31 de març 2015

L’amant de Picasso, d’Isabel-Clara Simó

L’amant de Picasso, d’Isabel-Clara Simó
Sinopsi
«Ell m’ha pintat, m’ha esculpit, m’ha dibuixat desenes de vegades…», escriu Fernande Olivier a Gertrude Stein l’any 1908 sobre Pablo Picasso. Olivier va ser una de les primeres parelles sentimentals del pintor, amb qui va compartir un període clau per a la història de l’art. Al seu costat, Olivier va viure l’efervescència cultural i vital d’aquell París on es produïa l’esclat de l’avantguarda. Amb ell, va viatjar a Horta de Sant Joan, on Picasso va descobrir un paisatge essencial per a la seva obra. I sense ell, anys a venir, la bella Fernande continuaria recordant el temps compartit.

Isabel-Clara Simó, gràcies a una prosa elaborada i brillant, ens acosta la figura de la gran amant del primer Picasso. I així, a més d’il·luminar la biografia del pintor, ens permet conèixer qui fou de debò aquella dona extraordinària coneguda com Fernande Olivier.

set infinita

“Massa sal”, es queixa, però no parla de l’amanida. A la nit tindrà una set infinita.

30 de març 2015

Postres de músic: llibre més representatiu

Postres de músic ha estat escollit el meu llibre més representatiu, com s'explica al blog de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, on es pot veure el resum de la votació, per formar part de l'exposició LLIBRES AL CARRER de la propera Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre.
És el que jo m'imaginava. Postres de músic, el meu segon recull de relats, ha estat el meu llibre més venut i, possiblement, el més llegit. Això es deu, sense dubte, a l'aval del Premi Marian Vayreda.


Contes desexplicats

A la col·lecció d'Edicions Baula, Contes Desexplicats, trobareu personatges i relats clàssics capgirats com un mitjó. Amb arguments plens de sorpreses i molt d’humor que faran volar la imaginació dels primers lectors.

Privilegi provisional

"guapos i guapes només ho sou vosaltres per a mi", ens diu el nostre fill. Sé que això no durarà sempre, o almenys així ho espero, però mentrestant gaudeixo d'aquest privilegi.

29 de març 2015

Interseccions, d’Eduard López


Interseccions, d’EduardLópez
Ifeelbook editors, 2014
'Interseccions' és un cantant líric, una periodista que comença, un futbolista retirat, dos amants furtius, personatges que deambulen impulsats per la inèrcia de viure fins que es troben en punts inesperats, petites interseccions, on els esperen preguntes sense resposta, profundes ferides que no es tanquen.

'Interseccions' és una magistral barreja de personatges solitaris, de mons que acaben i que s’esbuquen escombrats pel vent de l’existència i d’altres que sorgeixen amb la força de l’erupció d’un volcà, constatant el flux inesgotable i la infinitud de combinacions possibles de la vida, on l’atzar esdevé vertader protagonista.

restaurar

Avui visita guiada al Museu de Tortosa per a explicar el procés de restauració de diverses peces. Ens expliquen detalls de tècniques i processos que segurament no retindré a la memòria, però en aquest tipus de xerrades hi vaig per a gaudir del moment.
Entre altres coses, ens parlen de dos tipus d'actuacions: per a restaurar l'objecte, i per a intentar que envelleixi el millor possible. Rumio quina de les dues actuacions necessaria jo ara mateix.
També expliquen les diverses restauracions que s'han fet al llarg del temps, sempre amb la millor de les intencions, però que en alguns casos han contribuït a malmetre l'obra. L'última restauració és la bona, la que corregeix les anteriors. Suposo que cada generació aporta el seu granet de sorra, o l'arrenca, i creu estar en poder de la veritat. Evolucionem, aprenem, corregiem errors, que no és poc.

