25 de juliol 2008

La muntanya més gran del món


Fragment del conte "La muntanya més gran del món", dedicat al Montsant, inclòs al recull El vertigen del trapezista.

Ara, des del terrat de casa de mons pares, de vegades me’l quedo mirant, per damunt dels campanars de l’església i de les teules velles del poble. Imagino que el seu rostre cansat també m’observa, que les seves roques nues, gastades de sol i fred, tenen prou força encara, i que si alguna cau i rodola, no és pel desig de deixar-se anar, sinó per les ganes de riure i córrer, com el xiquet que porto dintre.

6 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

per mi també és la muntanya mes gran de món !!!

TERE ha dit...

...i quan ets dalt, i mires el paisatge que s'estén als teus peus, realment et sents el rei del món.

Striper ha dit...

Segur que malgrat ser montsant si hi fan pecats.

Hanna B ha dit...

que evocador!!
és com un gegant protector que sempre vigila...

Cèlia ha dit...

De joveneta l'havia "patejat" o recorregut vàries vegades i dormit en algunes coves... realment és una muntanya màgica!

lluisa ha dit...

no fa massa vaig estar a Ciurana, Cornudella i voltants.... ara que estic llegint "El vertigen del trapecista" les descripcions que fas dels indrets son captivadores.... sembla que m'hi trobi.
A més a més estic disfrutant amb aquest jocs de paraules i dobles sentits que fas , que no saps si parles de persones, de fets, de ninots.... fa treballar molt l'imaginació.
També l'expressió dels sentiments de persones que han passat moltes vicisituts està, al meu entendre, magistralment condensats en poques paraules.
Salutacions cordials d'una nova admiradora