El famós grup dels vuitanta Orchestral Manoeuvres in the Dark (OMD) va omplir la banda sonora de molts dies de la nostra joventut. Una de les seves cançons més recordades és la seva versió de Joana d'Arc. Li agradava fins i tot a ma mare.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
4 comentaris:
me porta molts bons records esta cançó. bon cap de setmana Jesús.
ostres quins records ah ja tenim una edat.
Va ser el primer videoclip que vaig veure en la meva vida, el vaig veure a l'estiu en un bar de l'Espluga de Francolí. Abans de Joana d'Arc, jo no sabia que d'una cançó se'n pogués fer una pel·li. No en sabíem més, teníem quinze anys...
Gràcies per desenterrar aquest record. Acabo de llegir un còmic on es parla del que els italians anomenen "dimeticatoio", que seria "lloc on es guarden les coses que s'obliden". El còmic es diu "Historias del olvido", de Saracino, De Isusi i altres (Dolmen) Algú podria ajudar-me a trobar una traducció al català d'aquesta paraula tan especial?
quins records, gràcies per fer memòria
una forta abraçada
Publica un comentari a l'entrada