Contes des d'Uruguay

Fa temps que m'escric amb una amiga d'Uruguay, Isabel Hernández Tibau, amb qui no m'uneix cap parentiu sanguini, tot i el cognom, però sí un parentiu d'emocions.
Tot i tenir un oceà pel mig, m'arriba amb claredat la seva estima i m'agrada molt la seva forma d'expressar-se, amb aquell estil de castellà de Sudamericà que em fascina des de que vaig començar a llegir els seus autors. De vegades em renya, perquè voldria rebre moltes més notícies meves, però jo, ja sabeu, acostumo a ser breu i, a més, no disposo de tot el temps que voldria.
A més ens uneix la passió per l'escriptura. És més gran que jo (s'autoproclama "abuela postiza" del meu fill), i malgrat no tenir cap llibre publicat, viu amb il·lusió el fet d'escriure.
Us convido a llegir algun dels seus contes en aquest enllaç i en aquest.
Un beso, Isabel.

6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant: Anton Dalmau recita Salvador Espriu

Com ja fa un parell d'edicions, l'actor Anton Dalmau torna a participar a la Jornada Literària de Cornudella de Montsant, el proper 6 de juliol. En un ocasió anterior va recitar poemes del poeta Joan Baptista Espasa, i enguany ens llegirà una selecció de poemes de Salvador Espriu.

Anton Dalmau és un jove actor català nascut a Reus. Es diplomà en enginyeria tècnica informàtica mentre anava treballant en diferents companyies de la seva ciutat i participant ens petits projectes professionals. Un cop enllestida la carrera d'informàtica decidí provar sort en els estudis d'interpretació i es formà a l'escola d'art dramàtic de l'Institut del Teatre de Barcelona

Més informació sobre aquesta jornada i les anteriors a l'etiqueta del meu blog "Jornada". 

Línia blava, de Ramon Solsona

Fins ara coneixia la faceta amb cert to humorístic de Ramon Solsona: la sarcàstica mirada del món polític i social català de DG, l'humor negre de Cementiris de butxaca, o la deliciosa i també dolorosa mirada a la família de L'home de la maleta.
Mai m'ha decebut, i Línia blava no n'és una excepció, i m'admira descobrir-hi un altre registre, més realista i punyent, més descarnat. Diversos personatges coincideixen durant un trajecte de la línia blava. Les seves vides s'han creuat, es creuen o es creuaran, a mercè de l'atzar,o en mans d'un testimoni , d'un narrador que no sabem si es limita a ser omniscient, omnipotent o omnipresent, o tot alhora.
Viure no és una línia, sinó una xarxa, i mai no estarem segurs de quina és la trajectòria correcta. Ens equivocarem de vagó, això és inevitable, però sempre arribarem a algun lloc.
Una gran novel·la, un enorme recull d'històries.
Us deixo amb un fragment:

Premi llibreter al millor àlbum il·lustrat: La caputxeta vermella

L'adaptació de La caputexta vermella que ha publicat Simbol editors, segons versió i il·lustracions de Aaron Frisch i Roberto Innocenti, ha rebut el premi Llibreter 2013 al millor àlbum il·liustrat. Felicitats.

Les seves magnífiques il·lustracions ens descriuen la ciutat com un indret salvatge, un bosc ple de vida i colors. El text d'Aaron Frisch segueix les passes de la nena de la caputxa vermella en un bosc on els camins que semblen solitaris no ho són del tot i on els perills ens esperen a cada cantonada.

Joan Sales, l'home incòmode, la veritat que fa nosa.

El fantàstic documental que es va emetre al Canal 33 la setmana passada, i que podeu veure en aquest enllaç.

6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, el programa

Dissabte vinent arribarem ja a la 6a edició de la Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Us detallo el programa, i podeu trobar més informació a l'etiqueta "Jornada" d'aquest blog:

18.00 h. A l’Íntim Presentació llibres

Àngel Lluís Carrillo, Tenir-ho tot

Yannick Garcia, Barbamencs

Glòria Llobet, D'Àger a Katmandú

Jordi Llavina, El llaütista i la captaire

Roger Vilà, Marges

Genís Sinca, Una família exemplar

Josep Manel Vidal, El teu nom és un ésser viu

18.50 h. Presentació revista Lo Violí

19.00 h. A l’Íntim

Anton Dalmau recita Salvador Espriu

19.30 h. A l’Íntim

Relats a recer d’una guitarra; contes de Jesús M. Tibau musicats per David Espinós.

