El quadern gris, de Josep Pla (fragment)

Personalment, m’agraden aquests ambients urbans, amb l’esperit que encarna Figueres. M’hi trobo bé. Crec que el que s’anomena una ciutat no és res més que això. Poden existir concentracions humanes més dilatades, més denses... i no ésser-ho. Figueres és una ciutat petita, però és completa. I, si per completa té encant, per petita encara en té més. Les grans ciutats fatiguen, enerven, són incòmodes, sofisticades i aparatoses, tendeixen a donar una idea falsa de la vida. Les ciutats petites semblen fetes a la mida de l’home corrent, més aptes per al treball, per a l’oci, semblen oferir una vida més directa. No s’hi perd tant el temps, encara que no s’hi guanyin, naturalment, tants de diners.

Parlo d'un riu mític i remorós, Riu en so (poema de Gerard Vergés)

A la Fira del vi

Aquest cap de setmana té lloc la Fira del vi de Falset, que arriba a la vintena edició. Dins del marc de la Fira, em podreu trobar el dissabte 2 de maig a la tarda a l'estand de Prioratdigital on signaré llibres.
A les vuit del vespre, presentarè El noi del costat del padrí, acompanyat del cantautor i amic Jesús Fusté.

Cent dòlars i una cabra, de Francesc Valls-Calçada

Cent dòlars i una cabra, de Francesc Valls-Calçada

Sinopsi

Míriam, una periodista catalana convertida al judaisme, coneix Guim, un cooperant propalestí de Barcelona. L’atzar fa que s’hagin d’aliar per salvar la vida del petit Abdul a Israel, on hi ha la tecnologia necessària. No és fàcil aconseguir els milers de dòlars que costa la intervenció i la tensió entre les autoritats palestines i israelianes complica les coses. Izzat, el pare del nen, és condemnat a mort.  Uns joves israelians que fan la mili es preparen per entrar en acció. Malgrat tot, entre ells naixerà una intensa complicitat. Cent dòlars i una cabra és una novel·la coral que recull les veus de diverses sensibilitats sobre una realitat explosiva entre jueus, musulmans i cristians; homes i dones víctimes d’una realitat feixuga de la qual tots se senten víctimes. Persones normals que estimen, viuen, conviuen, que lluiten per ser feliços com tothom. A vegades, la flama de l’esperança brilla entre l’amor i la tendresa; però un petit cop d’aire pot provocar una trepidant distorsió de la vida quotidiana i revifar la por i l’odi.

Per pur plaer, de Marina Martori, a Tortosa

Aquest dimecres, 29 d'abril, a les 19.30, presentem a la 2 de Viladrich de Tortosa el llibre Per pur plaer, de Marina Martori. Una joguina literària amb molt d'erotisme i humor, i on col·labora amb uns quants nanocontes eròtics que l'autora contesta. Una llepolia que us convido a tastar:

Els anys et van minvant les forces; els planys, les energies.

Continua el microclub de lectura

Continua en marxa el microclub de lectura que la Biblioteca Esteve Paluzie em dedica aquest mes d'abril, i que va començar fa uns dies
Podeu participar al seu compte de facebook aportant comentaris.De moment ja són tres els contes que hi ha penjats i que podeu llegir i comentar: "El tren que passa", "Fred", i "Recanvi", inclosos a Postres de músic; "Un damunt i l'altre davall", i "Buscant", d'El vertigen del trapezista; "Instint de revenja", d'Una sortida digna, i avui proposen "Els anys malmesos" de I un cop de vent els despentina..
Us confesso que aquesta experiència està resultant altament gratificant, i visito diverses cops al dia aquest enllaç per a llegir els interessants i generosos comentaris que, sovint, van més enllà de les meves pròpies intencions.

A més, el dia 29 d'abril, entre les 21.00 i les 22.00 hores, es farà un xat on jo participaré.
Animeu-vos, ho trobo uan iniciativa genial!

La vida, la Lluna

La vida és com la Lluna; de vegades sembla que estigui creixent, d'altres que minvi, però sempre està sencera.

Prèvia de Sant Jordi 4: A l'Escola Port rodó

Cada any m’agrada que entre els actes on participo al voltant de la Diada de Sant Jordi es trobi la visita a les escoles. Enguany he estat convidat per l’EscolaPort Rodó, de Campredó, que ja havia visitat fa un parell d’anys per homenatjar Gerard Vergés (un dia hauré de fer un resum de tots els moments que m’uneixen, humilment, al gran humanista tortosí).

