1-O

Lorca

Federico García Lorca forma part del meu món d'emocions des de fa molts anys, Al meu primer llibre, Tens un racó dalt del món, ja vaig incloure un conte que li dedico, i tot just avui, a la secció El conte del diumenge de La veu del país valencià, el recorden:
https://www.diarilaveu.com/lorca

1r Concurs postal dels diLLUMs

Avui festa sopar del 1r Concurs postal dels diLLUMS, organitzat per diLLUMs d’arts al forn.

La dinàmica del concurs consistia en enviar una posta a Lo portal de Tamarit, on va tindre lloc el sopar, amb un text, imatge, etc, de temàtica lliure.

Vam comptar amb 29 participacions, cosa que considerem un èxit per a la primera edició.

Un jurat format per dones de sensibilitat i amor per la cultura, format per Montse Esteve, Dolors Queralt, Dolors Roo, Sílvia Rosell, Marina Pallás i Marta Escolà, van sumar els sues vots per a escollir la postal guanyadora, que ha estat Carme Sabaté.
Però seguint la filosofia dels diLLUMs, les premis han estat per a les vint persones participants que han assistit al sopar, oferts per entitats i persones individuals que han col·laborat en aquesta edició del Concurs com Òmnium Cultural Terres de l'Ebre, al Campus Extens de la URV a Tortosa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, a l'Ajuntament de Tortosa, a Onada Edicions, a Lo Sirgador, als cellers de la Terra Alta Altavins, Bielsa Ruano i Celler Cooperatiu de Batea, Ignasi Blanch Gisbert, Joan Panisello Chavarria, Emilio Zaragoza, Domingo Ramos, Agustí Forner, Fernando Ferré, Ernest Redó, i Pili Cugat i Carlos Lupprian, que també han interpretat alguna de les seves cançons.

En resum, una nova activitat dels diLLUMs, en un nou espai, on volem sumar d'energies, difondre la cultura, fomentar l’amistat, l’estima i el coneixement mutu, tot en un ambient distès on xalem molt.

Gràcies a tothom, participants, col·laboradors, jurat, per ser com sou. És un goig fer propostes quan obtenim la vostra resposta.

Més imatges en aquest àlbum.

Aixecar el cap de l'accelerador

Amb el proper mes d’octubre al davant, m’adono que, de moment,  hi ha deu activitats literàries on  participo, coordino o organitzo amb més o menys percentatge.

Això és símptoma d’una gran activitat que no para de créixer, i que comporta una inversió de temps i d’energia força important que, també cal dir-ho, m’aporta importants dosis de felicitat.

No em queixo, fa anys que un grup de persones hem creat a Tortosa en concret, i a les Terres de l’Ebre, en general, una dinàmica cultural de col·laboració i, sobretot, d’estima, de valor incalculable que atresoro com un dels meus grans actius.

Però té un preu, perquè l’energia i el temps no és infinita, i sempre va en detriment d’alguna cosa o altra, com ara tenir cura de les meves pròpies activitats literàries i personal, o d’allò que necessito tant com disposar de temps i tranquil·litat per a escriure.

Aquest apunt no és altra cosa que una reflexió en veu alta, un recordatori a mi mateix que potser cal, no frenar, però sí aixecar el cap de l’accelerador. No és el primer cop que em faig a mi mateix aquesta reflexió, o que la comparteixo en converses amb bons amics i amigues que es troben en situacions similars d’efervescència organitzativa lúdica i cultural, i que ja formen part del meu paisatge emocional.

Si m’ho repeteixo per escrit, i així de forma pública, potser em faré cas, o probablement no, i d’aquí deu minuts m’il·lusioni en organitzar alguna o altra petita aventura, contradint-me com el simple, estrany, i complex ésser humà que soc.

Però ho intentaré. Disculpeu que alguna vegada, a partir d’ara, digui que no.

