10 llibres, 10 lectures; literatura, vida, emocions

(NOTA PRÈVIA: us proposo que abans de començar a llegir aquest apunt, cliqueu perquè vagi sonant mentre llegiu, com una banda sonora, el vídeo de la part inferior, amb la cançó Thanks, d'Albino Tena)
Ahir vaig viure un emotiu acte a la Biblioteca de Tortosa. Amb l'excusa de la publicació del poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, enlloc de la típica presentació, he volgut fer un repàs dels meus 10 primers llibres, amb la lectura d'un conte, poema o fragment de cadascun d'ells, acompanyat de la guitarra d'Albino Tena.
Havia escollit els fragments de forma que representessin una mica el conjunt del meu estil: poemes, contes breus, nanocontes, dietarisme...
Amb tot aquest temps que porto al món de la literatura, li he de donar gràcies per la riquesa d'emocions que m'ha regalat, i ahir en fou un exemple. La vida travessa els límits de les pàgines, i quan veus que tu mateix t'emociones en llegir, i que aquesta emoció s'encomana, no té preu. A més, la col·leció d'amics i còmplices de lletres que acumulo continua creixent.
Avui érem pocs, però m'han ofert molt caliu. En llegir un fragment amb el meu poble de protagonista, els costers, les avellanes... he recordat mon pare i no he pogut evitar el plor, i he vist com el Francesc March, a primera fila, que el va conèixer, també s'emocionava. Llavors Manel Ollé ha llegit al meu lloc el fragment, i la Sílvia Panisello m'ha ofert un mocador, i he seguit.
Emocions, vida, literatura... tot fusionat enmig de mostres d'amistat, que també m'ha ofert un cop més Irene Prades, la directora de la Biblioteca, i tot harmonitzat per la guitarra de l'Albino, generosa, suau, com un mar de fons que t'acarona.
I érem pocs, però una persona ha vingut des de l'Ametlla per a escoltar-me (mitja hora d'anar i mitja de tornar!), i aquesta mena de coses te les emportes al llit quan vas a dormir, i tanques els ulls, i et sents feliç.
Amb els anys, cada cop m'emociono més fàcilment, però viure amb emoció cada moment és com viure dues vegades. GRÀCIES. THANKS.

Francesc Valls-Calçada a Tens un racó dalt del món

Demà comença la 7a temporada del programa Tens un racó dalt del món, amb nou plató, nou decorat, i amb la presència de l'escriptor Francecs Valls-Calçada.
Amb ell comentarem sobretot la seva última novel·la, Cent dòlars i una cabra, en la qual ens mostra el conflicte entre palestins i israelians des d'ambdós punts de vista i, sobretot, des de la mirada de les persones de a peu, que pateixen el conflicte als dos costats de la frontera. L'excusa que embolica la trama és la malaltia d'un xiquet palestí que porta els seus pares a buscar-ne la cura a un hospital d'Israel, cosa que serà utilitzada com una arma més.
També recomanarem altres llibres com: Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre, d'Ignasi Revés; Un riu als ulls del corb, de Josep Maria Capilla; i L’amant xinès, de Margarida Aritzeta.
A la secció Microliteratura i art, una escultura de Cinta Sabaté.
El programa es podrà veure el dimecres 30 de setembre i 7 d'octubre a les 21.00 i les 22.30 hores, i en diverses repeticions durant dues setmanes.

jurisimprudència. Decisions  judicials que perden el nord de la justícia.

repàs dels meu primers 10 llibres, a so de guitarra

El proper dimarts 29 de setembre, a les 19.30, jugaré amb els meus primers 10 llibres a la Biblioteca de Tortosa, per commemorar la publicació dell poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans.
Però no es tractarà d'una presentació del llibre, sinó d'un breu repàs dels meus 10 primers llibres, amb la lectura d'un conte, poema o fragment de cadascun d'ells, acompanyat a la guitarra d'Albino Tena.

contes al carrer

L'amic Xavier Miró em fa adonar des d'Instagram d'un cartell que està donant la volta al món. Es tracta del típic cartell de "torno en cinc minuts", però elevat a la categoria de pura literatura, un brillant conte i ocurrència que em fa sentir sana enveja.