El dia abans de Sant Jordi, doncs, poso rumb a Campredó. Abans d’anar a l’escola, dinar amb un grup de mestres i l’Emigdi, en qualitat de membre de l’AMPA i, sobretot, amic ((un dia haurem de fer un resum de tots els moments que ens uneixen, però aquesta tasca és gegantina fins i tot per a un treballador infatigable com ell). Aquestes tertúlies improvisades són una delícia, i es passa de la literatura a l’ensenyament, de la política al futbol, amb senzilla facilitat. Un dels mestres té la temptació d’explicar les sorpreses que m’han preparat, però li paren els peus. Jo ja salivo. A les postres no hi ha flam per a tots, però ens els repartim educadament,

L’entrada a l’escola sempre desperta expectació. Els mestres em saluden, agraeixen la meva visita, em fan sentir important, quan ells són imprescindibles. Entren alumnes de totes mides, els més petits em saluden, agafats disciplinadament sense sortir de la fila.

I finalment, em porten ja a l’aula on s’esperen les classes de 5è i 6è de Primària, en total, una vintena d’alumnes. A mi em situen en un lloc d’honor, davant la pissarra, envoltat del professorat. Em mimem, i comencen a desfilar les sorpreses.

I sí, em sorprenen, perquè fan una nanorepresentació teatral d’alguns dels meus contes, però no es limiten a llegir-ne un fragment, sinó que en fan una versió, una interpretació, que transmet perfectament la intenció que volia donar-li quan vaig escriure’ls. Que el meu humil intent de transmetre emocions, assegut en solitari davant l’ordinador anys enrere, arribi amb tanta precisió a l’aula d’una escola de poble, m’emociona. I escric en majúscules ESCOLA DE POBLE, perquè sempre faig orgullosa bandera del meu origen rural, com l’Emigdi.

Després em fan una entrevista, amb aquella mena de preguntes que només els xiquets i xiquetes gosen fer.

Com a regal, els llegeixo algun conte inèdit, amb intenció que estiguin adreçats a un públic infantil. Els pregunto si els han agradat, i afirmen que sí, i vull creure en la seva sinceritat; ells no en saben de ser hipòcrites. Un dels alumnes aixeca la mà: “crec que els falta un toc d’humor”. Agraeixo la crítica constructiva i prenc nota.

 .

Moltes gràcies pel tracte i l’estima que m’han demostrat a l’Escola, i a la Institució de les Lletres Catalanes per mantindre l el seu programa Autors a les aules. En aquest enllaç es fan ressò de la visita amb alguna foto més.

 .

PD. Al vespre, a casa, rebo una sol·licitud d’amistat al facebook i un missatge d’un dels alumnes de  l’escola. Entre altres coses, em diu: “continua així, que ho fas molt bé”. Una de les crítiques que més m’han aixecat la moral.

Paisatge pintat de diumenge

Paisatge pintat de diumenge. Matí amable, batalla de verds, aroma de flors que escalen el meu balcó. Siurana entre una tèbia calitja. Els núvols, embadalits, ni es mouen. Mon fill juga amb el castell que li van portar els Reis.

Clarobscur, d’Àngels Moreno

Clarobscur, d’Àngels Moreno

Neopàtria Edicions 2015 

Sinopsi

Entre la llum i l’ombra, l’amor, el pler i el desamor prenen forma o s’esvaneixen, s’entrecreuen o es lleven la màscara en el despullament i la investigació de la paraula, del concepte o la sensació, en la nocturnitat d’aquell qui escriu o sota la verticalitat diürna del goig.

Un poemari amb què es pretén arribar fins a la nuesa del concepte, endinsar-se en l’orografia, a voltes escarpada, de la poètica, en la sensació més pregona i l’experiència que cristal·litzen la imatge.

En aquest calidoscopi, el lector assistirà a un exercici d’arqueologia vers les frontisses del pit o de la carn, i a la immersió en els avencs de l’extensa possibilitat de la metàfora.

Entre l’ombra i la llum, el repte permanent que ofereix la introspecció poètica, el repte de delimitar el món a través del filtre subjectiu de l’individu.

