Encara no havia tingut temps de fer un repàs de
la passada diada de Sant Jordi, el dia del somriure, com jo li dic. Fou intens,
com sempre. Començà igual que l’any passat, en una trobada-esmorzar que
organitza l’AMPA de l’Institut Joaquim Bau, on vam poder alimentar l’entusiasme
i l’estómac. Molta gent, càrrecs institucionals, i autors que ja són una institució,
com Manel Ollé, entre molts altres. Després es presentava la traducció a
l’anglès feta per l’incansable Emigdi Subirats de Long play per a una ànima
trista, de Gerard Vergés, el record del qual va planar durant tot el dia. No em
vaig poder quedar a l’acte, però el vaig homenatjar a la meva manera, llegint
un dels seus poemes a la Marató de contes de l’Escola de Ferreries, juntament
amb algun conte inèdit meu. Em regalaren una rosa, amistat, i la satisfacció de
poder col·laborar amb un dels elements essencials de la nostra societat: les
escoles.
Després, a grans gambades, breu entrevista amb
Sílvia Tejedor a la Cadena Ser, i aturada a la primera parada, a la llibreria
Cid de Ferreries. Allí coincideixo, per primer cop, amb l’estimada Francesca
Aliern, reina ebrenca de la literatura ebrenca per Sant Jordi, que lluita
contra els dracs de la vida amb les seves novel·les. Ens fem una foto que
m’agrada molt, i que té força èxit quan la penjo a Instagram i el Facebook amb
el següent text: Escriptors? Amics”.
I corre, corre cap a Viladrich. I a la tarda,
tot just després de dinar, al carrer de la Rosa, a la parada de la Biblioteca i
de Ràdio Tortosa, on llegeixo un conte. I torno a Viladrich on acabo el dia,
fins ben entrat el vespre, cansat i ple. Més o menys cada any signo el mateix
nombre de llibres, potser una miqueta més, i vaig guanyant fidels lectors i
lectores a poc a poc. Durant tot el dia he compartit tertúlia i il·lusió amb
companys com Cinta Arasa, Conxita Jiménez, Núria Ibáñez, Miquel Reverté, Marc Jornet, Irene
López, Núria Menasanch, Pili Lanau, Josep Igual... i una cosa que sempre
m’agrada, afegir nous amics de lletres a la col·lecció, com Florián Royo o
Jesús Cabrera.
A la nit, cansat, l’últim acte literari del
dia és llegir-li un conte al nostre fill, però abans de tancar, ja somio amb el
Sant Jordi de l’any vinent que, si no em fallen les forces, insistiré un cop més
a proposar una Diada a Tortosa amb les parades de llibres i roses
centralitzades en algun lloc, amb els autors visibles sense necessitat de moure’ns
apressadament d’una punta a l’altra de la ciutat. M’apunto, com a tasca del mes
de juny, començar a treballar en aquest sentit.
.JPG)
.jpg)