El Gla, un aprenent d'esquirol, de Cinta Arasa

El Gla, un aprenent d'esquirol, de Cinta Arasa

Il·lustracions de Susanna Hoslet

Editorial Barcanova, 2019

Sinopsi

L'Aloma, una nena de set anys, estava convençuda que era la millor mestra que un petit esquirol podia tenir per aprendre tot el que un animal com aquest ha de saber per créixer. El dia que en va trobar un, l'Aglà, l'Aloma va decidir que l'esquirol es quedaria a viure a casa seva, per més que tothom li digués que calia que visqués al bosc, amb els altres esquirols. Però l'Aloma no en volia ni sentir a parlar, de dir adeu al seu nou amic; per això va decidir convertir-se en la seva mestra. Però... es pot ensenyar un esquirol?Tendra història sobre el respecte per la natura i els animals, sobre l'amistat i els sentiments que l'acompanyen, com ara: l'amor, la complicitat, el respecte i, també, l'enyorança quan cal dir adeu.

Curts crus

Amb el títol de “Curts crus”. Assumpta Mercader presenta un seguit de contes i poemes extraordinàriament breus i sintètics. En diem contes i en diem poemes però són petites obres inclassificables. Anomeneu-les com vulgueu: contes, poemes, acudits, aforismes o sentències. Totes diuen molt amb poques paraules, esgrimeixen arguments que ens deixen clavats a la cadira, ens sorprenen o ens arrenquen un somriure.

Presenta l’obra més concentrada d’autors com Jordi Massó, Jesús M. Tibau, David Vila, Elisenda Solsona, Pere Calders, Jaume Cabré, Perejaume, Joan Brossa i d’altres.

Peces curtes que, com que necessiten més temps per ser païdes que per ser escoltades, us les oferim acompanyades de la música de Maria Carretero.
Més informació en aquest enllaç.

.

Estrena el dia 19 d’octubre a la biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès a les 17h.

quan el temps de comptar el temps s'acaba

quan el temps de comptar el temps s'acaba,

quan naufraga el mar

Sexpeare. Amor i Sexe en Shakespeare. De Rosa Maria Martínez Ascaso

Sexpeare. Amor i Sexe en Shakespeare. De Rosa Maria Martínez Ascaso

Cossetània Edicions, 2019 

Sinopsi

Amb Sexpeare gaudireu d’un intens recorregut pels diferents camins de l’amor i el sexe des de la visió filosòficament realista, psicoanalítica i poètica de William Shakespeare. Un itinerari explorat i analitzat per l’autora des de les perspectives més diverses, com la metafísica, la lingüística i la humorística.

El text explica com Shakespeare no només va crear uns amants —Romeo i Julieta— icones universals de l’amor, sinó que és el genitor evident de moltes altres parelles que gaudeixen o pateixen els seus diferents espasmes espirituals o físics. I fa palès que a l’obra shakespeariana el sexe té un rol estel·lar, amb un nombre impressionant de referències, sigui amb un llenguatge eròtic explícit o amfibològic.

Tot a través d’uns personatges que descriuen les pulsions més rellevants de l’amor i el sexe. Com fa Biron a Penes d’amor perdudes: “L’amor, aquest nen embenat i cec, disbauxat i gemegaire, aquest nan gegant, aquest vell adolescent, don Cupido, rei de les rimes d’amor, senyor dels braços encerclats, ungit sobirà dels sospirs i els gemecs, monarca dels sensuals i entremaliats, príncep temible dels enagos i rei de les braguetes, únic Emperador i Gran General dels enfeinats guardians…”

Autors ebrencs a Tarragona

Sovint ens lamentem a les Terres de l'Ebre que cap al Nord no ens fan cas. En gran part és veritat, però no sempre.
L'any 2006, a l'Abacus de Tarragona, ens van convidar a una colla d'autors ebrencs, alguns amb molt més cabell que ara:
Per ordre fotogràfic: Pere Clua, Andreu Carranza, Jesús M. Tibau, Pere Poy (de moderador), Francesca Aliern i Cinta Mulet.
Que des de llavors ha plogut molt? Sí, però no el suficient, ni  proporcionadament.