I a la nit, Ball de Sant Cristòfol 

No es pot estripar un poema

Passejo pel parc de Tortosa. A l’altre costat veig un munt de papers per terra al voltant d’un banc. Hi ha petits actes de violència quotidiana que no entenc, però encara no sóc conscient de com m’afectarà aquest acte en concret. Quan m’hi aproximo veig que no són papers qualssevol, sinó que es tracta d’un llibre estripat, de mala manera, amb cert acarnissament. De més a prop, el dolor i la incomprensió són més profunds; es tracta d’un poemari que havia alliberar uns quants carrers més enllà. Ara les seves pàgines roden endutes pel vent, plenes de taques de fang, versos esqueixats sense compassió. Intento inútilment comprendre els motius, endevinar la mena de rancor, odi, o el que sigui, que ha provocat aquesta desgràcia. Impossible. Sento una gran pena per la persona que ho ha fet, i el considero una víctima. A l’atzar, rescato una de les pàgines, un dels poemes, que m’emporto a casa, la resta, volen.

Premi a La 2 de Viladrich

Com podeu veure en aquesta notícia del diari ARA, el gremi de llibreters premia a la llibreria de Tortosa La 2 de Viladrich per la "seva capacitat de continuïtat, relleu i reinvenció comercial". L'aposta de la llibreria per les noves tecnologies i la realitat digital ha estat un altre valor que ha destacat el jurat. El responsable de la llibreria, Rafel Rovira, ha assegurat que el premi "és un reconeixement a l'esforç que fem en la venda i difusió de llibres sense esperar res especial a canvi. La 2 de Viladrich és una de les llibreries més antigues d'Europa. Els seus orígens es remunten el 1760.
Aquí podeu llegir l'entrevista a Rafel Rovira.
Felicitats!

Signo una treva

Quan jo sóc el món i signo una treva contra la incomprensió. 
Intento mirar-me de més a prop, de més endins.
.
Inspirat per una fotografia del blog de la Remei, on juga amb imatges, paraules i música.

Classes de pesca vora el riu daurat.

Pessiga l’aigua, la canya, i s’acotxa el sol .

Pissiganya

Pissiganya és la primera revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes. Els seus principals protagonistes, doncs, són els xiquets i nines, nenes i al·lots, nins i al·lotes, nens i xiquetes, alumnes de les diferents escoles de primària d’arreu del País Valencià, les Illes Balears, Catalunya i la Catalunya nord, poetes tots ells en llengua catalana.

Pissiganya és, per tant, la revista escolar de més gran abast existent a hores d'ara dins el domini lingüístic català, car la fem, poble a poble, comarca a comarca i ciutat a ciutat entre totes les escoles que hi participem per mitjà de la xarxa. La missió dePissiganya, doncs, és atiar el foc de la creació poètica des del principi: l'escola primària, amb la voluntat que els infants, en la mesura que s'hi aficionaran de menuts, també continuaran, en fer-se grans, el gust per llegir i escriure poesia.

Però Pissiganya no se centra única i exclusivament en els xiquets, ja que també ofereix eines per a mestres i pares interessats a difondre la poesia entre els infants, amb una àmplia bibliografia de llibres de poesia infantil, així com recursos pedagògics i experiències didàctiques descarregables des del web, amb la possibilitat, també, d’afegir-ne de noves per part dels usuaris registrats.

Lo Violí, a la 6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

Ja fa cinc anys que la revista cultural “Lo Violí” publica  a la comarca del Priorat articles de caire cultural que afecta a l’àmbit que li és propi. És una publicació promoguda des del Centre d’Estudis del Priorat (CEP), la qual reben tots els socis de l’entitat i els subscriptors; a banda també es ven en establiments diversos de la comarca, com poden ser, bars, agrobotigues, comerços, etc.

 Els articles estan escrits per persones de diversos àmbits de la cultura que van des de l’arquitectura fins a la història passant per l’antropologia, la literatura, l’etnografia o espais d’interés natural de la comarca. En cada número també hi inclou una entrevista a alguna persona que consideren “interessant” que està, d’una manera o altra, lligada a la comarca i que ha aportat o pot aportar un valor afegit a la cultura, en el sentit més ample del mot, a la coneixença de la cultura i la història de la nostra comarca.

 Surt dues vegades a l’any, i sempre que poden, ho fan en un acte senzill, però amè a diferents pobles de la comarca i al qual convidem a la persona entrevistada.

En aquest cas, la revista es presentarà dins del marc de la 6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, el proper 6 de juliol. 

Ja fa uns dies vaig explicar els autors que vindran convidats, a més de la resta d'activitats.

