31 de juliol 2008

Felicitats petites (55): quan tornes a casa.

Tant se val quan vas marxar de casa, fa una hora o cinc dies; quan poses la clau al pany i obres la porta sempre hi ha algú que travessa corrents el passadís fent visibles mostres d'alegria i, sense necessitar paraules, et guanya un somriure i una carícia .
.

30 de juliol 2008

67è joc literari

Arribem a l'últim dels jocs literaris de juliol que, com sabeu, tenen com a premi del mes un cap de setmana en un apartament per a sis persones a la casa rural Les Valletes d'Arnes (Terra Alta). En aquesta galeria podeu veure algunes fotos del poble.

Avui, com a pista per a resoldre el joc, us ensenyo la portada falsa d'un llibre que no existeix, El far del pla. Malgrat tot, aquest títol inventat n'amaga una altre de real en forma d'anagrama, d'una famosa novel·la catalana que heu de descobrir. Qui sap, potser la imatge mostra alguna pista més.

Cal que envieu la resposta a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

El termini per a participar en qualsevol dels jocs d'aquest mes serà el 5 d'agost. Queden pocs dies!

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

29 de juliol 2008

Guanya un cap de setmana a Arnes.

Demà arriba el cinquè i últim dels jocs literaris del mes de juliol.

Espero que tingueu ganes de jugar i aconseguir números per al sorteig per al premi del mes: una cap de setmana en un apartament per a sis persones a la casa rural Les Valletes d'Arnes (Terra Alta). En aquesta galeria podeu veure fotos del poble.
Teniu fins el 5 d'agost per a participar a la resta de jocs:

Microcontes de ciència ficció

La iniciativa dels blocaires d'Hespéria de convocar un concurs de relats breus de ciència-ficció, amb un màxim de 140 caràcters, m'ha agradat tant que no m'he pogut resistir a escriure'n un altre:


"Tot i l’esforç terrible d’escurçar-se les cames, només queda tercer al concurs anual d’imitadors de R2D2."

28 de juliol 2008

Contra la intolerància, colors


Si els colors ens agraden tant,
per què ens costa entendre el punt de vista de l'altre?
per què discutim quan tots tenim raó?
per què hi ha tanta intolerància?

.

Desdefinicions (65)

Quatre Desdefinicions a la setmana són bones per a la salut, segons 9 de cada 10 dentistes:


genètic. Persona muntada a cavall que pateix diversos tics, com son pare i el seu avi.

enSisat. Captivat per la música d’un cantautor galàctic.

esquibar. Deixar la beguda.

estomacal. Líquid fet a base de suc de tomaca, molt bo per a la digestió.

.

27 de juliol 2008

blogs degustacio

Un nou passeig per la rambla dels blogs:


Coca de recapte
He omplert la banyera d'aigua freda
Nòmades del vent
Té la mà Maria
Vladimir al mar
El submarí terrestre

la cua del mestre, d'Albert Mas-Griera

Conjunt de deu narracions breus on conviuen el món real i el fantàstic en plena armonia, i on els àngels, sovint, d'una manera o altra, juguen a fer-nos la guerxada. Especialment agosarats són un parell de contes on l'autor juga, manipula i presenta possibles alternatives a històries tan conegudes i sagrades com el naixement de Jesús o la resurrecció de Llàtzer.
De vegades, aquests contes ens mostren la seva cara còmica, altres, la més aspra, però sempre ens poden fer dubtar del sentit de l'existència.

26 de juliol 2008

I més propostes al 65è joc literari

El dia 16 de juliol vaig proposar-vos la creació de textos breus al 65è joc literari amb gàrgoles com a protagonistes. Ja vaig mostrar algunes de les propostes dissabte passat. Ara n'arriben més, com els dels blocaires Striper , Bajoqueta , He omplert la banyer ad'aigua freda i els següents:
Sempre aquí dalt, fent el badoc, entomant la pluja. Bé, això quan n’hi ha, que últimament tinc la boca ben eixuta i se m’està ressecant el verdet de la gargamella. Però millor això que no pas aquells aiguats de tardor, que no pares de perbocar en tot el dia, quin ofec! I això no és res: encara me’n recordo com si fos ara quan, fa un parell d’anys, uns brètols van pujar dalt la teulada i hi van pixar tota la litronada de cervesa que s’havien fotut entre cap i coll, i ves per on els vaig haver de rajar jo... La mare que els va parir! I els meus dos companys, anar rient. Bé, sempre riuen ells. Jo més aviat faig ganyotes. Ja ho té això de ser una estàtua grotesca de pedra calcària... I jo em pregunto: què hi hem vingut a fer, al món? Dalt la paret com un estaquirot, servint de suport a pardals, tudons i orenetes, i de tant en tant algun gavinot refetet... M’amoïnen les esquerdes que m’han sortit últimament. Em dec estar fent vell... Encara sort que, de tant en tant, t’hi pots posar bé quan des de baix del carrer et fan una foto els turistes. Ja ni m’enlluernen els flaixos, m’estic quedant sense vista... I a qui collons li demanes unes ulleres, d’aquí dalt estant? Vida de merda...
Enric Fontvila
Una plaça desitjada.

