Dubta entre robar el secret dels déus o convertir-se amb un d'ells.

237è joc literari

Al joc literari d'avui us proposo que escriviu un text inspirat en aquesta imatge. Podeu fer servir el gènere que vulgueu i sense límit d'espai.
Podeu escriure el text als vostres blogs i murs del facebook (en aquest cas us demano l'enllaç) o enviar-me'l a jesusimaite(arrova)gmail.com

La ciutat i les serres, d'Eça de Queirós

Sinopsi

Novel·la publicada pòstumament l’any 1901, La ciutat i les serres és una divertida sàtira del vertiginós món modern que, acompanyat dels corresponents avanços tecnològics, es desenvolupava amb força a finals del segle xix. Descendent d’una família portuguesa de bona posició exiliada a París, la “ciutat de la llum”, Jacint, el protagonista, és el prototip de l’urbanita regit per la idea de què “l’home només és supremament feliç quan està supremament civilitzat”. El fastigueig i la vacuïtat, no obstant, impregnen la seva vida, i el retorn als seus “endarrerits” pagaments portuguesos al que l’anima el seu amic José Fernández amb l’excusa d’alguns problemes que exigeixen allà la seva presència serà per ell l’inici d’una font de sorpreses. Curiosament, qui desitgi entretenir-se i intercanviar París per Nova York, la mecànica per l’electrònica, etc., descobrirà en aquesta novel·la de José Maria Eça de Queirós una obra, publicara ara per El Gall Editor, a més d’amena, plenament vigent.

Judit Ortiz a Tens un racó dalt del món

Judit Ortiz, d'Horta de Sant Joan, serà la propera convidada de Tens un racó dalt del món. Poeta, narradora i blocaire, ens parlarà del seu doble poemari Sobreàtic/Soterrani, d'algun dels seus relats, i tindrem el plaer que ens reciti alguns dels poemes que inclou al seu espectacle Menja'm. No tant bé com ella, però també us en llegixo un en aquest vídeo.
El programa es podrà veure per Canal 21 el 29 de febrer, a les 21.00, i en posteriors repeticions durant la setmana.

Des del trapezi es veu petita la xarxa, ínfimes les estrelles. Els braços del company que s’acosta l’agafaran quan salti, segur.

Centenari de Joan Sales

19-11-2012 Centenari de Joan Sales, autor d'Incerta glòria, un dels llibres que més em va marcar a la meva joventut. Com a homenatge, durant l'any aniré penjant fragments del llibre:

Que el món sigui tan bonic i nosaltres ens hi trobem d’esquena per fabricar-nos els nostres sòrdids inferns.

Davant l'immens desert

Davant l'immens desert

que s'escampa futur enllà,

noto fresca l'aigua d'un oasi,

noto segur el frec del teu braç.
.
(seguint la Marta, a Itineràncies poètiques)

Desdefinicions (233)

deumacrat. Divinitat amb mala cara.

Anunci per paraules

Ofereixo cursets gratuïts de tir a cupidos maldestres.

Incerta glòria, de Joan Sales (1)

Al novembre se commemora el centenari del naixement de Joan Sales, i jo el celebro llegint:


Podeu veure més vídeos meus llegint al següent blog.

El quadern de les vides perdudes, de Silvestre Vilaplana

La valoració que fem dels llibres és sempre subjectiva, depén de múltiples circumstàncies alienes al llibre que la poden alterar, però m'aventuro a dir que aquesta és una de les novel·les que més he gaudit els darrers anys. Durant la meva vida dec haver llegit més d'un miler de llibres, segur, i pocs personatges m'han corprès tant com el protagonista d'El quadern de les vides perdudes, que magistralment ha escrit Silvestre Vilaplana. Ja us avanço la ineptitud de les meves paraules per a transmetre el drama que viu aquest home. El mobbing immobiliari, l’alzheimer, la soledat, la impotència, el dolor, la pèrdua..., són només ingredients d’aquesta novel•la que és impossible descriure; s’ha de sentir. El protagonista viu solitari en un pis on el propietari el vol fer fora. Està jubilat, no té altres recursos que la col•lecció de llibres que ha atresorat tota la vida, que li han donat la vida. I els ha de vendre lentament, dolorosament, per a poder subsistir. Té llacunes de memòria importants que són ocupades per l’hoste, que cada cop controla més els seus dies i se’n fa amo. Tem que durant aquests lapsus de temps s’hagi convertit en l’assassí de xiquetes que la policia busca, i això el turmenta d’una forma difícilment imaginable, ja que ell patí el drama en les seves pròpies carns, quan la seva única filla va desaparèixer fa anys. La seva ment en runes és un laberint. La seva pròpia casa també, i ha d’escriure notes a les parets per no perdre’s.