Prèvia de Sant Jordi 3: roda de premsa presentació Tast literari

Ja fa cinc anys que presento el programa Tens un racó dalt del  món, a Canal 21. Anem per la sisena temporada, i hem gravat 160 programes. Tot plegat em resultava impensable quan vam iniciar aquest camí, el petit miracle d’un programa dedicat exclusivament als llibres en una televisió local. Agraeixo profundament aquesta aposta de Canal 21, que ha volgut celebrar aquests primers cinc anys amb l’edició del llibre Tast literari.

Es tracta d’un recull de fragments d’alguns dels llibres que em comentat al programa, amb una breu biografia dels seus autors. No es tracta d’una antologia dels millors, sinó una petita mostra feta amb la intenció que la lectura dels fragments serveixi per donar a conèixer els autors i que pugui despertar el desig de llegir el llibre sencer.

Aquest recull és una bona mostra de la filosofia del programa, que dóna prioritat als autors/es ebrencs, perquè que contribueix a fomentar el paper central de les Terres de l’Ebre als Països Catalans, convidant a escriptors que vénen del Nord o del Sud.

Autors veterans conviuen amb novells i, com sempre, els dono la paraula.

Prèvia de Sant Jordi 2: Novetats editorials ebrenques

L’any passat vaig iniciar una tradició de Sant Jordi: fer un repàs de les novetats literàries ebrenques al programa Primera Columna de Canal 21, que condueix Gustau Moreno, un periodista que tracta la cultura amb predilecció i coneixement de causa.

Intento que la llista sigui exhaustiva, però sé per avançat que no ho aconseguiré, que em deixaré llibres, tot i actualitzar-la diverses vegades a l’últim moment. Demano disculpes, però sempre penso que això és símptoma de l’efervescència literària del nostre territori.

Una aventura al Castell de la Suda de Tortosa, d'Irene López i Favà

Una aventura al castell de la Suda de Tortosa, és un conte escrit per Irene López i Favà, il·lustrat per Ester Besolí, basat en aventures que tenen els pelutxos de la Irene a la festa del Renaixement de Tortosa. El conte ha estat publicat per l'editorial Ònix.

Llibres al carrer

La Fira Llibre Ebrenc Móra d'Ebre ens proposa realitzar un passeig literari a Móra d'Ebre a través de 16 portades de llibre en format gegant, amb els llibres més representatius de la literatura ebrenca que han escollit els seguidors de les biblioteques del territori. Amb Andreu Carranza, Carme Meix, Francesca Aliern Pons, Jesús M Tibau, Josep Igual Febrer, M Cinta Mulet Grau, Yannick Garcia, Primavera Estiu Etcètera,Miquel Esteve.

Més foto al facebook de la biblioteca

Prèvia de Sant Jordi 1: Escola Sant Llàtzer

Com ja és costum dels darrers anys, la prèvia del dia de Sant Jordi passa per visitar la classe de mon fill a l’Escola Sant Llàtzer. No vaig en qualitat d’escriptor (si és que un pot deixar mai de ser escriptor), sinó de pare (això sí que s’ho és a jornada completa). Cada any proposen a les famílies fer alguna manualitat amb material reciclat relacionada amb la Diada: dracs, roses i, enguany, castells. El passadís n’és ple, de tots colors i mides. Inexpugnables? No, no fan pinta d’esperar cap enemic. L'important no és la grandària,  sinó la intensitat amb què l'has construït amb el teu fill. 
El nostre fill, molt content, fa exhibició del molt que ens estima omplint-nos de petons i abraçades.

Després, els llegeixo contes, algun de meu i de Gianni Rodari. I surto, a continuar la marató literària, carregat de forces.

riscos i perills

El risc de caure ull d'escala avall.
El perill de no veure la llum.
.
Inspirat en una fotografia de Len dela Cruz

Sempre Gerard Vergés

Princeses que es maten els seus dracs, que planten roses i escriuen llibres.

Sis llibres imprescindibles

Els sis llibres imprescindibles d'aquest Sant Jordi, per a Gustau Moreno, com podeu llegir al seu blog La Marfanta.
GRÀCIES!

