20 de desembre 2011

‎-Quants anys tens? 43?

-...
-I quin és el teu color preferit?
-La tardor.
-Això no és un color.
-Ni l'edat un número.

2 comentaris:

Joan Vigó ha dit...

Molt bo, sí senyor! I és que sempre hi ha gent disposada a etiquetar-ho tot. Són aquells que et pregunten "Què ets?". Jo sempre contesto "Yo no soy nada. Y quien nada no se ahoga".
Però una definició que m'agrada d'allò que som és la de Sergio Pitol:

“Uno, me aventuro, es los libros que ha leído, la pintura que ha visto, la música escuchada y olvidada, las calles recorridas. Uno es su niñez, su familia, unos cuantos amigos, algunos amores, bastantes fastidios. Uno es una suma mermada por infinitas restas.”

de la "Trilogía de la Memoria"

jomateixa ha dit...

Molt ben dit!