Per fi, avui han sortit els resultats. Desprès de tant d’estudiar, finalment he guanyat la plaça. Com a gàrgola he treballat a molts de llocs, moltes ciutats boniques però mai havia tingut una plaça fixa – o sigui, la jubilació assegurada com diuen o, més ben dit, diem, els funcionaris.
Fa una pila d’anys vaig estar a Paris, la ciutat de l’amor. De l’amor no ho sé, jo l’únic que recordo son els dies i dies grisos, empassant els fums dels cotxes i veient com totes les noies anaven darrera d’aquell desgraciat. Ai, com li anava de bé, el Quasimodo. Causar una mica de pena per aquí, uns plors per allí, i de seguida les noies li queien com a la pluja que em queia damunt meu.
No, ja n’hi ha prou, ara estaré millor. M’ha tocat un lloc al sud de Catalunya, es diu Tortosa. És veu que la catedral està de meravella, és de les més modernes que s’han fet. Un helicòpter pot aterrar a la teulada! Fins i tot fa un parell d’anys van enderrocar les escales de l’entrada – corre el rumor de que volen instal·lar-hi un ascensor! Això pinta bé!
Brian Cutts
Qüestió de latituds

Les nostres homòlogues del nord tenen treball tot l’any amb una intensitat força regular. Però aquí, les que treballem a la Mediterrània, podem estar sense feina mesos i, de cop i volta , no poder donar a l’abast. Tan fa que ens hagin fet semblants d’aspecte: lletges o aterridores. No és que allà siguin més capquadrades, racionals i planificadores. No és que nosaltres siguem pura improvisació, arrauxades i temperamentals. És que ja ho diuen, en aquest país nostre la pluja no sap ploure. I les gàrgoles doncs, en patim els efectes, com tot allò que, en major o menor mesura, depengui de les precipitacions. És una senzilla qüestió de latituds.
Jaume Bech
Mai sabré com vaig poder escapar, però tan se val. Feia temps que el neguit m'empenyia a desempallegar-me del lligam que em retenia enclavada al mur de la catedral.
La notícia al diari deia: "Una gàrgola de 70 quilos cau des d'una l'alçada de 30 metres" i que una causa possible fou que els excrements de colom havien provocat esquerdes per on l' aigua es filtrà. Millor així, vaig pensar, perquè el suïcidi en aquest lloc està castigat i l'eutanàsia és impossible entre les gàrgoles, i jo havia pres la determinació de viure com cal o morir.
Era conscient de que m'havien creat per desaiguar la teulada i per ser la imatge preciosa, immòbil i silenciosa que protegís dels dimonis al seu déu. Però la vida se'm feia absurda allà dalt i ja no suportava, mentre plorava cor endins, que em miressin i em fessin fotografies sense poder-m'hi negar,.
Sense adonar-me, una nit de somnis bellugadissos, vaig caure al buit estavellant-me sobre aquelles llambordes on durant anys havia fixat la mirada. Vaig trencar-me en mil bocins.
Abans m'arribava l'olor del clavegueram i de la pol·lució però ara m'arriba la de l'alè dels que em besen d'amagat o em passen les grapes pels pits, perquè una gran part de mi segueix atrapada dins la immortalitat del museu del bisbat.
Però aquell matí, els primers turistes que passaren es posaren un tros de mi a la butxaca.
Ara gaudeixo de la visió dels llocs on he anat a parar.
Montse Assens

XIII Festa del Renaixement

El mercat d'època és una de les tradicionals i més visitades activitats de la festa del Renaixement. Enguany ha canviat d'ubicació i s'ha instal.lat a la plaça de l'Absis i al passeig de Ronda que circula als peus de les muralles. Tothom amb qui he parlat comentava que el nou emplaçament els ha agradat i sorprès molt. A més ha servit per tal que molts tortosins i tortosines coneguin aquest passeig, contruït ja fa molts anys, però que encara no coneixien.

L'abast físic de la Festa s'ha eixamplat també a les Avançades de Sant Joan (galeria de fotos), un espai restaurat fa uns quants anys, amb quilòmetres de muralles, que la majoria d'habitants de Tortosa tampoc coneixia.
No deixa de sorprendre'm aquest desconeixement bastant generalitzat d'uns espais de gran bellesa, a poca distància del centre de la ciutat.
Podeu veure fotos de la Festa a la meva galeria d'imatges.

Reason to believe, de Rod Stewart

Tots necessitem Reason to believe, i amb aquesta cançó de Rod Stewart, de la qual m'he enamorat aquesta setmana, ens serà més fàcil.

If I listened long enough to you
I'd find a way to believe that it's all true
Knowing that you lied straight-faced while I cried
Still I look to find a reason to believe.

Someone like you makes it hard to live without
somebody else
Someone like you makes it easy to give
never think about myself.

If I gave you time to change my mind
I'd find a way just to leave the past behind
Knowing that you lied straight-faced while I cried
Still I look to find a reason to believe.

If I listened long enough to you
I'd find a way to believe that it's all true
Knowing that you lied straight-faced while I cried
Still I look to find a reason to believe.

Someone like you makes it hard to live without
somebody else
Someone like you makes it easy to give
never think about myself


25 de juliol 2008

La muntanya més gran del món


Fragment del conte "La muntanya més gran del món", dedicat al Montsant, inclòs al recull El vertigen del trapezista.