Experiment músic-literari a La Ràpita

Ahir vaig dur a terme un Experiment músic-literari a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita.
Literari, perquè vaig llegir uns quants dels meus contes.
Músic, perquè hi va col·laborar Pere Pèries que em va acompanyar amb el piano i va cantar una cançó del seu disc Silkian.
I experiment, perquè l'hem fet sense assajar i, sobretot el Pere, improvisant.
El resultat crec que ha estat força bo.
Per fer-ho més original, abans de l'acte ha intervingut David Comuñas que, com un teloner literari, ha parlat breument del seu llibre Mentides a mà alçada. Animo altres autors que adoptin aquesta iniciativa de cedir un espai i un temps als seus actes per fer promoció d'escriptors novells.
He arrodonit l'acte amb un homenatge a Gerard Vergés, llegint el seu poema En una galàxia perduda, en un petit planeta.
La lectura ha estat seguida atentament per un públic predisposat a deixar-se seduir, i envoltada de màgia lluminosa, no per la meva gràcia llegint, sinó per les restes de purpurina que han quedat al terra d'una activitat infantil anterior i que, tossuda, espero que tardi molt en marxar del tot.
Quan torni a la biblioteca, miraré davall de la taula per si encara en queda, de màgia.

Toni Prat a Tens un racó dalt del món

Toni Prat ens visita aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món.

Sobretot reflexionarem sobre les poesies visuals que podeu veure a la seva web o a llibres com La diversió dela paradoxa, Eloqüències o Troballes. Reflexionarem sobre elles, però no les comentarem, perquè preferim no interferir entre la obra i vosaltres. La poesia visual parla per si mateixa. També parlarem del seu llibre d'haikús Jornada de portes obertes, literatura eròtica per a invidents.  

També recomanarem els llibres: No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals, Seidia, de Joaqukm Garcia Girona, La mainadera d'Eugène Bourmont, d'Esther Blanco, M'he empassat la Lluna, de Marta Pérez Sierra

A la secció Microliteratura i art, una obra d'Antònia Ripoll gravat de Frederic Mauri.

El programa es podrà veure a Canal 21 els dimecres 22 i 29 d'abril, a les 21.00 i les 22.30 hores, i en diverses repeticions durant les dues properes setmanes.
En iniciar el programa, tindrem un recordatori per al nostre Gerard Vergés

La marca «llibre ebrenc» es reforça a les llibreries de les Terres de l’Ebre aquest Sant Jordi

La Fira del Llibre Ebrenc vol reforçar enguany la presència de la marca «llibre ebrenc», que fa dotze anys que va crear, com a segell potent i amb projecció. Per fer-ho ha imprès 1.500 enganxines amb l’etiqueta «llibre ebrenc»  que aquest Sant Jordi les tres llibreries que actualment treballen amb la Fira formant el lobby ebrenc (Bassa de Móra d’Ebre, Serret de Vall-de-roures i Viladrich de Tortosa) posaran als llibres. L’objectiu és que «llibre ebrenc» esdevingui una marca clara i potent i això faciliti encara més la difusió, projecció i venda dels llibres fets des de les Terres de l’Ebre o que parlin d’aquest territori.
Més informació en aquest enllaç de la web de la Fira del llibre ebrenc.

Com es presenta Sant Jordi?

L'agenda dels dos propers dies sembla un joc de tetris.
21 d'abril:
19.30 Lectura musicada de contes amb Pere Pèries a la Biblioteca de Sant Carles de la Ràpita
.
22 d'abril:
9.00 Lectura de contes a l'Escola Sant Làtzer
10.20 Entrevista amb Gustau Moreno al programa Primera Columna de Canal 21, per fer un repàs de totes les novetats ebrenques de Sant Jordi
12.00 Roda de premsa de presentació del llibre Tast literari, que recull una mostra de fragments d'alguns dels llibres comentats al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21
15.00 Visita a l'Escola Port Rodó de Campredó
Al vespre, revetlles diverses a les biblioteques de la zona.
.
23 d'abril:
9.00 Segon esmorzar d'autors a l'Institut de Tortosa, organitzat per l'AMPA
9.45 Participació a la marató de contes de l'Escola de Ferreries
I durant tot el dia, signatura a llibreries, entrevistes amb la premsa....
.
I tot, amb molta il·lusió

far

Si els teus cabells em fan de guia.
Si el teu somriure, far.
.
Inspirat en una imatge de Morgan Sessions

Revetlla literària a la Biblioteca de Roquetes: Lletres, amics i copes

Ja fa uns anys que el vespre abans de Sant Jordi les Biblioteques de Catalunya organitzen una revetlla literària.

