Premi jocs literaris d'abril

El premi dels jocs literaris del mes d'abril és tot un luxe. Fa setmanes que el tinc a casa, dins d'una vitrina al meu despatx des d'on em mira, i confesso que costarà desprendre-me'n. Es tracta d'un dibuix original de l'il·lustrador Ignasi Blanch que va realitzar en motiu del seu treball per al llibre Alícia i el país de les meravelles.

Ignasi Blanch és un dibuixant roquetenc que ha il·lustrat molts llibres, ha col·laborat en multitud de projectes, i sempre amb el seu estil característic. Li agraeixo profundament la cessió d'aquesta obra.

Demà mateix ja podeu començar a acumular números per al sorteig. El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes d'abril acabarà el 5 de maig. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

I s'esgoten les últimes hores per a participar als jocs de març, fins les 24.00 h!!!

Alliberant poemes

Fa pocs dies m'han informat d'una original iniciativa del blog Alliberant poemes, consistent en, tal com diu el nom, alliberar poemes i fotografiar-los, amb la idea de "convertir la ciutat (i també el poble, i el camp i...) en un gran llibre, en una enorme sala d'exposicions on qualsevol poguès expresar-se lliurement".

Ara, per tal d'animar la participació, promouen un concurs de fotografia basat en aquests alliberaments fets per vosaltres mateixos o per altres persones

Jo ja estic pensant on alliberaré el primer; i vosaltres?

A la imatge, un poema de Josep Carner, dedicat a l'ermita de Sant Joan del Codolar que ja està penjada també al blog d'Alliberant poemes i on podeu veure-la amb més detall.

.

NOTA: si us plau; la poesia no ha de ser contrària al respecte pel mobiliari urbà.

El vertigen del trapezista en format e-book

Aquest dijous 2 d'abril, tindrà lloc a Barcelona la festa-còctel De l’oralitat a l’e-book , com a presentació dels primers e-books en català, que edita la xarxa d'editors independents, Edi.cat.

Entre aquests primers e-books en català es troba El vertigen del trapezista, que està desitjant fer les primeres acrobàcies literàries en aquest format.

Desdefinicions (100)

La secció de les Desdefinicions també arriba a la centena, o sigui, cent setmanes consecutives proposant-vos una nova mirada a les paraules, amb uns 400 mots desdefinits o directament inventats, tot i una "aparent" semblança amb altres de reals.

Gràcies per seguir-me tot aquest temps fidelment. Deixo a les vostres mans la celebració: podeu afegir Desdefinicions en un comentari, al vostre blog, escollir la que més us ha agradat d'aquests 100 dilluns, proposar-me reptes..., el que vulgueu. Gràcies.

I ara, les quatre d'avui.
.
metàmfora. Sembla una gerra, però no ho és.
colloqui. Tertúlia on tothom parla quan li surt dels c...
xofward. Programa que no funciona mai bé, que fa aigües.
xibarri. Massa soroll al carrer.

Hanami

Bellesa fragant de l'arbre en flor,

dolç demà del roig vora la fulla.

.

La meva senzilla participació a la proposta de celebrar l'Hanami.

Blogs degustació

Una passejada per blogs clàssics i per nous descobriments (almenys per mi):
.
Entrellum: 45
Saragatona: antologia particular
Planeta Clàudia: com fer un nen
Rokins: camí de pedres 2
La mirandolina: és primavera i no perquè ho digui El Corte Inglés

Històries de la mà esquerra, de Jesús Moncada

Jesús Moncada és un dels grans escriptors catalans del segle XX, i així està reconegut majoritàriament. El vaig descobrir amb la novel·la Camí de sirga, una autèntica obra mestra, però els seus contes són d'una delícia incomparable, i el recull Històries de la mà esquerra n'és un bon exemple.

L'homenatge als homes i dones de la desapareguda Mequinensa és present en gran part del llibre. Moncada ens presenta els personatges de forma directa, ens els fa reals, com vells coneguts a qui saludàvem pel carrer quan érem xiquets, i reconeixem el seu caràcter i sinceritat, la seva noblesa i innocència, i, sovint, la seva tossuderia també. Cada fragment del llibre és ple de noblesa, d'un amor a la terra i als records, d'un apassionat lligam dels hòmens amb el riu. Els personatges destil·len vida i humanitat, tant se val que alguns estiguin morts, o siguin simples imatges d'una esglèsia. Les pinzellades de l'humor especial i deliciós de Moncada ens guien per aquest viatge inoblidable.

Demà, al Club de Lectura de Tortosa, comentarem aquests relats amb una companyia especial: la Teresa i la Neus Pallarès, amigues de l'autor i apassionades lectores, que ens explicaran interessants i divertides anècdotes de la seva relació.

Triar fragments del llibre és fàcil; només cal obrir-lo a l'atzar:

"El cec sempre tenia un somni molt senzill: algú li mullava els ulls amb aigua fresca."

"Pobres francesos! Els vaig deixar tan fotuts i em van fer tanta llàstima que, l'endemà, em vaig passar a la seva banda per ajudar-los contra els prussians."

"A l'estació de França vam veure la malenconiosa sortida dels trens nocturns."

.

"Van ressonar les barrinades per les galeries. S'aturà la porgadora. Escoltaves el rodar dels darrers vagons. Veies eixir els miners amb el cansament als ossos, carregats amb pics i pales i carburs, d'aquella fosca tràquea d'on semblava que t'arribés un baf de sang, gorgolls d'aigües perdudes i el gemec de la terra llepant-se les ferides."

