Fals proverbi de la Ribera d'Ebre

Els préssecs que maduren lentament són més dolços. I les persones.
.
Fals proverbi de la Ribera d'Ebre

claus, èxit

Què preferiu: les claus de l'èxit, o l'èxit de les claus?

Estàndards, d’Alba Dalmau

Estàndards, d’Alba Dalmau

Premi Vila d'Ascó 2016

Angle Editorial, 2017

Sinopsi

La vida sentimental de les parelles té variacions infinites, potser tantes com la música. Alba Dalmau ha triat onze cançons clàssiques del jazz per formar aquest brillant repertori de sentiments, esperances, desitjos i desacords. 

Una parella perfecta a ulls de tothom però que és a punt de trencar-se, un matrimoni que es reenamora quan ell es jubila, parelles que són un trio —o un quartet—, l’estranya relació a distància d’una hostessa de vol i un home que té pànic a volar, una dona que vol abandonar fills i marit i no acaba de trobar mai el moment...

Alba Dalmau aconsegueix, amb un estil fresc i directe, que el lector sintonitzi amb uns personatges que, com tothom, busquen aquell miracle que és la felicitat compartida —a vegades la troben; a vegades, no.

Antologia de Joan Fuster,

Antologia de Joan Fuster, a càrrec de Vicent Terol i Calabuig

Onada Edicions, 2016

Sinopsi

Si Fuster és un dels assagistes europeus més important del segle xx, per què no l’hauríem d’aprofitar al màxim? Fuster ens farà gaudir d’una prosa deliciosa alhora que ens obrirà la ment a preguntar-nos el perquè de tantes coses. Això ja serviria per a qualsevol ciutadà europeu que s’endinsara en la lectura de Fuster. Com a catalans, i especialment com a valencians, a més a més, ens posa davant de l’espill i ens dóna l’oportunitat de comprovar que els temes tractats, els grans temes, segueixen exactament igual de vius. No han perdut ni un gram d’actualitat.

L’any 2012 ha fet 90 anys del naixement de Joan Fuster, 50 de la publicació de Nosaltres, els valencians i 20 de la seua mort. És, segurament, la figura més emblemàtica de la renovació cultural del País Valencià i segurament, també, l’assagista més destacat de la literatura catalana. Els valencians ens actualitzem intel·lectualment com a poble i entrem en la modernitat a partir de Joan Fuster.

Fa uns dies el carter em va portar a casa un nou llibre, Antologia de Joan Fuster, editat per l’editorial binicarlanda Onada edicions. Es tracta d’una selecció de textos fusterians preparada pel professor Vicent Terol i Calabuig i destinada a joves d’entre quinze i dèsset anys. Amb una barreja de curiositat i golafreria intel·lectual, em vaig posar a llegir-lo. Hi vaig trobar textos de llibres com araSagitari, Figures de temps, Indagacions i propostes, Diccionari per a ociosos, Poetes, moriscos i capellans, entre altres; en fi, una barreja d’articles, entrades de dietaris, miniassajos i aforismes. Trobe que la selecció que ha fet Terol és intel·ligent i per moments agosarada, ja que també ha inclòs assajos que reflectixen la idea de país que tenia Fuster.

Tres regals màgics

cor, encens i em mires.

El triangle rosa, de Silvestre Vilaplana

El triangle rosa, de Silvestre Vilaplana

Bromera Edicions, 2017

PREMI FUNDACIÓ BANCAIXA DE NARRATIVA JUVENIL

Dani menteix. Menteix molt bé. Però ho fa per pura supervivència. Perquè no es comprén a ell mateix, perquè no s’accepta com és, perquè té por de l’entorn que l’envolta, perquè poden més els prejudicis que els sentiments. Fins que un dia la xarxa de mentides comença a trencar-se i per fi s’enfronta a una veritat que li fa mal, però que l’alliberarà. Sense dramatismes i amb bona cosa d’humor, assistim al descobriment de l’opció sexual d’un adolescent.

Poesia per a astronautes

Dilluns passat vaig participar al programa Gravetat Zero, de Catalunya Ràdio, conduït per Ernest Macià, concretament a la secció Poesia per a astronautes.