Avions de paper, d’Aleix Cort

Avions de paper, d’Aleix Cort
Sinpsi

Avions de paper és el primer cas de Sergi Swing Vila i Paloma Hernández, una parella de ball que, després d’haver plegat de l’agència de publicitat en la qual treballaven, es troben dirigint una agència de detectius en ruïna. La nova situació, agreujada per l’edat i la crisi social, provoca ansietat, inseguretat i els fa replantejar la vida. Uns nens i uns avions de paper estiraran els detectius fins a una xarxa pederasta amb connexions polítiques per resoldre el cas de la desaparició de diversos nens i una falsa acusació. A ritme de swing.

28 de març 2015

Patufet, on ets? Troba el Patufet per Catalunya, de Roger Roig i Hugo Prades

Patufet, on ets? Troba el Patufet per Catalunya, de Roger Roig i Hugo Prades

El Patufet, expert en descobrir les tradicions catalanes als infants, s'ha amagat ara en diferents paisatges de Catalunya, com ara Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Tortosa, Berga, Montblanc... Però, alerta!, perquè no va mai sol: també hauràs de cercar la Patufeta, el Patufot, el Patuf i una llarga rècula d'elements a cada làmina. Diversió garantida per a petits i grans! 

Albert Pla, Ple

27 de març 2015

El temps girat, de Xavier Amorós Corbella

El temps girat, de Xavier Amorós Corbella
Cossetània Edicions, 2015
 En aquesta obra la nostàlgia no és el sentiment predominant, sinó la perplexitat que es produeix en constatar que els referents que es donen per suposats i que serveixen per establir les relacions quotidianes no funcionen. La condició d’estranger, a més, permet observar les coses amb distància i aquesta mirada diferent és el punt de partida de l’experiència poètica.

26 de març 2015

haikú - riu

Molt sovint agafo imatges de fotografies, il·lustracions, pintures, etc, d'altres persones, per a inspirar-me i escriure un petit text al blog.
Fa poc, però , el joc de complicitats ha estat a la inversa, i una de les meves fotos al riu Ebre va inspirar aquest haikú a l'escriptora Conxita Jiménez:
.
La llum marcida
renaix amb la nuesa
d'un feix de branques
.
A més, en motiu del passat Dia Municipa de la Poesia, Conxita va incloure aquesta foto i l'haikú, en aquest recull que es pot veure a la web de la Institució de les Lletres Catalanes.


25 de març 2015

Vaig

Vaig, lliure de petjades; els ulls no són esclaus.
.
Inspirat en una pintura d'Adolf Comes.

24 de març 2015

Andreu Carranza a Tens un racó dalt del món

Andreu Carranza serà el convidat aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món.
Parlarem de la seva nova novel·la El poeta del poble, basada en la vida de Jacint Verdaguer, amb què ha obtingut el premi Josep Pla. I potser  escoltarem una mica de rumba ebrenca de Lo gitano blanc.
També recomanarem llibres per a tots els gustos: El petit drac Coco i els dinosaures, de Igno Siegner, Heterodoxos europeus, de Xavier Garcia, L'altre costat del mirall, un recull de contes d'Iñaki Rubio, i la novel·la negra La música dels camaleons, de Jordi Cervera. 
A la secció Microliteratura i art, una obra de Miquel Paton.
El programa es podrà veure a Canal 21 els dimecres 25 de març i 1 d'abril, a les 21.00 i les 22.30 hores, i en diverses repeticions durant les dues properes setmanes.

Sobre la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar

La Mostra Oberta de Poesiad’Alcanar arriba a la 6a edició, i crec que la podem considerar d’exitosa i, per aquest motiu, vull exclamar tres bravos!
Bravo pel Tomàs Camacho, ànima, cor i cervell de la Mostra. Tomàs ens acull a Alcanar amb un somriure plaent, que reconforta, amb els efectes d’una càlida abraçada. Gràcies al seu tarannà, tot discorre amb facilitat, llisca suau i agradable, i es respira un aire de serenor i amistat.
Bravo per l’Ajuntament d’Alcanar, sense l’aposta del qual la Mostra no seria possible. Gràcies per no buscar el rendiment ràpid i segur, el resultat fàcil, i confiar en la cultura com a forma de difusió i enriquiment d’un poble.
I, per què no?, bravo per tots i totes que participem, gent senzilla, veterans uns, novells altres, tots com a iguals, que arribem d’arreu sense buscar cap premi, sense avarícia ni càlculs, alegrement, pel plaer de compartir, sumar i emocionar-nos.