Poems & blogs

Dissabte passat, 21 de març, vaig compartir el Dia mundial de la poesia amb uns quants blocaires poetes, convidat a participar a la primera edició de Poems&blogs a Vilafranca del Penedès. Com en tota aquesta mena de trobades, el més interessant i el que més ens motiva és el contacte real, físic, i descobrir els rostres que, sovint, s'amaguen darrere els blogs que visitem. Aquest contacte real no podrà ser substituït mai per la informàtica i els blogs, però, en aquest cas, possiblement no hauria estat possible sense ells.

A la barana dels teus dits va tenir una nova oportunitat de mostrar-se en públic, encara tímid i indecís.

Felicitats per l'organització i ànims per a preparar la propera.

Podeu veure el reportat de RTV Vilafranca.

Ma liberté, de Georges Moustaki

Avui retorno a la cançó francesa amb un dels seus músics més reconeguts, que també em recorda les classes de francés de BUP: Ma liberté, de Georges Moustaki.

Drets d'autor com a punt de llibre

Els coautors/es del llibre El brogit de l'Ebre estem rebent aquests dies un txec en concepte dels drets d'autor.
Cal tenir en compte que el llibre fou editat l'any 2003, amb un bon èxit de vendes, i que després de sis anys, de manera molt professional i acurada, cosa que agraeixo públicament, Cossetania Edicions continua enviant-nos encara els drets d'autor generats per les vendes que, com podeu comprendre, havent-se de repartir entre 15 autors/es, han de ser escassos a la força. Concretament, enguany pugen a 0,95 euros per cap.

Després de tant temps, fa il·lusió comprovar que el llibre encara genera ingressos i, tot i que siguin tan petits, he anat tot content a cobrar el taló a una oficina de la mateixa entitat bancària.

Després de demanar-me el carnet (no sigui que fugís anònimament amb els quartos) i signar a la part del darrere, l'empleada m'avisa que la gestió (imagino que àrdua i costosa per a una pobra entitat bancària; ja sabem el malament que ho estan passant) representa una despesa de 2 euros.

-No pateixis; en treuré més rendiment sense cobrar-lo -li dic mentre el meu cap ja treballa en aquest post.

Torno a casa, i a l'entrada em trobo la típica propaganda d'un supermercat. Suggeriré a l'editorial que l'any vinent ens enviï una ampolla de vi d'oferta.
Quant al taló, el faré servir com a un original punt de llibre.
.
NOTA. Tot això sense demèrit del meu agraïment i felicitació a l'editorial per la seva eficiència.

Cares del món (91)

El David Gàlvez m'envia una altra Cara del món pririnenca. Es tracta de l'església de Sant Miquel de Prats (parròquia de Canillo, Andorra), una mica bocabadada davant el nostre espectacle.

III Fira del Llibre Joan Cid i Mulet

Ja estan molt avançats els preparatius de la III Fira del llibre Joan Cid i Mulet de Jesús, dels dies 17, 18 i 19 d'abril. Podeu trobar més informació al seu blog.

Vaig participar a la primera i a la segona, i tampoc faltaré en aquesta edició.

Ja n'ha parlat La Marfanta , i també l'Emigdi: 1, 2, 3, 4

El concurs literari més breu de la història

Avui us convoco a tots i a totes al concurs literari més breu de la història. Participar és molt fàcil: només cal posar els vostres escrits en un comentari en aquest post.

.

Termini de presentació: fins que peti Blogger.

Temàtica: Història de la Humanitat.

Extensió: 1 paraula.

Premi: el plaer de participar.

.

Procureu ser originals, no repetiu les paraules que ja hagin estat utlitzades i, si us plau, feu difusió d'aquest concurs.

(Dibuix de Carme Rosanas)

Ja no sé com donar gràcies

Moltíssimes gràcies a tothom per votar-me i felicitats a les altres iniciatives que, encara que soni molt gastat, no eren pas rivals. Aquest món dels blogs m'ha demostrat que és extremadament generós, i que només amb aquesta generositat i capacitat de compartir i col·laborar podrem tirar endavant.

Restes d'aigua de pluja

Restes d'aigua de pluja emmirallen la certesa.

Però són realitat també.

.

Preciosa foto de Romanidemata, del blog Generació, que fa una exposició al carrer de'n Palau, (antiga impremta) darrera l'ajuntament de Mataró.

101è joc literari

Després de l'infern que us he fet passat amb l'últim joc, i tenint en compte que l'existència del purgatori es troba en dubte, jo diria que el joc d'avui és molt fàcil, gairebé com arribar al cel.

Com veieu, la pista és un conegut dibuix de El Jueves, tot i que el llibre que busqueu és molt més seriós i antic (i no és la Bíblia).

Com sempre, heu d'enviar la solució (títol i autor del llibre) a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població si participeu per primera vegada.

participeu i acumuleu punts per al sorteig del premi del mes: un lot de llibres de Cossetània edicions. El termini acaba el 31 de març.

.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà, 100 + 1

La importància d'arribar a la centena és tenir ganes de continuar, i amb tot la que m'heu fet arribar aquesta setmana, en tinc per a una centena més. Per tant, demà tindreu a la vostra disposició el 101 joc literari. Això sí, aquest cop us garanteixo que serà molt més senzill i fàcil aconseguir punts per al premi jocs literaris de març: un lot de llibres cedits per Cossetània Edicions.

.

Us recordo que el ternmini per a enviar solucions a qualsevol dels jocs d'aquest mes acabarà el 31 de març, i per tant encara podeu participar als anteriors.