Més informació a l'etiqueta d'aquest blog "Jornada".

Medusa, d'Isabel M. Ortega Rion

Medusa, d'Isabel M. Ortega Rion
Cossetània Edicions, 2013
Sinopsi

La paraula va esculpir la pedra… La paraula fa reviure el mite i dóna pas al monstre, projecció de les pors ancestrals de l’ésser humà. La paraula esdevé màscara, mirall, dolor, alteritat, isolament, exili, innocència negada, usurpació, amulet, ombra i llum, mort i vida. La paraula diu la veritat i la mentida de cadascú. Medusa ho sap i abandona el mutisme per reclamar la veu que mai li ha estat cedida. 

When you’re smiling

Sona When you’re smiling, en una versió que broda Louis Armstrong. I les notes m’acullen una a una dolçament, sense pressa, i n’assaboreixo els gustos, els colors, i se m’estremeixen les emocions que romanien dormides. Les notes agudes de trompeta que el Louis escampa fan vibrar el tou d’aire que m’envolta, en ple vol. Jugo, com quan era un xiquet, a imaginar-me formes entre els núvols, tot i que ara els miro des de dalt, que no amb superioritat. “Un elefant”, vas dir-me tu, tornant al teu seient, amb un somriure. When you’re smiling. Em trec els auriculars, i parlem.

SOM RIUS. SOMRIUS.

Animal de records, de Vicent Andrés Estellés

Animal de records, de Vicent Andrés Estellés
Bromera Edicions, 2013
Sinopsis
Aquest volum recull tres obres de ca­ràc­ter autobiogràfic: Quadern de Bonai­re (1985), Tractat de les maduixes (1985) i La parra boja(1987). Es tracta de records, anècdotes i vivències que, barrejant el to dramàtic amb el divertit, ens descobreixen la part més humana i íntima del poeta. Amb un estil viu i ple de colors, Estellés parla dels seus viatges, de lectures i autors que el van marcar, de personatges a qui va conéixer, com Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor i Salvador Espriu, però també dels seus problemes de salut, de la fresca quotidianitat familiar, dels dies viscuts al col·legi del Salvador i dels berenars infantils de pa amb oli i sucre.

Independència d'interessos, de Marc Moreno

Independència d'interessos, de Marc Moreno, és el primer llibre d'un nou segell editorial, Llibres del delicte. La seva línia editorial es basa en la publicació de novel·les de gènere negre escrites per autors catalans. 

Els seus llibres van adreçats a un públic exigent i intentaran assolir l'excel·lència dins del gènere, amb la voluntat de ser una col·lecció en la seva concepció més literal.

Són hereus, en contingut i en disseny, de la mítica col·lecció Cua de palla.

Independència d’interessos és un thriller polític que gira al voltant de les consultes sobre la independència de Catalunya i el dret a decidir, per endinsar-se en la manera que la set de diners i poder determina el comportament d’algunes persones i perverteix les actuacions fins trair uns ideals.

El monestir de Sant Llorenç del Munt pot tornar a mans dels anteriors propietaris. En Jaume Borrell, descendent del comte Borrell, que va cedir els terrenys a l’Església al s.XI, negocia la compra del document robat que el legitimaria a reclamar la propietat. Però el document exigeix unes condicions on el dret a decidir del poble de Catalunya jugarà un paper important.

Amb tots els estaments policials estatals aplegats en una caòtica reunió que s’allargarà durant dies per resoldre el cas, el milionari Borrell intentarà, en paral·lel, manegar la consulta sobre la independència de Catalunya.

Un alcalde nacionalista, una política de la dreta espanyolista, el gerent del Monestir de Sant Cugat i els familiars d’en Borrell només faran que complicar un cas on les solucions més agosarades es proposaran a la reunió de cossos policials.

Fent el pròleg d'un blog

Durant la meva vida literària he fet unes quantes coses paral·leles al fet d'escriure llibres, com ara presentacions de llibres, pròlegs de llibres, lliçons inaugurals a Fires, pregons de festes majors, felicitacions de nadal municipals... i ahir em vaig estrenar fent el pròleg d'un blog.

Es tracta del blog Primer dietari entre solsticis, de l'amic de lletres Ignasi Revés, que reproduirà, dia a dia, el dietari que va escriure l'any 2010, entre el solstici d'estiu i el d'hivern.

Sort, company.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, no has de pregar que faci vent: posa gasolina.

Cares del món (302)

Isabel Barriel és una altra de les grans malaltes de Cares del món. En troba fins i tot quan menja pop. Gràcies!