Travessa amb força el capvespre

Travessa amb força el capvespre,

em sacseja aquest llamp,

quan tu ets la pluja.

.
Inspirat per una fotografia d'Emilio Zaragoza

100 paraules ebrenques Agafades al vol, de Teresa Tort Videllet

100 paraules ebrenques Agafades al vol, de Teresa Tort Videllet

Cossetània Edicions, 2019 

Sinopsi

Al llarg d’aquestes pàgines es descriuen escenes de vida que prenen com a protagonista una paraula concreta, generalment ebrenca o particular d’alguna altra contrada. Cada paraula, agafada al vol, constitueix l’oportunitat per a reflexionar sobre la comunitat de parlants, sobre com s’aprèn una llengua o sobre algun fenomen lingüístic específic. Les paraules particulars triades per a aquest recull també reivindiquen el poder estètic del llenguatge. Altres vegades, un mot és simplement el fil que estira cap al present una experiència que havia quedat adormida en algun lloc remot de la memòria.

Encara ara la variació lingüística continua bategant amb vigor a les Terres de l’Ebre. Les maneres de dir distintes se sustenten en unes raïls que s’enfonsen en la profunditat dels segles i que s’enllacen sovint amb les de les terres aragoneses i valencianes. Aquest recull és una oda a la parla col·loquial d’una terra que ha sortit de la invisibilitat per sempre.

Heroïnes i herois de Deltebre, de Josep Lluís Llor i Rosa Vandellós Lleixà

Heroïnes i herois de Deltebre, de Josep Lluís Llor i Rosa Vandellós Lleixà

Onada Edicions, 2019

Sinopsi

L’objectiu d’aquest llibre és treure a la llum algunes de les persones de Deltebre (Terres de l’Ebre) que han viscut amb coherència al llarg de la seva vida, malgrat afrontar forts problemes. Tothom és gent normal del carrer, anònima, que mai ha sortit als diaris ni en altres mitjans de comunicació. Aquestes persones mereixen ser conegudes perquè són un model per a la resta, per les seves accions, les seves vivències i les seves actituds exemplars davant les dificultats. No n’hem fet una revisió exhaustiva, sinó que hem triat les que coneixem. Totes són nascudes al segle XX.

Un fuet i dos móns

Com a amant del gènere breu, m’agrada la capacitat de síntesi dels anuncis de televisió, que sovint utilitzen clixés socials o culturals per a subministrar, amb el mínim temps  possible, el màxim d’informació. De vegades tenen la capacitat d’explicar en pocs segons tota una història que els televidents completem aportant la nostra dosi  d’experiència.

Fa unes quantes temporades que una coneguda marca alimentària promociona el seu fuet a partir d’històries familiars ambientades al món rural, amb algun o altre conflicte, que sempre se soluciona gràcies a la màgia d’aquest embotit.

L’anunci d’enguany m’atrau especialment. Quasi com qui no diu res ens presenta dos models de persones, de famílies, de móns:

-Els uns, els amfitrions, ho tenen tot previst, al seu lloc, són previsibles, metòdics, mesurats, pateixen que tot estigui com cal (segurament pateixen massa per tot), s’inquieten perquè els convidats arriben tard, i no permeten les seves filles que tastin el fuet (que espera tallat temptadorament damunt d’una taula de fusta) fins que no arribi tothom.

-Els altres, els convidats, els cunyats, arriben quan els va bé, sense cap remordiment, somriuen despreocupadament, viuen el moment, fan bromes sobre l’aparent excel·lència dels uns, i es llancen sobre el plat de fuet sense esperar que ningú no els doni permís, davant la cara irritada i plena de frustració de les xiquetes, que el veuen passar impotents per davant dels ulls.

Tranquils, tot acaba bé, al final sempre apareix un segon fuet que calma els ànims i la gana, i que uneix aquests dos món que, a priori, semblen incompatibles.