Vaig llegir alguns nonopoemes i nancontes, que considero poètics, i l'Ernest Macià, a més d'un poema seu amb una olivera de protagonista, va llegir un dels meus poemes inclosos al llibre A la barana dels teus dits, amb les vinyes del Priorat de fons.

Fou una estona amable i divertida, i s'agraeixen els programes que presenten d'una manera fresca la poesia.

A la sala d'espera vaig coincidir amb Juan Manuel Guillamon, de la gelateria la Trufa i amb la cantant Paula Valls.

Per aquelles coincidències de la vida, un dels nanocontes que tenia preparats parla de gelats, i La trufa es troba molt a prop de la parada d'autobusos de la HIFE, al carrer Numància. No deixo passar aquestes guerxades que em regala el destí. Després del programa visito la gelateria, i comprovo que el Joan Manuel ja ha posat a le sprestatgeries la postal de la ILC que li havia regalat abans. I li proposo una col·laboració dolça.

A la Paula, ques és quasi una nena, quasi sense el quasi, no l'havia reconeguda, i això que l'hem escoltat molts cops al cotxe amb el disc de la Marató. A partir d'ara l'escoltaré amb uns altres ulls, de complicitat.

Me'n torno, doncs, amb bon ànim cap a Tortosa.

Des de l'autobús veig aquesta petita escena. Una parella ja gran caminen darrere una noia, suposo que sa filla. L'home assenyala el cul de la noia i, acte seguit, la dona li espolsa alguna cosa. 

Prudència, o és que cadascú té els rols ben assignats?

Podeu escoltar el programa en aquest enllaç. Jo surto a partir del minut 49.

Narracions extraordinàries, de Joan Santamaria

Narracions extraordinàries, de Joan Santamaria

Més llibres, 2016

Sinopsi

Les Narracions extraordinàries de Joan Santamaria –publicades entre 1915 i 1921 i absents de les llibreries des de fa massa anys– representen un veritable catàleg d’ambients feréstecs, arguments estranys i esdeveniments sobrenaturals que no només van connectar la nostra literatura amb autors com Hoffmann, Conan Doyle, Verne, Wells o Poe, sinó que també van exercir un impuls que faria evolucionar el gènere fins als contes de Calders, algunes obres de Rodoreda o les novel·les de Perucho.
Aquests relats poden arribar a ser terrorífics, però també grotescos, èpics, onírics o humorístics, un hibridisme que els atorga un caràcter tan fundacional com d’obra imprescindible de la nostra tradició literària.

Per no perdre'm les molles

Ja es pot aconseguir un dels meus llibres preferits, Per no perdre'm les molles (Editorial Petropolis), des d'una nova plataforma, Lektu.
Cada cop m'estimo més els dietaris, com a escriptor i com a lector. Vida i literatura en estat pur.
I en aquest, mon fill surt de protagonista a la portada, i gran part de l'interior.

Avui, a Catalunya Ràdio

Avui, entre les 18.15 i les 19 hores, participaré al nou programa de Catalunya Ràdio, Gravetat Zero, amb Ernest Macià.
Parlarem d'un tema de rabiosa actualitat i interès: la poesia.

Fals proverbi egipci

Que l'arena del desert se't posa entres dits?
Que sigui a l'inrevés.
.
Fals proverbi egipci.

Ser un escriptor exhaust, i fer relats sense paraules.

Transcripcions, de Gabriel Guasch Secall

Transcripcions, de Gabriel Guasch Secall

Cossetània Edicions, 2017

Sinopsi

Meditació, profunditat, severitat, concisió, austeritat, depuració, intensitat, fidelitat, lucidesa i claredat vertebren la poesia de Gabriel Guasch. Transcripcions, de títol explícit, representa un pas més en l’arriscat exercici de transportar la mirada a la paraula.

