Creix la il·lusió

La llum entra tèbia a casa tots els matins. Avança el dia. Creix la il·lusió i les ganes de córrer.

Desdefinicions (132)

Desdefinicions que si no s'havien inventat abans deu ser per alguna cosa.

repunynància. Fàstic davant la força dels punys; amor per les mans obertes.
oboedient. Instrument de vent que sempre toca el que li manen.
tard'or. Època de l'any, els colors de la qual valen el seu pes en or. (Desdefinició copiada del títol d'un bonic post de Poeta per un dia)

Una sortida digna a Roquetes

Aquest divendres, 27 de novembre, vaig presentar Una sortida digna a la Biblioteca de Roquetes, a qui agraeixo de nou la seva predisposició i interès, tant de la directora com de la resta de personal, i de Francesc Ollé, el regidor de Cultura, que va presentar l'acte. Després de les seves paraules, jo vaig fer una petita intervenció per donar veu al llibre, més que mai, ja que van ser diversos lectors i lectores que van donar vida als meus contes. Moltes gràcies a la Pilar, al Pep, a la Bajoqueta, a l'Estrella (assídua lectora a les meves presentacions) i al Xavier Aragó i al Vicent Pellicer que van acabar l'acte amb una lectura del conte Una gàbia nova al mirador, que em va emocionar.

Com vaig dir divendres, un dels principals tresors que m'emporto de la meva trajectòria literària és la quantitat de col·laboracions que acumulo, valoro, agraeixo i retorno sempre que puc.

La cançó de Jesús Fusté també va ser-hi present i, com sempre, algun o altre blocaire més. Finalment, gràcies també al Jordi Aymà per les fotos.

Madame Bovary, de Gustave Flaubert

Madame Bovary, de Gustave Flaubert, és un gran clàssic del segle XIX que al seu temps va generar bastant escàndol. Aquesta meravellosa novel·la ens parla dels perills de l'amor o, més ben dit, dels perills de la manca d'amor. En una societat on la passió mútua no era un dels ingredients que es tenia en compte a l'hora de pactar matrimonis, així com tampoc les emocions de les dones, Emma, la nostra heroïna o antiheroïna, es veu empresonada en un matrimoni amb el metge Carlos Bovary, que defraudarà les seves perspectives gairebé des de l'inici. Criada al camp, Emma somia amb els luxes de la gran ciutat, amb vestits, grans canelobres, passions, balls...: "es va comprar un plànol de París i, al seu damunt, amb la punta del dit, feia correries pels carrers de la capital". Tot el contrari que li oferirà el seu marit, un metge sense gaire talent, de caràcter pusil·lànime, amant de la pau del camp.

Emma, amb certs remordiments al principi, però desesperadament al final, busca la passió que li manca a la seva vida, i es veurà immersa en una espiral de mentides i autodestrucció que el seu marit no descobrirà fins al final (tot un clàssic). El seu primer amant, un prestamista usurer i ambiciós, la societat en general, s'aprofiten de la seva desesperació i l'obliguen a fugir.

Els lectors assitim impotents a la seva caiguda i tots dos, Carlos i Emma, víctimes de tot plegat, ens faran pena a parts iguals.

Algunes frases que m'han captivat especialment:

"Res més bell al món que la seva cabellera negra i la pell blanca destacant sobre aquell color porpra quan, amb una resta de pudor, Emma creuava els braços despullats amagant-se el rostre entre les mans."

"Quan Emma s'asseia damunt dels seus genolls, una cama penjava a l'aire, i el diminut calçat, sense taló, se subjectava només al dit gros del seu peu nu."

"El seu alè, llançat amb força, feu tremolar la flama dels ciris contra la paret."

"La cera dels ciris queia en gruixudes llàgrimes sobre la roba del llit."

Els meus llibres a Torredembarra, per triplicat.

Aquest dijous 26 de novembre, dia que passarà dignament a la nostra història, els meus llibres van ser presents per triplicat a Torredembarra, on m'hi havia convidat el Club de Lectura de la Biblioteca. M'explico.

Arribo quan comença a fer-se fosc i aparco només entrar, aprop de l'església. Segons el plànol que vaig imprimir del Google maps, estic a l'altra punta de la vila, però ho faig amb tota la intenció, i aprofito per acostar-m'hi lentament, badant, trepitjant els carrers. Fotografio el campanar, portes obertes que trobo, i la llum groga que il·lumina la part vella m'acompanya càlida. Els carrers encara són plens de gent i busco un lloc discret on practicar el bookcrossing. A l'entrada d'una botiga, dins d'un cotxet de joguina, allibero un exemplar de Postres de músic.

Puntual arribo a Ona La Torre on m'espera somrient Sònia Ferrer per fer-me una distesa entrevista, juntament amb el trapezista que m'acompanya en tots els vertiginosos actes literaris.

Mitja abans del previst arribo a la bilioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra. Mentre em passejo (casualitats de la vida) em trobo amb un antic company de residència dels temps d'estudiant, cap allà als anys 70-80, que amb gran mèrit per la seva part em reconeix.