Nanocontes al Submarí

Com cada dijous, avui continua la col·laboració dels meus nanocontes a la secció Passem full del programa de Mariona Tomàs El submarí de Ràdio Terrassa, de vegades en la seva veu, i d'altres la del Toni Bernabé.
Podeu escoltar el d'aquesta setmana en aquest enllaç, a partir del minut 17.18.

Em rendeixo: al diccionari de sinònims no hi surts tu.

Mals hàbits

"Sempre compta les rajoles del passadís. És una mania. Fins que li’n falta una i, espantat, dubta entre canviar d’hàbits o de pis."

.

Nanoconte inclòs al recull I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions, 2011)

Monstres davall del llit

Els monstres viuen davall del nostre llit, però només de lloguer.

Agustí Clua A Tens un racó dalt del món

Agustí Clua és l'últim convidat d'aquesta temporada al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21. Amb ell comentarem els seus llibres L'Absenta, i Un sol de veritat, tots dos reculls de narracions en què una camarlenca imaginària ens parla en primera persona dels seus records i sensacions.
L'autor ens explicarà alguna anècdota força interessant sobre el procés creatiu d'aquests llibres i de la seva protagonista.
Altres llibres recomanats durant el programa són La pell de Déu, de Francesc Valls Calçada, Contes negres vora el Danubi, de Roc Llop i Convalia, Tenir-ho tot, d'Àngel Lluís Carrillo, i per als més petits, El llibre gegant dels gengants, L'ovella Carlota i En Martí i les balenes.
El programa es podrà veure els dimecres 19 i 26 de juny, a les 21.00 hores, i en diverses repeticions durant les dues properes setmanes.

Què és real? Què és mentida?

El meu fill juga amb una serp de mentida, fent rodar al seu voltant. 
El meu fill m'ensenya que no és de mentida; només de goma.

Guia de lectura

Fa uns anys, l'Araceli Aguiló i l'Emigdi Subirats van fer una Guia de Lectura de la meva obra per al programa Itineraris de Lectura de la Institució de les Lletres Catalanes.
Podeu llegir la guia en aquest enllaç.
El programa Itineraris de Lectura és una de les grans joies per a mi, i cada cop que m'avisen que algun centre escolar està interessat en la meva presència m'ho prenc com un gran èxit. Això, per sort, va passant cada curs, i espero que el proper no sigui una excepció, perquè em carrega d'energia positiva.
Més informació sobre aquests programa en aquest enllaç.

6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant: autors convidats

Ja estic enllestint la programació de la 6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que tindrà lloc el 6 de juliol. Els autors/es convidats són:
Àngel LLuís Carrillo
Va néixer a Cornudella de Montsant un plujós 17 de febrer de 1971. Treballa de metge de família i ja portava a les espatlles tres  novel·les publicades: Fresas y melocotones, Tarrako, i  Placaje Alto. A l’última novel·la, Tenir-ho tot, en Xavi és un economista que ha sigut acusat de malversació i estafa, està esperant judici en un castell escocès i, des d’aquest, ens explica com va anar la seva vida fins a arribar aquí. Una travessia pel costat més fosc de l’ànima.
Yannick Garcia
(Amposta, 1979) Tan aviat esi dedica en cos i ànima a l’escriptura, com el fa emprenyar i en renega com d’un fill bord. Amb el poemari De dalt i de baix (2003), guanyà el II Premi de Poesia Gabriel Ferrater. Després s’entregà a la narrativa, i rebé el XX Premi de Narrativa de l’Ametlla de Mar amb el recull Barbamecs (2011).  De professió és intèrpret simultani, traductor i corrector per a editorials. I així van passant-li els anys. Cau un altre cop als braços de la literatura, se n’allunya, hi torna… I l’idil·li continua perquè creu que val la pena. 
Glòria Llobet
Llegir i escriure, juntament amb viatjar, són les seves passions per omplir les hores de lleure. Fa més de trenta anys que treballa de mestra i és mare de dos fills que ara ja no la necessiten gaire perquè han tingut temps de fer-se grans. Té una quinzena de novel.les publicades, nou d'elles adreçades a lectors joves i la resta han estat pensades per a un públic adult. La seva darrera obra, "D'Àger a Katmandú", va obtenir el Premi Pollença.
Jordi Llavina
Gelida, 1968. Llicenciat en Filologia catalana i treballa com a periodista. ha publicat els llibres de relats Ningú ha escombrat les fulles i Londres nevat, i els poemaris La corda del gronxador, Diari d’un setembrista, País de vent i Vetlla, premi Vicent Andrés Estellés. També harebut els premis Josep Pla i el de la Crítica Serra d’Or. La novel·la El llaütista i la captarire és una història sobre la complexitat de les relacions personals. Un autèntic tour de force literari sobre l’altre, la parella, l’amor, la pèrdua de les il·lusions i el pas inexorable del temps.
Roger Vilà
Amb arrels s'endinsen al Vallès, on va néixer, i al Montsant, on passà molts estius d’infantesa. Si la primera era una comarca de turons i camps delimitats per marges, el segon és un país farcit de murs de pedra seca. La seva primera novel·la estava predestinada a parlar dels marges. Parla del Vallès en passat i del Montsant en present. Aquell Vallès existeix a penes; aquest Montsant és més viu que ma, i per això a Marges l'ha volgut convertir en personatge de la novel·la, al costat d'un home arribat a la quarantena que passa un estiu en un mas de la serra.