Ara, des del terrat de casa de mons pares, de vegades me’l quedo mirant, per damunt dels campanars de l’església i de les teules velles del poble. Imagino que el seu rostre cansat també m’observa, que les seves roques nues, gastades de sol i fred, tenen prou força encara, i que si alguna cau i rodola, no és pel desig de deixar-se anar, sinó per les ganes de riure i córrer, com el xiquet que porto dintre.

Cares del món (56)


Aquesta Cara del món és en realitat una cadira de l'Ajuntament. Somriu perquè deu pensar que s'hi han assegut molts culs però ella continua.

A qui us recorda?

24 de juliol 2008

Als déus també els hi passa?

Un fragment de la novel·la El fotógraf, que l'autor, Òscar Palazón, ha escrit al seu blog m'ha fet reflexionar.
Als escriptors i escriptores ens agrada imaginar històries, reinventar-les, profanar-les, recrear-les. De vegades tenim clar el final i només cal anar creant el camí; però sovint la història ens domina i és ella qui ens porta de la mà, indefensos i dòcils. Sovint, quan arribem a la darrera paraula, som els primers sorpresos.
Aquesta incapacitat de controlar-ho absolutament tot, també els hi passa als déus?
.

Felicitats petites (54): 10 minutets

Tothom dóna molta importància a les vacances que, habitualment, s'acostumen a agafar ara a l'estiu, i és cert que van molt bé per a carregar les piles, però jo vull reivindicar les petites vacances diàries que hem de procurar regalar-nos, aquells deu minutets per a nosaltres mateixos als quals no hem de renunciar i que ens propocionen una bona dosi de Felicitats petites.

23 de juliol 2008

66è joc literari


Arribem al quart i penúltim dels jocs literaris de juliol que, com sabeu, tenen com a premi del mes un cap de setmana en un apartament per a sis persones a la casa rural Les Valletes d'Arnes (Terra Alta). En aquesta galeria podeu veure algunes fotos del poble.

Avui us proposo que encerteu un dels títols de llibre més curt que hi deu haver, amb tota seguretat (dues lletres), i el nom del seu autor. Com a pista visual us mostro un mapa on falta el nom d'una població en concret.

Cal que envieu la resposta a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

El termini per a participar en qualsevol dels jocs d'aquest mes serà el 5 d'agost.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

22 de juliol 2008

Microconte de ciència ficció

Els companys blocaires d'Hespéria han convocat un concurs de relats breus de ciència-ficció, amb un màxim de 140 caràcters.
No he pogut resistir la temptació d'enviar-ne un:

L’androide mossega el gelat amb passió fingida. Un regalim de nata rellisca comissura avall, i fa malbé circuits d’importància decisiva.

21 de juliol 2008

Animalades amb amics


Desdefinicions (64)

Per als nouvinguts, us informo que des de fa 64 setmanes proposo cada dilluns 4 Desdefinicions de vegades iròniques, divertides o, fins i tot, punyents:

propera. Una pera de casa nostra; de Lleida, per exemple.
pomada. Substància feta amb diversos tipus de pomes amb fins cosmètics o medicinals.
mussol. Ocell de presa nocturn a qui no li agrada gens treballar en equip.
moscatell. Varietat d'insecte volàtil que mai diu que no a un bon got de vi dolç, de Cornudella, per exemple.

.

20 de juliol 2008

blogs degustació

Veniu a fer una passejada per diversos posts que m0han agradat?


Una real utopia
Lluna de paper
Brisalls de mar
Així ho penso
Realitats i miratges
Fam de fum

Auxili perdó, de l'autor Frédéric Beigbeder

La darrera novel·la de Frédéric Beigbeder ens transporta, entre altres coses, al món de les models publicitàries, de manera sarcàstica i àcida, un món on s'hi barregen el poder, els diners, el sexe, que al llibre vénen a ser la mateixa cosa.
Octave, el protagonista, és un cínic publicitari a qui li encarreguen que busqui una nova imatge per a una campanya de cosmètics, i viatja a Rússia per a trobar una noia de catorze de la qual s'acabarà enamorant. Serà un amor impossible que ell, que creia estar vacunat contra els excessos de l'amor, ja no s'esperava i que el transtornarà.
A la novel·la l'autor ens fa reflexionar sobre els perills de l'amor, sobre la passió, sobre els esclavatges d'un món de la moda sense ànima ni remordiments, i sobre els nous rics de Rússia sense escrúpols.
"L'amnèsia em semblava el somni de la llibertat."
"Els homes que comparen les seves cilindrades em fan pena."
"Tothom volia ser únic, però en realitat tothom volia assemblar-se a la mateixa portada de revista."
"A mi les bombes m'agrades sexuals; i els atemptats, al pudor."
"Resumint, tinc 40 anys: no sé qui sóc i ja no sóc qui era."
"He calculat que m'he passat un quart de la meva vida davant la tele. No sé de què tinc més ganes: si de trencar-la o d'entrar-hi."
.
NOTA: post eliminat i tornat a crear, per evitar l'entrada de comentaris pirates que estaven arribant.