La salvació sembla impossible, però la fortalesa humana no té límits, i l’assetjament a què és sotmès el seu cos i la seva ment no el derrotaran del tot.

Us deixo uns fragments escrits i llegits, d’aquest monument a l’ànima humana:

“Hi ha una comporta en el meu pensament que es tanca amb un soroll estrepitós de ferros i cadenats cada vegada que pretenc traspassar aquest llindar del record.“
“El llenguatge és l’inventari de l’univers.”
“Cada objecte és un passaport a la pena.”
“És una estranya maledicció aquesta de la mort de les paraules. Sembla pròpia dels déus grecs o d’un conte de Borges.”

En Caratallada i els altres, de Jaume Copons

En Caratallada i els altres, de Jaume Copons

Premi Guillem Cifre de Colonya

Editorial La Galera

Sinopsi

En Jan sent una por inexplicable quan sap que ha d'anar d'excursió. El nom de la muntanya on anirà li provoca unes sensacions desagradables, tot i que sap que no hi ha cap motiu per sentir-se així. Les mitges històries que sent sobre en Caratallada, un bandit que corria per la zona on aniran a dinar, no ajuden pas a tranquil·litzar-lo. Ni la nuvolada que treu el nas d'improvís per la serralada. La tempesta els enxampa de tornada al mas on han deixat l'autocar. El grup que tanca la filera, el d'en Jan, s'equivoca de trencall i es perden. Per sort s'amaguen en una cova. Però potser, després de tot, no han tingut tanta sort. Estan sols, perduts, cau un xàfec dels que feia temps que no es veien i el record d'en Caratallada i els seus crims els assetja entre les ombres. Però estan junts, i només se'n sortiran si fan pinya. I ara tindran l'oportunitat de coneixe's millor. Al cap i a la fi, les coses no són mai el que semblen.

Curtmetratge: Motius

Motius: dirigit  per Jordi Cid i Judith Font. Postproducció CRAMSAV. Produït per REVOLT PRODUCCIONS.

Haris Alexiou - Ta Kalitera Tha rthoun

Navego per les aigües del Youtube i la barca em porta a Grècia: Haris Alexiou - Ta Kalitera Tha rthoun.

Palimpsest, de Robert Benaiges Cervera

Palimpsest, de Robert Benaiges Cervera

Cossetània Edicions

Sinopsi

El palimpsest, el còdex escrit dues vegades ens permet una lectura múltiple. A l’anvers, el text visible, la declaració d’amor, la complanta de l’amic a la terra, al paratge, a la gent que ens guarda, a les pedres quotidianes. Al revers, en el text ocult, l’assaig irresolut, el reconeixement íntim i la confessió del vençut. El Palimpsest és el subterfugi del poeta, la manera de fer per escriure. Un divertiment i, alhora, el seu jou.

Quantes vegades t’he dit

amb paraules deferents, però amb fermesa,
amb una paciència infinita,
amb la veu pesant,
amb vergonya
i amb penediment.
Amb els ulls d’un cretí,
com un bandit,
com un falsari,
amb un cert sarcasme
i amb fúria.
Amb la nàusea atenta,
amb desconsol,
amb indiferència.
Quantes vegades t’he dit
que no t’estimo.


I quantes altres vegades
t’he dit, fugisserament,
el contrari.

Embasto els retalls

Embasto els retalls de què esta feta la vida, amb fils de colors.

Cares del món (241)

Maurici ens recupera aquesta Cara del món que arriba des de San Francisco.

Camino de puntetes pel teu record; no vull fer-me mal. De puntetes, però descalç.

Llegint El petit príncep

Demà, al Club de Lectura de Tortosa, comentarem aquest regal de llibre:

El futur

El futur no és ple d'arbres sense fulles, sinó de rames que deixen veure el cel. Hi anirem corrents!

Crema els negatius de velles fotos, però no se sent més positiu.

Cada cop fan servir més acrònims, sigles, abreviatures... Suspira pel moment en què només utlitzin el tacte.