Genís Sinca
Periodista i novel.lista alhora, o una persona amb dos caps, que quan en perd un, l'altre tira endavant. Guanyar-se la vida en català té aquestes coses, i no és pas dolent. Biografies, memòries, articles, novel.la... fa de tot. 'Una família exemplar' (Premi Josep Pla 2013) és una sàtira sobre les convencions familiars que tothom ha passat o passarà. Una càrrega de profunditat sobre el valor de l'individu per mantenir-se ferm i fer prevaler les seves conviccions i no deixar-se fascinar  per xerraires, venedors de brillants, ni pel diner fàcil. Tots hem conegut al gendre perfecte... Aneu amb compte amb aquest tipus de personatges: són perillosos.

Josep Manel Vidal
(l’Alcúdia de Crespins, 1965).  Ésser humà a jornada completa. Docent, idealista,  i enverinat de paraules, que ocupa part del seu desfici al blog “filant prim”. “El teu nom és un ésser viu” (Alzira, 2011) és un recorregut pel petit univers que atresorem, aquell inventari imperfecte de detalls de les persones estimades que van prenent cos en cada objecte o en cada efecte del trànsit de les hores. Una relació emocional establerta al caprici dels afectes. Cada text que trobarem ens dirà que encara hi ha un ésser vivent, bategant i famolenc, que es nodreix, com una fera, de tot el que fem.
.
A més, també es presentarà la revista Lo Violí, Anton Dalmau recitarà una selecció de poemes de Salvador Espriu, i jo mateix amb David Espinós actuarem amb els nostres Relats a recer d'una guitarra.
Seguiré informant.
  

Llegint Gianni Rodari

Alliberant Relats d'abans de la independència

KM 11, Relats d'abans de la  independència, alliberats a Tortosa.
Continuo fent bookcrossing.

Excursions amb nens per les Terres de l'Ebre

Excursions amb nens per les Terres de l'Ebre, de Barbara Vastenavond i Rafael Servent
Cossetània Edicions, 2013

Excursions amb nens per les Terres de l’Ebre des d’una àrea de pícnic és una guia fàcil i entenedora, que recull 12 itineraris per fer a peu i en BTT, assequibles per a totes les condicions físiques i edats, especialment indicada per fer en família. Amb aquest llibre podreu posar-vos en la pell d’un brigadista internacional en una trinxera de la Batalla de l’Ebre, resseguir les passes dels antics sirgadors que estiraven dels llaguts carregats de mercaderies Ebre amunt, endinsar-vos en bicicleta, llanterna en mà, en túnels excavats enmig de la muntanya o descobrir pintades fetes fa desenes de milers d’anys pels caçadors del Paleolític.

 Totes les rutes proposades tenen com a nexe una àrea de pícnic, origen i destí des d’on emprendre l’aventura o refer forces després d’una jornada d’acció, amb una acurada descripció dels seus equipaments i serveis, la manera d’accedir-hi o els telèfons de contacte.

Molles per no perdre'm a Ràdio Barcelona

Un fragment de Molles per no perdre'm, d'Editorial Petròpolis,  encetarà aquest dissabte, a les 15.10 h, el programa Punt de llibre de Ràdio Barcelona Cadena Ser, que presenta Pilar Argudo.
Amb il·lusió per veure quin han escollit.

Cares del món (301)

L'amic Toni Lluch afegeix una nova cara del món a la col·lecció. Gràcies

Purpurina

El vespres sempre ha estat la meva hora més creativa. No sóc un escriptor amant de vetllar a la recerca de la inspiració acompanyat de la nit; ni tampoc un ansiós matinador que s’aixeca ben d’hora per aprofitar les primeres hores del dia. En canvi, quan la tarda es tranquil·litza, quan la llum comença a fer-se tolerant, és quan més fàcilment em brollen les paraules. Ara, des de fa uns anys, aquestes millors hores del dia les regalo al meu fill; ens les regalo. Juguem, dibuixem, caminem, aprenem... L’escriptor cedeix pas al pare.