En el cas de la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes tindrà lloc l’acte Lletres, amics i copes, en què el Grup de Teatre Te-Atrevits, el Grup de poetes Poemes al vent, i el grup de Taller de teatre, acompanyats a la guitarra d’Albino Tena, llegiran fragments de les següents obres d’autors ebrencs, entre els quals tinc el goig de trobar-me:

La insostenible lleugeresa del vers, de Gerard Vergés; Faules mamíferes, de Josep Igual; Sabó moll, de Francesca Aliern; El vertigen del trapezista, de Jesús M. Tibau; Salabror de riu, de Baltasar Casanova; Barbamecs, de Yannick Garcia; Abusos del ritual, de Manuel Pérez Bonfill; A butxacades, de Joan Todó; Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig; Croniques d’una mar desapareguda, de Miquel Reverté; Primavera, estiu, etcétera..., de Marta Rojals; Macianet el ventallenc, de Manel Ollé; Univers Delta, de Joan Gras.

El noi del costat del padrí; fragment

   Més val així, les coses ja fa temps que no eren com abans. Qualsevol incident, per insignificant que fos, es convertia en una arma que l’un llançava contra l’altre, i les ferides d’altres guerres s’obrien sense pietat. Tots dos ho veien i patien en silenci el desgast dels vells records, aquells dies llunyans en què tornar-se a veure els feia somriure. “Abans sempre em deies adéu des del balcó”, recrimina l’un; “abans sempre et giraves”. Si no volien matar el passat on foren feliços, calia prendre una decisió, o la inèrcia on havien pujat els desfaria.

   Aquest matí ha fet les maletes. Ella l’ha ajudat; sempre ha estat un desastre doblegant camises. No hi ha hagut crits, ni recriminacions, només cares serioses. No és correcte malparlar d’un mort al seu enterrament.
.
Fragment del conte "Si falta una peça", del recull El noi del costat del padrí, de Cossetània Edicions

Poemes Visuals del Montsant. Vi i poesia

Presentació dels Poemes visuals del Montsant, d'Agustí Masip i Josep Barjoan, el proper 21 d'abril, a les 19.00, a la Casa Golferichs de Barcelona, amb la coreografia creada per Josep Ahumada, i tast de vins de la DO Montsant.
Presentarà l'acte Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

240 llibres de regal

El Punt Avui televisió obsequiarà amb 240 llibres durant les quatre hores de l'espai L'illa de Robinson del 23 d'abril, per commemorar el primer aniversari.
En tre aquests llibres es troba El noi del costat del padrí.
Més informació sobre con participar i la resta de llibres en aquest enllaç.

Les gotes del dolor travessen els vidres.
I la llum.
.


Inspirat en una foto de Milada Vigerova

Diuen que le món és rígid? El meus ulls el veuen tou.
 .
Inspirat en una fotografia de Joshua Earle

Continua el Micro Club de lectura

Continua en marxa el microclub de lectura que la Biblioteca Esteve Paluzie em dedica aquest mes d'abril, i que va començar fa uns dies
Podeu participar al seu compte de facebook aportant comentaris.De moment ja són tres els contes que hi ha penjats i que podeu llegir i comentar: "El tren que passa", "Fred", i "recanvi", tots tres inclosos a Postres de músic.
Us confesso que aquesta experiència està resultant altament gratificant, i visito diverses cops al dia aquest enllaç per a llegir els interessants i generosos comentaris que, sovint, van més enllà de les meves pròpies intencions.

A més, el dia 29 d'abril, entre les 21.00 i les 22.00 hores, es farà un xat on jo participaré.
Animeu-vos, ho trobo uan iniciativa genial!

Combat etern

   Hauria de mantenir la guàrdia alta, i protegir-se els costats, i no parar de moure´s, i llençar el seu famós directe d’esquerra. I deixar de pensar en res que el desconcentri d’aquest combat etern. La victòria per KO sembla impossible — el Pantera, tot i que ha rebut de valent, és massa dur de pelar— i l’esperança que llenci la tovallola no es contempla. L’ull dret se li tanca i l’últim cop al fetge l’empeny a doblegar-se. Encara queden quatre assalts, i a un senyor amb bigoti de la segona fila, més de mig cigar. Possiblement, a hores d’ara, cap dels dos somia en la victòria; només en un final proper i en el tacte fresc de l’aigua del riu que els banyi els peus.

.