236è joc literari

Per al joc literari d'avui podeu tornar a demanar l'ajut dels més petits, o dels amants dels passatemps, perquè es tracta d'una nova sopa de lletres, on hi ha amagats quatre cognoms d'autors/es catalans, i quatre paraules incloses en algun dels seus llibres.
No escriviu la solució en un comentari; envieu-me-la al correu de sempre, jesusimaite(arrova)gmail.com.

.

Totes les paraules que heu de buscar tenen més de quatre lletres

Vides desafinades, de Xavier Aliaga

Vicky i Marta, dues noies en l’equador de la trentena, intenten salvar del naufragi la seva modesta discogràfica independent amb el llançament d’un prometedor nou grup. De sobte, però, un seguit de fets dolorosos i inesperats sacsegen les seves vides. Francesc, crític musical i etern enamorat de Marta, i Gerard, un informàtic barceloní nouvingut a València, brillant però amb l’existència desballestada, faran d’insospitat matalàs.

Amb el teló de fons del feixuc trànsit a la maduresa i dels rigors de la crisi econòmica que amenaça d’arrasar-ho tot, Vides desafinades, que ha merescut el Premi Joanot Martorell 2011, és una història de vides desconcertades, travessades per la música. Una novel•la on les relacions i les amistats s’entrellacen i es redefineixen a l’albir dels embats d’una realitat punyent. Un combat quotidià contra la infelicitat i el desencís.

Vides desafinades, de Xavier Aliaga, va guanyar el Premi  Joanot Martorell
Edicions 62, 2011

Maria Carme Roca a Tens un racó dalt del món

Maria Carme Roca és la convidada del proper programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21. L'autora ve de Barcelona per a comentar especialment la seva última novel·la Escollida pels Déus, ambientada als s. IV i III aC, a la zona d'Empúries, en un moment on convivien dues cultures cara a cara: la grega i la íbera.

També parlarem de la seva llarga trajectòria, tant en novel·la històrica com en literatura infantil i juvenil.

El programa s'emet el dia 22 de febrer a les 21.00, i en posteriors repeticions durant la setmana.

A la imatge, els llibres comentats durant el programa.

Tot i els dubtes, no es treu el mocador quan llança l’últim punyal. A l’assaig amb un maniquí havia sortit bé.

Un gos de pel·lícula, de Teresa Broseta

Des que Belladona desaparegué volant en la seua granera, fa molts i molts anys, la masia ha estat sempre deshabitada. O això és el que es pensaven tots fins que Nika i Àlex, ajudats per un peculiar regal d’aniversari, fan un inquietant descobriment... Serà l’inseparable gos de Nika qui ens conte l’horripilant aventura que viuen els dos amics. I és que Alf és un gos de pel·lícula!
Un gos de Pel·lícula, de Teresa Broseta, va guanyar el XXI Premi Carmesina
Editorial Bullent, 2012

Conte infantil; primers traços

Divendres passat, de bon matí, vaig dibuixar un somriure d'il·lusió al meu rostre que no m'abandonà en tot el dia. Motiu: el correu electrònic de l'Elisa Bernat, i els seus arxius adjunts. Es tracta de la traducció en dibuixos d'un dels meus primers contes infantils que he escrit, de l'storyboard d'un projecte que vivim amb il·lusió i del qual us mostro un petit fragment.
Sóc nou a la literatura infantil, encara no sé si li he agafat el to, però gaudeixo les pessigolles de tornar a començar.
Divendres passat, a mig matí, rua de Carnaval de la llar d'infants. Un petit artista vestit de metge va multiplicar-me el somriure .

Desdefinicions (232)

carnavall. Festa de la carn madura que es despenja.

Xarxes socials i Jesús Ferré

L'amic blocaire Jesús Ferré ha publicat el seu segon llibre, Xarxes socials per a l'empresa a les Terres de l'Ebre, que es va presentar a Amposta el passat divendres. Més informació al seu blog.

Sort, mestre!

El petit príncep al Club de Lectura de Tortosa

El proper divendres, 24 de febrer, al Club de Lectura de Tortosa, tindrem el plaer de compartir les emocions que ens haurà regalat El petit príncep, un dels llibres que sempre m'acompanya i que rellegeixo periòdicament.

Mònica Sales ens cedirà la seva col·lecció en diversos idiomes.

La llum del món

Prems un interruptor i descobreixes la llum del món. No ets un Déu, ets el meu fanal.