Una d’aquestes tardes, mentre passegem a la vora del riu i el sol esquitxa, de biaix, l’aigua, el meu fill l’assenyala i crida: purpurina!

L’escriptor no perd del tot el temps.

Ningú no mor, de Joan Pinyol

Ningú no mor, de Joan Pinyol
Onada Edicions, 2013
Sinopsi

Diuen que ningú no mor mentre algú el recorda. La recerca acadèmica que la Mercè i el Marc duen a terme, en ocasió de la commemoració del vint-i-cinquè aniversari de l’institut de Masdeplors, els porta a desemmascarar un crim, el del Miquel Munné, un dels antics propietaris dels terrenys on ara s’alça el centre educatiu. Ho fan amb la complicitat de personatges com la Maia, que viu envoltada de gats a la frontera entre la vida i la mort, i amb l’oposició dels responsables del centre, que es neguen a remoure les aigües tèrboles d’aquell passat. Aquesta actitud alimenta uns desitjos de venjança que tornen des de la ultratomba i que provoquen més morts, i unes conseqüències del tot imprevisibles per a alguns personatges. I és que, mentre es continuï amagant la veritat, ningú no estarà en pau.

La felicitat és relativa, com l'alçada de les porteries quan els xiquets juguen al carrer.

Vist des de dins, el paisatge sóc jo.

El món gira amb nosaltres, sense nosaltres, malgrat nosaltres...: no per nosaltres.

Entre dues llums, de Pep Bertran

Entre dues llums, de Pep Bertran
Edicions Saldonar, 2013
Sinopsi
Apol·lo o Dionís? Saber erudit o veritat vital? Oblit del cos o ex-altació dels instints masculins? Mossèn Miquel, protagonista d’Entre dues llums, prova de respondre a aquestes preguntes i es mou en una angoixa que l’abocarà a un destí peculiar.
El novel·lista proposa una visió excèntrica del mite de l’immortal i sempre d’actualitat Èdip de Sòfocles, amb la qual el lector s’adonarà dels estralls que pot arribar a provocar un sentiment de culpa portat a l’extrem, condicionat per la figura materna i la poca alternativa que hi ha al fet d’haver nascut. Després de llegir aquest llibre, ben pocs podran continuar considerant la veritat com el remei de tots els mals. 

De vegades perdo el temps; és una venjança anticipada per quan el temps em perdi a mi.

Nanocontes a El submarí

Com cada dijous, ahir va continuar la col·laboració dels meus nanocontes a la secció Passem full del programa de Mariona Tomàs El submarí de Ràdio Terrassa, de vegades en la seva veu, i d'altres la del Toni Bernabé.
Podeu escoltar el d'aquesta setmana en aquest enllaç, a partir del minut 23.19.

A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker

A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker
Raig Verd Editorial
XIII Premi Llibreter 2012
Sinopsi

En Helmer és un granger que, amb cinquanta-cinc anys i una vida marcada per la solitud, està a punt de prendre les regnes de la seva vida. 

Gerbrand Bakker ens envolta dels pensaments d’un protagonista que tracta d’entendre el seu propi aïllament, i ho fa a través d’un llenguatge directe que ens diverteix, ens emociona i ens porta a preguntar-nos el perquè de les nostres pròpies decisions. Els constants viatges entre el passat i el present ens fan partícips d’una història que podria haver estat diferent.

Amorf

El cap de setmana passat vaig estar a la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre. M'agrada anar a aquests esdeveniments per l'enriquiment que representa mantenir càlids els contactes que ja tens, com el fet d'aconseguir-ne de nous. Per a mi, aquests contactes són un tresor que em proporciona la vida literària, més enllà del plaer d'escriure. I no només els cerco en l'àmbit del món editorial, sinó de totes les arts possibles, amb les quals m'hi agrada fondre .

Aquesta passada Fira, un d'aquests contactes fou la ceramista Núria Duró. Seva és l'obra de la imatge, Amorf,  i el text que l'acompanya, que li dóna significat. Al seu blog hi trobareu més informació.