98è joc literari

99è joc literari

100è joc literari (la lluita pel liderat d'aquest joc, que valdrà per a obtenir punts extres i un dels meus llibres dedicat, està molt dura)

.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Quan fer enrere és impossible

Aquests gràfics que representen el moviment de dos mòbils ens ensenyen que és impossible fer enrere en el temps. Una bona lliçó de la física i, sobretot, de la vida.

Stardust memories, de Woody Allen

Stardust memories (1980) és una de les pel·lícules més estranyes de Woody Allen, però a mi se'm va quedar marcada a la retina des del primer cop que la vaig veure. Recordo amb precisió aquell dia, perquè al mateix moment que jo em declarava admirador del seu talent, al mateix instant que jo descobria tot un món d'enginy que fins llavors ni tan sols creia possible, la sala del cinema s'anava quedant buida. Els espectadors desfilaven pel passadís en direcció a la sortida, alguns fins i tot enfadats, i jo em quedava gairebé sol, bocabadat davant un film que miro i admiro repetidament.

Tots just fa uns dies, vaig incloure una de les seqüències a la meva secció de Felicitats petites.

Els temes són els de sempre: el sentit de la vida i les contradiccions humanes. Us deixo amb algunes fragments del guió.

"-Els carrers estan embussats. Hi ha el Papa a la ciutat, o una altra figura de l'espectacle?"

..

"-Troba difícil dirigir-se a si mateix?

-Només he de resistir la temptació de fer-me massa primers plans."

.

"Vaig fer un curs de filosofia existencial a la universitat de NY i a l'examen vaig deixar totes les preguntes en blanc. Em van posar un 10."

.

"-Com es defineix políticament?

-Estic a favor de la democràcia total i honrada, i també crec que el sistema americà pot funcionar."

.

"-Molta gent l'ha acusat de narcisista.

-Si m'hagués de definir com un personatge de la mitologia no seria Narcís, sinó Zeus."

.

"Per a tu sóc ateu, per a Déu són l'oposició fidel."

.

"No la pots controlar la vida, només l'art i la masturbació, dos camps om sóc un gran expert."

Nova iniciativa blocaire: celebrem l'Hanami

Us informo d'una nova iniciativa blocaire sorgida de l'Ebresfera, de la qual podreu trobar més informació al blog Shinkansen a la Petja.

Es tracta de celebrar l'Hanami, la festa japonesa de del cirerer en flor, el proper dia 29 de març (data de màxima floració d'aquest arbre) d'una doble manera:


Primer, mitjançant una trobada a Paüls (Baix Ebre) ons els participants preparan un petit poema, poema musicat, cançó o fragment de narrativa literària que hauran d'exposar davant la resta dels assistents sobre un dels següents temes: floració dels cirerers, arribada de la primavera, bellesa natural de les Terres de l'Ebre, cicle de la vida, cultura japonesa (anterior a la segona guerra mundial, excloure Nintendos, Sonys i similars), relacions entre Catalunya i/o les Terres de l'Ebre amb el Japó.


Segon, per qui no pugui assistir, mitjançant un post que es pengi aquell mateix dia al.lusiu als mateixos temes.


Animeu-vos a participar!

Desdefinicions (99)

I la setmana vinent, 100! Alguna proposta?
.
intrigar. Tardar en aparèixer el nom de l’assassí en un film de misteri.
patxoca. Dit d'un ocell palmíped de coll llarg que fa molt de goig.
claudicar. Clau que renuncia als seus principis.
imperi. Samarreta sense mànegues d’esperit conqueridor.

A la barana dels teus dits: primers passos

A la barana dels teus dits ja ha començat a caminar. Són uns primers passos de moment tranquils, sense arribar als salts mortals del seu germà gran, el trapezista, sinó amb el tarannà reposat dels versos. L'any passat, per aquestes dates, vaig compartir molts actes amb la Paquita i el seu Cor de llop, que van servir per a aprofundir la notra amistat. Enguany, el meu llibre ha iniciat la seva trajectòria en companyia de Colors, de Sílvia Favà. El dia 14 de març vam signar exemplars a la intrèpida llibreria Serret de Vall-de-roures, i el dia 20 els vam presentar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, en companyia de lectors, amics, escriptors, familiars, o totes coses alhora.

Blogs degustació

Aquesta setmana he tingut poc temps per visitar altres blogs, tot i això, m'han atret els següents apunts:
.
L'home que mira: trilingüe
Des del meu mar: aire
Shinkansen a la Petja: Hanami a la Terres de l'Ebre

Llegim plegats, de Mercè Carrillo

Mercè Carrillo és coordinadora de diversos clubs de lectura, n'ha organitzat a biblioteques, a museus, a instituts... i ha abocat tota la seva experiència en aquest llibre, on dóna una imatge molt il·lustrativa d'aquests grups, del seu funcionament, de la seva estructura, del seu contingut, ... i, sobretot, del plaer i l'enriquiment mutu que comporta formar-ne part a tots els nivells: com a membre, com a coordinador/a i com a escriptor/a.

El llibre és com un manual d'instruccions per coordinar un Club de Lectura, ple de consells i anècdotes, que podem tenir en compte o reinterpretar a la nostra manera, perquè cada Club té la seva idiosincràsia i perquè les seves sessions, tot i que mereixen un treball previ, es basen molt en la improvisació que ha de tenir un joc, el joc de la lectura.

Si teniu intenció de crear un Club de Lectura (cosa que us recomano moltíssim), aquest llibre serà una bona guia.