Escollida pels déus, de Maria Carme Roca

El naixement d'una nena, fruit d'un amor prohibit, coincidirà amb un període d'hostilitats entre emporitans i indigetes. Reclamada per la sacerdotessa de la ciutat ibera d'Índica, però acollida per una cortesana, Hèlia creixerà dins les muralles d'Empòrion aliena als interessos enfrontats dels ciutadans. Mentre el ric i venjatiu comerciant Heraclides pretén convertir Empòrion en una tirania, el seu cunyat Aris somnia la reforma dels temples i el culte a Asclepi.

D'altra banda, a Índica, Unibelos, tan ambiciós com bon guerrer, conspira per usurpar el poder.

Amb l'Empúries grega com escenari, les lluites i les intrigues esclataran barrejant-se amb les passions personals. I a la seva ombra, la sivella d'una cortesana anirà deixant unes cicatrius difícils d'esborrar.
Aquesta és la sinopsi d'un llibre que va més enllà dels mecanismes que mouen els diversos personatges, de les seves ambicions, somnis, amors, passions...
Ambientat als segles IV i III a.C, ens mostra un moment interessant en la història de la zona, on conviuen cara a cara dues cultures, la grega i la íbera (aquesta últim amolt més desenvolupada del que ens pensàvem); una convicència de moment amistosa, amb certes regles i complicitats, on, inevitablement, una tem que es perdi l'equilibri i sigui engolida per l'altra (coses que només passaven a l'antiguitat).
La novel·la és rica en detalls i quotidianitats, un mostrari d'ornaments, vestits, costums i festes de l'època, moltes de les quals hem heretat.
Les dones tenen un paper decisiu a la novel·la, sobretot dues que gaudeixen d'un poder i llibertat que els era negat a la resta: Còssima, la cortesana d'Empòrium, i Edereta, la sacerdotessa d'Índica
Escollida pels déus i la seva autora Maria Carme Roca, seran les convidades del proper programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, el dia 22 de febrer.

Comentaris sobre el llibre:
Els llibres del celler
El marge
Nosaltres llegim
El viatger de les lletres
Finalment, us deixo amb un fragment del llibre, que també podreu escoltar al blog on recullo les lectures:

Tarda de circ

Tarda de circ, i crispetes, i espasa de llum, i camell de mentida, i ensurt davant el tret d'una pistola enorme del pallasso, i malabaristes que fan "opa, opa!", i un Spiderman que et dóna la mà, i un que es penja d'una cortina i vola, i la col·lecció d'emocions que afegim al nostre àlbum.

Centenari de Joan Sales

19-11-2012 Centenari de Joan Sales, autor d'Incerta glòria, un dels llibres que més em va marcar a la meva joventut. Com a homenatge, durant l'any aniré penjant fragments del llibre:

De vegades (les roques) tenen un núvol damunt: la roca i el núvol, la permanència i l’evanescència. El núvol passa, però què esplèndid en el seu aspecte canviant a l’hora de la posta; la roca és sempre igual. ¿Què és la roca i què és el núvol en la nostra vida: què val més dels dos? ¿Quina és la part de nosaltres que ha de quedar immutable?¿I és gaire segur que valgui més que l’altra, la que ens fuig a cada instant? ¿O és que som íntegrament fantasmes, núvols sense més esperança que conèixer un moment gloriós, un sol moment, i esvair-nos?

Amor, de Pepet i Marieta

Amor, de Pepet i Marieta:



I de regal, La Maria i l'Antoni:

Llibres rebuts aquesta setmana

Un gos de pel.lícula, de Teresa Broseta; 1937, de Joaquim Biendicho;  El mas de la Franqueta, de Vicent Pellicer;  Qui és el de la foto? i La moneda partida, de Maria Carme Roca; L'escala del dolor, d'Albert Villaró.

-Qui afila les gotes de pluja, que se’m claven a la carn? El fred?

-El rancor.

Cares del món (239)

Algú m'observa des del port de l'Ampolla. No em fa por, només és una Cara del món.

Tiba bé la corda entre gratacel i gratacel; quan passi pel damunt no vol que res tremoli. I també intenta treure’s del cap el seu record, inútilment.

Per a relats conjunts

Quan tanca els ulls, la xiqueta continua la lectura pel seu compte, i les paraules alcen vols irregulars de colors, i sa mare ja no plora, i son pare l'abraça amb mans innocents.

.

Per a la proposta de Relats conjunts d'aquest mes.

Indi decebut

Tres inútils pipes de la pau després, deixa de fumar.