Enguany arribo a Alcanar tard, em perdo la meitat dels poemes recitats i les encaixades de mans inicials, però ha estat per acompanyar un amic en un moment difícil. Vindre tard, però, m’ha donat una visió diferent de la Mostra: la satisfacció d’arribar a la sala d’actes de la Biblioteca i veure-la plena de gom a gom. Agafo una cadira de fora i em col·loco en un espai buit, envaint el passadís. I em trec el bloc de notes, amic fidel que sempre necessito al costat. A primer cop d’ull, ja veig cares conegudes, i també clatells que, de tant en tant, es giren i m’envien un silenciós somriure de benvinguda.
.
Més fotos dels participants en aquest enllaç

23 de març 2015

la ciutat es passeja a sí mateixa

El so dels tambors tenen quelcom de primitiu, de bàsic, que l’impulsa a sortir al carrer quan els escolta o, com a mínim, a treure el cap pel balcó. Si el so, a més, arriba quan la nit comença a fer-se mestressa de l’ànim, l’impacte encara és major. Avui, però, el so no l’agafa per sorpresa, sinó que acudeix a una cita anual, precedida per l’olor de la cera que crema. És Setmana Santa, i la ciutat es passeja a si mateixa vestida de vellut, i la remor de peus acompanya la processó que passa tot just per davall de casa seva. Els misteris llueixen rostres angoixats, llàgrimes de plata cauen sobre les ferides obertes que espantaven el xiquet que va ser un dia. Recorda com l’aterria de petit entrar a l’església i encarar-se al patiment que lluïen les imatges i que el feien sentir culpable, no sabia ben bé per què.

Una fanfàrria de cornetes s’obre camí entre el silenci i els passos, farcits de flors, avancen a ritme humà. Les confrariescompeteixen en nombre i el públic que s’acumula a la vorera  respira en silenci. Una de les vestes el saluda amb el braç des del carrer. Deu ser algú que el coneix i que no sap distingir rere el morat que l’amaga. Respon per quedar bé, però sense massa estridències, per no cridar l’atenció, fins que s’adona que la persona al·ludida és un veí de dalt. Entra al menjador i abaixa el volum de la tele.
.
Foto de Gustau Moreno

22 de març 2015

Per pur plaer, de Marina Martori

Per pur plaer, de Marina Martori
Editorial Alpina. Marcòlic col·lecció.
Em plau explicar-vos una nova col·laboració en un llibre, aquest cop, eròritc. Per pur plaer és una novel·la eròtica. O més que una novel·la, un recull de contes, microcontes, imatges, poemes, jocs de paraules i intercanvis d’allò més eròtics. Un recull de textos i imatges destinats a fer-te somriure, a pujar una mica la temperatura i a fer-te gaudir de la lectura, del joc, de la fantasia, de l’erotisme i de les ganes. Això sí, sense cap pretensió. Només per pur plaer.
Per pur plaer està dividit en dues parts. La primera, Entrant en matèria, són relats escrits per Marina Martori que parlen sobre el plaer en solitari. La segona, Matèria en Fusió, són relats i imatges que d’altres autors han “regalat” a la Marina Martori i que ella ha retornat, amb un conte resposta... és a dir, són més relats eròtics a moltes veus.
Qui col·labora a Per pur plaer?

Eloi Vila, Carme Sánchez, Joan Tharrats, Ada Parellada, La dansa del ganxo, Raül Romeva, Teresa Sagrera, Miquel Martín, Núria Pujolàs, Àlex Sastre, Carme Ballús, Montserrat Aloy, Josep Villagrasa, Jaume Prat, Jordi Masó, Carol Badillo, Jesús M. Tibau i les imatges de Jordi Clotas, Eixuga’t i tornem-hi, Manolo Silva i Juan Carlos Hinojosa.
La meva participació m'ha portat a explorar nous gèneres amb els meus nanocontes.

tornar a l'escola

Demà dilluns serà un dia molt especial. Convidat a l'escola i institut de Cornudella. Torno al col·legi del meu poble. Jo el xiquet, jo l'escriptor.