Per a ampliar el comentari us enllaço a dos posts de Llegeixes o què?

El trapezista a Mont-roig

El passat 16 de març vaig tenir el goig de ser convidat a una altra reunió de clubs de lectura, concretament a la Biblioteca Joan Miró de Mont-roig.

Aquestes trobades amb clubs de lectura, gràcies a la col.laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, són un autèntic regal per als escriptors i escriptores; molt millor que les típiques presentacions. En primer lloc, no et cal preparar gaire l'acte, perquè tindran més protagonisme els membres del club amb els seus comentaris i preguntes (de vegades més interessants que el propi llibre). En segon lloc, les seves cares mostren uns símptomes d'il.lusió que no tenen preu; no com a les presentacions, on tothom es troba a l'expectativa i tu et sents una mica com un venedor d'enciclopèdies a domicili (això ho dic exagerant).

Els membres dels clubs de lectura tenen curiositat, tenen desig de tocar-te, d'esbrinar quelcom de secret que s'amaga darrere els teus ulls i et fan sentir especial, d'una manera amable.

Com sempre, també hi vaig trobar un blocaire amic.

Dansa de la Primavera, de Maria del Mar Bonet

Avui estava cantat. Potser la meva cançó preferiada de la Maria del Mar Bonet: Dansa de la Primavera:

Presentació virtual de A la barana dels teus dits

L’estiu passat feia més de 20 anys que no escrivia poesia, des dels temps d’estudiant. Després de tres reculls de contes, i abans de publicar el quart, m’ha sorprès a mi mateix aquesta necessitat d’escriure versos de nou, versos d’amor madur, amb la passió tranquil·la dels matins, amor d’estovalles i de llençols plegats amb tendresa, que no són més que una excusa per tocar-se els dits.
Versos en homenatge a un temps d’amor, iniciat el 1986 i que segueix intacte més de vint anys després.

Al final, nou poemes de temes diversos tanquen el recull.

Reflexionant sobre com ha pogut renàixer aquesta necessitat d'escriure versos, se m'acudeixen, entre altres, diversos factors.

Primer, la preparació de la lliçó inaugural de la Fira del Llibre Ebrenc de juny de l'any passat, que va resultar una deliciosa excusa per a llegir i descobrir autors del Priorat, on la poesia és el gènere predominant per golejada. Parlant amb un d'ells, precisament, em va comentar que això de la poesia només li agafava cada 20 anys. Recordo que vaig pensar: mira, doncs a mi ja em toca.

Segon, la lectura de l'obra poètica de Gerard Vergés en motiu de l'homenatge que vam organitzar a Tortosa el setembre passat.

Tercer, el plaer immens que gaudeixo des de fa un any, juntament amb la meva dona, escoltant una i altra vegada la música i la lletra de les cançons de Jesús Fusté.

Quart, el món dels blogs on visc submergit des de fa un parell d'anys, on l'essència de la poesia s'hi troba fàcilment.

Tot això ha coincidit en el moment de maduresa adequat per donar fruit en aquest recull, A la barana dels teus dits, i per expressar, paraula rere paraula, una amor de llarg recorregut, senzill i ple, profund i exacte, tendre com les puntes dels dits que es toquen quan pleguem els llençols.



Per a acabar aquesta presentació virtual, us deixo amb una cançó de Jesús Fusté.

Amb el 100 sota el braç

Gràcies. És així de senzill, no cal buscar gaires paraules més per a expressar el que sento per col.laboradors, participants, difusors, etc., del 100è joc literari que vaig proposar-vos ahir.

No m'estendré en dades (si voleu les puc anar facilitant), sinó en sensacions. El simple fet d'haver arribat a aquesta xifra, amb 100 setmanes consecutives, sense interrupcions, proposant-vos jocs literaris i rebent tant de suport, ja és suficient, però les darrerres hores tot això s'ha multiplicat.

Els molts i moltes blocaires que rebeu sovint les meves visites i comentaris haureu notat la meva absència aquests dies, abduït per l'organització del joc i altres batalles literàries a la vora de la barana.

Però jo he notat el caliu de la vostra presència, mitjançant comentaris i correus que gairebé no donava abast a contestar, on expliqueu que us heu divertit o que us heu tornat bojos. Ja tinc comprovat que proposar jocs complicats us incentiva, i m'omple d'il.lusió comprovar la dedicació i l'energia que molts i moltes heu dedicat a remenar llibres i fer treballar a sant Google (per exemple, l'Òscar).

Petons i abraçades per tothom, i continueu buscant !

(al post sobre el joc aniré actualitzant la xifra màxima assolida)

.

Ara, si voleu col·laborar en una altra iniciativa, proposeu un títol per al conte de la Roser Caño.

Cares del món (90)

La Trini m'envia des de la pintoresca i plena d'història població d'Eus, al Conflent, aquesta cara del món.

Poems&blog

Aquest dissabte al matí, encara amb la ressaca de la presentació el dia anterior de A la barana dels teus dits, assistiré a la trobada Poems&blog a Vilafranca del Penedès. Allí coincidiré amb una bona colla de blocaires poetes, com podeu comprovar al programa.

Al blog creat per a l'ocasió hi trobareu més informació.

