El domador de puces, de Francesc Valls-Calçada

El domador de puces, de Francesc Valls-Calçada, és una novel·la ambientada al món de principis del segle XX, al principi de moltes coses. Podeu lllegir part de l'argument a la web d'Arola Editors, i un bon article de l'amic Xulio a la revista Serra d'or, i un altre de Miquel Segura.
N'estic fart d'etiquetes. És una novel·la històrica? Doncs segurament sí, perquè el decorat té gairebé un segle.I també té ingredients carregats de misteri, com ara el desaparegut anell del mític rei Salamó, i assassinats, i sinistres organitzacions, i una jove Mata hari, i un novell Picasso...
Molts ingredients? Però en cap cas massa, perquè davant de tot ens trobem amb una bona novel·la, amb personatges que veurem crèixer, desenvolupar-se, sentir.
El protagonista no pot ser més entranyable, un noi que abandona (o que és abandonat) la còmoda vida que li reservava la seva família per seguir la seva passió, i convertir-se en domador de puces. Aprendreu molt d'aquest ofici, i dels diferents tipus de puces que hi ha, i de les seves peculiaritats, i us commoureu per l'especial relació del protagonista amb les seves minúscules artistes.
Us en deixo llegir i escoltar algun fragment:

“Els orfes de l’hospici tenien fama de ser orelluts. A, E, I O, U.  Allí David va aprendre que la lletra O rodona com una lluna plena i buida d’afecte com la vida que li havia tocat viure.”

“El desesper és com un elefant asiàtic, un paquiderm de feixucs moviments de dol que aplana la vegetació de la selva. Desolació. Em volia morir i ser una roca inerta fuetejada pels huracans i les onades del mar, erosionada pels segles dels segles, insensible i forta. Volia ser trinxada pels elements, convertida en sorra de les platges i els deserts, difuminar-e amb els vents, expandir-me en el no res dels ancestres. No ser.”

“Déu era un domador de puces, de la mateixa manera que jo era un déu fracassat, enamorat i desvergonyit. Érem col·legues. La humanitat estava ben apanyada.”

“Quan l’ésser humà es busca i es vol trobar, sovint no fa altra cosa que escapar-se de si mateix.”

“L’home que no pot ser eloqüent esdevé violent i la persuasió dels mots es converteix en la imposició de la força animal.”

“Només el domador de puces d’un miserable circ d’engendres humanes que havia esdevingut un tros de fusta enmig del seu naufragi.”