.
Deforme... irregular... contra-fet... desproporcionat.... tots aquests sinònims em poden definir....
 Però sóc feliç amb aquesta
irregularitat...
desfiguració...
deformitat...
perquè dins de les meves portes màgiques
s'amaguen precioses paraules que les contraresten...
acceptació...
superació...
humilitat...
autoestima..
i molt d'amor...

La perla tortosina; benvinguda, companya

Des d'avui, una nova inquilina a l'Ajuntament de Tortosa, Clotilde d'Abària. Cada cop que porti papers d'un lloc a un altre, que serà cada dia, me la trobaré al passadís de la primera planta, i intercanviarem mirades, segur, perquè la Clotilde no deixa indiferent ningú, mai passa desapercebuda, i per alguna cosa li deien, quan era jove, "la perla tortosina".
Benvinguda, companya.
Més informació aquí.

Cireres

Les cireres que vaig menjar directament de l’arbre quan era un xiquet engreixen els mecanismes més amagats del meu cor. No sóc una màquina perfecta; sóc una màquina amb gust de cireres.

Homenatge a Tom Sharpe

Recordant Tom Sharpe

Recordant l'apunt que el 2010 vaig dedicar a Wilt, de Tom Sharpe, l'home capaç de mostrar-nos més descarnadament la societat fent-nos riure.

Explicit vila nova, de Màxim Serranos Soler

Explicit vila nova, de Màxim Serranos Soler
El cep i la nansa, 2013
Sinopsi

El protagonista d'aquesta novel·la és una mala persona. Més ben dit, ho era: la narració comença el dia en què s'estavella en un cotxe manllevat i es mata. Tanmateix, no aconsegueix morir del tot perquè les indecisions que ha acumulat al llarg de la vida l'han multiplicat fins a límits insuportables per al més enllà i haurà de resoldre-les per poder fer el pas definitiu. Narrat en primera persona, el relat segueix l'itinerari vital i mortal d'aquest personatge mesquí, barroer i desencantat que busca la pau. Ho fa en escenaris tan diferents com la costa nicaragüenca, les barriades de París o els boscos dels voltants de Luxemburg. Una trepidant novel·la fantasmagòrica escrita amb la mala llet característica d'aquells éssers a qui ja no els importa res en absolut.

Els castells de cartes cauen amb facilitat; quina gràcia tindria, si no, aixecar-los?

Com s'arriba al cor de les dones?

Voteu l'opció que cregueu correcta.

Al cor de les dones s'hi arriba per un passadís:

a) llarg i ample

b) llarg i estret

c) curt i estret

d) curt i ample

e) altres (especifiqueu quines)

Genís Sinca a Tens un racó dalt del món

Genís Sinca serà el convidat al programa Tens un racó dalt del món d'aquesta setmana a Canal 21 de les Terres de l'Ebre.
Evidentment, comentarem Una família exemplar, Premi Josep Pla, ambientada a Tortosa i Manresa, un llibre entre còmic, sarcàstic i punyent, original i amb fragments inoblidables. L'autor és bon comunicador i ens farà alguna amenaça, de bon rotllo.
També esmentarem el seu llibre Vida secreta dels nostres metges, i recomanarem altres obres com Llegir al metro, de Rodolfo del Hoyo; Sota el mateix cel, de Núria Pradas;  Vida obra i secrets d'Helena Mascrot, de  Dolors Garcia i Cornellà, i el recull impulsat per la Biblioteca Marcel·lí Domingo, Tren de buit, de diversos autors.
El programa es podrà veure els dies 5 i  12 de juny, a les 21.00 h, i en diverses repeticions durant les properes dues setmanes.

Un hivern a Zerolàndia, de Paola Predicatori

Un hivern a Zerolàndia, de Paola Predicatori
Edicions Bromera, 2013
Sinopsi
Després de la mort de la seva mare, Alessandra torna a classe decidida a passar desapercebuda per evitar la compassió dels companys. Per això tria seure al costat d’un noi, Gabriele, a qui anomenen Zero, la nul·litat, amb el desig que tots la ignorin com fan amb ell. Però Zero és més interessant del que Alessandra podia intuir; és un jove hàbil amb el dibuix, apassionat i atent. Sense adonar-se’n, un sentiment indefinible va prenent forma entre les parets de l’aula i el soroll de la mar a l’hivern, fonaments d’una història simple i complicada alhora. I és que Alessandra, amb la ment clara i nítida quan recorda la seva mare, se sent confusa quan mira de conèixer els seus propis límits. Precisament és la veu de la jove −aspra quan relata el present, però dolcíssima quan evoca el passat− la que ens acosta una història d’amor tan maldestra i incerta com tendra i suggeridora.