Fang a les ungles

Val la pena aturar-se un moment per xerrar amb persones interessants. Avui he improvistat una tertúlia ràpida a peu d’escala amb el ceramista Joan Panisello, de Jesús. En un primer moment, la conversa s’ha centrat en comentar les nostres primeres desventures al Facebook, i el pànic que ens provoquen els seus cants de sirena, sobretot per al temps limitat de què disposem. Després les paraules han derivat, sàviament, cap a les nostres veritables passions: l’escriptura i la ceràmica. Comenta que ara es troba immers en una gran febre creadora: “No em trec el fang de les ungles”. Somric i l’aviso que he anotat mentalment aquesta frase tan maca.

Presentació de A la barana dels teus dits

Aquest divendres 20 de març, a les 19.30, es presenta a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el meu recull de poemes A la barana dels teus dits, juntament amb el relat Colors, de Sílvia Favà.
Si no podeu assistir, no patiu; el mateix dia, a la mateixa hora, tindrà lloc la presentació virtual en aquest mateix blog. Us espero.

100è joc literari!!!

Sembla mentida però ja hem arribat (i utilitzo el plural intencionadament) al 100è joc literari, la qual cosa vol dir 100 setmanes consecutives proposant-vos diferens formes de jugar amb els llibres i la literatura. Ja he escrit diversos posts donant dades sobre els jocs. Avui toca jugar!
Per a celebrar-ho, tinc l'alegria de comptar amb la col·laboració de 68 blogs, als qui mostro públicament el meu agraïment. Cadascun dels blogs que detallo a la part inferior han transcrit l'inici d'un llibre, sense dir-ne ni el títol ni l'autor, tot i que molts hauran facilitat pistes.
El joc consisteix en encertar el màxim nombre possible de títols. No us espanteu!, no és necessari que visiteu tots els blogs, tot i que us ho recomano. Cadascú podrà jugar en la mesura del seu temps disponible i les seves ganes, i podrà acumular fàcilment almenys algun punt per al sorteig del premi del mes de març: un lot de llibres de Cossetània edicions.
Podeu obtenir punts de la següent manera:
5 encerts: 1 punt
10 encerts: 2 punts
15 encerts: 3 punts
Qui aconseguixi més encerts: 5 punts i, a més, sense sortejos, li enviaré un dels meus llibres dedicats, a escollir, com a premi suplementari. (En aquests moments, el liderat es troba en 68 encerts)
.
Com sempre, heu d'enviar la solució a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població, si participeu per primera vegada.
La solució ha d'incloure, de la forma més breu i clara possible:
-Nom del blog on heu trobat el fragment
-Nom de l'autor/a
-Títol del llibre
Atenció: per a evitar confusions i conflictes, per cada títol equivocat que m'envieu, només donaré una segona oportunitat.
.
El termini per participar en aquest i en la resta de jocs d'aquest mes és el 31 de març.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Blogs col·laboradors en aquest joc que durant le sproperes hores aniran penjant els seus fragments:

Antaviana

Un que passava
El basar de les espècies

Planeta Clàudia

Blog de l'Assumpta

Des del meu mar

Un altre invent

Tu mateix llibres

Jesús Ferré

Paraules i mots

Terra de llibres

És hora d'hissar els somnis

Planeta aigua

Vui8ena

La meva illa roja

Distopies

Cap a la "A"

Brisalls

Filant prim

Rondalles a la vora del foc

Nebuloses

El racó del llibre

Des d'on neixen tots els somnis

Mots emblocats

La cuca al cau

El tentacle

El bloc de Carme Pla

Cornudellaweb

Ara mateix

Tot és possible

El blog d'un de Reus

L'altra cara de la Lluna

Personal i transferible

La marfanta

Col·lecció de moments

Personatges itinerants

Castell de cartes

Friccions

Centpeus

Ballarina de plom

Xarel_10

Sempre en Surada

Violette Moulin

Més content que un gínjol

Serret Blog

Cròniques de sota el mugró

La garrofa de Mont-roig

Nàufrag i obrer

Consuetudinàrium

Lluna de paper

De res, massa

Emigdi Subirats

La panxa del bou

Bé i avant

Remote Wievers

Imatges i paraules

Fanal blau

Raons que rimen
La cullerada
De Roquetes vinc... a Tortosa baixo
Malerudeveure't
Per a lectura i decoració
Transparència
Les dones no som (tan) complicades
Coca de recapte

Streptease d'històries

Fira literària Joan Cid i Mulet
Gazophylacium

Entre tots els blogs col·laboradors he sortejat l'exemplar d'un dels meus llibres, i el guanyador ha estat El blog d'un de Reus.

Quan el món...

Quan el món és un espectacle fet a mida de tots dos.

El dit del llaminer

Algú es pot resistir a tocar-li el dit?

.

Desdefinicions (98)

Les desdefinicions també avancen imparablement imparable cap a la centena:
.
trajedia. Personatge de La guerra de les galàxies que acaba malament.
afecte òptic. Amor a primera vista.
impertorbable. Asturià a qui no el pertorba parlar enla seva llengua.
indiscriminal. Qui comet crims sense criteri.

El vertigen del trapezista a Mont-roig

Tot i la recent publicació del meu darrer llibre, el poemari A la barana dels teus dits, el petit trapezista no descansa, i demà gaudirà de la companyia del Club de Lectura de la Biblioteca Joan Miró de Mont-roig.

M'encanta anar als clubs de lectura i estic tot il·lusionat pensant en demà.

Com podeu veure, influït per la Carme Rosanas, també m'he llençat a provar d'imitar els seus dibuixos.

NOTA. Tenia programat aquest post des de fa dies, amb el text que heu llegit anteriorment, i tot just ahir, per a la meva sorpresa, em trobo amb el següent comentari i dibuix al blog de la Carme. És increïble. Us asseguro que no estava preparat.