19 de juliol 2008

Propostes al 65è joc literari

Aquest passat dimecres vaig proposar-vos la creació de textos breus al 65è joc literari amb gàrgoles com a protagonistes. Podeu llegir els textos que m'han arribat a diversos blogs com Biblioaprenent, Transparència , Cap a la A, Núria o en aquest post:

LA BRUIXA, LES GÀRGOLES I JO
Segurament pensareu: Què hi tindrà a veure aquest paio amb una bruixa i unes gàrgoles? Si ho voleu saber, continueu llegint.
A finals dels setanta, quan enderrocaren les cases adossades a la façana de la catedral, entre Sant Felip Neri i Costa dels Capellans, les vaig descobrir. Eren unes figures grotesques penjades a l’alçada del teulat. Semblaven humanes, però eren petites alades. Ben mirades feien por perquè duien la boca oberta i el gest era agressiu. Un amic més il·lustrat em va assabentar que eren gàrgoles. Uns personatges mitològics que, antigament quan es construïen esglésies i catedrals, se situaven als teulats per desaiguar quan plovia. No tinc constància de la simbologia, però vaig quedar satisfet en saber-ne la utilitat.
El 1997, a la Festa del Renaixement em vaig vestir de frare. Uns rosaris i un sant crist respectable em donaven aire de venerabilitat. A la plaça es van fer diversos actes i un d’ells el protagonitzaren una bruixa i quatre gàrgoles. Els “animalons” amb una gran agilitat trepaven per les façanes fent tombarelles entre el nombrós públic.. De sobte, la bruixa es fixà amb mi i s’espantà molt. Jo, com un frare de veritat, vaig traure el sant crist gros i la vaig amenaçar. Les gàrgoles van xisclar esparverades mentre la bruixa fugia com si se li calés foc a les calces. L’endemà vaig veure l’escena a la televisió local; el paper de frare em quedà prou bé.

Josep Cid

En Jaumet era un bon nen, educat, bon estudiant... però era la prova més evident de la falsedat d'aquella dita que diu que la cara és l'espill de l'ànima, perquè era lleig, gairebé deforme. Des que tenia us de raó, i començà a notar el rebuig que provocava a la gent a causa del seu aspecte, s'havia anat tancant en ell mateix. No tenia amics, bé... un amic sí que tenia. Un amic una mica especial. Resulta que, quan es morí el seu pare, ell i la mare van haver de mudar-se a un minúscul piset construït a les golfes d'un bloc de pisos. Des de la finestra de la seva habitació gairebé podia tocar la gàrgola del campanar. Representava el cap d'un personatge indefinit; no es podria dir si era home, dona o bé alguna bèstia ja extingida. El cas és que mirava fixament cap a la finestra, i en Jaumet li explicava com se sentia, com voldria ser, les burles que havia d'aguantar...
Un dia, en sortir de casa, es trobà amb en Ramon, el nen més fatxenda de la classe que començà a riure's de la seva cara. Tot d'una, una pedra caigué al bell mig del cap d'en Ramon, que caigué estabornit. Els tècnics municipals van concloure que aquella pedra s'havia després de la façana. Però en Jaumet sabia molt bé el què havia passat. I des d'aquell dia, li semblà que la gàrgola havia canviat la posició dels llavis per regalar-li un somriure.

Ricard Bertran

Benvolguda clientela,

Tinc el goig de fer-vos saber –per primera vegada en tants segles de relació- que aquest estiu penjaré el cartellet de “Tancat per vacances”.

D’enguany no passa. Fa temps que hi barrino i finalment m’he decidit. Ja sabeu que la meva feina és un no parar : tot el dia aquí exposada, al punt de mira de tothom. Abans, els viatgers i visitants em dibuixaven en quaderns. Més tard em començaren a retratar, primer amb unes màquines immenses que duien faldilles, després amb unes més petites amb rodets … Ara, -¿digitals, en diuen d’aquests estris?- he arribat a un punt d’estrés. Això de ser l’única amb forma humana de la catedral dóna un protagonisme que angoixa.

A més, enguany, per Corpus vaig fer-me un tip de llançar pedres sobre la processó. Em faig gran i comença a fallar-me la punteria. Hores d’ara, em calen veritables esforços per encertar a la closca d’algun canonge !

Marxo. Me’n vaig a veure les cosines de Tortosa, que fa tants anys que m’inviten a la Festa del Renaixement. Allí, les gàrgoles també cobren vida però tota la ciutat és un festival. Me’n vaig a carregar les piles, em convé una temporada de desconnexió. Jo, que vaig de convidada, espero no m’hi facin treballar …

Tornaré a finals d’estiu. No farà tanta calor, no hi haurà tants turistes i podré continuar prestant-vos els meus serveis amb la qualitat i dedicació de sempre.

Atentament,

La Bruixa de la Catedral de Girona.

Josep Maria Sansalvador

Versos mudos, de Marjorie Estiano

Des del Brasil, un país que produeix molt bona música, ens arriba la veu de Marjorie Estiano.

18 de juliol 2008

Pobres contistes!

Fa temps que em passa pel cap que podria ser convenient per a la meva carrera literària utilitzar els serveis d'una agència. No tinc cap experiència en aquest sentit, i darrerament m'he posat en contacte amb dues agències que, molt amablement, han refusat la meva oferta deixant entendre que no els interessa aquest tipus de literatura. L'última ha estat més explícita i ha deixat ben clar que no els representen recull de contes, i que si mai em decideixo a fer una novel·la, que em torni a posar en contacte amb ells.
Torne-m'hi amb la novel·la!
Aquesta és una mostra més que els contes no deuen ser comercials. Pobres contistes pobres!