Sensacional idea d'aquesta llibreria de Sevilla. Si us plau, seguiu l'exemple, ompliu de contes els carrers, les botigues, les fàbriques, la vostra vida.

Ara mateix

Club de lectura de Tortosa, nova temporada

Comencem nova temporada del Club de Lectura de Tortosa, i comencem forts, amb la presència de dos autors. Animeu-vos a compartir tertúlia amb nosaltres:

.

30/09/15 El poeta del poble, d'Andreu Carranza, amb presència de l'autor, recent premi Josep Pla 

30/10/15 El llaütista i la captaire, de Jordi Llavina, amb presència de l'autor.

.

Gràcies a la Biblioteca Marcel·lí DOmingo per acollir-nos, i a Òmnium Cultura Terres de l'Ebre, Antena Cultural de la URV a Tortosa i la Institució de les Lletres catalanes, per la col·laboració.

Atlàntic, de Francesc Mompó

Atlàntic, de Francesc Mompó

Voliana Edicions, 2015

"Atlàntic és un llibre que ens obre les portes d'una casa on potser no sabíem que ja havíem viscut. Hi retrobem a cada racó fragments de nosaltres que havíem oblidat, que semblaven perduts, com ho fan els grans llibres, reprenent el fil de quatre autors que van plantar cara a la tradició i que van concebre, des del desassossec vital i una insaciable necessitat de dir el món d'una manera insòlita, nous sentits per a la literatura."

Del pròleg de Carles Duarte Montserrat

Vaitge a Itaca, de Lluís Llach

La campana de Sant Honorat, de Josep Maria de Segarra

Tens un racó dalt del món, nou plató

Estrenat ja el nou plató i decorat del programa  Tens un racó dalt del món, aquest espai que Canal 21 dedica en exclusiva al món dels llibres; gairebé una proesa.
Comencem nova temporada, la setena, el 30 de setembre. Com sempre, intentaré transmetre la passió per la literatura, canversant amb escriptors i escriptores, sobretot de les Terres de l'Ebre, però també amb gran presència d'autors d'arreu dels Països Catalans.

10 llibres, 10 lectures

El proper dimarts 29 de setembre, a les 19.30, jugaré amb els meus primers 10 llibres a la Biblioteca de Tortosa, per commemorar la publicació dell poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans.
Però no es tractarà d'una presentació del llibre, sinó d'un breu repàs dels meus 10 primers llibres, amb la lectura d'un conte, poema o fragment de cadascun d'ells, acompanyat a la guitarra d'Albino Tena.

Set de caminar.

Passes.
Glopades.
Set de caminar.
 .
Inspirat en una fotografia de Jacob Sciacchitano.

Je suis Miquel

Vist a terra, al costat d'un contenidor. Se m'acudeixen diversos arguments per a contes.

 #jesuisMiquel

Tenebra, d'Emili Gil

Tenebra, d'Emili Gil

Tenebra convida els lectors a realitzar un viatge introspectiu cap a la vessant més desconeguda de l’ésser humà. És a dir: les seves pròpies profunditats. A través dels viaranys de la creació artística, exposa un grapat de dubtes que condueix a la recerca d’allò desconegut, impossible, potser infinit. A la investigació, en definitiva, de “quelcom nou”, com va definir Charles Baudelaire a Les flors del mal.

Al parer de l'escriptor Jordi Canals, “Tenebra és un escrit apassionat que, a partir de fets històrics, forja aventures estranyes i fantasies macabres, bastint una novel·la plena d’interès i d’intriga que fa viure íntimament un passat on es perceben totes les sensacions dels grans interrogants de la condició humana i la fosca realitat que se’ns amaga”. 

.

Aquesta temporada, al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21.

10 llibres, 10 lectures

El proper dimarts 29 de setembre, a les 19.30, realitzaré un acte a la Biblioteca de Tortosa per commemorar la publicació del meu desè llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans.
Però no es tractarà d'una presentació del llibre, sinó d'un breu repàs dels meus 10 primers llibres, amb la lectura d'un conte, poema o fragment de cadascun d'ells, acompanyat a la guitarra d'Albino Tena.

llum

La llum que t'encega, que t'escalfa, que et regala ombres.
.
Inspirat en una imatge de Elijah Hail

I Jornades de patrimoni literari ebrenc

Entre el 9 i el 13 de novembre tindran lloc les I Jornades de patrimoni literari ebrenc a Tortosa, amb les que es volen donar a conèixer els nostres autors, per reivindicar-los i entendre'ls com una eina de cohesió territorial. Jesús Moncada, Cristòfol Despuig, Gerard Vergés, Artur Bladé i Desumvila, Sebastià Juan Arbó...