Blogs degustació

free bierd: vasos comunicants
Malerudeveuret: cadàver exquisit 4
Al caliu dels mots: Coll de Solans
Sempre en Surada: trencadissos

Una dona incòmoda, de Montse Banegas

Primer llibre d'aquesta escriptora de Flix, del qual havia tingut bones referències i que no m'ha decebut. La novel·la narra en primera persona el trànsit de l'adolescència a la primera maduresa d'una jove brillant, excèntrica, adicta al tabac i els llibres, solitària i insegura. Aquesta combinació fa que tan sols es trobi a gust dins de la petxina on s'ha tancat, eludint els contactes amb l'exterior que no són imprescindibles. La falta de comunicació amb els pares, i amb la resta del món en general, circulen per totes les pàgines. L'amor, a la seva petxina, no hi pot sobreviure gaire temps.

Però malgrat tots els esforços per amagar-se del món, aquest sempre et casa ferides.

Le sessions de psicoteràpia no tenen pèrdua, com tampoc les reflexions que manté, ajudada pel suport d'un gos de porcellana.

Us deixo amb alguns fragmens per tal de conèixer millor aquest personatge:

"Deixar la iniciativa en mans dels altres és la manera més còmoda d'actuar; si després sortia malament no tindria res a retreure'm. Així és com funciona el meu recargolat cervell."

"Alguna cosa sòlida, calenta i emmetzinada, com el plàstic fos, m'anava omplint per dins."

"Em vaig passar el viatge dibuixant cercles al vidre de la finestreta, mil dos-cents quatre, encara me'n recordo."

"La idea de ser previsible em resulta insuportable."

Resum premis

S'aproxima el 100è joc literari, i aquest és un bon motiu per a agrair a totes les entitats que han col·laborat durant aquests dos anys, oferint els seus productes com a premi. Aquí teniu un resum dels premis repartits fins ara. Moltes gràcies.

abril 2007: convertir-se en personatge de El vertigen del trapezista.

maig 2007: lot de llibres de Cossetània Edicions.

juny 2007: lots de llibres de Cossetània Edicions i d’Aeditors, i lot de la Festa del Renaixement.

juliol 2007: allotjament un cap de setmana a Cornudella de Montsant.

agost 2007: lots de llibres de Cossetània Edicions i d’Aeditors.

setembre 2007 : lot de vi del Priorat.

octubre 2007 : allotjament a la a la Masia Casa Gran de Rasquera.

novembre 2007 : un lot de llibres de Cossetània Edicions, i un lot d'"Oli de Tortosa".

desembre 2007: un lot de productes de les Terres de l’Ebre, de Soldebre

gener 2008 : un exemplar del Diccionari de la Llengua Catalana, cedit per l’Institut d’Estudis Catalans i un lot de llibres d'Accent Editorial.

febrer 2008 :un lot de llibres de la Fundació Mercè Rodoreda .

març 2008 : un lot dels meus llibres.

abril 2008 : lot de llibres de la Fundació Manuel de Pedrolo.

maig 2008 : un dibuix original de Lluís Recasens “L’AVI”, i un dibuix realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle.

juny 2008 : un exemplar del Diccionari de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, i convertir-se en personatge de conte.

juliol 2008 : allotjament a la casa rural Les Valletes d'Arnes.

agost 2008 : lot de llibres de la Fundació Manuel de Pedrolo.

setembre 2008 : lot de llibres de l'Editorial Campana

octubre 2008 : lot de música ebrenca

novembre 2008 : lot de llibres d'Edicions Bromera.

desembre 2008 : un dibuix realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle, i subscripció durant un any a la revista L'Avenç.

gener 2009 : lot de llibres de la Fundació Àngel Planells, un exemplar de El riu que parla i 4exemplars de la revista La Lluna en un cove.

febrer 2009 : lot de llibres de la Fundació Manuel de Pedrolo.

març 2009 : lot de llibres de Cossetània edicions.

Propostes creatives al 99è joc literari

Aquí podeu trobar els enllaços a les diverses propostes creatives que m'han arribat per al 99è joc literari i que també han reproduit per aquests mons virtuals el nas d'un pallasso.
Animeu-vos a participar.
I ja sabeu: el proper dimecres arribarà el 100è joc literari. Tots els blogs esteu convidata a col.laborar i a afegir-vos a la celebració . Si us ve de gust, poseu-vos en contacte amb mi.
.
La gavina, Friccions, Joan Manuel Garcia , Amb ulls de sargantana, Col.lecció de moments, A la llum d'un fanalet, Mots emblocats, Planeta Clàudia, El llibre de la vida, Xarel_10, Filant prim, Personal i transferible, Blog de l'Assumpta, De res, massa, Roc Sang, Nàufrag i obrer, Si dubto sóc, Des d'on neixen tots els somnis, Mortadel·la catalana, Sempre en surada,
.

Els que teniu fills, convindreu amb mi que no sempre les relacions són o han estat fàcils. Solen passar per quatre fases. La primera: Quant és infant: El pare és l’heroi, el pare tot ho sap, el pare tot ho arregla. La segona: Quan s’apropen a l’adolescència: El pare és un carrossa, no em sap tractar, em tiranitza. La tercera: Quan ha complert els divuit anys: És que no té punyetera idea de res. No l’aguanto. És més pesat que un sac de martells. Passo d’ell. La quarta: Quan ja ha tingut alguna entropessada: Potser que de vegades té raó, però és que sempre la vol tindre.
Fa uns dies vaig entrar al Facebook, per curiositat. Vaig conèixer tres o quatre persones i els vaig oferir relació d’amistat a través de la xarxa. Al cap d’uns dies rebo una petició d’amistat del meu fill gran, la qual cosa em va alegrar. Vaig a “perfil” i veig que a la fotografia surt amb un gran nas de pallasso. No em va sorprendre perquè sempre ha estat amic de la faràndula. Però la seua imatge m’ha creat un dubte: Això de l’amistat ho haurà dit seriosament?

