Fa temps que m'escric amb una amiga d'Uruguay, Isabel Hernández Tibau, amb qui no m'uneix cap parentiu sanguini, tot i el cognom, però sí un parentiu d'emocions.
Tot i tenir un oceà pel mig, m'arriba amb claredat la seva estima i m'agrada molt la seva forma d'expressar-se, amb aquell estil de castellà de Sudamericà que em fascina des de que vaig començar a llegir els seus autors. De vegades em renya, perquè voldria rebre moltes més notícies meves, però jo, ja sabeu, acostumo a ser breu i, a més, no disposo de tot el temps que voldria.
A més ens uneix la passió per l'escriptura. És més gran que jo (s'autoproclama "abuela postiza" del meu fill), i malgrat no tenir cap llibre publicat, viu amb il·lusió el fet d'escriure.
Us convido a llegir algun dels seus contes en aquest enllaç i en aquest.
Un beso, Isabel.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
1 comentari:
Internacional Literària 2.0
Publica un comentari a l'entrada