16 de desembre 2011

Bocca della verità


La fam eterna; el temps golut. Devorat pel pas dels dies, incrèdul davant l'abisme dels anys, qualsevol moment mossegaré la mà que no m'alimenta.
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Les ha vistes de tots colors, no és d'estranyar que n'estigui una mica fins el capdamunt.

Elfreelang ha dit...

Bo! m'ha agradat el temps golut!

Pakiba ha dit...

Si pogues parlá cuantes coses diria.

montse ha dit...

Un relat real i cru.

Rafel ha dit...

Està que mossega, no m'estranyaria que comencés a treure foc pels queixals.