Aquests dos tipus de persona es poden trobar dins d’una mateixa família, d’una colla d’amics, o entre companys de feina. Això provoca conflictes, sovint els uns irriten els altres. Uns no suporten la improvisació, l’aparent manca de responsabilitat i tenen la formiga com a ídol. Els altres no poden amb l’excés de pulcritudi rigidesa, gaudeixen del moment i somien ser cigales un estiu etern.

Segurament els uns podrien aprendre dels altres, i els altres contagiar-se una mica dels uns, i això els faria més feliços, i més iguals. Però no, potser està millor així. Si ets d’un tipus de persona, no pots pretendre convertir-te en un altre, no funciona, i potser no cal.

(Article publicat a la Marfanta, el passat 11/09/2019)

Bones confitures

Bones confitures, d’Editorial Temenos, on nou llibre on col·laboro, una antologia de 173 microrelats coordinat per Jordi Masó Rahola, on participem una vuitantena d’autors amants o addictes o malalts de microcontes.

Properes presentacions previstes:

4 d'octubre Llar del Llibre de Sabadell, a les 19.30

19 d'octubre i a la Microbiblioteca de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès a les 18.00).

24 d'octubre. Llibreria La Gralla de Granollers a les 19.00

Nova temporada, nova imatge

Nova temporada i nova imatge a Canal 21 Ebre, en general, i al programa Tens un racó dalt del món, en concret, amb el qual arribaré ja a l'onzena temporada, i més de 250 programes gravats dedicats al món del llibre.

grutes literàries

Era una escriptora molt profunda; se n'organizen diverses grutes literàries.

Que et dediquin un sonet

Emigdi Subirats és dels meus primers amics de lletres. Sempre n' he admirat la capacitat de treball, la memòria enciclopèdica prodigiosa, la fortalesa dels ideals, la voluntat incansable i constant de promoure la gent de la cultura, sobretot ebrenca, sobretot la gent de qui hem agafat testimoni i de qui ell és el gran difusor.
Són nombroses les nostres col·laboracions, reconfortant l'abraçada fraterna que ens dediquem.
Ara, a més, li he d'agrair que em dediqui un sonet.
Gràcies, Emigdi, ets únic.
.

Indret d'encís al regne del Montsant,
regust de vi, molts ceps i bella flora;
el paradís, Siurana va inspirant,
tot beneït per eixa reina mora.

.

A Cornudella, la feliç infantesa,
Josep Carner de goig es va inspirar,
la més bella per nostra Renaixença,
de menester va voler composar.

.

La narrativa t'omple de gust la vida,
com una diva que va agafant sa mida,
tu vas creant un món menut vital.

.

Tens un racó replè d'escriptura,
el món és bo quan regna la cultura,
lletres d'encant, el quefer principal.

Adellà del riu, de Jordi Gilabert

Adellà del riu, de Jordi Gilabert

Cossetània Edicions, 2019

Sinopsi

Una nit d’un dissabte d’estiu en un poble del delta de l’Ebre, envelat amb bombetes de colors, les parelles, sufocades i rialleres, ballen un pasdoble; però, de cop, un agutzil puja a l’escenari i atura la festa: s’acaba de produir una rebel·lió militar. Tothom ha de marxar cap a casa. Saturní i Carme, que fa poc que són nuvis, es miren incrèduls; esperaven el dissabte amb deler. No entenen per què s’ha de suspendre el ball per una cosa que ha passat tan lluny. I és que en aquell moment no s’imaginen fins a quin punt allò que els acaben d’anunciar capgirarà les seues vides i les de tot el poble. Així comença Adellà del riu, amb el rerefons d’una guerra que s’aproxima inexorable i que amenaça d’arrasar-ho tot, mentre les velles rancúnies, les enveges i els odis es desboquen.