Fragment del conte Combat etern, inclòs a El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions

de nit

Cada nit, després de llegir-li un conte al nostre fill, i amb l’excusa d’anar a llençar les escombraries, camino per fer una mica d’esport; no gaire, vint minutets. Al passeig de vora el riu hi passeja força gent durant tot el dia, a ritmes i intencionalitats diferents. A la nit som molts menys, potser els que no hem tingut temps durant el dia, o ganes. S’hi està fresc i la llum artificial dels fanals no trenca la calma que amara la nit; al contrari, la subratlla. Una parella de dones joves, d’uns trenta anys, caminen a pas lent; han sortit més a parlar que a caminar, tot i que una cosa porta l’altra. Un so impertinent trenca el silenci, de vidres trencats, ampolles buides que algú tira al contenidor verd. Una esgarrapada a la nit que, per sort, és fugissera. Torna el murmuri llunyà de cotxes que arriba des de l’avinguda principal de la ciutat. Sota uns porxos, a recer de mirades indiscretes, una parella d’enamorats s’abraça. Són joves, i es besen. Al costat, un gosset espera pacient que s’acabi un ritual que, imagino, es deu repetir cada nit, amb l’excusa de baixar-lo a passejar. Les façanes són un mosaic incomplet de finestres i llums; cases buides, potser deshabitades.

Dalt del Club de Rem hi ha un gran rètol amb la foto de dos remers i l’eslogan “Objectiu Rio 2016”. Quan he passat d’anada estava il·luminat però ara ja han apagat les llums. A terra, petits bassals, restes d’humitat d’una pluja sobtada, a mitja tarda d’aquest dia d’abril.

Novetats de Cossetània

Ahir vaig assistir al dinar de roda de premsa que organitza cada any Cossetània Edicions, aquest cop al Cafè Metropol de Tarragona, per a presentar la seva ofera de cara a Sant Jordi, entre les quals es troba El noi del costat del padrí.
Em regalo mig dia per a mi, gaudeixo gronxant-me al tren d'anada i tornada, visito unes quantes llibreries tarragonines, saludo velles coneixences i n'incorporo de noves.
En aquests enllaços podeu veure la visió periodística de l'acte.
Vilaweb
Tarragona Ràdio

dues visions del mateix viatge

Vora l’Ebre una parella de jubilats en actitud de turista prenen imatges del riu. Ell porta una càmera de vídeo de principis de segle enganxada als ulls (el segle és jove, però les càmeres han canviat molt), i ella, amb els braços estirats, fa fotos del mercat amb el mòbil. Apunten en direccions oposades, però a poc a poc van girant els dos fins que es troben cara a cara. Ja tenen dues visions del mateix viatge. Potser, després, es faran un selfie.

Passió pels contes. Experiment músic-literari sense xarxes

El proper 21 d'abril, a les 19.30, m'estrenaré a la nova biblioteca de Sant Carles de la Ràpita.

No he volgut fer una típica presentació del meu nou llibre El noi del costat del padrí, sinó que intentaré fer alguna cosa nova. El nom que li hem posat a l'acte ja és una declaració d'intencions: Passió pels contes. experiment músic-literari sense xarxes. 

La passió pels contes sempre m'acompanya, i serà un experiment sense xarxa perquè m'acompanyarà a la lectura dels contes Pere Pèries amb el piano, en la nostra primera col·laboració, i espero que no sigui l'última.

Llegirem contes, escoltarem música, ens empcionarem i, per què no?, improvisarem.

malaguanyats dibuixos

Arribo a casa mig matí. Obro la porto i m’arriba del menjador el so dels dibuixos animats. Ja està, penso, mon fill no ha anat al cole. Em ve de seguida la seva imatge assegut al sofà, estranyament quiet, amb les galtes enceses per la febre.

Però no, a casa no hi ha ningú, han degut marxar corrents i s’han deixat la tele engegada. Millor, sospiro, però malaguanyats dibuixos.

Microclub de lectura

Comença el microclub de lectura que la Biblioteca Esteve Paluzie em dedica aquest mes d'abril.
Podeu participar al seu compte de facebook aportant comentaris.
Avui han començat amb el conte "El tren que passa", que podeu llegir al mateix enllaç.
A més, el dia 29 d'abril, entre les 21.00 i les 22.00 hores, es farà un xat on jo participaré.
Animeu-vos, ho trobo uan iniciativa genial!

estèril intent

Estèril intent d’aturar-se.

La vida avança sense treva.
.
Inspirat en una foto de Matthew Wiebe.

A la Fira literària Joan Cid i Mulet

Dins de la IX edició de la Fira literària Joan Cid i Mulet de Jesús, enguany participaré de dues activitats.

