotxe i he posat el de Vine amb mi, de Jesús Fusté, que m'ha acompanyat amb els seu piano la resta del viatge.
Es pot demanar més d'un dissabte?
tita-ni. Nom amb què es coneix familiarment el membre viril, especialment quan és apreciat per la seva duresa.
gerra. Atuell gran de terrissa que es torna guerrera si es beu una "u".
intearrogant. Signe d’interrogació que mira amb orgull i altivesa.
incepsible. Vinya incapaç de sentir les emocions que emanen del seu fruit.
Aquesta setmana també tenim l'aportació d'un altre blocaire que s'afegeix a aquesta malaltia. La proposta ens ve de l'Òscar Palazon:
siouxiuejar. Fer l'indi en veu baixa.
Les regles d'aquest premi són:
- Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.
- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.
- Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.
- Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico per tal que tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
- Exhibir aquestes regles.
Aquests són els cinc blogs als quals atorgo el premi, tot i que en podrien ser molts més:
Aquest comentari i altres que han aparegut recentment demostren l'encert que vaig tenir d'iniciar aquest blog amb la primera intenció de promocionar la meva tasca d'escriptor, ja que ha recuperat el meu llibre d'alguna lleixa oblidada d'alguna llibreria. Sempre ho he dit això, que la meva primera motivació en crear un blog era promocionar-me com a escriptor, i també he dit sempre que aquesta eina es va transformar de seguida, no en una eina per a promocionar-me, sinó en un dels principals objectius de la meva tasca. Com vaig dir a les Jornades sobre la Catosfera, vaig comprar un martell per a penjar un quadre, i he acabat penjant el martell.
Algú potser s'escandalitzarà, o trobarà immoral o poc correcte utilitzar el blog com a promoció personal. Jo sóc un escriptor desconegut, que no apareix en cap llista, ni compta amb grans campanyes de màrqueting pagades per la seva editorial, ni rep el ressò mediàtic de cap mitjà de premsa, i que intenta desenvolupar la seva tasca en la llengua materna, una llengua minoritària que dificultarà la seva difusió a grans mercats. Jo, aquest escriptor, disposo d'aquest blog, el meu, com a petit, i pràcticament únic, altaveu de les meves activitats, i trobo un preu massa car haver de renunciar-hi. Evidentment, si em limités a parlar de mi contínuament, els visitants (i sobretot jo mateix) s'avorririen i fugirien d'aquest racó dalt del món, ja que hi ha altres coses molt més interessants a la blogosfera i tots tenim la llibertat de decidir. Per a mi és un plaer i un joc continu inventar-me Desdefinicions cada setmana, i buscar Cares del món sorprenents, i enginyar-me jocs literaris per fer-vos pensar o motivar-vos a escriure, i reflexionar en veu alta, i escriure sensacions, i, de tant en tant, parlar dels meus llibres.
Per tot això, gràcies a tots i a totes les visitants.
Vol que mati japonesos; mataré japonesos. Vol que mati els enemics dels japonesos; mataré els enemics dels japonesos; per 500 dòlars al mes mataré a qui em demani. Però cal que tingui això present: a vostè el mataria per res.
La vastitud del mar ofereix cert consol; no hi ha passat, no hi ha futur.