Aquesta és sense dubte una de les meves cançons preferides quan vaig de gresca. Poseu-la si em voleu veure saltar:
el final d'una memòria
Fa 2 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
10 comentaris:
Hola Jesús. Aquesta és una de les meves cançons preferides d'amor i a més està molt ben cantada.
Salutacions ben cordials.
Ai, Jesús, que crec que has penjat el vídeo que no tocava...
Tens raó, captaire: quin lapsus! Coses de "copiar" i "enganxar"
Ja est``a arranjat
I per aquest Tequila no feia falta ni llimona ni sal.
Ja ho crec, que fa saltar ! Molt ben triada !
Oh, quina cançó!!! Encara produeix aquest efecte quan la sentim....
Una abraçada!!!
Ostres, m'has sorprès, Jesús; no t'hi feia, saltant al ritme de Tequila! :-)
PS: A mi també em fa saltar, de fet, aquesta cançó...
És increïble com les cançons de fa uns quants anys segueixen sent escoltades ara. I n'hi han algunes que tornen amb molta força. Aquesta per exemple, n'ha tingut sempre, de força! Un petó
és, també pel meu gust, cançó de estar en plena festassa. mentre la ballo, sempre hi ha algun amigatxo-a d'idees incendiàries, que demana ronda honorant el nom del grup. costa eh, ni amb llimona!!!
No està gens malament la cançó.
Ara, si és per saltar no n'hi ha cap com "One step beyond" dels Madness.
http://www.youtube.com/watch?v=N-uyWAe0NhQ
Publica un comentari a l'entrada