Una activitat prèvia la 65a Nit de Santa Llúcia, que se celebrarà a Tortosa l'11 de desembre.

Més informació sobre com assisitr o inscriure-s'hi en aquest enllaç.

Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre, d'Ignasi Revés

Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre, d'Ignasi Revés, escrit després d'haver fet un bon grapat d'entrevistes a gent de mar de Cambrils, la Cala, l’Ampolla, el Serrallo, Calafell, les Cases d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Salou, Torredembarra, Altafulla i Deltebre. Baltasar Casanova ha fet el pròleg i David Granato, les il·lustracions. Recomanadíssim per a tots aquells que s'estimen el mar i la seva gent.

La Soul Machine La Reina del Soul

indiferent

Estèril intent de sortir indemne, que la vida et sigui indiferent. 
.
Inspirat en una fotografia de Rodion Kutsaev

Adolf Comes: Les textures de la mirada

Molta gent que no coneixien la faceta artística d’Adolfo Comes s’han sorprès en veure’n l’obra; jo no. Jo deduïa la seva força, el seu afany de sortir-se dels límits i de replantejar-se la realitat. A més, ja havia vist la seva agenda, caòtica en aparença, amb xifres, i noms i fletxes que se surten de l’espai que tenien destinat i busquen el seu propi camí. D’aquesta agenda ja en vaig parlar en un dels meus dietaris, així com de la seva fama de despistat, i del que ell mateix em comentà un dia: “sóc despistat en algunes coses, per poder fixar-me en les importants”. I és que, com diu El petit Príncep, les coses importants són invisibles. En teoria, sembla que el sentit primordial en una obra pictòrica sigui la vista, però no obligatòriament, sobretot en el cas de l’Adolfo, on l’essencial és invisible. La seva obra va més enllà del que s’observa a primera vista, amaga capes vives que bateguen, que l’han fet créixer. Els seus quadres impregnen, la seva textura n’és part essencial, genera energia. Es nota el pas de l’autor per damunt de l’obra, i segur que aquesta influència és recíproca; es tracta d’un joc, d’una comunicació bàsica i, per tant, necessària per alimentar l’ànima de tots dos. L’art és una mena de part, una creació que ens podria fer creure que som demiürgs tocats per la divinitat, però Adolfo toca de peus a terra –la terra apamada, física, canviant, del delta-, s’hi embruta, s’esquitxa, s’escapa dels teòrics límits de l’obra. El seu ofici busca l’equilibri, la geometria, els pesos domesticats perquè l’estructura no trontolli, però l’ànima de l’artista s’hi escapa, improvisa, crida, fuig de la por de caure. Recordo una anècdota de la inauguració de la seva primera exposició, a Camarles. En un moment de l’acte, en què ell s’està fent fotos davant d’un autoretrat, cau el llistó de fusta de la part inferior del marc. Ell el plega, juganer, rialler, i es fa la foto amb el llistó. Li dic que aquest incident deu tindre un missatge ocult i el quadre vol prendre vida, alliberar-se. Se’n riu (l’autor, i potser el quadre) i em fa un gest d’assentiment (l'autor; i el quadre, també). 

.
 Text escrit en motiu de l'exposició Les textures de la mirada, d'Adolf Comes, que s'inaugura el 17 de setembre al Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona, amb col·laboració del Taller d'Art Cinta Dalmau de Tortosa.

sortir de dubtes

Agafa l'ampolla mig plena, o mig buida i, per sortir de dubtes, se la beu tota.