En primer lloc, el divendres 17 d’abril, a les 21.00 hores, al Bar del Casal Sant Francesc, la proposta anomenada Tastalletres, una tertúlia literària amb companys i companyes escriptores, oberta a tothom que ens vulgui acompanyar, amb degustació de tapes inclosa. Entre altres, participaran Genís Sinca i Laura Borràs.

El dissabte 18 d’abril, a les 18 hores, presentaré El noi del costat del padrí.
Podeu veure el programa sencer en aquest enllaç

Videos de la VI Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar

Al blog de la VI Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar podeu veure els vídeos de totes les persones que hi vam participar. Jo, que aquest cop vaig enviar a la Mostra un poema visual, enlloc de llegir un poema vaig parlar d'un exemple de poesia viva.
.
Aquí, el meu comentari sobre el dia.

El riu brama

L’Ebre torna a la normalitat; o li fan tornar, que no és el mateix. El travesso caminant pel pont de l’antiga via del ferrocarril, ara via verda o, simplement Pont Roig. Enrere queden els dies en què el riu bramava, i les aigües xocaven amb fúria contra els pilars i jo notava una certa tremolor, i em sentia petit, i admirava la seva fortalesa, com el xiquet admira la gegantina potència d’un pare.

Ja ha passat el perill d’inundacions a causa dels aiguats al nord de la Península, que han obligat, a contracor i apurant fins a l’últim segon, a deixar anar l’aigua dels embassaments. És a dir, han tancat l’aixeta.

Ara el riu murmura en passar, com si m’expliqués a cau d’orella les emocions viscudes aquests dies, com si demanés excuses per haver-se deixat anar, per fer el boig uns dies i despentinar-se una mica. El riu ja no arrossega els arbres; bressola les fulles que cauen dolçament al seu llom; qui sap, potser amb una formiga de remer.

Sigui com sigui, mai no em canso de mirar-lo, de passejar al seu costat i deixar que els ulls rellisquin per damunt plens de color, que m’assaoni. És el rei d’un paisatge que contrasta amb el que vaig viure a la meva infantesa. “Per algú que ve del Priorat...” Potser us sona aquesta frase. Forma part del fragment d’un dels meus contes, inclòs als llibres El brogit de l’Ebre i El vertigen del trapezista, que la Montse Castellà escollí com a tonada de la cançó És com un miracle, del disc L’escriptor inexistent. Una cançó que (quasi res), gràcies a la Montse, em fa compartir la lletra amb Desideri Lombarte i Gerard Vergés.

Malgrat els anys, continuo vivint aquest miracle cada dia, de reüll des del balcó, o seguint el riure de mon fill camí del parc.

Fa unes setmanes, quan el riu baixava a l’ample, i amb el cap ben alt, em vaig posar a caminar pel passeig a la seva vora, i intentava seguir el seu ritme, però m’era impossible, i els remolins s’anaven allunyant amb pressa en direcció a la mar. L’Ebre se sentia jove, fort, valent, i jo, que no sóc vell encara, no estic en plena forma, i ja he començat el camí de baixada de la segona i última part de la vida. Però ens queden moltes riuades encara, i vespres, i blaus, i taronges.

.

Article publicat al periòdic COP D'ULL del mes d'abril, pàg. 11

La selva d’en Miquelet, de Joaquim Carbó

La selva d’en Miquelet, de Joaquim Carbó

Il·lustracions de  Montse Tobella

Baula Edicions, 2015

Si en un altre conte d’aquesta col·lecció vam saber que en Miquelet ajudava les formigues a omplir el rebost, aquí el trobem en companyia de bestioles de totes mides: pugons, mosquits, abelles, aranyes, marietes , cuques , caragols, sargantanes, dragons, cotorres, coloms, gavines i, fins i tot, una tortuga que acaba de despertar del llarg son de cada hivern. I el gat, que no perd de vista un ratolí. Al final descobrirem on és aquesta selva tan especial per on es mou el nostre amic.

Bavastells, de Marta Pérez Sierra

Bavastells, de Marta Pérez Sierra

Al Llibre de contemplació en Déu, datat el 1272, Ramon Llull explica que els joglars moros utilitzaven bavastells, ninots d’aparença humana, fets de fusta policromada, per a representacions teatrals argumentades en esdeveniments de l’època. Avui en dia els coneixem com a titelles, putxinel·lis, teresetes… Ninots d’aparença humana,titelles de l’artesana Teresa Travieso del carrer Amargós de Barcelona, que han inspirat l’autora  50 microrelats en prosa poètica, acompanyats d’il·lustracions a llapis d’en Pitu Álvarez.Cada una de les titelles, bavastells, l’ha portat fins a un escenari totalment diferent a la seva realitat especifica, com un antic joglar, i utilitza Bavastells per tractar temes  socials i històrics.