XXXVI Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Redescobrir Tortosa

Eduardo Sánchez de la Ràpita, habitual assistent a les trobades dels diLLUMs d'arts al forn, ens dedica unes paraules al seu article Redescobrir Tortosa, publicat al setmanari L'Ebre, el 6 de setembre de 2019

diLLUMs d'arts al forn, trobada de setembre

9 de setembre de 2019. A punt per a començar un nou cicle anual, les trobades mensuals dels diLLUMs d’arts al forn continuen en la seva línia, i seguim sumant actius de gent amb ganes d’afegir-se a aquest col·lectiu. Ens agrada veure cares noves cada mes a les trobades, observar com entren amb prudència i cert desconcert, per no saber ben bé què es trobaran, i comprovar com de seguida queden seduïts per l’ambient amable, distès i acollidor.

Aquesta trobada ha estat farcida d’iniciatives a comentar, però tot i la llarga llista que ara veure-ho, pretenem que tot plegat sigui dinàmic, i que flueixi en companyia del menjar i beure que ens ofereixen del Forn de la Canonja, en una mena de caos control·lat, o de control caòtic:

.

En relació al Concurs postal dels diLLUMs, recordem que cal enviar una postal a Lo Portal de Tamarit. Al revers destinat a escriure s’inclourà l’obra amb què participeu (text, dibuix, mixte, etc). No posar cap referència sobre l’autoria. Abans d’enviar-la, fer-li una foto i envieu-la a numenEbre@gmail.com amb les vostres dades. Termini: 12 de setembre. El 27/09 es farà un sopar a Lo Portal de Tamarit on es donaran diversos premis culturals. Cal inscripció al mateix correu.

Hem presentat tres llibres amb lectura d’algun fragment: Fato, de Paco Murall, Bienalados, de Fàtima Beltran, i Continuem?, d’Ernest Redó.

Joan Panisello ens parla de TERRÀNIA, el 17è Festival Int. de Ceràmica de Montblanc, on la seva obra hi té especial protagonisme.

Màrius Pont ens anima a participar al Debat constituent i la 1a Jornada formativa temàtica, a Tortosa, sobre Territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques, el 14/09/19. Inscripcions a www.debatconstituent.cat/jornades. 

També ens parla dels diversos Itineraris per les Terra de cruïlla, a Mas de Barberans, Campredó i Godall.

Tomàs Camacho ens convida a assistir el 14/09/19 al Sopar Trinitari Fabregat, que tindrà lloc al Verger de la mestra Gual d’Alcanar. Inscripcions a la Biblioteca al 977732464.

Dolors Roo, Emigdi Subirats i Sílvia Panisello, des d’Òmnium Cultural, ens covniden assistir a diversos actes, com el 21/09/19 al Dinar Desideri Lombarte a Pena-roja de Tastavins en el 30è aniversari del seu traspàs, i el 28/09/09 al Sopar Estellès a Villalba dels Arcs (Terra Alta).

Emigdi ens convida també Club de lectura a Campredó, del llibre Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís, presència autor, el 27/09/2019

El proper 12 de setembre, a Amposta, es projectarà de nou el curtmetratge Versos contra la violència, del grup CREA, basat en la iniciativa sorgida des dels diLLUMs d’arts al forn.

Jordi Mulet, d’Amics dels castells, ens avança les activitats que duran a terme al mes d’octubre, amb la seva participació al certamen A cel obert, i a la diada anual que tindrà lloc el 26 d’octubre.

Manuel Bestraten, arquitecte, enginyer i fundador d’Amics i amigues de l’Ebre, ens visita per primer cop, i ens dedica unes paraules d’encoratjament.

Eduardo Margaretto ens anima a assistir a un nou concert del grup Dematímañana i ens recita un dels seus versos.

Octavi, de Can somiatruites de la Ràpita, ens parla dels seu projecte de llibreria de segona mà.

Sisco lahosa, com cada mes, ens proposa un article per a reflexionar. Aquest cop, Temps de silenci, de Llàtzer Moix, publicat a La Vanguàrdia el 7 de juliol de 2019.

Joan Ortí, de Maestrat viu, ens anima a assisitir a la Trobada de danses del Maestrat, a Benicarló el proper 21 de setembre, amb participació d’una vintena de pobles.