Línies de llegenda

Línies de llegenda, màgia d'horitzó amic a Siurana.
.
Inspirat en una pintura d'Eulàlia Morató

Besòs Mar, de Lluís Bosch

Besòs Mar, de Lluís Bosch

Crims.cat, 2015

El 2003, tot just abans d’inaugurar-se el Fòrum de les Cultures, el cos d’un jove apareix crucificat a una platja del Poble Nou, amb ferum de peix mort. Enmig de l’arribada imminent dels Mossos d’Esquadra i en plena disputa de competències policials, l’experimentat inspector de policia Arsenio Crespo es promet una vida nova al seu poble natal després de resoldre el cas.

 Ara bé, no tot seran flors i violes; massa casualitats envolten els fets. I és que el cadàver trasbalsa l’investigador des del primer instant, perquè la víctima resulta dir-se Jesús Crespo. Quines coincidències, oi? Les primeres indagacions el duen a reviure episodis del seu propi passat, on bruixes visionàries, o qui sap si simples estafadores, l’obliguen a reviure històries velles i tèrboles com a policia.

Mentre l’inspector s’endinsa a la perifèria de la ciutat i recorre les dues ribes del Besòs per poder esclarir el cruel assassinat, tot sembla retornar sempre a una vella cançó: un joc de miralls juga amb ell i, com si es tanqués un cercle, el passat il·lumina el present però alhora el fa més obscur. Tant és així que els anys viscuts adquireixen una lectura estranya, amb interferències i premonicions que presenten cares esotèriques i misterioses i on aquests miralls sempre reflecteixen el que no és bonic ni exemplar, encara que resulti fascinador.

Després d’Aire brut (crims.cat nº 9), Lluís Bosch torna amb Besòs Mar, novel·la guardonada amb el 2on Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2015.

.

Aquesta temporada comentarem el llibre al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21.

Autors a les aules

Dins d'aquest imatge de tants noms d'escriptors/es que han participat al programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes s'hi troba el meu, petitet, però orgullós (a veure si el trobeu). 

.

Més informació sobre aquest programa en aquest enllaç.

Comença un nou curs; deixeu que m'atansi als alumnes.

Postres de músic a Postres de músic de Ràdio Barberà

Aquest dilluns 14 de setembre s'estrena a Ràdio Barberà un programa de tertúlia literària i cultura que es titularà Postres de músic. I per a aquest primer programa han trobat adient comptar amb la meva presència telefònica, aprofitant la coincidència del títol amb un dels meus reculls de contes.
Això serà a partir de les 14.15 hores.Podeu escoltar el programa en aquest enllaç.

Imatges a la Setmana del llibre en català

Ahir fou un gran dia, començà aviat. Al matí, presència a la Setmana del llibre en català; trobada amb molts amics i amigues de lletres, tot un premi.
De moment us enllaço la galeria de fotos.

Un punter indestructible

He forrat el meu punter de lila (tram 78), amb retalls de cartolina. A primera hora, doblegat, el poso a la motxilla, m 'acompanyarà a la Setmana del llibre en Català tot el matí, a la caseta 38. Segur que arribarà a la tarda rebregat, però indestructible.

Microrelats del setge

Recordant els Microrelats del setge on vaig participar l'any passat 

xiulen

Entre la tempesta informativa que vivim els últims temps, aquests dies destaca a les xarxes l’incident de les xiulades a Piqué (alguns companys ho atribueixen a la seva forma de celebrar els títols, però que no s’enganyin; si el xiulen a Oviedo, no és per ser antimadridista, sinó per ser catalanista). Però no vull parlar d’aquest cas en concret. Els casos concrets sovint ens poden servir per fer reflexions generals. Tot plegat és un exemple del ressò mediàtic dels futbolistes, possiblement els herois moderns. Són joves, alguns atractius, i tot allò que se surti de les típiques declaracions de manual, fetes davant preguntes també de manual, desperta una exagerada expectació. Per això, normalment, se n’estan, de moltes coses. Es reserven les seves opinions polítiques, amaguen els gustos sexuals, i les inclinacions literàries són bastant desconegudes. Per exemple, afortunadament, gent de tota mena ha fet pública la seva homosexualitat sense excessius problemes: polítics, periodistes, actors..., fins i tot militars; però els futbolistes, no (puc imaginar-me la mena de crits lamentables que haurien de patir sobre la gespa).