Sempre he sentit parlar de parets mestres. Jo penso que són millors mestres les finestres.

Cara a cara: editors - autors

Diumenge passat, durant la Fira del llibre ebrenc, vaig participar a una nova aposta de la Fira, i força interessant, poc cridanera, però una esperançadora llavor de futur: Cara a cara - Editors i autors ebrencs.
Cinc autors vam ser seleccionats per presentar un projecte en concret a cinc editors. Vam parlar amb cadascun durant quinze minuts exactes, amb música de fons, amb la il·lusió que neixi una relació fructífera. Els editors no sabien quins autors participaríem, i els autors tampoc. Era una cita a cegues, amb tota la càrrega d'incertesa i emoció que això comporta.
Les editorials participants són, per ordre  a la foto:  Cossetània, Saldonar, Onada, Pagès, i Raig Verd.
Els autors: jo mateix, Jesús Serrano, Valer Gisbert, Fede Cortés i Cinta Arasa. Bons companys a qui desitjo sort.
Més fotos al facebook de la Biblioteca on ens vam trobar, on potser va començar l'idili.
No endevinaríeu mai a quin gènere pertany el projecte que jo vaig presentar!

Nou de cada deu dentistes suren al mar. L'altre els fot la roba.

La Tercera Illa. Poesia catalana de l'Alguer (1945-2013)

La Tercera Illa. Poesia catalana de l'Alguer (1945-2013)
Edicions Saldonar, 2013
Sinopsi

La Tercera Illa ofereix un panorama de la poesia escrita a l'Alguer en llengua catalana des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial fins avui, en una selecció i un estudi excel·lents del poeta valencià Joan-Elies Adell. El primer dels poetes que hi figura és Rafael Catardi, nascut el 1892; l'última, Anna Cinzia Paolucci, el 1965.

És una antologia que presenta les millors i més representatives veus poètiques de l'Alguer contemporània, encara massa desconegudes per al lector català de poesia. S'han seleccionat vint poetes reconeguts, amb una àmplia mostra dels seus poemes, amb la qual s'intenta presentar una visió que permeti conèixer la peculiaritat i la bellesa de la poesia algueresa, i també gaudir-ne.

La Tercera Illa és un llibre indispensable per a tots els lectors interessats en l'amplitud, la singularitat, la riquesa i la complexitat de la poesia catalana contemporània.

Ens juguem a cara o creu el futur del nostre amor. Mentre la moneda gira a l'aire, perdo l'esperança.

Vida secreta dels nostres metges, de Genís Sinca

Vida secreta dels nostres metges, de Genís Sinca
Angle Editorial, 2009
Sinopsi

 Broggi, Trueta, Dexeus, Puigvert, Gil-Vernet, Caralps, Barraquer, Uriach, Pedro-Pons, Duran i Reynals... Segurament en cap altre àmbit Catalunya ha generat un grup tan destacat de professionals amb un impacte mundial tan notable. I en alguns casos donant lloc a autèntiques nissagues.

Després d’un treball de recerca de diversos anys, Genís Sinca publica el primer llibre que dóna una visió global dels metges que han fet que la medicina catalana sigui capdavantera i pionera. La documentació es basa sobretot (quan ha estat possible) en entrevistes amb els protagonistes i el seu entorn professional i familiar, de manera que el llibre està farcit d’anècdotes gens conegudes, curioses i, sovint, polèmiques.
Però la intenció principal del llibre és donar un perfil precís i autèntic, alhora personal i professional, de cada un dels metges, ja que, malgrat ser un col·lectiu tan proper, continuaven sent molt desconeguts per al gran públic.
La setmana vinent, Genís Sinca serà el convidat del programa de tv Tens un racó dalt del món, a Canal 21, per parlar d'aquest llibre i del seu últim èxit, la novel·la Una família exemplar.

Esferes coincidents, de Raquel Estrada Roig

Esferes coincidents, de Raquel Estrada Roig
Cossetània Edicions, 2013
Sinopsi

El poemari Esferes coincidents conté una mateixa realitat des de tres punts de vista complementaris. Cadascuna de les “finestres d’interior” que ja s’anuncien al subtítol és una cara del políedre de l’entorn: a través de la primera finestra s’hi pot reconèixer allò més pròxim, íntim i familiar; la segona mostra l’estat actual d’una nació que pot ser ben palpable o del tot fonedissa, i, guaitant per la tercera, es nota l’embolcall que representa el món tot sencer i llunyà. Els elements d’aquest context tant personal com inabastable tan sols poden confluir en una mirada intencionada, com en el pati interior d’una casa.