A les 19.00 comença la reunió del Club de Lectura. Com sempre, xalo molt, escoltant les sensacions que han provocat els contes de El vertigen del trapezista, que sovint són repetides, i els descobreixo alguns secrets i anècdotes del llibre. Em plau comprovar que la tendresa i l'amor pel meu poble també han arribat a Torredembarra. Com és habitual, diverses persones coincideixen en opinar que el millor conte és el primer, el més llarg, el de Monedes, i que hauria d'haver estat... una novel·la!

Acabem parlant del meu nou llibre, Una sortida digna, en signo uns quants exemplars, i ens acomiadem fins la propera.

Gràcies per tot.

Alumnes d'Alcanar reciten Gerard Vergés

El passat 20 de novembre, alumnes de l'Institut Sòl-de-Riu d'Alcanar van recitar poemes de Gerard Vergés, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, dirigits per la mà del company de lletres Tomàs Camacho, i al mateix temps van tenir l'opció de conèixer en persona l'autor.
Felicitem-nos per activitats com aquesta.
Podeu veure els vídeos de l'acte al blog de la Biblioteca. Aquí us deixo un altre vídeo d'homenatge.

One of us, d'ABBA

Són moltes les cançons d'Abba que podria posar en aquesta secció, però la segona que us proposo, per no anar a les de sempre, és One of us:

Microconte de l'astre inútil

Està exultant davant del descobriment del nou astre i riu sense treure l’ull del telescopi. Les nits en vetlla obtindran per fi un premi. El batejaria amb el nom del seu amor, però ja no el recorda. Massa hores mirant estrelles. Estava exultant.

Cares del món (126)

Maria m'envia aquesta cara del món plena de sorpresa a St. martin Church de Groningen.

Controlar l'important

Un company de feina té fama de despistat i la seva agenda és tota una metàfora de la seva manera de ser (almenys d'allò que aparenta si no ens detenim a conèixer-lo més profundament). L'agenda és tot un laberint de noms i números escrits de forma aparentment desordenada, amb lletres de diferents colors i mides, amb fletxes, noms esborrats, amb manca d'espais en blanc sense aprofitar...

Mentre comentava amb ell la seva agenda, i la fama de despistat de què gaudeix, em va dir: "Si no controlés les coses que realment són importants, no podria ser despistat amb la resta".

D'estrelles, cels i ascensors

Falses estrelles,
cel d'ascensor

- - - - -

Cel fals,
estrelles d'ascensor.

- - - - -

Ascensor d'estrelles,
fals cel.

- - - - -

Fals ascensor,

estrelles del cel.

Una sortida digna a Roquetes i trapezistes viatgers

La propera presentació d'Una sortida digna tindrà lloc aquest divendres, 27 de novembre, a les 19.30 h., a la Biblioteca Municipal de Roquetes, amb col·laboració de la seva directora, Begonya Ferré, i de Xavier Aragó i Vicent Pellicer que llegiran algun dels contes.

Abans, però, aquest mateix dijous, visitaré el Club de Lectura de la Biblioteca Mestra Maria Antonia de Torredembarra, on comentarem El vertigen del trapezista.

136è joc literari

Arriba el quart i últim joc literari del mes de novembre, on tinc el plaer de comptar amb la col·laboració de la Núria (o més ben dit, sóc jo qui col·laboro amb ella) i el seu blog Imatges i paraules, i més concretament de la seva secció Divendrinalles, on proposa enigmes literaris en imatges que avui, com a excepció, proposarà en dimecres a mitges amb mi. Moltes gràcies, Núria

.

El joc és senzill, simplement heu d'endevinar el llibre ( i també l'autor) que s'endevina amb les dues imatges que mostrem aquí i al seu blog.

.

Heu d'enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i obtindreu punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres cedits i dedicats pels seus autors/es, i un altre lot de llibres guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, dins de les activitats de la Tardor Literària.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el l'1 de desembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà un nou joc literari

Demà arriba el quart i últim dels jocs literaris del mes.

Animeu-vos a participar i aconseguir números per al sorteig dels premis del mes de novembre: A) Un lot de llibres cedits pels seus autors:

El final del joc, de Gemma Lienas
L'efecte espantall, d'Agustí Masip
El primer volum de les obres completes de Joan Cid i Mulet (dedicat pel prologuista Emigdi Subirats)
Aigües fondes, de Francesca Aliern
Camí d'amor, de Francesc Mompó
Camp de mèrleres, de Francesca M. Pujol
.
B) Un lot de llibres dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona
Eva Baltasar, Atàviques feres (premi Comas i Maduell 2008)
Ramon Vernet i diversos autors, Atracament i altres contes (premi TINET 2008)
Dolors Borau, Com una pedra (premi Pin i Soler 2008)
Enric Balaguer, La casa que vull (premi Rovira i Virgili 2008)
Diversos autors, Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l'ebre català, cronista de l'exili, 2008.
.