La vostra Anita, de Lluís-Anton Baulenas

La vostra Anita, de Lluís-Anton Baulenas
Sinopsi
 Anita veu com les més de tres dècades que ha estat fent de taquillera en un cinema de barri s’enfonsen literalment: el local va a terra per donar pas a una multisala i ella és prejubilada perquè no lliga amb la nova imatge de l’empresa. Incapaç de remuntar el xoc, per inèrcia, continua anant cada dia al descampat on hi havia abans el cinema i on ara una constructora està aixecant les noves sales.
 Precisament en aquest escenari, l’amor la sorprèn i, per una jugada de l’atzar, inicia una relació amb l’home que porta l’excavadora de l’obra. Tot i que és conscient que és un home casat i que es tracta d’una relació agredolça i sense gaires perspectives, pot ser la injecció d’il·lusió que necessita per sobreviure.

La vostra Anita parla sobre la fugacitat de la vida, sobre l’amor i, especialment, sobre les segones oportunitats. Després de l’adaptació cinematogràfica de Ventura Pons, Lluís-Anton Baulenas ens sorprèn amb aquesta història –inè­dita fins ara– plena de tendresa, ironia i esperança.

21 de març 2015

Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll

Baula Edicions, 2015

El clàssic de Lewis Carroll amb els sempre extraordinaris dibuixos de Rébecca Dautremer, una de les il·lustradores més reconegudes en l’àmbit mundial. Ara en un format més reduït i enquadernació rústica.

Primavera

"Ja ha arribat la primavera", s'acostuma a dir. Però som nosaltres qui arribem a la primavera. Nosaltres, els viatges; els dies, l'aventura.

20 de març 2015

odiar els no dies

infinitud

Les rectes no tenen principi ni final. Això vol dir que no saben on és el seu centre.

19 de març 2015

pare

Malgrat la seva rotunda absència, notar dins del cor el recolzament del teu pare, saber la seva innegociable fe en tu, tenir el seu exemple com a guia davant dels dubtes i incerteses de la vida. 
Gràcies, pare.

VI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

Aquest dissabte 21 de març al matí, acudiré a una de les cites anuals: la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, que organitza l'amic Tomàs Camacho.
Més informació al blog de la Mostra.

A Sobirania.cat

L'amic Jesús Ferré, intrèpid internauta i boig deliciós, m'informa que em trobo inclòs al llibre de Saül Gordillo Sobirania.cat, 10 anys de la revolta política catalana a internet, com podeu veure a l'índex onomàstic.

canviar el món

El nostre fill no para en tot el dia, i de nit, déu n’hi do com es mou. De vegades, quan me’n vaig a dormir, me’l trobo destapat damunt la flassada amb el cap on hauria de tindre els peus. Tinc dues opcions; o aixecar-lo amb cura que no es desperti, sense que em faci mal l’esquena, i posar-lo al lloc, o fer girar el món. És tard i estic cansat. De moment el moc a ell, i això de canviar el món m’ho poso com a deures per a demà.

18 de març 2015

Presidi major, de Josep Gironès

Presidi major, de Josep Gironès
Sinopsi

Durant la segona meitat del segle XIX, el caciquisme imperava a una bona part dels pobles que formen el Partit Judicial de Gandesà, una pràctica que decantava a favor de molt poques persones l’economia, la llei i l’ordre. Un d’aquells cacics: Ramon Balsebre Clua, dominà la Fatarella des del seu càrrec d’alcalde, per bé que a poc a poc les coses se li van torçar i acabà a mans de la Justícia. Una vegada jutjat, inicià un periple per diverses presons, fins que va fer cap al Presidi Major de Ceuta. Aquesta novel·la narra, en clau de ficció històrica, la vida de Ramon Balsebre, “El Coix de Roc”, sense deixar de banda alguns esdeveniments històrics d’aquell temps que, en alguns aspectes, semblen ben actuals.