I com ja és tradició, sortegen entre les persones assistents diversos obsequis, com ara catàlegs de l’exposició Terrània, melmelades d’Anna Maria Franco, una quota gratuïta d’Amics dels Castells, una ampolla de vi del Forn de la Canonja, i un gravat de Carme Boix.

Com a sorpresa de la nit, Agustí Forner, un dels pilars del col·lectiu, absent de viatge, ha pogut ser present via mòbil, molt ben acompanyat, al moment del tradicional cremat, que excepcionalment ha preparat el seu fill Oriol.

Finalment, La Tuna Folk, acompanyats de part de les Lorquianas i de Màrius Pont i les seves jotes, posen un final de nit ple d’animació.

.

La propera trobada, el 7 d’octubre. Més cultura, més art, més amistat, més xalera.

Més imatges en aquest àlbum

Reconeixement a Xavier García

9 de setembre de 2019. Abans de la trobada mensual dels diLLUMs d’arts al forn, al mateix Forn de la Canonja, es va fer un acte de reconeixement, gratitud i amistat, cap al periodista Xavier García, natural de Vilanova i la Geltrú, que fa 50 anys va descobrir les Terres de l’Ebre i va decidir formar-ne part. Ha compartit les nostres lluites i alegries, les ha fet protagonistes de multitud de llibres, articles, entrevistes... Ha sigut un més de les nostres festes i manifestacions, de la nostra cultura.

Han pres la paraula Emigdi Subirats i Eduard Sánchez, Xavier Aragó n’ha llegit un text, i Xavier Garcia  ha pres al final la paraula, visiblement emocionat, i emocionant. Com bé ha dit, no tan és ebrenc qui hi neix, sinó qui ho vol ser.

Més imatges en aquest enllaç.

Versos contra la violència, el documental , a Amposta

El proper 12 de setembre, es torna a projectar el documental del grup CREA, Versos contra la violència; la iniciativa sorgida des dels diLLUMs d'arts al forn, com a reacció a la violència de l'1 d'octubre de 2017

Una sortida digna, 10 anys

Aquest mes de setembre Una sortida digna (Cossetània Edicions) fa 10 anys, i em ve de gust recordar tot el procés de naixement del meu cinquè llibre, aquest recull de contes amb el fil conductor de la mort, vista des del sentit de l'humor.
Aquella era l'època daurada dels blogs, i havíem creat una xarxa de col·laboració i amistat important.
Vaig decidir crear un blog específic per al llibre, però de forma juganera, sense desvetllar que jo n'era l'autor ni que es tractava d'un llibre; feia veure que es tractava d'un col·leccionista d'imatges de portes obertes fotografiades des de dins. Allò fou divertit i viciós a la vegada, perquè no parava de fer fotos de portes obertes arreu on anava, no veia res més, i els amics i amigues de la xarxa catosfèrica me n'anaven enviant, amb l'afegit que no sabien qui estava al darrere d'aquell blog. El resultat és una col·lecció força interessant que podeu veure en aquest enllaç.
Més endavant, vaig fer parlar al blog els personatges del llibre, fent-los passar per persones de veritat, per tal de continuar amb la línia juganera i crear expectativa. Això m'obligava a recuperar la meva relació amb els personatges, i fer-los reviure (cosa quasi miraculosa en un llibre tan ple de morts). Podeu llegir els apunts en veu dels personatges en aquesta altra etiqueta.
El 7 de setembre de 2009 fou un dia especial, perquè vaig desvetllar per fi de què anava el joc i que jo n'era l'autor; deu anys després em fa gràcia llegir els comentaris.
A finals de setembre vaig penjar a Youtube la presentació virtual del llibre; un vídeo que m'omple de tendresa, perquè s'escolta mon fill, nascut aquell any, de fons. Fins i tot vaig fer un recull de preses falses.
El llibre va néixer com un joc al voltant de la presència de la mort, i així va anar seguint sempre.
Em va costar triar el títol, fins que durant un viatge en cotxe vaig escoltar el primer disc Jesús Fusté i, concretament, una de les seves cançons que més m'agraden, Una sortida digna, i vaig creure que era un títol idoni i que em permetia teixir lligams amb l'amic músic i cantant de Pradell de la Teixeta.
Un a un anirien arribant comentaris sobre el llibre, que reuneixo en un blog específic, i que podeu llegir en aquest enllaç.
I després anirien arribant més sorpreses juganeres, que han fet d'aquest recull de contes molt més que un llibre:
-Una adaptació teatral del grup TEBAC de Reus.
-L'adaptació musical d'un dels contes de David Espinós.
-El curtmetratge en versió cinema mut del grup CREA d'Amposta.
-L'adaptació musical d'un dels contes pel grup Fred secret, amb la cançó Joan Cremades.
I amb l'esperança que els llibres no moren mai, espero que continuï jugant molts anys.

