Val la pena aturar-se un moment per xerrar amb persones interessants. Avui he improvistat una tertúlia ràpida a peu d’escala amb el ceramista Joan Panisello, de Jesús. En un primer moment, la conversa s’ha centrat en comentar les nostres primeres desventures al Facebook, i el pànic que ens provoquen els seus cants de sirena, sobretot per al temps limitat de què disposem. Després les paraules han derivat, sàviament, cap a les nostres veritables passions: l’escriptura i la ceràmica. Comenta que ara es troba immers en una gran febre creadora: “No em trec el fang de les ungles”. Somric i l’aviso que he anotat mentalment aquesta frase tan maca.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
4 comentaris:
Doncs realment ubjectivament preciosa.
Suggerent imatge poètica la de "fang a les ungles"...
Molt maca!!!
Certament això és treure partit de tots els petis detalls...i aquests són els que conformen la VIDA en majúscules. Salut!
Publica un comentari a l'entrada