Participacions al 133è joc literari

Con cada mes, recullo en un apunt totes les participacions al joc literari de tipus creatiu, en aquest cas, del 133è joc literari . Us recordo que les participacions en aquest joc podran ser incloses en un nou llibre, gratuït i en format digital, d'Editorial Petròpolis.
Poesiaula, Jesús Párraga, De res, massa, La meva perdició, Friccions, Striptease d'històries, Els primers gestos del verd, Francesc Mompó, Rafel Casas, Ric de riure, Papallones en la llum, Tannu Tuva, Xarel-10, Fons d'armari, Tomàs Camacho, Emigdi Subirats, La mirandolina, Blog de l'Assumpta, Si dubto és que sóc... , El meu racó, Des d'on neixen tots els somnis, Col·lecció de moments, Luz Maria, Gonzalo, Natàlia, Cap a la "A" , Imatges i paraules, Gerard Moix, Transparència, Iris, Sohaib, Rebaixes, Menjalletres, Transparència, Gabriel Boloix, Iblama Blog, El bloc d'un de Reus,

El mirall em torna la imatge
Que, de mica en mica, vaig assimilant.
Els meus cabells, cada cop més escassos,
s’han tornat cendrosos
I la pell, seca i fosca,
com les fulles que el vent dispersa.
Ha arribat la tardor
i jo la visc i l’esguardo
de la finestra estant.
Autor: Josep Cid
.
Tapissos de fullaraca
Arriben de lluny, estripats,
Rosegats,
De tots colors,
Ocres, envernissats,
Regalimen mal oratge.
Autora: Ció Munté
.
Com la tarda, com el sol que es pon,
els arbres es tornen grocs i roigs,
les castanyes es couen al foc,
i els rovellons tenen sang vermella.
També interpreto els millors poemes
amb la il·lusió amb què trobo llenegues.
Autora: Helena Bonals.
.
Passen els dies
amb un fil de tristor
amb alenades d'escalfor
records de calor
i guspires de fredor
glops d'olor
petons de claror
sostre acollidor
com l'amor
la tardor.
Autora: Mònica Bellavista
.
Mantells de foc

Us esperava feia hores
sense cap pressa ni neguit,
sabent que no fallaríeu
al vostre encontre complit.
Ara cobriu camps i boscos
amb el vostre color enrogit.
Autora: Alba Panisello
.
Esbrino el temps en tu
Sempre en tu, amic meu
Alt i poderós, tu em fas avançar
Sóc el verd, el groc, el roig..., estic nua
Nua, nua, als peus de les teves arrels
Ara, visc la pau que tu m'ofereixes
I esbrino el temps en tu
Sempre en tu, amic meu
Autora: Tere Orobitg
.
Brollen perfums,
temps de tardor,
núvols de pols.
Revifa ventijol,
capvespre a les mans,
cos ventívol..
Fonts d'estima,
sospirs sonors,
estridències.
Grifolen grinyols altívols,
s'embeuen el dia,
minven la vida.
Autora: Joana Navarro
.
Tardor, estimada tardor...
eclipsi de verds, esclat de color,
rojos, grocs, daurats sota els peus cric-crac,
un ventijol suau s’ha endut la calor.

Tardor, estimada tardor…
estols de fulles, pareixen ocells,
s’enlairen, volen sota un cel ben ras,
bolets, castanyes omplen els cistells.

Tardor, estimada tardor,
de flaire de pluja omples els racons,
has pintat els camps, has tenyit el bosc,
sento el teu esguard per tots els cantons.

Tardor, estimada tardor...

Autora: MªLluïsa Gascon i Prades
.
Hi ha un llevar-se
dels somnis pel matí.
Un grapejar l’esmorzar,
sortir a la fosca dels carrers.
Hi ha un deixar-se al jaç,
amb l’oblit, embolicada
als llençols L’ IDENTITAT.
Autor: Francesc Piñol
.
Batecs de tardor en una nit freda,
la meva sobre el ventre matern.
Paraules que encara no saps dir,
i sense saber-ho, en algun moment
expresses tanta vida.
Patufa nostra, hi ha caquis
a les botigues,
i fulles amb groc contraxap,
pels carrers.
Vent, dos corredors i una nit gelada.
Batecs de tardor al llit,
complicitats que van en augment.
Autor: Pescallunes
.
Cavalcant la medusa del temps
arriba l’horitzó de colors.
S’aboca per la balç del cel
i es torna mestral d’espurnes
i silencis aeris, blans, daurats.
Tot és ple... Però tot s’amaga.
El núvols esclaten i busquen recer
i el temps translúcid i endolcit
cristal·litza en milions de mirallets,
ziga-zagues de cabells despentinats,
caleidoscopis de pluges de fulles,
en un besllum de somnis acomplerts
que s’allunyen cavalcant imprudents
la medusa iridescent del temps.
Autor: Joan Guasch
.
Dijous: soledat i moscatell

Resta buida sobre la taula
l’ampolla de moscatell.
I en tant que de músic,
les meves penes acompanyen
una nit de glops de veritat.

Un xarrup precedeix l’altre
i grau a grau s’exalta el plor,
el gemec, el dol d’una ànima,
regada, avui, de nèctar d’alcohol.

Èbria resta sobre l’estança
la meva ànima repleta de fosc.
I en tant que musa efímera,
esdevé l’ampolla de moscatell d’or.
Autor: Alexandre Rebollo
.
. I, de moment, fora de concurs:
La fresca al clatell
fulles grogues sota els peus
alenar de pau.
Autor: Mario Balaguer