Ulls de glaç, de Jordi Solà Coll

Ulls de glaç, de Jordi Solà Coll

Pagès Editors, 2017

32è Premi Miquel Martí i Pol de l'Ajuntament de Roda de Ter, 2016

Els poemes d'Ulls de glaç es revelen en un món on la llum és l'excepció. Un pou i un ull s'aproximen molt metafòricament. Un ull pot arribar a confondre's amb el fons cristal·lí del pou que mira. Els ulls que es miren fit a fit poden esdevenir pous insondables. Esguards, “el goig d'antany”, que la intempèrie del temps ha glaçat. Ulls recoberts de gebre. Ulls de glaç és la consumació i la destil·lació en paper d'un llarg procés d'orfebreria on els mots són la matèria primera. Un camí perseverant, exigent, quasi obsessiu, i segurament vital, que, gràcies a haver guanyat el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, ara es pot fer visible als lectors. En som afortunats. (del pròleg de MARIA JOSEP ESCRIVÀ)

Patapam, pim, pam, de Ricard Bonmatí

Patapam, pim, pam, de Ricard Bonmatí

Baula Edicions

Quan aprens a caminar PATRIP-PATRAP, a caure PATAPAM, a xipollejar XIP-XAP, tot ho fas xerrant i jugant. Doncs amb aquests poemes se’t quedaran a la memòria jocs de paraules i imatges que fan ballar el cor i els llavis. I així, sense adonar-te’n, aprendràs a parlar, a llegir, a gronxar-te i a estimar.

Completeu la frase

COMPLETEU LA FRASE
.
Els aspirants a _________ ja es troben a la línia de sortida. Està a punt de començar la cursa que mai no s'acaba.

Sobre la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

Necessito deixar passar un temps per a intentar fer una crònica d’un dia com la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, del passat 15 de juliol.

Tot l’any hi he estat pensant, amb una intensitat creixent, perquè arribar a la desena edició comença a fer respecte i calia celebrar-ho com cal. Finalment he apostat per la continuïtat, per un format que s’ha consolidat tots aquests anys. Una part del meu cervell hi rumia durant dotze mesos, però la feina, avui en dia, es pot fer àgil, i més si compto amb la col·laboració de l’Ajuntament, encapçalada pel seu alcalde, Salvador Salvadó, i el regidor de Cultura, Salvador Olivé. També ja em resulta imprescindible comptar amb un grup de persones que aporten idees, treball i suport moral, que sempre va bé, o per fer una cervesa de tant en tant per compartir neguits literaris i vitals: Pilar de la Calle, la bibliotecària, Joan Carles Jansa, i Francesc Valls-Calçada. I sense oblidar tots els voluntaris que participen en el muntatge i en la lectura de textos. M’agrada veure com creix la família de la Jornada; d’això es tracta, entre altres coses.

Com a novetat, i incorporant-se als actes de la Jornada, al matí s’inaugura l’exposició  "Morató Aragonès. Mestres i amics", a l’Arxiu Morató Aragonès, on es presenten obres del pintor que s'exposen per primera vegada, així com una mostra centrada al voltant dels mestres i amics de l'artista, oferint un excepcional testimoni de l'entorn i de l'època, amb obres, entre d'altres, d'Ignasi Mallol, Puig Perucho, Sanvisens, Bosch Roger, Muxart, Rio, Sanjuan, Jordi Mercadé, Abelló, Aguilar Moré, Sarsanedas, Cruañas i Rollan.

Ja a la tarda, com l’any passat, té lloc la microruta literària, on es llegeixen microcontes de diversos autors (Imma Torné, Ramon Mas, Sònia Sureda, Pere Calders, Jesús M. Tibau, David Arnau, Núria Tort i Jordi Masó)  a quatre llocs especials del poble: davant del Celler Cooperatiu, al voltant de la font del parc vell, a l’entrada d’una casa del carrer Major, i a l’església del carrer del Pilar. Confesso que m’encanta aquesta activitat, girar el cap i veure el seguici de gent caminant pel poble, veïns i vistants,  seguint la música de la guitarra de Toni Just que ens acompanya, tot i el calor d’aquest juliol, tot i ser quarts de set de la tarda. Té quelcom de conte o, millor dit, de microconte.