Dia mundial de la poesia a Tortosa

El 20 de març, divendres, a les 19.00 h, tindrà lloc un recital concert a sala d'exposicions del Palau Oliver de Boteller (c. Jaume Ferran i Clua, núm. 4, de Tortosa), amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Poesia, una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes i de la Federació d'Associacions d'Amics de la UNESCO. 
L'acte de Tortosa consistirà en:
Espectacle: Versos i veus, amb Jordi Llavina, poeta, i Xavi Múrcia, músic.
Brindis per la poesia i pels poetes, rapsodes i músics que ajuden a difondre-la.
Lectura del poema del Dia Mundial de la Poesia: Illa escrita, de Jaume Pont, convidat per la Institució de les Lletres Catalanes a fer el poema commemoratiu, traduït a vint llengües.
Aquesta activitat, d'entrada lliure, l'organitza els Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l'Ebre. A més, s'organitzen activitats a les biblioteques comarcals del territori, que podeu veure en aquest enllaç.

Fals proverbi xinès

"Si fas les passes massa curtes, trepitjaràs moltes formigues". 
Proverbi xinès, s. III (o no).

17 de març 2015

Òpera en texans

Els rànquings sovint apareixen per tot arreu. Jo també estic temptat de fer els meus propis rànquings: llistes dels meus llibres preferits, les pel·lícules, les cançons. Si no ho faig, potser és pel meu caràcter indecís, per la impossibilitat de tancar la llista i coimentre alguna injustícia.
Però si ara mateix hagués de fer una llista dels millors programes de televió, segurament  inclouria Òpera en texans, conduït per Ramon Gener i que emetia Televisió de Catalunya i ara es pot veure a La 2 amb el nom de This is opera.
Una magnífica demostració del bé que combina la música, la cultura, la diversió, l'emoció, la passió, la vehemència, l'enginy, l'originalitat, el talent... Me'n miraria un darrere l'altre, si tingués més temps.
Gràcies per aquest regal a qui ho hagi fet possible.

Fals proverbi nepalès

"Si fas les passes molt grans, t'oblidaran les formigues". 
Proverbi nepalès, s. II (o no).

16 de març 2015

Llibres al carrer

La Fira del Llibre Ebrenc us convida a participar a l'elecció dels llibres que formaran part de l'activitat LLIBRES AL CARRER, que ja va realitzar fa uns anys.
A través de 10 biblioteques de les Terres de l'Ebre, s'han escollit dels escriptors/es i els lectors, amb els seus votos, triaran quin és el seu llibre més representatiu, i que formarà part d'¡aquesta exposició de portades.
Jo tinc l'honor de ser un dels 10 autors, en representació dela Biblioteca de Tortosa.
A la mateixa Biblioteca, o en aquest enllaç del seu facebook, poden votar quin creieu que és el meu llibre més representatiu.
Gràcies
Aquestes són les 10 biblioteques i els 10 autors/es dels quals s'ha d'escollir el llibre que formarà part de l'exposició:
AMPOSTA: Yannick Garcia
ALCANAR: Albert Roig
TORTOSA: Jesús M. Tibau
SANTA BÀRBARA: Zoraida Burgos
LA RÀPITA: Emili Rosales
ROQUETES: Miquel Esteve
FLIX: Marta Rojals
ULLDECONA: Josep Igual
GANDESA: Carme Meix

MÓRA D’EBRE: Cinta Mulet

Desdefinicions (293)

Fuminista. Que defensa els drets de les dones, però només en aparença.

15 de març 2015

No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals

No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals
Sembra llibres, 2015
'No ens calia estudiar tant', el llibre d'articles de Marta Rojals en què retrata la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat que han marcat la generació que va créixer en la societat de la bombolla. Però també les misèries i esperances d’una època de crisi. Aquest recull ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos amb els retalls de vida que cada setmana publica a Vilaweb. Petites joies escrites amb l’astúcia i la ironia que l’han convertida en una de les veus més celebrades de la literatura actual.