On el foc no s'apaga, de May Sinclair

En aquest recull de relats de May Sinclair, On el foc no s'apaga, les portes que separen la vida i la mort no tenen un únic sentit. Els fantasmes del més enllà sovint tenen comptes pendents amb la vida, històries d'amor inacabades o que no es resignen a renunciar. Es fan visibles, no a tothom, i se'ns monstren encara humans. En algunes ocasions, l'eternitat esdevé un càstig terrible.
En llegir la gosadia i llibertat de les protagonistes d'alguns relats, ens sorprendrà que estiguin escrits a cavall del segle XIX i XX, en plena època victoriana, i podem endevinar l'impacte que devien causar llavors.
Us enllaço a algunes crítiques:
Ariadna al laberint grotesc
Racó de la paraula

235è joc literari (prínceps i gripaus)

Ahir vaig escriure al blog un nanoconte inspirat pel cèlebre conte de la rana i el príncep. I avui us animo a escriure la vostra pròpia versió, sense límit d'espai ni de temps. I per a inspirar-vos, us convidor a escoltar una cançó de Joan Manuel Serrat que m'encanta.
Podeu escriure el text als vostres blogs i murs del facebook (en aquest cas us demano l'enllaç) o enviar-me'l a jesusimaite(arrova)gmail.com

Prínceps i gripaus, i viceversa

Davant del toll pensa: "el beso o no el beso?". De prínceps que es tornen gripaus en coneix molts. No hi perd res en provar si funciona també a l'inrevés.

Francesc Valls Calçada a Tens un racó dalt del món

Francesc Valls Calçada serà el proper convidat a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. L'autor viu a cavall de Santa Coloma de Queralt, Tarragona i Cornudella de Montsant, i durant el programa parlarem principalment de la seva darrera novel·la El domador de puces, un entramat d'històries ambientades a principis del s. XX, culminades per aquest extraordinari, romàntic i tendre personatge del domador de puces. Una novel·la amb intriga, amb personatges tan coneguts com Picasso o Mata Hari, però sobretot un llibre ben narrat que ens fa reflexionar i emocionar.

El programa es veurà el dia 15 de febrer a les 21.00 h. i en posteriors repeticions durant la setmana. Us deixo amb un fragment:

“Davant del mirall, quan ens fitem els fons dels nostres propis ulls, no hi ha una persona aliena a nosaltres que ens contempla des de la llunyania? És l’usurpador de la nostra personalitat des de l’altra dimensió de l’espill, que també ens pot infondre por. Temors ancestrals de quan l’humanitat a penes es podia contemplar en les tremoloses aigües dels rius. El recel entre nosaltres dos era mutu.”

M'obligues a escollir un camí

M'obligues a escollir un camí i el dubte m'atenalla. Sóc amo del meu destí; la drecera no em tempta.

Busca empremtes amb molta cura; sap que l'assassí sempre torna al lloc del crim. I, efectivament, mort atropellat pel nou pas de la minutera.

Desdefinicions (231)

enseny-amén. Acabant una pregària per l’educació pública.

Un sojorn a Baden-Baden, de Joan Giné

El món novel·lesc de Joan Giné-Masdeu retorna en aquest aplec de relats amb més força encara: el Camp de Tarragona, Falset, el Priorat, el Pirineu gironí… Escenaris que s’alternen en un gran cal·lidoscopi ple de colors i de sensacions al voltant de la solitud, el desarrelament, l’amor al límit i el desencís —dels quals el lector pot fer-ne la seva pròpia lectura. Només un viatge a la ciutat balneària de Baden- Baden o el projecte d’excursió a Cortina d’Ampezzo fan possibles les fugides i els retorns constants amb què l’autor intenta arrambar les contradiccions i malícies d’un país que tant estima i que l’omple d’il·lusions fins a l’ofec.

Un sojorn a Baden-Baden

Joan Giné

Cossetània Edicions, 2012

En dies com avui, el domador de feres no dubta gens en posar el cap dins la boca del lleó. S'estalvia hores de psicòleg. El lleó és comprensiu, tot i que avui no toqui funció.