A les set, amb una puntualitat que ens honora, comença l’acte central al Casal Jaume I, on vam presentar els llibres Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund, de Sergi G. Oset, La filla esborrada, de Margarida Aritzeta, El pont dels jueus (que també celebra els seus 10 anys), de Martí Gironell, Gosadies, de Carme Andrade, Tardets, d’Agustí Clua, i Un regal per a Führer, de Francesc Valls Calçada. Abans de cada presentació es llegeix un fragment del llibre, i després, gaudim d’una actuació de Jesús Fusté i Toni Just. Les paraules, la música, i les sensacions, suren pel pati del Casal. I l’acte acaba de forma molt emotiva per a mi, quan l’alcalde materialitza el seu agraïment amb una placa que em regala en nom de l’Ajuntament.

Gràcies a tothom, que ha col·laborat en l’organització, o llegint un fragment (Gustavo Tibau, Carolina Bodro, Mireia Dols, Josep Amat, Ainhoa Campiña, Pilar de la Calle,  Joan Carles Jansa, Meritxell Cardona, Manel Pozo, Farners Cases, Rosa Mari Miró, M. Dolors Pàmies i Josep Lluís Correa), o oferint-nos la seva obra, o la seva atenció.

Una part del meu cervell comença a pensar en l’11a, i una part del cor.

Més informació al diari digital Tarragona 21

Fotos de Xulio Ricardo Trigo

Fotos d'Antoni Lluch

Les petjades de l’home invisible, de Manel Alonso i Català

Les petjades de l’home invisible, de Manel Alonso i Català

Quorum llibres, 2016

Sinopsi

Joan Fuster batejà Josep Lluís Bausset com un personatge subterrani, una persona que des de l’anonimat va ajudar a mantindre la llengua, la cultura i les tradicions valencianes. El nostre país està ple de personatges subterranis, uns individus que conviuen amb una altra mena de fauna humana, la dels escriptors amb una trajectòria intensa i extensa que no aconseguixen visibilitzar-se en una societat que els ignora, els dóna l’esquena o els menysprea directament; homes i dones invisibles que, aliats amb els personatges subterranis, mantenen la flama d’una cultura que molts voldrien anihilar. El nostre autor és un d’ells. Durant vint-i-quatre mesos, ha anat anotant setmana rere setmana les seues vivències, observacions, crítiques, reflexions, així com els seus sentiments i les seues emocions, tot conformant un artefacte literari on ens trobarem les petjades d’un home senzill i honest que, contra vent i marea, continua fent i refent la seua obra literària.

Vas i vents.

-Deies?
-Pretèrit imperfet.

Com ales d’àngel negre, de Francesc Mompó

Com ales d’àngel negre, de Francesc Mompó

El petit editor, 2017

Sinpsi

Com ales d’àngel negre és un camí no exempt de dificultats […] La relació masoquista que Armengol proposa a Maria trenca per complet les previsions vitals i existencials de la protagonista. Ella, en la seva acceptació, ha d’internar-se en tot un periple de proves que la canviaran completament. És el procés d’alliberament de certes càrregues, l’aprenentatge de l’autodomini i de la convicció.

En l’estil límpid i ben estructurat de Mompó cap tota una escriptura de la detenció i de la mesura. El cos és àmpliament descrit, la fisiologia i les fibres sensitives es mostren en un discurs on ella es descobreix posseïdora d’un poder sobre si i sobre les diverses situacions a què s’enfronta. Hi ha escenes on la dedicació a les funcionalitats del cos pren possessió del moviment eròtic. Les descripcions anatòmiques també tenen cabuda en l’erotització dels sentits, les imperfeccions del cos i com la protagonista progressivament consciencieja cada parcel·la i receptacle. El que en un inici sembla ser un càstig es va inserint en cada fibra del seu organisme fins esdevindre capaç de generar el plaer pel que el masoquista s’entrena i anhela: en l’espera preveu el plaer, en l’espera s’aprén a incrementar la sensitivitat. En l’espera i en l’obediència creix una nova rebel·lió dins d’ella: la de fer-se valdre així, nova, en una mena de bateig cap als avencs de l’afectivitat.
La lliure acceptació d’un contracte i d’unes normes activa de bell nou l’ideal del somni, de la realitat delirant i figurada, de l’aprenentatge sobre el cos. Maria aprén a entrar en una dimensió ben distinta i atractiva que, des que per primera volta apareix a l’ampit de la finestra del món d’Armengol, s’hi sent temptada a navegar.

Com ales d’àngel negre, la catarsi en l’amor també és possible.

El comissari Llampec a Barcelona, d’Ursel Scheffler

El comissari Llampeca Barcelona, d’Ursel Scheffler

Edicions del Pirata, 2017

Sinopsi

El comissari Llampec viatja a Barcelona per retrobar-se amb el seu vell amic, el comissari Xavier Primmirat. El que en principi havien de ser unes relaxades vacances es transformen en una increïble persecució per tota la ciutat de Barcelona. Els casos d’aquesta edició especial del Comissari Llampec, amb una lupa de plàstic a l’interior per poder llegir les solucions dels casos, transcorren per la Sagrada Família, el Liceu, el Parc Güell, la Rambla i molts més llocs de Barcelona!

Aconseguirà resoldre qui ha segrestat Lara Lay, la famosa cantant d’òpera del Liceu?

metge voluntariós

Juguem a metges. És un joc relaxat: jo estirat al llit mentre mon fill em fa tota mena de proves i injeccions amb pessigolles. És un doctor voluntariós, però ha de millorar la tècnica; mentre m'ausculta el pit, em clava el colze a l'estómac.

converses amb mon fill

De passeig; de conversa amb mon fill:
.
-Papa, per què reciclem?
-Perquè així del paper que reciclem en poden tornar a fer paper?
-Però, així sortirien les lletres i els dibuixets.
-No, perquè fan una mena de pasta.
-Ah! És com si li esborressin la memòria.

-Impermeable?
-En dos sentits.

Fals proverbi holandès

Si intentes abraçar l'aigua, t'acabes abraçant tu mateix.
.
Fals proverbi holandès.

Desdefinicions (flamquisme)

Flamquisme. Postre que no acaba de caducar.

Cròniques de Xauen, d’Ivone Puig Artigas

Cròniques de Xauen, d’Ivone Puig Artigas

Quorum llibres, 2017

Sinopsi

Les «Cròniques de Xauen», escrites en forma de diari epistolar, sorgeixen de l'experiència de l’autora, antropòloga, i del seu company com a residents al poble de Xauen (al nord del Marroc). El text s’inicia quan ella es troba immersa en plena redacció de la seva tesi doctoral sobre immigració.
El dietari no només descriu la vida de la seva autora al Marroc sinó que també aporta abundant informació sobre el context en què aquesta es desenvolupa i, en especial, sobre els diferents trets de la cultura nord marroquina. Amb un to distès, ocasionalment mordaç i fins i tot càustic, es descriuen amb un cert grau de detallisme els costums més rellevants del poble marroquí, les festes religioses de l'Islam, els ritus, les formes de religiositat popular, les creences, la gastronomia, la rutina de la gent corrent, els oficis artesans, les formes de gaudi, la forma de viure de la família, etc.
En definitiva, aquestes cròniques ens apropen a la humanitat d’un poble amb les seves mancances, petiteses, bondats i valors que, malgrat la seva proximitat, resta molt sovint erròniament estereotipat i desconegut per la majoria de nosaltres.

Un regal per a la Sílvia, de Fran Pintadera

Un regal per a la Sílvia, de Fran Pintadera

Baula Edicions

sinopsi

Falta només una setmana per al seu aniversari i la Sílvia està molt nerviosa. Té molt clar quin és el regal que vol i, un a un, va desgranant-ne els motius al seu pare. Ell s’encarregarà d’aconseguir tot allò que desitja la Sílvia; encara que a vegades el que desitgem no és exactament allò que havíem imaginat. Els aniversaris, com la vida, són plens de sorpreses.

La llum

Pausa.
Pau. Sa.

diLLUMs d'arts al Forn, trobada de juliol

El passat 3 de juliol, vam gaudir d’una nova trobada mensual dels diLLUMS d’arts al Forn, portser la més internacional fins ara, amb participació de persones d’origen rus, italià i britànic.

