Avui retorno a la cançó francesa amb un dels seus músics més reconeguts, que també em recorda les classes de francés de BUP: Ma liberté, de Georges Moustaki.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
Jo també vaig fer francès al BUP i també ens feien escoltar en Georges Moustaki, han passat un grapat d'anys però m'has fet venir a la memòria aquella que diu: "Avec ma gueule de métèque,de juif errant, de pâtre grec..." que era la que m'agradava més. L'acabo de buscar al YouTube i l'estic escoltant mentre escric això... Una mica de nostàlgia no fa mai mal (però només una mica, eh!)
Sort n'heu tingut de viure en aquesta època.A mi a col·legi em feien escoltar i cantar el Cara al Sol, Montañas Nevadas i Yo tenia un camarada. Per iniciativa pròpia vaig escollir al Gilbert Becau i a l'Edie Piaf, que tampoc estan malament.
M'encanta! quan la cantàvem a l'insti amb la guitarra...
M'encanta en Moustaki, tot un referent musical i de coherència.
Amb una cançó preciosa amb el títol més bell del món.
petons!!
Ostres! Jo també estudiava francès amb en Georges Moustaki, m'encanta! El vaig anar a veure un cop a Perelada i vaig retornar a l'adolescència... Quines lletres... Meravellós.
Ah doncs sí que és veritat això que molts vam descobrir el Moustaki gràcies a estudiar francès al BUP...
Publica un comentari a l'entrada