Espiral, de Manuel Baixauli

Després de l'èxit aconseguit amb la seva novel·la L'home manuscrit, Manuel Baixauli es permet el luxe, i ens fa el regal, de reeditar el seu recull de relats Espiral. Són dos llibres molt diferents, com també són diferents els gèneres, la qual cosa parla molt bé de la versatilitat de l'autor de Sueca. Els relats són molt breus, microcontes (68 en 114 pàgines), però prou profunds per a despertar-nos de vegades somriures, i altres ens esgarrifa, ens posa els pèls de punta,  i sempre ens fa reflexionar sobre el sentit de la vida. Entre conte i conte, convé tanca el llibre un moment i prendre alè. Sovint la mort ronda els relats, i ens vendria de gust aprendre'ls per a explicar-los un vespre a la vora d'una llar de foc. Potser per això he gravat la lectura d'un d'ells. He dubtat entre molts, però he triat el que l'autor va escollir per a llegir el dia que ens va visitar al Club de Lectura de Tortosa. El vídeo també el podeu trobar al blog on recullo totes les meves lectures en veu alta.

Terres

terres és un projecte de difusió de les Terres de l'Ebre, de la cultura, de la gent, i del paisatge, dels seus productes i de la seva gastronomia. Alhora, és una reflexió estètica i social sobre el territori i les persones, sobre com s'hi relacionen i interactuen.

El projecte l'inicien el dissenyador gràfic Jaume Martínez, el fotògraf Guillermo Barberà i el realitzador Santi Valldepérez, tots ells amb més de deu anys d'experiència professional en els seus camps i molta experiència en el sector editorial. Tots tres actualment resideixen a les Terres de l’Ebre després d'haver treballat fora durant anys, principalment a Barcelona, però també per Europa i Sudamèrica. terres és un espai obert per a la intervenció de col·laboradors de múltiples camps, des d’artistes visuals i sonors fins a escriptors o pintors.
El format inicial serà el de revista on-line a terresmagazine.com, amb versions per a tablet i pàgina web. També s'editarà un número-resum anual i es farà un tiratge de flyers de cada edició de la revista que es distribuirà per tot Catalunya.
Cada número constarà de sis reportatges que s’aniran acumulant de manera progressiva a l’arxiu del nostre web. La segona part de la revista serà una guia de restaurants, allotjaments i serveis de les Terres de l'Ebre.
Pobles, rutes en bicicleta, en llagut, a cavall o a peu, personatges destacats i persones del terreno... Els oficis i les aficions característiques del territori de l’Ebre... Els productes i la cuina de mar, de muntanya i de riu... tot això és terres.
Aquest projecte s’adreça a tot tipus de persones sensibles a la bellesa del paisatge i a la proximitat de la gent de l’Ebre, amb ganes de conéixer raconades d’un territori encara per descobrir.
La presentació del projecte i del número #00 de la revista serà el proper dissabte 18 de febrer, en una festa que tindrà lloc al Centre d’Art de les Terres de l'Ebre, a Amposta. Començarà a les 20h i s'allargarà fins després de la mitjanit. Hi haurà diferents actuacions en directe, dj's, vj's i performances.

De pèl a pèl (3 i 4)

La col·lecció de literatura eròtica de Cossetània Edicions, De pèl a pèl, presenta els seus números 3 i 4. 

Morbo, de Roser Amills, un poemari que entendreix i erotitza, trasbalsa i emociona.
Penetracions, de diversos autors, que recull els guanyadors i finalistes del 7è, 8è i 9è Concurs de Contes Eeròtics de Vilanova i la Geltrú

El port del nou món, el vídeo

Quin honor i quina alegria que m'hagin dedicat aquest vídeo!!! Es tracta de la promoció de la versió en castellà d'El port del nou món. Gràcies Xulio, gràcies, Coia.
Siurana amaga moltes emocions i novel·les

Centenari de Joan Sales (1)

19-11-2012 Centenari de Joan Sales, autor d'Incerta glòria, un dels llibres que més em va marcar a la meva joventut. Com a homenatge, durant l'any aniré penjant fragments del llibre:


"No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú."

Vambora, d'Adriana Calcanhoto

Viatgem al Brasil de la mà d'Adriana Calcanhoto i Vambora:

Ploure al programa de ràdio Llengua viva

Avui torna el programa Llengua Viva de la ràdio de la Universitat de València, on s'ha llegit el meu conte "Ploure", del llibre I un cop de vent els despentina, que torna un cop més a les ones. A partir de la setmana vinent, el programa comptarà amb una secció fixa dels meus nanocontes.

Llengua Viva és un programa setmanal que presenta tots els continguts que es poden realitzar a València en valencià. A més, inclou una part per ensenyar la nostra llengua als nouvinguts i erasmus de la UV.