De moment, també podeu participar als anteriors jocs del mes:
133è joc literari

134è joc literari

135è joc literari
.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és l'1 de desembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Bookcrossing a Reus

Migdia de tardor. Fulles a terra. Allibero un llibre en un banc al Passeig Sunyer de Reus. M'amago al cotxe. Algú s'hi apropa i el mira per damunt; no en fa massa cas. Un altre s'hi aproxima més. S'asseu. L'agafa. El fulleja amunt i avall diverses vegades, superficialment, de pressa, com si busqués alguna tresor entre les seves pàgines; no sap que el tresor són les pàgines. Se'n va. El deixa. Migdia de tardor. Fulles a terra.

Tres hores més tard, el llibre ja no hi és.

Diferències entre xiquets i xiquetes

En una revista sobre infants he vist un article, on diu que "als 4 anys, és capaç d'entendre les diferències entre xiquets i xiquetes". .

Es deu tractar de xiquets/es superdotats/es, perquè jo, amb 44 anys, encara no ho he aconseguit.

Llambordes

Línies antigues s'estenen als meus peus.

Trepitjo ferm el teu dibuix abstracte,

camino amb certesa

pel relleu solcat dels teus anys.

Foto de Montse Subirats.

Desdefinicions (131)

Tres Desdefinicions més. Necessàries? No. I què?

independentistme. Moviment que propugna la independència, però no del tot.
ricsoteràpia. Tècnica terapèutica consistent en fotre-se’n del problemes dels pobres.
varòmetre. Aparell per mesurar la masculinitat.

Presentació d'Una sortida digna a Ascó

Divendres passat, tres quarts abans de l'acte, arribo a Ascó pràcticament alhora que Jesús Fusté. A la porta del Centre Neuràlgic ja ens espera Jordi Grau, de la llibreria Can Solfa, que ha organitzat la presentació. Encaixades de mans,petons, presentacions... Ajudo a descarregar el piano a Jesús Fusté (el guitarrista no ha pogut venir). Problemes amb el projector que un informàtic resol a última hora, simplement prement una tecla de l'ordinador. Generoses paraules de presentació de Jordi Grau, brillant actuació de Jesús Fusté que, com sempre, deixa amb la boca oberta els assistents (a qui agraeixo eternament les seves col.laboracions, la cessió del títol d'una de les seves cançons i la seva amistat), i jo que torno a insistir que les morts que apareixen als contes no són dramàtiques ni macabres, sinó vitals.

Als rostres del públic llegeixo que la presentació ha estat un èxit. La gent està satisfeta d'aquest primer acte que organitza Can Solfa, a qui felicito i animo a continuar amb aquesta dinàmica molt més activista que haurien de seguir les llibreries. Des d'ara, compten amb el meu agraïment, amistat i suport per a organitzar aquesta mena d'actes.

Em sento ben tractat; segur que tornaré a Ascó amb més llibres.

La propera presentació divendres 27 de novembre, a la Biblioteca de Roquetes.

A la foto, Angelines Gironés, regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó, Jordi Grau, Jesús M. Tibau, Lourdes Salvadó, mestressa de la Llibreria Can Solfa, i Jesús Fusté.

Blogs degustació

Recuperant la secció de Blogs degustació:
.
Cartes a l'eternitat
Descalça i sense sabates: petits tresors
Laboratori d'idees: educació versus creativitat

Lolita, de Vladimir Nabokov

Les adaptacions cinematogràfiques d'obres literàries fan de vegades que alguns lectors s'abstinguin de llegir l'original, pensant que amb la visió de la pel·lícula ja poden donar per coneguda la novel·la. Gran error.

S'han fet diverses versions a la pantalla de Lolita, de Vladimir Nabokov, però la que més recordo (tot i que fa temps que no l'he vist) és la de Stanley Kubrick (1962) amb James Mason com a protagonista. Ara, la lectura del llibre m'ha seduït i m'ha sorprès alhora. En el moment de la seva publicació, el llibre va crear molta polèmica, però avui en dia, 50 anys després, en una societat més susceptible i conscienciada en la defensa dels menors, possiblement encara en crearia més.

L'argument suposo que és conegut per tothom; la història de l'obsessió d'un home madur, Humbert Humbert, per una noieta de dotze anys, per una nimfeta, com ell les anomena. Mentre llegia la novel·la, en part em recordava el conte clàssic de la Caputxeta. En aquest cas, el llop Humbert, que sovint es descriu a si mateix com un monstre, està sovint en mans de la Caputxeta Lolita, i la seva obsessió el fica dins d'una tempesta sense terme mig, entre el plaer infinit i el desassossec.

Deixant de banda l'argument, la narració és exquisida, i a la contraportada de l'edició que he llegit descriu de forma perfecta el llibre com "una enlluernadora combinació de lirisme i d’ironia". Humbert, el protagonista, mostra sovint un despreci per la naturalesa humana, a qui tracta de vegades amb crueltat, o una indiferènca insuperable en el millor dels casos, a excepció de les seve nimfetes, que cerca amb golosia (per exemple, a la mare de la Lolita, amb qui es casa per tal de poder estar aprop de la xiqueta, la defineix com a mediocre, malaguanyada, foca maldestra, pobra criatura cepada i llefiscosa...). Els viatges que realitza per gran part dels Estats Units són l'excusa perfecta per fer un retrat de la seva societat. Mig segrestador, mig segrestat, la seva vida es troba atrapada entre l'infern i el cel, entre la bestialitat i la bellesa, i es comporta de vegades com un home, com un adolescent, com un reu.