Coses que m'encanten

Avorrit que em robessin l'antena del cotxe, fa un temps que la trec, sobretot si no el necessito durant dies.

El que m'encanta és emprendre un viatge amb mon fill, posar l'antena, i no engegar gens la ràdio perquè tothora estem parlant.

Llibre de Lectura. 1972

Del meu llibre de lectura de 2n d'EGB. Any 1972. Lorca i Machado

Els impostors, de Pilar Romera

Els impostors, de Pilar Romera

Columna Edicions, 2019

Sinopsi

Barcelona, maig del 1949. Albert, un noi que treballa en una impremta, és detingut per la Brigada Político-Social i enviat a la temuda comissaria de Via Laietana acusat de col·laborar amb joves universitaris en activitats contra el règim. Una visita secreta del general Franco a la Ciutat Comtal té nerviós tot el departament de policia. Un retrobament casual quan Dora, germana d’Albert, intenta esbrinar què li ha passat desencadenarà unes conseqüències que cap dels seus protagonistes podran controlar. Uns fets esdevinguts al camp de refugiats d’Argelers, deu anys abans, tornaran per passar-los comptes.

Amb una capacitat enlluernadora per fer-nos entrar al cor i al cap dels personatges, Pilar Romera narra la història de tres perdedors de la Guerra Civil espanyola: Dora Colom, Miquel Alberich i Bonaventura Puig. Una història farcida d’enganys, impostura, amor, amistat i traïció. I enmig, Fuentes, un comissari de la vella guàrdia, corrupte i addicte, que és també, malgrat tot, un supervivent.

Els impostors retrata tres vides des d’abans de la guerra fins a la dura postguerra, passant pel terrible camp de concentració d’Argelers, i aconsegueix fer-nos sentir que, en casos extrems, tots podem ser uns impostors.

A l'escape room la llibreria

La gent dels diLLUMs d’arts al forn ens agrada la cultura però també som juganers de mena. De seguida ens va atraure la iniciativa d’obrir un escape room a l’antiga llibreria La gavina d’Amposta, amb el repte, precisament, d’intentar salvar-la.

Per això vam organitzar una sessió especial el passat 28 d’agost de sis escriptors ebrencs (Carme Cruelles, David Comuñas, Sílvia Panisello, Tomàs Camacho, Mercè Falcó, i Jesús M. Tibau), amb el suport d’una de les ànimes dels diLLUMs, Ricardo Gascon.

Només David tenia experiència en escape rooms, i per tant, tots i tottes arribàvem plens d’incerteses sobre el seu funcionament, però amb moltes ganes d’encetar els reptes i de jugar. Evidetment, no explicarem res del contingut, només que vam xalar moltíssim, una mica desorganitzats potser al principi, amb ànsia de cercar totes les pistes possibles, que anaven sorgint per qualsevol lloc. L’ànima de Clara, la gran llibretera ampostina, era ben present a cada pas, fent que l’olor de llibre sigui ben present en aquest espai.

No us ho perdeu!

Chip, Chipin i el pastor

He trobat aquesta activitat al meu llibre de 3r d'EGB (primers setanta).
Us convido a escriure un final a la història de Chip, Chipin i el pastor.
Gràcies.