14 de març 2015

Els homes volen ésser escoltats

"Els homes volen ésser escoltats. És el que els agrada més. Els agrada més que els diners, que les dones i que menjar i beure bé. Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutament feliç." 
El quadern gris, de Josep Pla.

El Patufet, de Roger Roig i Hugo Prades

Cossetània Edicions, 2015

"Patim, patam, patum..." Qui més qui menys coneix la història del Patufet o n'ha sentit a parlar. El protagonista de la col·lecció "El Patufet i les tradicions catalanes" oblida per uns instants la descoberta del costumari català i ens explica el seu origen. Silenci, que comença la història!

12 de març 2015

Falsos proverbis

"Si el desert no et parla, no seràs tu el sord?" Proverbi bereber, s XII (o no).

11 de març 2015

Cullerades de vida, de Francesca Aliern

Cullerades de vida, de Francesca Aliern

Cossetània Edicions, 2015

sinopsi
CULLERADES DE VIDA ens endinsa una vegada més en la prosa trepidant de la seua autora i ens fa viatjar a l’essència de la vida i dels sentiments. La Daniela és una dona valenta que lluita per deixar enrere el seu passat turmentós, marcat per un fet terrible que ho amara tot de vergonya i culpa. De família humil i nombrosa, de ben joveneta ha d’ajudar a tirar endavant els seus germans més petits i treballar tant com pot. A poc a poc, va trobant en la cuina un camí de realització, i descobreix la felicitat en els petits detalls de cada dia.

Deixeu-vos endur per la força d’aquesta protagonista que vol menjar-se la vida a cullerades. Poseu en alerta tots els sentits i emocioneu-vos amb el seus sotracs i cops de sort. És l’hora de fer l’escuranda!

10 de març 2015

Tuitpoemes a Tens un racó dalt del món



Els Tuitpoemes seran els protagonistes del programa d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món.
Es tracta d'un llibre recopilatori dels poemes que han escrit a Twitter Cristina Company i Pere Peries, amb un pròleg de Coia Valls. Comentarem, entre altres coses, com les xarxes socials poden faciliar l'expressió poètica, i com hi influeixen.
També recomanarem els llibres: El talisma de la reina Abdelàzia, de Glòria Llobet, , Jugar a ser déus, de Salvador Macip i  Chris Willmott, i Lo rondallaire, de Francesc S. Maspons
A la secció Microliteratura i art, una obra d'Ester Besolí.
El programa es podrà veure a Canal 21 els dimecres 11 i 18 de març, a les 21.00 i les 22.30 hores, i en diverses repeticions durant les dues properes setmanes.

Aixecar-se

Li entreguen la medalla d'or de la Generalitat a Neus Català. Està gran, no es pot aixecar, però només en sentit literal.

09 de març 2015

Relats conjunts


Pujar al cel m'allunya de terra; tot no es pot tindre.
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.

dels blancs

Dels blancs no és la batalla, de les roques no és l'aresta. Muntanyes de colors.
.
Inspirat en una obra d'Ariadna Mangrané.

08 de març 2015

buit de març

buit de març. Data en què se celebren les paraules a favor de la dona treballadora, buides de contingut.

La fi dels secrets, de Miquel Esteve

La fi dels secrets, de Miquel Esteve
Edicions B, 2015
 Sinopsi
El 10 de novembre de 1360, en la ciutat de Barcelona, el canvista Francesc Castelló és degollat damunt la seva taula de canvis castigat per insolvència. La crisis financera que fustiga la ciutat, la insolvència de molts canvistes, la pèrdua de les estovalles en les seves taules, símbol de garantia, i fins i tot la demora en el pagament de les pensions dels violaris i censals per part del clavari del municipi, el cap de les finances públiques, ha molestat la ciutadania i Francesc Castelló és castigat públicament per a escarni dels canvistes insolvents i per tranquil·litzar la població angoixada.
Mentre el poble ras pateix les seqüeles severes de la pesta i de la crisis econòmica i financera, els habitants del Call s’enriqueix amb els seus “prests” i unes castes privilegiades com l’Església i els “ciutadans honrats” eludeixen la pressió fiscal mentre que el poble ha de pagar els impostos per béns de consum bàsics com el blat o la carn. Una família de “ciutadans honrats” de la ciutat, els Gualbes, aprofita la conjuntura de crisis i confusió per fer realitat la seva desmesurada ambició.