Us deixo alguns petits fragments:

"El sol va fer la seva ronda habitual al voltant de la casa i la tarda va madurar en crepuscle."

"La seva autobiografia estava tan mancada d'interès com ho hauria estat la seva autòpsia."

Quan Humbert descriu la sensació en veure a Lolita després d'una separació diu: "i aquella impressió (un interval humà molt estret entre dos batecs de tigre)".

"Boires de tendresa cobrien muntanyes de desig".

"Les regions benignes i solemnes en què em bellugava eren el patrimoni dels poetes, no pas el terreny dels crims."

"La Lolita, barreja d'ingenuïtat i murrieria, d'encant i vulgaritat, d'humor negre i de joia rosada, quan volia es podia convertir en una nena exasperant."

Durant un càmping al bosc: "Sota la flassada que vaig estendre per a la Lo cruixien lleument les flors seques. Venus va passar."

I el fantàstic fragment final: "Penso en els bisons i els àngels, en el secret dels pigments perdurables, en els sonets profètics, en el refugi de l'art. I aquesta és l'única immortalitat que tu i jo podem compartir, Lolota meva."

Voleu conèixer millor el Delta?

Si voleu conèixer una mica més el Delta de l'Ebre, us convido a veure el documental de Josep Juan Segarra, que aquest dimarts es va emetre al programa Taller.doc del canal 33. Més informació a la Marfanta

I love to love, de Tina Charles

Uf! Retrocedim fins al 1976 per a recordar una cançó que llavors, amb 12 anyets, ja m'agradava. Anys setanta i discoteca en estat pur.

La faixa

Vés, quina cançó ha caigut tot just avui.

Cares del món (125)

Núria em regala aquesta cara del món londinenca.

Post fet a mà

Iniciativa sorgida amb èxit i encert del blog Un altre invent.

Com a complement del post, us convido a escoltar Escriu-me aviat.

El sol tebi amansa el seu caliu

El sol tebi amansa el seu caliu i aviat pintarà de colors el vespre, tot just abans de la foscor. Torno a casa cansat i m'enlluernen els records. Línia contínua a la carretera; no puc avançar fins passat el revolt.

Una sortida digna a Ascó

Aquest divendres 20 de novembre, a les 18.30, el periodista Jordi Grau presentarà Una sortida digna al Centre Neuràlgic d'Ascó, en un acte organitzat, amb molt d'interès i il·lusió, per la llibreria Can Solfa.
Al seu blog podeu veure el llibre a l'aparador o aguaitant per qualsevol lloc, o com ensobren les invitacions.
En aquest acte, sempre amb el suport de Cossetània, tornaré a comptar amb la col·laboració de Jesús Fusté, que cantarà un parell de cançons acompanyat a la guitarra per Toni Just.

135è joc literari

Per al tercer joc literari d'aquest mes us proposo un clàssic de la secció: l'anagrama.
Avui heu d'esbrinar quin autor/a s'amaga darrere d'aquest anagrama que, potser, us despistarà:
.
LLETRA MORTA? JO NO
.
Heu d'enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
Vinga, a fer càlculs i a sumar punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres cedits i dedicats pels seus autors/es, i un altre lot de llibres guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, dins de les activitats de la Tardor Literària.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el l'1 de desembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

USD a l'aparador de la llibreria Adserà

A finals dels setanta i principis dels 80 vaig estar estudiant 7 anys a Tarragona. Durant aquest temps, una de les distraccions principals era passejar Rambla Nova amunt i avall, fins al balcó del Mediterrani, amb aturada segura a les llibreries. Per això em fa tanta il·lusió veure Una sortida digna a l'aparador de la llibreria Adserà.

Sempre dic que intento viure del "cuento" i, econòmicament, encara no ho he aconseguit. Però per a aquell adolescent que badava davant el mostrari de llibres, que invertia els seus estalvis en llibres de Pedrolo, Rodoreda, etc, és tot un somni veure el seu llibre a l'aparador.

Perdut o fugit?

Literàriament parlant, com és més potent aquest guant al mig del carrer: perdut o fugit?

.

Indecisos entre els dos blaus

Indecisos entre els dos blaus

s'inclinen.

El pes dels dies i l'oreig del mar

acompanyen llur viatge.

.

Dibuix de Carme Rosanas.

Desdefinicions (130)

Una ració temàtica de Desdefinicions:

separetista. Fill que es vol independitzar.
seperatista. Pera que no vol formar part de la macedònia.
sèpiaratista. Sèpia que va a la seva.
ceparatista. Cep allunyat en un camp de vinya.