Cares del món (55)


Aquesta nova Cara del món és molt tortosina, i forma part de l'emblema de la Festa del Renaixement que tindrà lloc la setmana vinent i que us recomano visitar.
També us convido a visitar la meva galeria de fotos d'aquesta Festa.

17 de juliol 2008

S’amaga el sol del vespre


Aquesta és la meva participació a la roda poètica proposada des de Personatges itinerants, a partir d'un poema de Miquel Martí i Pol.


S’amaga el sol del vespre
mentre el teu braç, a recer del meu,
busca el tacte dels anys.
El desig de carícies, que tant hem sadollat,
ens farà companyia encara,
tot i l’escalfor que s’allunya,
tot i la llum que escapa.

Felicitats petites (53)


A tots ens agrada anar a un bon restaurant i que ens serveixin suculents plats ben presentats, plens de sabors i colors deliciosos. Però què me'n dieu d'aquella Felicitat petita de menjar-se la punteta cruixent de la barra de pa acabada de comprar, tot just sortir del forn camí cap a casa?

16 de juliol 2008

65è joc literari

Tot hi arribar al número 65, els jocs literaris no pensen jubilar-se, ans al contrari.
Aquest dimecres, com acostuma a ser habitual un cop al mes, toca un joc literari de tipus creatiu.

Inspirant-me en la Festa del Renaixement que tindrà lloc a Tortosa entre el 24 i el 27 de juliol, us proposo que escriviu un relat breu en primera persona (entre 150 i 250 paraules), que tingui com a protagonista un element arquitectònic que acostuma a prendre vida durant aquestes festes: les gàrgoles.

Cal que envieu la resposta a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

El termini per a participar en qualsevol dels jocs d'aquest mes serà el 5 d'agost.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

15 de juliol 2008

Els meus fragments: Roig

Aquest és un fragment del conte "Roig", inclòs a Postres de músic, on el protagonista és un xiquet enamorat de la seva mestra:

Sona el timbre i els fets es precipiten. Tothom, sense córrer, torna a classe. Potser per primer cop a la vida pren consciència dels batecs del cor, tendre encara, no acostumat a llargues cavalcades. Xivarri de cadires que s’arrosseguen, alguna empenta, tres crits, una goma que travessa l’aula és atrapada en ple vol. La mestra entra. Du les redaccions a la mà, corregides, i les torna una a una, a cada un dels alumnes. S’atansa, d’aquí cinc segons li tocarà el seu torn i, per uns instants, la por al ridícul l’espanta. Busca amb desesperació la imatge d’algun heroi de pel·lícula que l’inspiri, però té poc temps, massa poc temps. Ara li dol no estar prou preparat i haver-ho deixat tot a la improvisació, però l’experiència d’avui li servirà algun dia: així és el joc d’aprendre. Passen els cinc segons. Ja és al seu davant; deixa el poema damunt la taula. I li somriu: com a tots, sí; com sempre, sí, però creu veure entre els plecs del rostre algun missatge ocult. Vuit faltes i cinc accents, i al peu del poema una curta nota escrita amb roig apassionat: “I la redacció?”
En el traç allargassat de l’última lletra, aquesta “o” ràpida i nerviosa, li sembla endevinar la forma abstracta d’un cor; d’un cor amb accent tancat.

14 de juliol 2008

Deserts


L'arena del desert es mou, sensual,
prenent formes belles,
potser fugint de la solitud, potser endinsant-s'hi.
Foto de Sara Borja

Desdefinicions (63)

La dosi setmanal de quatre Desdefinicions:

jogurt. Lacti egocèntric.
tomba-rella. Giravolt que fan alguns cadàvers, ja dins del taüt, a l’últim moment; o sigui, ressuscitar.
obserbar. Mirar amb deteniment, des de la barra, preferiblement amb una copa a les mans, els moviments del personal que circula per un bar.
holandès/a. Persona de molt bona educació que saluda a tothom quan arriba a un lloc.

13 de juliol 2008

Crònica de la 1a Jornada literària de Cornudella de Montsant

Després de tornar de la 1a Jornada literària de Cornudella de Montsant, veig que em puc estalviar la feina de fer-ne una crònica, ja que el company i amic Emigdi Subirats ha estat més ràpid, i la notícia ha sortit a El Punt d'avui. També ha donat la seva visió Josep Igual.
A aquestes cròniques només puc afegir-hi la meva emoció i agraïment a tots els participants, a l'Ajuntament, per apostar de manera entusiasta per aquesta iniciativa des del primer moment, i a tothom que ha assistit a l'acte i que m'ha animat a continuar.
Organitzar activitats amb la literatura com a protagonista no acostuma a tenir tant d'èxit com una paella popular, però animo, demano i reclamo a totes les entitats públiques que apostin més decididament per activitats d'aquesta mena, per a atansar els escriptors/es i els seus llibres als lectors, no només per Sant Jordi. Tant de bo els programes de festes majors dels nostres pobles i ciutats, grans i petits, s'atreveixin a incloure lectures de llibres, presentacions o qualsevol altre acte que, amb una mica d'imaginació i voluntat, pot combinar perfectament cultura i entreteniment.
Jo he impulsat al meu poble aquesta iniciativa, i en tinc d'altres en projecte a Tortosa, i cadascú de vosaltres, amics i amigues de la cultura, mestres, escriptors/es, bibliotecaris/àries, etc, podeu fer el mateix.
Mullem-nos per la literatura! Alguns escriptors i escriptores ho hem fet, en sentit figurat i sentit literal, aquest dissabte de pluja a Cornudella.