Autor: Josep Cid

.

- Has vist això?
- No... vull dir, què, si he vist què?
- És l’home aquell.
- Qui? Aquell d’allà? I que?
- Pos, torna a estar aquí, al mateix lloc, i a la mateixa hora. Mira’l bé a la cara ...
- No ho sé ...
- Pos jo si, quan li vaig veure per primer cop, vaig al·lucinar, ja t’ho vaig dir. Cosa de fa tres setmanes. I ara tornem-hi!
- No ho sé ... no em vaig fixar, suposo. No sé com te’n pots recordar tu tampoc, si dius que va ser fa tres setmanes.
- Com em puc recordar? Que dius! No li has mirat bé. No és cada cop que veus una cosa així a Tortosa, diria jo!
- Ara que ho dius ...
- Mira, ens ha mirat! S’ha girat dos cops i ens ha mirat! I si li demanem ...
- Vinga, ja s’ha anat, ja pots passar, que al final farem tard.
- Encara no m’ho crec ... veure a l’autor de “A la barana dels teus dits” passejant com si no res – i per segona vegada!

Autor: Brian Cutts

.

El professor

N’estava fart de l’apatia que últimament s’havia apoderat dels seus alumnes. Tot els hi era indiferent, no havien demostrat interès ni per la visita a la ràdio del dia anterior.
Aquell matí mentre esmorzava ho va decidir: els faria sortir de la latència letàrgica encara que el seu renom se’n veiés ressentit!
Així que després de vestir-se com cada dia: pantalons, camisa, corbata i americana, es va posar el nas de pallasso del seu fill (coses de l’ofici). I després de portar-lo posat tot el camí fins a l’escola, gairebé tres quarts d’hora, ja ni se’n recordava que el portava!
Va entrar a la classe com tots els dies, decidit.
-Bon dia nois! desperteu del sopor i obriu el llibre de matemàtiques per la pàgina 472!
Tots van esclafir a riure però ell, completament aliè a qualsevol possible disbauxa, continuava sent l’estricte professor de sempre.
-Professor! Porta un nas de pallasso!
-Me’n hagués adonat; i ara senyors meus podem continuar? Sr. Martínez surti si us plau a la pissarra a resoldre el problema 14!

La seva veu no donava dubte: tots mutis i a la feina, indiscutiblement avui no estava de bones. És clar que, per aconseguir no riure s’havien de concentrar més, no?

Autora: Mari Brufi

.

Salta, de Tequila

Aquesta és sense dubte una de les meves cançons preferides quan vaig de gresca. Poseu-la si em voleu veure saltar:

La febre de la barana

La febre de la barana... s'extèn. Perillosament?

Finestres xafarderes

Les finestres s'han fer per mirar, i ningú escapa de la temptació.

.

Cares del món (89)

No em negareu que aquesta barana de Ribadesella també pot inclore's a la categoria de cares del món, no?

Xarxa generosa

Cada cop tinc més comprovat que la xarxa de blogs és generosa. Ja en tinc moltes proves que atresoro tendrament. L'última, ahir mateix.

El dimarts passat vaig estar llegint contes a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix, un dels quals, el titulat "Fred", inclòs a Postres de músic, on el protagomista passejar per la vora de l'Ebre, a Tortosa, amb dos misteriosos cartorn sota el braç; un de més gran, l'altre petit.

Avui he descobert que un dels assistents l'ha versionat en forma de poema.

Què es pot fer, sinó donar gràcies i afegir un altre tresor a la col·leció?

Felicitats petites (87) amb Woody Allen

Una de les meves escenes preferides, d'una de les pel·lícules que més m'agrada de Woody Allen, mostra en imatges l'essència de les Felicitats petites.

"Justa abans de morir-me volia trobar alguna cosa que donés sentit a la meva vida, i m'ha vingut una cosa al cap. Era un d'aquells dies de primavera fantàstics i es notava que aviat arribaria l'estiu. Aquell matí la Dorothy i jo havíem anat a passejar pel parc. Vam tornar al pis, estàvem asseguts tranquil·lament i vaig posar un disc de Louis Armstrong, que és la música que vaig crèixer estimant i, per casualitat, vaig aixecar els ulls i vaig veure la Dorothy allà asseguda, i recordo que vaig pensar què fabulosa que era i com m'estimava, i va ser la combinació de tot, del so d'aquella música i la brisa i com trobava, de maca, la Dorothy, i durant un breu moment semblava que tot encaixava perfectament i em vaig sentir feliç, gairebé indestructible segons com. És curiós; aquell simple moment de contacte em va commoure d'una manera molt profunda."

El petit poble dels jocs literaris

Com ja sabeu, per activa i per passiva, el 18 de març celebro l'arribada als 100 jocs literaris. Estic organitzant un joc molt especial i si algun blog si vol afegir, només cal que m'ho digui.

.

Vaig iniciar aquesta secció els primers dies de funcionament del blog amb l'ànim de proposar quelcom atractiu i lúdic per a provocar la participació i demostrar que el món de la cultura en general, i de la literatura en particular, pot ser distret i amè.