A la seua web podeu escoltar el programa, a la secció de podcasts.

Desesperat a la recerca del peu imposssible, el príncep s’emprova la sabata, i veu que no li queda tan malament.

Cares del món (239)

Si fa un parell de setmanes era la impresora, ara és la fotocopiadora qui em mostra la seva Cara del món.

Bon viatge, llum

Bon viatge, llum. Rere el vidre del teu record espero que retornis.

Aquests auriculars són fantàstics per a escoltar la música que s’ha baixat d’internet. I per no escoltar com ella li demana foc tres seients endarrere.

Humors agres, de Sico Fons

Com deia Jacinto Benavente “La ironia és una tristesa que no pot plorar i somriu”. I això és el que trobem en aquests relats. Tant és que s’hi relate el desig de no fer-se vell ni morir, com qui s’enamora perdudament d’un home molt especial, la ironia és omnipresent i com mig amagada darrere de cada frase, cada situació, cada personatge. Moltes vegades és l’escut o el recer que fa servir la ment humana per a protegir-se de l’absurd, el dolor o la dissort de la vida quotidiana. Tot això és, el que es pot trobar en aquest recull de relats que va guanyar el Premi Soler i Estruch de narrativa curta.
Humors agres, de Sico Fons
Editorial Bullent

No sóc bon xofer; de vegades confonc els pedals del fre i de l’accelerador. Conduir l’amor és ben difícil.

234è joc literari (homenatge a Antoni Tàpies)

Com ja sabreu, aquesta setmana ens ha deixat un dels nostres autors plàstics de més renom mundial, Antoni Tàpies. Per aquest motiu li dedico el joc literari d'avui, i us demano que agafeu qualsevol imatge de la seva obra i que l'acompanyeu d'algun petit text litetari (microconte, poema, etc).

Podeu escriure el text als vostres blogs i murs del facebook (en aquest cas us demano l'enllaç) o enviar-me'l a jesusimaite(arrova)gmail.com fent referència a l'obra que us ha inspirat.

Evitar que li trenquin el cor de nou és la seua prioritat. Insensatament, se l'arrenca.

Pep Castellano a Tens un racó dalt del món

Falses fronteres fan que molts autors siguin sovint desconeguts per a nosaltres tot i la seva proximitat i afinitats evidents. Parlo del País Valencià. Al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21, intento minimitzar els danys d'aquest desconeixement, i ja he convidat a uns quants autors valencians. Aquesta setmana li toca el torn a Pep Castellano, un escriptor de Castelló, especialitzat en literatura infantil i juvenil, que ha publicat més de trenta llibres en deu anys, molts d'ells premiats.

Durant el programa comentarem alguns dels seus últims treballs: L'estirp de la sang reial, Al punt de mira i Raons de sang i foc.

El programa es podrà veure el 8 de febrer, a les 21.00 i les 23.30, i en posteriors repeticions.

Imatge quotidiana amb el sol entrant a casa, amb el sol que ja era dins.

Relats a recer d'una guitarra, a l'espai Enclave de Deltebre

Dissabte, dia 4 de febrer, a les 22.30 h., dura lluita contra el fred siberià i el Barça que no ens arronsa. Esperonats per la il·lusió que tenim en mostrar la nostra obra, David Espinós i jo fer cap a l'espai Enclave de Deltebre, una aventurera aposta en favor de la cultura i l'art, de la sensibilitat. És la tercera actuació del nostre petit espectacle Relats a recer d'una guitarra. Al carrer fa dred, molt, però el públic ens escolta atents, i notem que tenen ganes de deixar-se acollir per la tendresa dels relats. Ens sentim molt a gust, fins i tot improvisem la lectura d'algun relat, que la guitarra del David acompanya magistralment. Per a ell, inventar música és com parlar. Segur que tornarem a visitar l'Enclave, quan faci més bo, a l'abril.

Entro en mi sense trucar a la porta

Entro en mi sense trucar a la porta. Deixo fora els fanstasmes que em fan por, i m'agafo de bracet als que juguen a fer-me pessigolles. Quan obri els ulls, el món ja serà de colors. Veritat?
.
Inspirat en un ail·lustració d'Elisa Bernat.

Desdefinicions (230)

reventja. Aire enfurismat que pren represàlies contra els éssers humans.