Escriptors/es i acompanyants més matines, a Siurana, desafiant la pluja.



Un instant de la lectura de fragments a la Renaixença.





Un moment de l'aplaudida actuació de Jesús Fusté.

Més fotos de la trobada a la galeria de Tomàs Camacho.

blogs degustacio

Uns quants posts per a picar:

Toni Cucarella Edicions
Frannia
Un racó del meu petit món

Joan Genís
L'Avi

Mitjanit



.

Partida, de Vicent Sanz

La nostra generació va néixer molt després de la guerra civil, tot i això, la seva ona expansiva va ser tan gran que ens ha arribat a esquitxar a nosaltres, d'una manera o altra, en forma de sensacions i records que han passat d'una generació a l'altra. Cada família té una novel·la pendent per a escriure, com els protagonistes d'aquest llibre, que no sé si són autèntics, però ho podrien haver estat.

L'acció passa a Traiguera, però podem imaginar-la a qualsevol altre poble. Una família viu sota la pressió del bàndol guanyador de la guerra, sense llibertat de moviments, comdemnats físicament i moralment a certa forma de reclusió i persecució al seu propi poble. Alguns, com l'oncle de la protagonista, fins i tot, van patir la presó, i en tornar j ano li quedaven forces:

"Al poc temps d'arribar un altre cop a casa li van arribar a proposar d'exiliar-se, però la seua consciència, esmicolada, terroritzada fins a la bestialització, no va passar de considerar una possible fugida com un aopció morta en la tenebra del seu futur. A més d'esguerrat físicament i moralment, ja no podia considerar-se jove."

Amàlia té l'oportunitat d'escapar, després de rebre una misteriosa carta del seu pare des de l'exili, però la seva fugida pot posar en perill la resta de la família, i hauria de renunciar a l'amor.
Com diu la contracoberta del llibre: "una història de passions i disputes en un temps esquinçat."

12 de juliol 2008

Concurs relats breus ciència ficció

Els companys blocaires d'Hespéria han convocat un concurs de relats breus (breus no, brevíssims) de ciència-ficció.
Es pot participar a través d'un compte de twitter que han obert expressament per al concurs, tot i que també es poden enviar les vostres aportacions per correu electrònic. I a més a més tenen preparat un lot de llibres i pel·lícules per a qui guanyi!
Aspirants a Asimov de la Catosfera, animeu-vos!

Status Quo - Living On An Island

Una de les cançons que més recordo d'Status Quo, aquest mític grup de rock and roll, que també sabia fer balades .

11 de juliol 2008

1a Jornada literària de Cornudella de Montsant


Demà, 12 de juliol tindrà lloc la 1a Jornada literària de Cornudella de Montsant. Aquí podeu veure la programació.
Fa temps que volia organitzar alguna mena d'acte literari al meu poble i ara estic il·lusionat davant d'aquest nou projecte que es farà realitat gràcies a l'Ajuntament, que s'hi ha abocat amb entusiasme des del primer moment.
La idea inicial era presentar el meu poble, que tantes vegades apareix al meus relats, als companys/es del món de la literatura que he anat coneixent durant aquests darrers anys. L'èxit qaue va tenir la breu actuació de Jesús Fusté durant la presentació del meu darrer llibre va accelerar i va acabar de donar forma a aquest acte.
El fet que precedim el nom de la Jornada literària amb un cardinal és una bona mostra de la intenció que tingui continuïtat els propers anys.
Els autors/es que estaran presents a la Jornada vindran del Priorat, Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona, i ja us avanço que està garantida la presència de contes, poesies, fragments de novel·les, música i... ball.

Cares del món (54)


Qui diu que en unes estanteries plenes d'arxivadors hi ha poca vida? Jo hi he trobat alguna de les meves Cares del món.

10 de juliol 2008

La clau per passar de funcionaris a escriptors

Fa uns dies, des de la meva feina de l'Ajuntament, havia de buscar una clau que necessitava l'empresa de neteja per a obrir una reixa i accedir a un passadís que es troba a les muralles de Tortosa. Vam pensar que en podrien saber alguna cosa al Serveis Territorials de Cultura, així que hi vaig trucar preguntant per la clau, amb l'encert que em va respondre l'Andreu Carranza, amb la qual cosa de seguida es va posar en mig de la conversa una altra clau.

Felicitats petites (52): el teu coixí

A tots ens agrada anar de viatge, conèixer nous paisatges i cultures allunyats de les nostres rutinesi maldecaps habituals. Però en aquest anar pel món ens trobem amb un moment delicat quan arriba la nit: dormirem bé al llit que ens toqui?
El nostre cos és molt sensible a aquests petits canvis, i li costa acostumar-se als diversos graus de duresa d'un matalàs o al gruix d'un coixí. Ens ha costat anys d'experiència trobar el coixí perfecte per a nosaltres, el que s'amotlli millor a les nostres inquietuds nocturnes i, per això, quan tornem a casa, una de les Felicitats petites és recuperar el nostre coixí.
.

