Sovint penso que els que som de pobles petits com jo sentim certa necessitat, o orgull, o plaer, en parlar dels nostre poble. Potser perquè el sentim més nostre (matemàticament ens en correspon un major percentatge), o perquè volem subratllar-ne la seva existència i fer-lo visible al món, tan petit ell, perdut en en ínfima lletra enmig del mapa, o invisible en molts dels casos.
També penso que tots els que som de pobles petits tenim vivències comunes que ens fan en certa manera germans, potser també una mirada diferent.
Potser tot això es veurà reflectit al llibre que acaba de publkicar l'editorial Barcino, Cròniques rurals, on els coators, Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreres, han conversat amb una vintena de personalitats del nostre país. Més informació aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada