Tot hi arribar al número 65, els jocs literaris no pensen jubilar-se, ans al contrari.
Aquest dimecres, com acostuma a ser habitual un cop al mes, toca un joc literari de tipus creatiu.
Inspirant-me en la Festa del Renaixement que tindrà lloc a Tortosa entre el 24 i el 27 de juliol, us proposo que escriviu un relat breu en primera persona (entre 150 i 250 paraules), que tingui com a protagonista un element arquitectònic que acostuma a prendre vida durant aquestes festes: les gàrgoles.
Cal que envieu la resposta a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.
El termini per a participar en qualsevol dels jocs d'aquest mes serà el 5 d'agost.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.
Aquest dimecres, com acostuma a ser habitual un cop al mes, toca un joc literari de tipus creatiu.
Inspirant-me en la Festa del Renaixement que tindrà lloc a Tortosa entre el 24 i el 27 de juliol, us proposo que escriviu un relat breu en primera persona (entre 150 i 250 paraules), que tingui com a protagonista un element arquitectònic que acostuma a prendre vida durant aquestes festes: les gàrgoles.
Cal que envieu la resposta a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.
El termini per a participar en qualsevol dels jocs d'aquest mes serà el 5 d'agost.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.
5 comentaris:
aquest cop et prometo participar.
sóc un negat per fer narracions de ficció...
sóc critic i burlesc... ves què vols!
rc: és una passió les línies i formes em captiven.
salut i més enllà...
Hola amigo,¿Tu crees que se puede tocar el cielo en tan solo 15 minutos?.
Mis saludos cordiales desde Chile.
La gàrgola diu, encabat
del xàfec, l´epopeia
de la pluja, publica
el rogall del tro.
L´esòfag de pedra
escarneix el cant dels torrents.
Però al cap d´una estona,
aigua passada,
el rajolí de veu
-un fil de plor-
escriu una elegia de l´aigua
damunt la pàgina de pedra
d´un carrer de la ciutat.
Gàrgola, Jordi Llavina
És un poema de La corda del gronxador Ed. Proa bia
Guapíssim el poema de la corda del gronxador.
Les Gàrgoles
Mitologia urbana escopint petits bocins de pluja,
enaltint de misteri petjades de caminant,
pedra nascuda de mans d'artista,
disseny quiet de fantasies mòbils,
quan ploren riuen esperances verdes,
quan callen miren des d'ulls poètics la prosa del dia a dia,
són bésties que escopinen estètica
quan no brolla aigua de les seves boques quietes,
són testaments de pluja, signatures de l'arc iris, avís als vianants de tancar el paraigües i obrir els somnis de les mirades
a les seves líquides manifestacions
de sobirania de pedra i bellesa.
A. Guiu.
Publica un comentari a l'entrada