Entrevista a Ràdio Falset

Fa uns dies vaig poder gaudir d'una còmoda i agradable entrevista (precedida d'un també agradable dinar) amb Agustí Masip i Montserrat Mateos per al programa Perfils de Ràdio Falset.

La podeu escoltar al 107.6 fm o a la seva web http://www.radiofalset.cat/ , els dies 16 de novembre a les 21.00, o el 21 de novembre a les 15.00.

rastre dels teus dits als meus dies

Barana al sol, al mar i a l'alba.

Busco i trobo amb il·lusió

rastre dels teus dits als meus dies.

.

Foto agafada del blog Així ho penso, amb Tarragona com a marc, la ciutat on tot va nèixer.

El cor cansat, de Josep Igual

El cor cansat, de Josep Igual, és una novel·la publicada el 1996, amb el lúcid estil característic de l'autor, intel·ligent i irònic. Des del seu retir físic i espiritual al Poble Nou del Delta, un escriptor d'èxit, Tomàs Llorian, fa un repàs a la seva vida, salpebrada amb fracassos de l'amor. L'autor aprofita els inicis periodístics del protagonista per fer aparèixer personalitats literàries i culturals com ara Josep Pla, Joan Fuster, Sebastià Juan Arbó, Carles Santos, Dalí...

La llum, els colors i la senzillesa del paisatge i la gent del Delta suavitzen el final d'un cor cansat pels atacs de la vida, i són un bon refugi on mirar al passat sense por de caure. Els anys relativitzen les coses; el riu desemboca sense estridències.

300.000 refranys. Gràcies Víctor.

Víctor Pàmies, l'autor, entre altres del blog Raons que rimen, duu a terme des de fa uns quants anys una tasca tossuda, constant i segur que plena de satisfaccions en defensa de la nostra llengua, especialment en el món dels refranys, gràcies a la seva web Paremiologia. Només cal una dada per a adonar-se de la seva immensa tasca: Paremiologia ha arribat ja als 300.000 refranys registrats! Tot aquest tresor acumulat pel Víctor mereix el nostre reconeixement, aplaudiment i gratitud. Per això aquests dies trobareu molts posts en homenatge a la seva dedicació.

Gràcies, Víctor.

.

L'autor del logo és http://www.pallidisseny.com/

Llegint Una sortida digna

Més lectores i lectors que vaig recollint al blog del llibre m'envien fotos amb Una sortida digna a les mans, a canvi d'un conte inèdit.

Animeu-vos.

No permita la virgen, de Joaquin Sabina

Infinites són les cançons inoblidables de Joaquin Sabina. Aquesta és la que escoltava en el moment concret que vaig explicar en aquest post.

Quan dos es barallen (fragment)

"Quan al vespre torna a casa troba la caixa de vímet al lavabo. El quarto és petit, i potser per això la caixa sembla desproporcionadament gran. Se la veu resistent, reforçada amb una xapa de fusta per dins i folrada amb roba estampada de to rosat, amb conillets i tortugues. Ella espera amb delit la seva reacció i, tot i saber-ho, ell no està gaire afortunat en el comentari.
—Pensaran que hi volem amagar un cadàver, aquí dins.
—Ets un burro!
És cert, no ha estat gens afortunat. En la seva defensa, cal imaginar que només volia fer-se el graciós, però sembla estrany com pronunciar el primer que ens passa pel cap, sense ser-ne conscients, pot desencadenar fets imprevisibles."

Fragment del conte Quan dos es barallen, inclòs al recull Una sortida digna.

Cares del món (124)

La Clídice troba Cares del món en una campana de Candanchu.

Microconte del fum que no se'n va

L’hivern és fred i la casa, pobra. Per a encendre el foc arrenca un a un, dolorosament, els fulls de la llibreta on desava els records. Mentre s’escalfa les mans comprova alleugerida com el fum no surt per la llar de foc i, tossut, envaeix tota la casa.

Hemingstein

Al número 342 de la revista Muy interesante, he llegit un curiós article de Jesús Marchamalo on explica una divertida anècdota d'Ernest Hemingway. El conegut periodista i escriptor tenia la mania d'inventar-se malnoms. Per exemple, durant la guerra civil espanyola va adoptar el pseudònim de Heminsgtein (barreja de Hemingway i Frankenstein). Intel·ligència i sentit de l'humor formen un bon còctel.

Apadrinament d'un Club de Lectura

El passat 9 de novembre vam presentar Una sortida digna a la Biblioteca José Escudé Albesa de Santa Bàrbara. La presentació anà a càrrec d'Alfred Bosch. Segurament pel lloc que ocupa de regidor de Cultura, va posar especial èmfasi en dos contes que li havien cridat l'atenció, "L'assassí del martell" i "Interès nacional", on ironitzo sobre el món de la política.

L'acte va ser organitzat i coordinat per Daniel Gil, que dinamitzarà el recent nascut Club de Lectura de Santa Bàrbara. A mi m'ha tocat ser-ne el padrí, cosa que em fa il·lusió perquè encara no tenia cap fillol/a. Aquest Club iniciarà les seves activitats amb el comentari de El vertigen del trapezista, i aquest dilluns es van repartir els exemplars que ha deixat en préstec el CePSE, la Central de Préstecs i Serveis Especials de la Generalitat de Catalunya, i que dóna servei a tots els Clubs de lectura d’arreu de Catalunya, ja que El vertigen del trapezista es troba a la relació de llibres disponibles.
Com podeu veure a la foto, els llibres van arribar ben empaquedates dins d'una caixa. A fora hi posava "FRÀGIL".

Ja tinc ganes que arribi el 14 de desembre, per comentar el llibre amb els membres del Club de Lectura, i quan arriba el temps, de portar-los la mona, com a bon padrí.

Més informació sobre l'acte a Bauen Blog.

Altres participacions a Clubs de lectura amb El vertigen del trapezista.

134è joc literari

Estem en crisis i cal fer números, per aquest segon joc literari del mes de novembre us obliga a posar a prova la vostra aritmètica literària, com ja he fet altres vegades. Simplement heu de trobar títols de llibres dels dos autors que apareixen a la imatge, on hi hagi xifres que compleixen l'operació.
Heu d'enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.

Vinga, a fer càlculs i a sumar punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres cedits i dedicats pels seus autors/es, i un altre lot de llibres guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, dins de les activitats de la Tardor Literària. El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el l'1 de desembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Porta oberta a l'home de vidre

La Carme és encantadora i generosa, i ha fet un altre dibuix inspirat en un conte especial, el que regalo a tothom que m'enviï una foto amb un exemplar d'Una sortida digna.

Aquest conte, amb un home de vidre de protagonista, està escrit quan el llibre ja estava en ple procés editorial i, per temàtica, podria haver-hi estat inclòs perfectament. El fragment triat per la Carme Rosanas explica molt bé l'esperit del conte.

Moltes gràcies de nou.

Titelles

No volem ser titelles en mans del passat, sinó els seus hereus. Avui ha de ser la nostra conquesta

Guanyador i solucions dels jocs literaris d'octubre

Entre unes coses i altres, havia oblidat fer públic el nom del guanyador del premi del mes d'octubre, que gaudirà de l'allotjament per a dues persones durant dues nits a la casa rurals La Premsa d'Arnes. Es tracta de Jaume Bech, un veterà i habitul participant als jocs. Moltes gràcies a tothom.

Les solucions són les següents:

129è joc literari: Salvador Espriu

130è joc literari: trobareu totes les participacions al joc creatiu aquí

131è joc literari: Pandora al Congo

132è joc literari: Abel; Panoràmic; una mà; Primer Arlequí

Llibres a 60 cèntims

En una botiga de Gràcia, llibres a seixanta cèntims. Potser algun dia, un dels meus llibres es trobi en una pila així, penso.

Com em sentiré en trobar-lo? Si el veig cansat i amb els fulls gastats, em reconfortarà el seu abandó? Haurà fruït del camí?

Desdefinicions (129)

La petita dosi de Desdefinicions setmanal.

subventció. Ajut promès que s’endú el vent, especialment a Cultura.
bonyificació. Descompte que fan les empreses d’assegurances de vehicles si no li has fet cap cop al cotxe.
esperdenya. La famosa espardenya que va perdre Jesucrist.

Concurs gastronòmic i literari

Us agrada menjar? Us agrada cuinar? Us agrada llegir?

Si contesteu que sía les preguntes, sou candidats/es perfectes per al concurs que ha organitzat l'Ignasi Revés, autor del llibre Esmorzars de Lleida, un llibre que ja he recomanat en aquest blog.

Una sortida digna apadrina un Club de lectura

Demà 9 de novembre, a les 18.30 presentaré Una sortida digna a la Biblioteca de Santa Bàrbara, i també apadrinaré el seu nou Club de lectura.

Una pregunta: ser padrí d'un Club de Lectura també comporta haver de comprar la mona?

.

Per cert, en aquests moments (no sé quant durarà), el llibre es troba a la llista dels més venuts de Cossetània, al costat del Pep Guardiola.

Camp de mèrleres, de Francesca M. Pujol

Camp de mèrleres, de Francesca M. Pujol (Frannia) és un deliciós recull de relats on els sentiments i la melangia ens porten de botigues de la mà dels seus personatges; botigues especials, on l'autora ens vendrà emocions molt ben narrades. Com a bona blocaire, en molts dels contes hi apareixen noves tecnologies com el correu electrònic o els blogs, però aquests pessics de modernitat no són un destorb per poder gaudir dels paisatges de l'ànima que ens regala. Us deixo amb uns quants fragments:

"Era un home lliure. O potser un home lliurement fermat per la seva necessitat de llibertat."

"Et concentres en el passat, nostàlgica, o en el futut, atemorida, i deixes de sentir el que passa ara. Aquesta necessitat d'establir futurs, cosa impossible, i seguir volant ingràvida t'acabarà matant."

"No pot ni bategar, el cor, sota la feixuga cadena de raons que el nostre cervell inventa."

