La fam eterna; el temps golut. Devorat pel pas dels dies, incrèdul davant l'abisme dels anys, qualsevol moment mossegaré la mà que no m'alimenta.
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.
Un mitjà de referència per el Baix Gaià
Fa 1 hora
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Les ha vistes de tots colors, no és d'estranyar que n'estigui una mica fins el capdamunt.
Bo! m'ha agradat el temps golut!
Si pogues parlá cuantes coses diria.
Un relat real i cru.
Està que mossega, no m'estranyaria que comencés a treure foc pels queixals.
Publica un comentari