La vetllada fou diversa, i mig fruit de la programació i la improvisació.

Sílvia Panisello i Emigdi Subirats ens van recitar, vestits per a l’ocasió, un fragment dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, on s’esmenta el poble de Campredó.

Eduardo Margaretto ens parlà de l’associació cultura Mar de fora, de La Ràpita, i del llibre col·lectiu Mot i mirada, que barreja imatge i poesia, tot d’autors rapitencs. I clar, també ens parlà de la seva passió per John Fante.

Sílvia Panisello ens recità un poema del llibre Geografia intima do deserto, de Micheliny Vermschk, traduït per Zoraida de Torres Burgos.

Jesús M. Tibau ens llegí un fragment de Crònica del país natal, d’Artur Bladé i desumvila, i de Mazurca para dos muertos, de Camilo José Cela.

Emigdi Subirats ens recità uns quants poemes.

I vam poder conèixer alguns dels primers versos escrits en català d’Alyona Ananeva.

I El Forn de la Canonja ens oferí unes delicioses tapes, algunes, com a primícia, encara en fase de prova, a les quals vam donar la nostra gustosa opinió.

I vam riure, i xerrar, i xalar, i moltes coses més.

El 7 d’agost, més.

Complir els desitjos per ordre alfabètic i que costi tant xalar.

I la vida pregunta què et passa

La vida té anses i portes,

cadenes i alforges,

i dents i espases,

i ales i coixíns,

i maragdes que no es venen.

La vida passa,

la vida et traspassa.

La vida se’n va,

se’ns en va,

és un balma cara al vent,

és tan sols un moment,

una orquestra que no assaja,

una estàtua sense peus,

tot allò que li deus,

una tempesta d’ahir.

La vida a vegades et cansa.

La vida a vegades s’atansa,

se t’asseu a la falda,

t’acarícia la galta,

i et pregunta què et passa,

i no li saps què dir.

Jesús Fusté a la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

Jesús Fusté, acompanyat a la guitarra de Toni Just, donarà el complement musical a la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Ens acompanyaran durant la microruta literària, rubricant el final de les lectures, i endolciran les presentacions de llibres amb les seves cançons. Segurament ens interpretarà algun dels temes del tercer disc, Cruïlles, que podeu escoltar a la seva web.
Bons músics i bona gent; sempre és un plaer tenir-los al costat.

Roba estesa, David Vila i Ros

Roba estesa, David Vila i Ros

Voliana Edicions

Sinopsi

Roba estesa és un recull de contes. Contes que ens parlen de somnis i de revolucions, de paraules que volen i d’escriptors desconcertats, de viatgers intergalàctics i d’individus que no surten d’ells mateixos, de l’ofec d’una societat tancada i de l’aire que entra per les finestres obertes, de tot allò que no hem pensat i de tot allò que no hem gosat dir. Llegiu-los i penseu-hi. Perquè mentre els llegiu, ells us estan llegint a vosaltres. Són així, els contes. Rere l’aparença d’una història simple hi amaguen moltes interpretacions. Són tan importants les paraules? I els fets? Per què som tan escèptics? Per què no somiem? Per què no som crítics? Per què no fem la revolució? I l’amor? L’amor. No veieu els cent timbalers amb les mans en flames? Aneu amb compte que hi ha roba estesa. No, més ben dit: aneu amb conte. Sí, aneu amb conte. I somieu.

Mai no et podré estimar, de Josep Gòrriz

Mai no et podréestimar, de Josep Gòrriz

Baula Edicions, 2017

La vida de la Lorena és tranquil·la, ordenada, tot està calculat. Un dia, però, apareix en Xavi, un noi que ja treballa i que s’enamora d’ella. L’univers fred i metòdic en què viu la Lorena es veu trasbalsat: no entrava en els seus plans estimar algú ni ser estimada. Alhora, en Xavi veu que hi ha un munt de peces que no encaixen i no es pot treure del cap les paraules de la Lorena: «Mai et podré estimar».