Presentació virtual de A la barana dels teus dits

L’estiu passat feia més de 20 anys que no escrivia poesia, des dels temps d’estudiant. Després de tres reculls de contes, i abans de publicar el quart, m’ha sorprès a mi mateix aquesta necessitat d’escriure versos de nou, versos d’amor madur, amb la passió tranquil·la dels matins, amor d’estovalles i de llençols plegats amb tendresa, que no són més que una excusa per tocar-se els dits.
Versos en homenatge a un temps d’amor, iniciat el 1986 i que segueix intacte més de vint anys després.

Al final, nou poemes de temes diversos tanquen el recull.

Reflexionant sobre com ha pogut renàixer aquesta necessitat d'escriure versos, se m'acudeixen, entre altres, diversos factors.

Primer, la preparació de la lliçó inaugural de la Fira del Llibre Ebrenc de juny de l'any passat, que va resultar una deliciosa excusa per a llegir i descobrir autors del Priorat, on la poesia és el gènere predominant per golejada. Parlant amb un d'ells, precisament, em va comentar que això de la poesia només li agafava cada 20 anys. Recordo que vaig pensar: mira, doncs a mi ja em toca.

Segon, la lectura de l'obra poètica de Gerard Vergés en motiu de l'homenatge que vam organitzar a Tortosa el setembre passat.

Tercer, el plaer immens que gaudeixo des de fa un any, juntament amb la meva dona, escoltant una i altra vegada la música i la lletra de les cançons de Jesús Fusté.

Quart, el món dels blogs on visc submergit des de fa un parell d'anys, on l'essència de la poesia s'hi troba fàcilment.

Tot això ha coincidit en el moment de maduresa adequat per donar fruit en aquest recull, A la barana dels teus dits, i per expressar, paraula rere paraula, una amor de llarg recorregut, senzill i ple, profund i exacte, tendre com les puntes dels dits que es toquen quan pleguem els llençols.



Per a acabar aquesta presentació virtual, us deixo amb una cançó de Jesús Fusté.