09 de juliol 2008

64è joc literari

Ja està aquí el segon dels jocs literaris d'aquest mes de juliol, amb el qual podreu aconseguir números per al sorteig del premi del mes: una cap de setmana en un apartament per a sis persones a la casa rural Les Valletes d'Arnes (Terra Alta).
Aquest cop heu d'encertar el títol d'un llibre i el nom de l'autor/a, basant-vos en les imatges-pista que trobareu als blogs següents:


La cullerada
Bé i avant
Saragatona
Transparència

Aquestes imatges poden fer referència al contingut del llibre o a l'origen de l'autor/a.

De propina, jo us facilito una altra pista, que no sé si us ajudarà o us farà ballar més el cap:

6-6

Cal que envieu la resposta a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

El termini per a participar en qualsevol dels jocs d'aquest mes serà el 5 d'agost.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

08 de juliol 2008

Una sortida digna

Un sortida digna

Porto el viure embastat dels fils sobrers
que han deixat les fades.
A poc a poc, amb els genolls pelats
després de fer i desfer plomalls de flors
a mossegades,
aixeco el cos adolorit
pels anys malmesos estripant
bombolles d'aire.
Amb el dubte aferrat a les espatlles,
sense gosar contradir la vida,
i per si em cau, a plom, el desencís,
retallo espigues de llautó ensucrades
per endolcir-ne els versos de cristall
que se m'escolen per les nafres.
La nit s'escurça esquena enllà,
mentre els badalls del sol rellisquen
per entre un cel de teranyines,
i el pas del dia, tremolós, trepitja
els anys per vèncer.
Camino amb els sentits oberts
i la mirada ampla.
I si a mig camí de l’enyorança
a l’avenir, la tendresa
es vesteix de covardia, tan sols
amb el pessic d’una carícia
fóra capaç de capgirar les faules,
d’endormiscar les nimfes amb enganys,
i fer d’una princesa cent gripaus
i del destí, una sortida digna.


Poema de Jesús Fusté que ell mateix va musicar i que es pot escoltar al disc Vine amb mi.
El proper 12 de juliol podreu gaudir del seu espectacle Lletres d'aigua a la I Jornada literària de Cornudella de Montsant, després de la lectura de textos per part de diversos autors que començarà a les 18.00.

07 de juliol 2008

I Jornada literària de Cornudella de Montsant


Aquest dissabte 12 de juliol tindrà lloc la 1a Jornada literària de Cornudella de Montsant. Fa temps que volia organitzar alguna mena d'acte literari al meu poble i ara estic il·lusionat davant d'aquest nou projecte que es farà realitat gràcies a l'Ajuntament que s'hi ha abocat amb entusiasme des del primer moment que vaig fer-los la proposta.

L'acte començarà al matí, quan amb tots aquells escriptores i escriptores més matiners farem una visita a Siurana. Després de dinar junts s'iniciaran la resta d'actes oberts al públic.

18.00 La Renaixença. Lectura de fragments per part de diversos escriptors/es:


20.00 La Renaixença. Espectacle musical Lletres d'aigua, de Jesús Fusté, produït en motiu de la 4a Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebre, on Jesús Fusté ha musicat a diversos autors de les Terres de l’Ebre.


23.30. Plaça de la Vila. Ball de Sant Cristòfor amb l'orquestra Aquari. Es repartirà coca i vi entre els assistents.

Desdefinicions (62)

Les Desdefinicions no van a Sant Fermin:

pubiscitat. Propaganda que vol vendre un producte utilitzant el sexe com a reclam.

regatejar. Intentar comprar un gat a millor preu.

sostenidos. Roba íntima femenina dissenyada per a contenir dos pits; ni un, ni tres; dos.

vermut. Licor aperitiu a qui no li surten les paraules.

06 de juliol 2008

Llibres a la fresca



Per a mi qualsevol estació és bona per a la lectura. N'hi ha que prefereixen l'estiu perquè disposen de vacances i de més temps lliure. Altres, precisament perquè volen gaudir d'una manera diferent del seu temps lliure i del bon clima, s'estimen més deixar la lectura per a l'inici del nou curs.

Jo no sé anar a la platja sense endur-me un llibre, i veig que no sóc l'únic. Un parell de blocaires m'han det arribar imatges del meu llibre a la fresca de la nevera i prenent el sol a la platja. Està fent més bones vacances el llibre que jo!

Gràcies.