Les seves opinions són respectables com qualsevol altra, però es desmesuren, tenen més rellevància social que les d’un músic o un escriptor...  i fins i tot que un cuiner (que no és poc!). Bé, és la mena de societat que estem creant entre tots. Crec que va ser Iniesta, humil entre els humils, que digué que ell només és futbolista, que els herois són uns altres. 

Entrevista a Primera Columna de Canal 21

Ahir Gustau Moreno em va entrevistar al primer programa de la temporada de Primera Columna, a Canal 21, en motiu del XXXIII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, i de la meva primera novel·la El nostre primer enemic.

A Cadena Ser Ebre

Ja podeu escoltar en aquest enllaç l'entrevista que Sílvia Tejedor em va fer a Cadena Ser Ebre en motiu del XXXIII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.
També llegeix al final un dels poemes del meu nou llibre La pluja ha vessat milions de núvols abans.

El noi del costat del padrí, recomanat a la Setmana

El noi del costat del padrí és el llibre recomanat avui a la caseta número 38 dedicada a les Terres de l'Ebre, que comparteixen Llibreria la 2 de Viladrich, Llibres ebrencs, Llibreria Serret, Institut Ramon Muntaner, Llibreria Bassa. Ho expliquen a la web de llibres ebrencs.
I què ben acompanyat que està!!!!
.
El dia 11 al matí hi estaré signant exemplars

A la Setmana del llibre en català

El proper 11 de setembre al matí estaré present a la Setmana del llibre en català.

A partir de les 11.00, aproximadament, estaré signant llibres a la caseta número 38 dedicada a les Terres de l'Ebre, que comparteixen Llibreria la 2 de Viladrich, Llibres ebrencs, Llibreria Serret, Institut Ramon Muntaner, Llibreria Bassa. Ho expliquen a la web de llibres ebrencs.

.

Cap a les 13.55, a la plaça de la Paraula de la Setmana, en una activitat que organitza l'AELC, llegiré un dels contes d'El noi del costat del padrí.

Els autors que llegirem fragments dels nostres llibres, entre les 11 i les 14, som:

Bel Olid - La mala reputació (Proa), El llibre dels finals (El Club Editor).
Francesc Parcerisas - La primavera a Pequín (Quaderns Crema).
Mariàngela Vilallonga - Poemes francesos, de R. M. Rilke (Ed. de la Ela Geminada).
Josep M. Puigjaner - Proses per la llibertat de la nació (Gregal).
Salvador Balcells - Tempesta als Bàltics (Meteora).
Maria Núria Valls Molins - Somiant un viatge.
Enric Larreula - Bon dia (La Campana).
Oriol Izquierdo - fragments de Ramon Llull.
Laura Escorihuela - Que bé, de Philippe Delerm (Empúries).
Agustí Clua - Un sol de veritat (Mediterrània-Eivissa).
Maria Llopis - Billie, d'Anna Gavaldà (Edicions 62).
Maria Clara Forteza - Una simfonia en clau de mestres (Pagès).
Cèlia Sànchez-Mústich - A l'hotel, a deshora (Curbet).
Pau Vinyes - Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig (Edicions 62).
August Bover - Cloc!, Beabà (Arola).
Víctor Panicello - Fa deu anys que vaig arribar i encara no sé on és casa meva (Claret).
Pau Vadell - poemes de Blai Bonet i de Francesc Garriga.
Christelle Enguix - El cor del minotaure (Tres i Quatre).
Maria Barbal - Fred als ulls, d'Antònia Vicens (Eumo Cafè Central).
Pilar Garriga - Un estiu al Priorat (Onix).
Carles Fabregat - Rara pluja (Ed. Aïllades).
Silvestre Hernàndez - Aigües tèrboles (Columna).
Jesús Tibau - El noi del costat del padrí (Cossetània).

.

I a la tarda, tram 78.

el llibre digital dels autors De capçalera

Demà es presenta el llibre digital dels autors De capçalera. L'acte, que tindrà lloc a les 18:30 a la Plaça del Llibre (al recinte de la Setmana del Llibre en Català a la Plaça de la Catedral) el presentarà la cap del Servei de Biblioteques, Carme Fenoll, que donarà pas a la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montse Gatell i, posteriorment a la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, ja que el programa De Capçalera és una col·laboració entre totes tres entitats.