A hores d'ara puc dir que la idea ha tingut cert èxit (molt més del que esperava), tenint en compte l'esport i la lliga en què estem jugant. Per exemple, amb les 378 persones que han participat fins ara, no ompliríem el Camp Nou, ni de bon tros, però sí que podríem poblar algun poble petit de la nostra geografia, com ara, exactament, Campins (Vallès Oriental).

Aquestes 378 persones han enviat un total de 2.070 respostes encertades fins al dia d'ahir, la qual cosa representa una mitjana de 21 respostes per joc.

99è joc literari

Avui li toca el torn al joc literari de tipus creatiu, com acostumo a plantejar una vegada al mes.

Aquesta vegada us proposo que inventeu un relat basat en una curiosa anècdota que em va passar fa unes setmanes, relacionada amb un nas de pallasso, i que vaig explicar en aquest post/apunt, amb una extensió entre 100 i 200 paraules. Com sempre en aquest casos, us proposo als blocaires que els pengeu al vostres blogs i que m'aviseu per tal de poder incloure un enllaç. D'altra banda, demano a la comunitat docent que incentivi la participació de l'alumnat en aquesta mena de jocs creatius.
Envieu-me els textos a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població si participeu per primera vegada.

Animeu-vos, que el del mes passat va ser el joc d'aquest tipus amb més participació. A veure si el superem.

Com sempre, totes les participacions obtindran punts per al sorteig del premi del mes: un lot de llibres de Cossetània edicions.

Aquí podeu trobar totes les participacions.

I la setmana vinent, el joc literari número 100!
.

El termini per participar als jocs d'aquest mes és el 31 de març.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà nou joc literari

Demà trobareu el segon joc per a obtenir números per al premi jocs literaris de març: un lot de llibres cedits per Cossetània Edicions. Concretament, serà el torn del joc de tipus creatiu.
El termini per enviar solucions a qualsevol dels jocs d'aquest mes acabarà el 31 de març. Però encara podeu participar als anteriors:

98è joc literari (vista la dificultat que heu trobau, hi he afegit pistes).


I ja falta menys per al joc número 100.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Signatura de A la barana dels teus dits

Aquest dissabte, 14 de març, comencen les activitats del nou llibre, el recull de poemes A la barana dels teus dits, amb la signatura d'exemplars a la llibreria Serret de Vall-de-roures, juntament amb la Sílvia Favà i el seu relat Colors. Ja és habitual que el primer acte amb un llibre arribi de la mà de l'intrèpit llibreter de la Matarranya.

De fet, encara no tinc el llibre a les mans, i espero que m'arribi aquesta setmana, però vosaltres ja podeu aprofitar el meu viatge a Vall-de-roures per fer la comanda d'exemplars dedicats:

També es poden aconseguir exemplars dedicats a La 2 de Viladrich, de Tortosa.

Bib-bib

Les 6.20 del matí (negre matí d’hivern, per ser més descriptius). El mòbil que ahir no vaig pensar de posar a carregar fa un sorollet que, en un altre moment, podria semblar simpàtic, però en aquesta hora té un regust impertinent. S’està acabant la bateria. El so és breu, agut, i es repeteix metòdicament cada cinc minuts; després, cada dos. Fa peresa sortir del llit, perquè aquest negre matí conserva encara, tossudament, el fred de l’hivern. Bib-bib! No puc més; m’aixeco, travesso el passadís i, amb una mostra de poder sobre la màquina, el paro.

La insitència amb què les noves tecnologies ens criden l’atenció sovint és exagerada.

3 de març de 2009

Esperant un company

Esperant l'arribada d'un company, des de la barana del balcó.

otixqu

Desdefinicions (97)

Més val desdefinir, que curar.
.
arquitextura. Art de construir edificis agradables al tacte.
arsenal. Riu de París en armes.
arrepapar-se. Asseure’s còmodament damunt del pare (en sentit real o figurat).
embolicar. Complicar-li la vida a un boli escrivint el que no toca.

Lectura de contes a Flix

El dia 10 de març, a les 20.15, tindré una nova oportunitat de llegir en veu alta una selecció dels meus contes.
L'acte tindrà lloc a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix (quina responsabilitat portar els meus contes a una biblioteca amb el nom d'una narrador d'aquesta talla!).

Blogs degustació

Com cada diumenge, us deixo en bona companyia:

.
Jocs de nens: el nou
Tranparència: Fins a tu
Kabaret: sucre
The book design review: portades originals (recomanació de Brian, un visitant habitual)

Memòries d'una desmemoriada mula vella, de Desideri Lombarte

Desideri Lombarte (Pena-roja, 1937 - Barcelona, 1989) és una del es personalitats essencials en la història de la literatura i la cultura catalanes a la Franja d'Aragó de les últimes dècades del segle XX. Va saber fer de la gent, el paisatge i la tradició oral del Matarranya un univers literari amb gran acceptació popular.

Bona mostra de la seva obra és aquest relat, Memòries d'una desmemoriada mula vella, en què una mula ens narra en primera persona i amb molta sensibilitat la seva vida. D'aquesta manera podem recordar amb ella les feines del camp i moltes paraules que corren el risc de desaparèixer per sempre, com ara càvec, aladre, feltre, albarda, pollegana, jou, collera, tafarra, sària... El llibre està escrit en mots dialectals i, sobretot, ens fa estimar una terra i una manera de viure que no és tan llunyana, i d'on venim tots nosaltres.