Quan el món és un espectacle fet a mida de tots dos.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
11 comentaris:
Veient la imatge no cal dir res més. Me n'hi aniria a seure ara mateix!
Jo al teu costat PC :)
A qui no li pot agradar estar ni que sigue per uns minuts a un lloc així?
Si és a mida de tots dos, segur que l'espectacle millora molt!
Ei!! que aquest no l'havia vist :-))
Doncs si em deixeu una estoneta per seure amb el meu Josep Lluís us ho agrairé :-))
que bonic
Cal agafar-se de la ma.
q bonic seure i no fer res, només contemplar la natura en tot el seu esplendor
passa un bon dia!!
A vore Assumpta, abans haviem arribat Pc i jo, que prou ens ha costat fer fora a Jesús ;)
Genial la frase, molt bona! Un petó molt gran
Seria genial poder gaudir d´aquest espectacle...
Salut!!!
Gràcies... però l'enllaç no se'm mostra, deu ser que soc nova amb això dels blogs... el que em va fer decidir d'enllaçar el blog va ser justament la imatge i la frase aquestes...
Publica un comentari a l'entrada