Més imformació aquí

Participem al llibre: Pel Albanell, Sílvia Alcàntara, Maria Barbal, Blanca Busquets, Llorenç Capdevila, Joaquim Carbó, Maite Carranza, Lola Casas, Pep Coll, Teresa Costa-Agramunt, Ramon Erra, Mercè Foradada, Núria Garcia Quera, Pau Joan Hernández, Jordi Llavina, Carme Martí, Miquel Martín, Gisela Pou, Maria Carme Roca, Toni Sala, Jordi Sierra, Sílvia Soler, Jesús M. Tibau, Muriel Villanueva i Olga Xirinacs.
El llibre e spot llegir en aquest enllaç

El secret de la banya embruixada, de Salvador Macip i Sebastià Roig

El secret de la banya embruixada, de Salvador Macip i Sebastià Roig
Ànima llibres, 2015
Sinopsi

La Sil no vol fer tard a l’institut. Agafa la motxilla i surt de casa disparada. Amb tanta pressa, no s’adona que un buldog molt simpàtic li va al darrere. Es diu Charlie J. Fatburger i li porta un missatge que li canviarà la vida.

Fals proverbi grec

"Si et talles massa les ungles, no pots arribar a tots els angles". 

Fals proverbi grec, s IV a. C (o no).

Diables

El Correfoc és un dels plats forts de les Festes de la Cinta de Tortosa. Tot i el meu antic pànic a tota mena de petards i altres andròmines que esclaten, el correfoc sempre m’ha seduït: l’ancestral so dels timbals, l’emoció, la llum, el color..

Al nostre fill també li va. Primer se’l mirava de lluny, i cada any ens hi anem aproximant una mica més. Sé que ell, molt més decidit i agosarat, s’hi acabarà ficant al mig, això si no es converteix en el principal dels diables.

Ara ens trobem als límits, al costat de l’última de la colla que sortia, els Set Cervells de Jesús. Encara demana pujar al meu braç (encara el puc sostenir; no gaire), encara s’hi aproxima agafat de la mà de sa mare. No li importa el fum que avança cap als ulls, ni el so que rebenta la plaça. Sota la seva caputxa de roba se sent segur.

Me’l miro, i sé que es toparà amb molts diables a la vida, i que tindrà prou cor per vènce’ls.

Fins que calgui, l'agafarem de la mà.

L’ànima de l’assassí, de Toni Arencón

L’ànima de l’assassí, de Toni Arencón

XXXII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre

Cossetània Edicions, 2015

Ambientada a la ciutat de Barcelona de mitjan segle XIX, L’ànima de l’assassí teixeix una trama entre la resolució d’un crim esdevingut en el si d’una família benestant i les vivències de diversos personatges històrics vinculats a la medicina, la política, la religió i la filosofia. Al bell mig de tot plegat, el científic Mariano Cubí i Soler mirarà de demostrar que la Frenologia és determinant a l’hora de resoldre l’autoria de l’assassinat mitjançant l’estudi de “la propensió animal a destruir, matar, exterminar i inferir càstig” dels éssers humans, o el que és el mateix: “l’instint assassí dels criminals.”

AMY WINEHOUSE - Just Friends

Citat al diari Ara

Quina sorpresa que m'arriba a través del Twiter de Begonya Ferré,a directora de la Biblioteca de Roquetes!
Un dels meus poemes del llibre La pluja ha vessat milions de núvols abans, citat al diari Ara.
.

El llibre és de distribució minimalista, i es pot aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrichde Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bné  a través meu.
Es tracta de 105 poemes de tres versos lliures, sovint amb el pas del temps com a reflexió.

Fugaç el teu pas

Fugaç el teu pas quan s'aixeca un nou dia. L'alè de la nit m'acompanya amb els ulls mig tancats.

.

Inspirat en una imatge de Carles Duarte.