Àlbum d'oblits, de Francesc Valls Calçada

Atendré

els silencis efímers de cada gest

de l’esdevenir dels dies i les noses

el marcir dels pètals

de les roses

de Cornudella

el somriure lleuger de les noies

que passegen

innocents

alienes

a l’amenaça de les hores.

.

Àlbum d'oblits, de Francesc Valls Calçada.

Cossetània Edicions (2010)

Premi Comas i Maduell de Poesia 2009

A la barana dels teus dits

No deixa d'il·lusionar-me que alguns lectors i lectores em regalin sorpreses com aquesta. Fa uns dies rebo un correu electrònic on Farners Casas m'explica que ha utilitzat versos del meu llibre A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009) per a acompanyar les pàgines d'un àlbum privat que ha realitzat a través de la web Hoffman. Es tracta de fotos del Priorat, de Cornudella, de Siurana... L'he pogut veure i, tot i tractar-se de poemes d'amor, lliguen molt bé amb els paisatges del Priorat, potser perquè també hi ha un punt emotiu als ulls de la fotógrafa.

Us mostro un parell de les fotos de l'àlbum: una de Siurana, i una altra de la barana d'un balcó, evidentment, que, a més a més, és de casa d'una de les meves millors amigues de Cornudella.
.
Amagatall sincer contra el món

que ens vol estafar un dia,
no vaig a dormir de buit,
ni em fa basarda l’alba,
a la barana dels teus dits.

Raons de sang i foc, de Pep Castellano

La darrera proposta literària de Pep Castellano és aquesta novel·la històrica ambientada al segle XVI, emmarcada dins del complexos fets de les Germanies que van afectar, especialment, al País Valencià.

Qui ens narra la història és un dels personatges testimoni dels fets, Salma, una alcavota que protegeix com pot els dos joves i enamorats protagonistes: ella, una bella musulmana de Castelló; ell, un cristià que veurà com la gent que comparteix els seus ideals posarà en perill la vida del seu amor.

I és que, com acostuma a passar, durant la guerra de les Germanies les classes que viuen en la misèria més absoluta i en el col·lectiu pitjor parat, sovint busquen els enemics en els que estan per sota d'ells, i en aquest cas, els musulmans, que treballavaven quasi com esclaus i vivien en condicions pèssimes, i a qui culpen de tots els mals. Però estem parlant del segle XVI; al segle XXI aquestes coses no passen. Però els protagonistes es rebel·laran per demostrar que, tot i les condicions adverses que la vida els presenta, poden fer callar les raons de sang i foc i fer florir l’amor.

Comentaré aquest llibre amb el seu autor, al proper programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, aquest dimecres 8 de febrer a les 21.00.

Els llibres viuen

Francesc Miralles al Club de Lectura de Tortosa

Francesc Miralles va visitar el passat 27 de gener el Club de Lectura de Tortosa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, per comentar la seva novel·la Amor en minúscula. Una història que creix a partir de la trobada d'un llop solitari amb un gat, i que revolucionarà la seva existència. L'espiral dels esdeveniments va atrapar la majoria dels membres del Club que van xalar molt amb la seva lectora (aquestes coses es noten).  Un d'ells (dels pocs homes que hi acudeixen), que acostuma a escriure un resum dels llibres, es va veure impotent per a reduir a poques pàgines el torrent de sensacions i suggeriments que aporta el llibre.

Un llibre que he llegit per segon cop, i no serà l'últim. De moment, us deixo amb la lectura d'un fragment:



Gràcies a la col·laboració d'Òmnium Cultural Terres de l'Ebre i Antena Cultural de la URV a Tortosa

Lost In Love, de Air Supply

 Lost In Love, de Air Supply, cap allà el 1979. Quin any! Quants anys!

Contra el fred siberià i el Barça: contes musicats al Delta.

Demà dissabte, dia 4 de febrer, a les 23.00 h., dura lluita contra el fred siberià i el Barça.

Acompanyat de la guitarra de David Espinós, llegiré una selecció dels meus contes  a l'espai Enclave de Deltebre, en una nova actuació del nostre espectacle Relats a recer d'una guitarra.

Bruixes alliberades de nou

Fa unes setmanes vaig alliberar a Tortosa un exemplar del llibre Bruixes, de Mercè Foradada, i per atzars del bookcrossing el va acollir la cantautora Montse Castellà.

Al seu torn, ella l'ha tornat a alliberar, i espero amb ànsies poder tenir notícies del seu nou destí.