L'arena del desert es mou, sensual,
prenent formes belles,
potser fugint de la solitud, potser endinsant-s'hi.
Foto de Sara Borja
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
9 comentaris:
cony !!! para que encara em posaràs calent !!!
dunes... preciós!
He visto fotos tan bellas de los desiertos,parece como si el viento hubiera dado pinceladas,una obra de arte de la naturaleza,muy sensual como tu dices.
Me gustó lo escrito,mucho,que tengas buena semana amigo mío.
Gra a gra de sorra es fa un inmens desert.
Quines fotos fa la Sara!!!!!!!!!!!
Felicitats.
Ma. Teresa R.
recordo la primera vegada que vaig anar al desert: em va captivar
Cierto, tal vez como las nubes, que para un buen observador, hay figuras bien definidas.
Buen día.
Shanty
Fantàstic tan el text com la foto.
Records des de la remota Bagepalli!
Salut!
Imagen y texto...hacen buena pareja...
gracias por la visita!
saludos
Publica un comentari a l'entrada