Cançons amigues

Des de que em vaig iniciar a Youtube he muntat diversos vídeos amb cançons de gent amiga, i que ara em ve de gust recordar tots juntets, alhora que us convido a escoltar:
.
Les dames del passeig de Gràcia, de Pedro Alférez
Maig d'amor, de Jesús Fusté
Encara no saps, de Jesús Fusté
Una sortida digna, de Jesús Fusté
Paisatge groc, de Montse Castellà
M'han obligat a sentir enyorament, de Montse Castellà
Flors d'hivernacle, de Josep Igual
Les muntanyes, de Carles Pastor
A mercè del temps, de Carles Pastor
Thanks, d'Albino Tena
.
I un recordatori al vídeo on poso lletra a Petita balada, de David Espinós

Pols hipnòtica als ulls

Aquest mes col·laboro en un altre article d'opinió a periòric Cop d'ull que titulo Pols hipnòtica als ulls, i on reflexiono sobre l'enderrocament de les cases de davant la Catedral de Tortosa.
El podeu llegir al blog de La Marfanta.

Entrevista a Antena Caro

Entrevista radiofònica amb Paco Tafalla a Antena Caro de Roquetes emesa el 28 d'agost, en motiu del XXXIII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.
Gràcies per fer-me sempre costat.
Recullo tota la informació sobre el premi en aquest apunt.

Sobre l'incedi al Montsant

29 d’agost. A les 18.07 una amiga envia al grup de whatsApp de la colla una foto amb aquest text: foc a la carretera de la Morera. Estic a Cornudella, pujo en dos salts al terrat de casa de mons pares i veig el fum. És l’inici d’una dramàtica tarda. La façana del meu amic Montsant crema, i helicòpters que aparenten minúsculs hi aboquen una aigua que sembla insuficient. “Merda, la Font del Muntaner!”, crido, perquè crec que el fum surt més o menys del lloc on teníem un tros amb aquest nom, un hort, una caseta que aixecà mon pare, una bassa per regar on ens hi banyàvem de petits, i records.

Mon filla puja al terra i exclama “Uaaala!” És el seu primer incendi, i tot just aquella setmana havíem estat jugant a dibuixar bombers, i havíem llegit feia poc llibre que explica com treballen. Està entusiasmat, i assenyala un, dos, tres avions que descarreguen aigua l’un darrere l’altre. Jo no puc apartar els ulls, ple d’impotència i dolor. Es distingeixen flames que imagino d’una grandesa endimoniada. Conec alguns dels bombers que hi deuen estar treballant, un amic té una vinya recent plantada a la zona... Tot és massa proper, i el fum té una olor penetrant.

La nostra mare ens crida, diu que des de l’altre costat de la casa, orientada a les Gritelles, ens estem perdent l’espectacle d’una enorme Lluna plena que surt damunt de Siurana. Un xiquet veí surt al carrer amb una pilota, i el nostre fill decideix baixar a jugar a futbol: les pilotes guanyen al foc. El foc es controlarà al vespre, sembla provocat; la vida continua, de vegades incomprensible.

.

Com veieu a la meva foto, és pràcticament la imatge de l'encapçamanet del blog la que es crema.

Per a millors fotos, us convido a veure l'àlbum de l'amic Toni Lluch. M'afegeixo als seus agraïments.

Sòbries, les muralles

Sòbries, les muralles, encerclen la ciutat que viu del misticisme antic. Les torres de defensa semblen massisses encara, i la seva regularitat geomètrica, la seva proporció precisa, ens reben amb mostres de seguretat. Potser són el més semblant a una abraçada que mai no ha rebut, i als seus seixanta anys això no diu gaire de la vida.

Si mira enrere, la vista es perd pels vastos camps de Castella, d’aridesa infinita, solcats del passat que intenta oblidar, sense gaire èxit.

Entra a la ciutat per una de les portalades, i s’endinsa pels carrers estrets, sense un objectiu definit, amb ànim de deixar-se perdre dins dels límits raonables que Àvila, un cop més, li regala. La història sembla viva a cada pedra, si tens ganes de llegir. Passa la mà per les parets de forma instintiva, potser buscant una carícia mútua amb els anys.

La ciutat ha crescut des de l’últim cop que va visitar-la, però la part nova no l’atrau encara. Els seus peus caminen de bracet de la muralla i torna al punt de partida. Ja és de nit, la llum del dia claudica i els homes, rebels, lluiten artificialment contra la foscor. Les muralles s’il·luminen amb tons ocres, com d’or vell o fulles seques; seques, no mortes.