"Mentre arribava l'hora, es concentrà fregant la casa, rentant els plats, regant les plantes, i mentre ho feia se sentia així com si fos la pròpia aigua que emprava."

"Internet era per a ell el que el cnema havia estat per al seu padrí, la manifestació lúdica de la frustració d'una existència."

Curiosament, una frase m'ha fet gràcia, per motius evidents per qui conegui la meva dèria per les portes obertes: "Jo sempre faig fotos a portes tancades. També a finestres obertes. Per compensar."

Trobareu un altre comentari sobre el llibre a Filant prim.

Participacions al 133è joc literari

Con cada mes, recullo en un apunt totes les participacions al joc literari de tipus creatiu, en aquest cas, del 133è joc literari . Us recordo que les participacions en aquest joc podran ser incloses en un nou llibre, gratuït i en format digital, d'Editorial Petròpolis.
Poesiaula, Jesús Párraga, De res, massa, La meva perdició, Friccions, Striptease d'històries, Els primers gestos del verd, Francesc Mompó, Rafel Casas, Ric de riure, Papallones en la llum, Tannu Tuva, Xarel-10, Fons d'armari, Tomàs Camacho, Emigdi Subirats, La mirandolina, Blog de l'Assumpta, Si dubto és que sóc... , El meu racó, Des d'on neixen tots els somnis, Col·lecció de moments, Luz Maria, Gonzalo, Natàlia, Cap a la "A" , Imatges i paraules, Gerard Moix, Transparència, Iris, Sohaib, Rebaixes, Menjalletres, Transparència, Gabriel Boloix, Iblama Blog, El bloc d'un de Reus,

El mirall em torna la imatge
Que, de mica en mica, vaig assimilant.
Els meus cabells, cada cop més escassos,
s’han tornat cendrosos
I la pell, seca i fosca,
com les fulles que el vent dispersa.
Ha arribat la tardor
i jo la visc i l’esguardo
de la finestra estant.
Autor: Josep Cid
.
Tapissos de fullaraca
Arriben de lluny, estripats,
Rosegats,
De tots colors,
Ocres, envernissats,
Regalimen mal oratge.
Autora: Ció Munté
.
Com la tarda, com el sol que es pon,
els arbres es tornen grocs i roigs,
les castanyes es couen al foc,
i els rovellons tenen sang vermella.
També interpreto els millors poemes
amb la il·lusió amb què trobo llenegues.
Autora: Helena Bonals.
.
Passen els dies
amb un fil de tristor
amb alenades d'escalfor
records de calor
i guspires de fredor
glops d'olor
petons de claror
sostre acollidor
com l'amor
la tardor.
Autora: Mònica Bellavista
.
Mantells de foc

Us esperava feia hores
sense cap pressa ni neguit,
sabent que no fallaríeu
al vostre encontre complit.
Ara cobriu camps i boscos
amb el vostre color enrogit.
Autora: Alba Panisello
.
Esbrino el temps en tu
Sempre en tu, amic meu
Alt i poderós, tu em fas avançar
Sóc el verd, el groc, el roig..., estic nua
Nua, nua, als peus de les teves arrels
Ara, visc la pau que tu m'ofereixes
I esbrino el temps en tu
Sempre en tu, amic meu
Autora: Tere Orobitg
.
Brollen perfums,
temps de tardor,
núvols de pols.
Revifa ventijol,
capvespre a les mans,
cos ventívol..
Fonts d'estima,
sospirs sonors,
estridències.
Grifolen grinyols altívols,
s'embeuen el dia,
minven la vida.
Autora: Joana Navarro
.
Tardor, estimada tardor...
eclipsi de verds, esclat de color,
rojos, grocs, daurats sota els peus cric-crac,
un ventijol suau s’ha endut la calor.

Tardor, estimada tardor…
estols de fulles, pareixen ocells,
s’enlairen, volen sota un cel ben ras,
bolets, castanyes omplen els cistells.

Tardor, estimada tardor,
de flaire de pluja omples els racons,
has pintat els camps, has tenyit el bosc,
sento el teu esguard per tots els cantons.

Tardor, estimada tardor...

Autora: MªLluïsa Gascon i Prades
.
Hi ha un llevar-se
dels somnis pel matí.
Un grapejar l’esmorzar,
sortir a la fosca dels carrers.
Hi ha un deixar-se al jaç,
amb l’oblit, embolicada
als llençols L’ IDENTITAT.
Autor: Francesc Piñol
.
Batecs de tardor en una nit freda,
la meva sobre el ventre matern.
Paraules que encara no saps dir,
i sense saber-ho, en algun moment
expresses tanta vida.
Patufa nostra, hi ha caquis
a les botigues,
i fulles amb groc contraxap,
pels carrers.
Vent, dos corredors i una nit gelada.
Batecs de tardor al llit,
complicitats que van en augment.
Autor: Pescallunes
.
Cavalcant la medusa del temps
arriba l’horitzó de colors.
S’aboca per la balç del cel
i es torna mestral d’espurnes
i silencis aeris, blans, daurats.
Tot és ple... Però tot s’amaga.
El núvols esclaten i busquen recer
i el temps translúcid i endolcit
cristal·litza en milions de mirallets,
ziga-zagues de cabells despentinats,
caleidoscopis de pluges de fulles,
en un besllum de somnis acomplerts
que s’allunyen cavalcant imprudents
la medusa iridescent del temps.
Autor: Joan Guasch
.
Dijous: soledat i moscatell

Resta buida sobre la taula
l’ampolla de moscatell.
I en tant que de músic,
les meves penes acompanyen
una nit de glops de veritat.