Blogs degustació

Un nou tomb de ravals blocaires:

La cueva de Susana
Eliteratura
Un blog sobre Lluís Llach
Les dones no som (tan)complicades
La iaia té caspa
Kapdigital

Fresas y melocotones, d'Àngel Lluís Carrillo

Fresas y melocotones és el primer llibre d'Àngel Lluís Carrillo. En aquesta novel·la, sens dubte, l'autor ha volgut posar damunt la taula paisatges i sensacions que li són conegudes o que han estat referència per a ell i molts altres joves de la seva generació (són constants les referències musicals a Sabina, per exemple, cinèfiles o literàries). La novel·la és el viatge del protagonista darrere d'un somni, que el portarà a conèixer espais (Salamanca, Santander, Irlanda...) i personatges que, d'una manera o altra, com una Alícia al país de les meravelles, li serviran com a aliment per a crèixer o minvar, segons l'ocasió. Al llarg del camí deixarà un rastre de bars, amistats i d'amors que formaran el seu bagatge i al final, a la vora d'una platja, començarà a entendre el sentit dels somnis.
La novel·la comença així: "Yo no tenía una granja en África, esa y muchas otras razones me llevaron a un bar de un minúsculo pueblo de Tarragona". Qui el coneixem sabem que el poble és Cornudella.
Altres frases destacades del libre:

"Sólo conoces el presente, el futuro existirá pero no es previsible y el pasado sólo es el refugio de los melancólicos que olvidaron vivir"


"El sendero a recorrer sólo importa para conocer el grado de satisfacción que nos acarreará el traslado."


"La energía se transforma, el amor simplemente desaparece."


"Jamás volvimos a mencionar la noche de los corazones rotos, pero este recuerdo no lo borrará ninguna demencia."


"Sólo poseo cosas porque yo las he comprado, bien las podría haber comprado cualquier otro."


"Orar es apostar sin riesgo, pedimos sin ofrecer nada a cambio."


"Cerca del mar habita un demonio que come niños y vomita hombres, su nombre es civilización."

05 de juliol 2008

The Waltz Joan of Arc, de Orchestral Manoeuvres in the Dark

El famós grup dels vuitanta Orchestral Manoeuvres in the Dark (OMD) va omplir la banda sonora de molts dies de la nostra joventut. Una de les seves cançons més recordades és la seva versió de Joana d'Arc. Li agradava fins i tot a ma mare.

04 de juliol 2008

Cares del món (53)



L'amic Toni Lluch em va enviar fa temps aquesta nova Cara del món. Segons m'informa es tracta d'un antic tinter, tot i que el seu aspecte i la meva imaginació li poden donar altres utilitats.

03 de juliol 2008

El contacte amb els llibres

El blog Imatges i Paraules ens ensenya una sèrie d'artefactes per fer més fàcil la lectura al llit. És cert que de vegades ens cansa mantenir el llibre amb les mans, especialment segons quins "totxos" (amb tot el carinyo del món), però a mi m'agrada no perdre el contacte físic amb els llibres, notar el tacte del paper, agafar amb els dits la pàgina que estem a punt de passar.

Felicitats petites (51)


El blog ha estat font de moltes d'aquestes Felicitats petites que procuro trobar-me cada setmana. Ja fa un temps, les filles de la blocaire Jomateixa van voler emular les cares del món i em van dedicar aquestes galetes. No em direu que això no és per a sentir-se feliç!

02 de juliol 2008

Solucions i guanyador jocs literaris de juny

La persona guanyadora d'un Diccionari de la Llengua Catalana i que es convertirà en personatge d'un dels contes al meu proper llibre és un blocaire molt conegut: El veí de dalt.

Les solucions dels jocs literaris de juny són les següents:

59è joc literari: Vermmel i passa, de Josep M. Espinàs; Un negre amb un saxo, de Ferran Torrent; El boà taronja, d'Avel·lí Artís Gener.
60è joc literari: 1c, mocador de butxaca; 2b, llangostos; 3b, a la gent que viu de renda; 4c, cargols; 5a, poetes; 6c, el muntet de roba de l’ofegat; 7b, que no porta enlloc.
61è joc literari: totes correctes.
62è joc literari: Ignasi Riera.

Animeu-vos a participar als jocs literaris de juliol que ja han començat.

63è joc literari: un suma de llibres

Comença el mes de juliol, molta gent està de vacances, no hi ha cole, però cal anar fent una mica de repàs per a no oblidar les quatre operacions bàsiques. Per això, al joc literari d'avui us proposo una simple suma de cinc llibres:

Cal que envieu el títol d'aquests cinc llibres que contenen xifres a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població. Animeu-vos, que no és tant difícil, i així podreu aconseguir els primers números per al sorteig del premi del mes: una cap de setmana en un apartament per a sis persones a la casa rural Les Valletes d'Arnes (Terra Alta).
Advertència: no són computables els indefinits "un", "una", i hi ha més d'una resposta possible.
El termini per a participar en qualsevol dels jocs d'aquest mes serà el 5 d'agost.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

01 de juliol 2008

Premi jocs literaris de juliol



El mes de juliol continuaran els jocs literaris amb un premi molt especial: un cap de setmana en un apartament per a sis persones a la casa rural Les Valletes d'Arnes (Terra Alta).

Qui guanyi el premi disposarà d'un termini màxim per a gaudir-lo d'un any, i caldrà tenir en compte que no es podrà fer efectiu en temporada alta.

No deixeu passar aquesta oportunitat de passar uns dies a la vora del Parc Natural dels Ports, en una comarca de gran bellesa com la Terra Alta. Podeu veure fotos del poble d'Arnes a la següent galeria.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de juliol serà el 5 d'agost. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun joc.

Carrers estrets


Què fa que els carrers semblin estrets?

La distància entre les cases o el nostre punt de vista?
.