Una història de poder, finances, amors i desamors que reflecteix amb realisme crític una estampa de la ciutat de Barcelona en el període baix medieval amb personatges reals i d’altres ficticis, com ara el botxí o “morro de vaques” de la ciutat, l’esposa del canvista degollat, els usurers del Call, Azriela una jueva bellíssima, Begonya, la bruixa del Call, Guaspa l’esclava mora dels Gualbes o el mateix Ferrer de Gualbes, conseller de la ciutat i home fort de la família. 

07 de març 2015

M’he empassat la Lluna, de Marta Pérez Sierra

M’he empassat la Lluna, de Marta Pérez Sierra

“Una experiència sexuada [la del climateri] que es diu en aquests versos amb una veu pròpia i arrelada en un viure conscient i tenaç. Una veu de dona que salta per damunt dels tòpics sobre la menopausa i dóna un altre nom a totes les pèrdues que li travessen el cos, la ment i l’ànima.”
De l’epíleg de Sònia Moll 

06 de març 2015

Sóc ric

-Papa, has vist quantes monedes t'he donat?
-Monedes?
-Sí, els besitos són monedes, i les abraçades, bitllets.

Sóc ric.

05 de març 2015

Falsos proverbis

“Si la merla canta quan floreix la ginesta, el sol es pon sense recança”. Proverbi croat (o no)

04 de març 2015

03 de març 2015

La mainadera d’Eugène Bourmont, d’Esther Blanco Ribot

La mainadera d’Eugène Bourmont, d’Esther Blanco Ribot
XXVI Premi Literari Vila d’Ascó
Sinopsi

La prosa detallista i el rigor històric al servei d’una revolució gairebé obligada defineixen La mainadera d’Eugène Bourmont: una mirada fresca al Trienni Liberarl, rerefons de la quotidianitat d’una familia burguesa de Blanes. Els tràngols d’un industrial, les intrigues de la seva dona, les misèries de les minyones i sobretot les peripècies de la mainadera, s’entortolliguen amb les històries de vilatans i forasters, particularment amb les d’un capità francès, un dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
La nit no s'amaga, s'il·lumina.
.
Foto de David Jiménez. Carrer Montcada de Tortosa

02 de març 2015

dins i fora de l'aigua

Nedo entre peixos de colors, dins i fora de l'aigua.
.
Inspirat en una il·lustració d'Elisa Bernat.

01 de març 2015

La bona confitura

Un altre dels meus nanocontes, de gènere negre, al blog de La bona confitura.
Us convido a col·laborar amb aquest blog.

Amor prohibit, de Coia Valls

Amor prohibit, de Coia Valls
Edicions B, 2015
 Sinopsi
Durant el primer terç del segle xv Catalunya tot just aixeca el cap després de fams i epidèmies sense precedents, però la por encara continua sacsejant els seus habitants. La terra tremola com mai no s’havia vist abans i la vall de Camprodon és l’epicentre d’aquell infern.
Sota aquesta desolació neix la història d’amor entre en Marc Roselló, un sacerdot cridat a les més altes esferes de l’Església, i l’Agnès de Girabent, filla d’un noble rural de la Seu d’Urgell, que vol seguir les passes de metgesses com Margarida Tornerons o la jueva Floreta Sanoga.
Mentre lluiten contra una societat opressora i, també, contra les seves contradiccions més íntimes, els protagonistes trenen un cercle de protecció a l’empara de les relíquies de sant Valentí que descansen al monestir de Sant Benet de Bages. En Pardo, un poeta de l’època, tal com ratifica més tard l’estudiós Martí de Riquer, ja parlava del sant com a refugi dels enamorats.

En escenaris com Vic, Manresa, Camprodon o Sant Benet de Bages, l'Agnès i en Marc s’esforcen per acomodar la seva vida a uns sentiments dels quals mai no n’haurien sospitat la força.