Un xarrup precedeix l’altre
i grau a grau s’exalta el plor,
el gemec, el dol d’una ànima,
regada, avui, de nèctar d’alcohol.

Èbria resta sobre l’estança
la meva ànima repleta de fosc.
I en tant que musa efímera,
esdevé l’ampolla de moscatell d’or.
Autor: Alexandre Rebollo
.
. I, de moment, fora de concurs:
La fresca al clatell
fulles grogues sota els peus
alenar de pau.
Autor: Mario Balaguer

Una sortida digna a l'aparador d'Abacus

Una sortida digna a l'aparador de l'Abacus de Reus. Si descobriu el meu llibre en qualsevol altre aparador, us agrairé que m'envieu la foto.

Com un puny, de Raimon

Em sembla estrany que en tot aquest temps no hagi proposat encara cap cançó de Raimon. Solucionaré de seguida aquest descuit amb Com un puny.

El vertigen de l'Assumpta

Com ja sabeu, per al llibre Una sortida digna he fet una oferta en què regalo un conte inèdit a qui m'enviï una foto amb un exemplar. Podeu veure'n alguns i algunes participants al blog del llibre.

Però aquesta idea de demanar fotos dels lectora no és nova; ja la vaig posar en pràctica amb El vertigen del trapezista, i entre el Jesús Ferré i Jaume Llambrich en van fer un fantàstic vídeo.

De fet, encara ara me n'arriben fotos, com aquesta de l'Assumpta.

Tèbia tarda de joguina

Tèbia tarda de joguina
amara el meu passat,
i torna avui dolça,
feta rostre i dits i sang,
i riu el xiquet que duc dintre,
i torna l'esperança pel demà.
.
Poesia inspirada per la il·lustració de Zuzanna Celej.

Cares del món (123)

Del viatge que ha fet Arare aquest estiu, ens endurem de record aquesta Cara del món, en un dels ponts del Canal des Vosges, camí cap a Nancy.

Més lectos d'Una sortida digna

Més lectores i lectors s'animen a enviar-me una foto amb el llibre, i a canvi han rebut un conte inèdit on la mort (sempre eficient, a la llarga o a la curta) també s'ha ficat pel mig.

La bicicleta de Sebastià Juan Arbó

Tot i estar penjada de dos claus a la biblioteca d'Amposta que du el seu nom, ha deixat mai de córrer la bicicleta de Sebastià Juan Arbó?

Bookcrossing

Avui he alliberat un altre llibre, aquest cop en un banc a Tarragona, aquest cop d'Isabel-Clara Simó, aquest cop espero rebre'n notícies.

He espiat els cinc primers minuts de la seva aventura. De moment, indiferència. Sort.

133è joc literari

Comencem el mes de novembre directament amb el joc de tipus creatiu. Aquestes setamens segur que són molts els blocaires que s'inspiren en un tema tan clàssic com la tardor per a escriure apunts. Doncs au, som-hi. Això tan simple és el que us demano, un poema sobre la tardor, d'un mínim de 5 versos.

Aquest joc de tipus creatiu va íntimament lligat amb un dels dos premis que sortejaré aquest mes, relacionat amb les activitats de la Tardor Literària que organitza l'Ajuntament de Tarragona. A més, si serveix per a animar-vos, els textos que envieu formaran part d'un llibre que publicarà de forma virtual i gratuïta editorial Petròpolis.

.

Envieu els textos a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç.
Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.

Vinga, a escriure i a sumar els primers punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres cedits i dedicats pels seus autors/es, i un altre lot de llibres guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, dins de les activitats de la Tardor Literària.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el l'1 de desembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Una lliçó de literatura

Després de tenir el plaer de llegir (rellegir en el meu cas) El silenci dels arbres, d'Eduard Màrquez, l'autor ens va regalar, durant la sessió del Club de Lectura de Tortosa, d'una autèntica lliçó mestra de com escriure una novel·la. Puc donar fe que els membres del club assistents van sortir notablement satisfets de la classe magistral d'Eduard Màrquez, que va demostrar i mostrar un gran domini de la tècnica d'escriure i, sobretot, de la seva passió.

Tota la construcció arquitectònica prèvia a l'escriptura d'una novel·la no és comparable als relats de pàgina i mitja que escric jo, però en alguns dels tics que va comentar l'Eduard Màrquez m'hi vaig veure reflectit: el continu viatge d'anada i tornada de l'ordinador al sofà i viceversa, el llegir en veu alta el text escrit...