Jo els he tastat i són deliciosos, amb sabor a la poesia que ella estima tant, era inevitable. La Marta ha jugat, com sempre, i ens fa còmplices d’un món ple de tendresa, sensibilitat i imaginació.

Us en llegeixo un per fer boca.

El nostre fill fa temps que es gronxa sol; no cal, ni vol, que l'empenyem. Vull creure que encara dura la força amb què el vam empènyer un dia.

Tecles del piano de la llum.
.
Inspirat en una foto de Xulio Ricardo Trigo

Actualitzant agenda d'actes

Actualitzant agenda d'actes:

Dinar roda de premsa Cossetània a Tarragona. 15 d'abril.

Fira Literària Joan Cid i Mulet. Tastalletres. 17 abril a les 21.00 h.

Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús. Presentació El noi del costat del padrí. 18 d'abril, 18 h.

Biblioteca de Sant Carles de la Ràpita. Experiment literari musical amb Pere Pèries. 21 d'abril, 19.30 h.

Visita Escola Port-Rodó de Campredó. 22 d'abril. 15 h.

Revetlla de Sant Jordi. 22 d'abril

Sant Jordi. 23 d'abril

Presentació de Per pur plaer, de Marina Martori. Viladric de Tortosa, 29 d'abril, 19.30 h.

Microclub de lectura de la Biblioteca Esteve Paluzie. 29 d'abril, 21 h.

Fira del vi de Falset. Signatura i presentació de El noi del costat del padrí, a càrrec de Jesús Fusté. 2 de maig, 20 h.

Biblioteca de Cambrils. Jugant amb la passió pels relats breus. 18 de maig.

Sense pressa

El vent ens despentina, metafòricament, perquè duem posats els cascos reglamentaris; aquesta era la meva condició ineludible, sense la qual, l’excursió no hauria estat possible. Ella ho ha acceptat de seguida perquè, entre altres coses, el casc la fa semblar més gran. El sol encara tendre d’abril il·lumina la tarda i banya el llunyà horitzó del mar, esquitxat d’alguna barca tremolosa. Tot és nou, i estripem el paper que embolica aquest regal que ens sembla únic.  El so del motor s’escampa alegre pel passeig que abraça la platja, habitada ja pels primers i agosarats banyistes, i les seves tovalloles de colors. Agafada al meu darrere amb tots dos braços, ben fort, escolto el riure de ma filla; petxines que reviuen inunden la platja. És el seu primer viatge en moto, i el gravem a la memòria amb tendresa. De sobto, noto com es deixa anar d’una mà, que fa ballar, amb el braç estirat, contra el vent. Algun dia, es deixarà anar de les dues; però no tenim pressa.

.

Foto de Sarah Bürvenich, a la web Unsplash.

Pilar Garriga a Tens un racó dalt del món

Pilar Garriga és la convidada aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món.

Especialista en literatura juvenil on ha obtingut un notable èxit, amb 100.000 exemplars venuts, parlarem del seu últim llibre, Un estiu al Priorat, i també farem un repàs de ls llibres anteriors, tots amb els mateixos protagonistes, Un estiu a Borneo, L'home del bosc, i Un estiu a Tacugama.

També recomanarem llibres per a tots els gustos: Amor prohibit, de Coia Valls, El brigadista, de Jordi Cantavella, La fi dels secrets, de Miquel Esteve, Avions de paper, d'Aleix Cort i Ordres sagrades, de Benjamin Black

A la secció Microliteratura i art, un gravat de Frederic Mauri.

El programa es podrà veure a Canal 21 els dimecres 8 i 15 d'abril, a les 21.00 i les 22.30 hores, i en diverses repeticions durant les dues properes setmanes.

Obrir les finestres perquè s'omplin les habitacions.

Mudar-se els dies de cada dia amb la roba més vella.

Estrenar cada matí els peus descalços.

Beure's la set.

Edats i velocitats diferents.

Via verda. Rampa de baixada al pont roig de Tortosa. Un pare alliçona el seu fill que va en bicicleta:
-Vés frenant.
-La rampa és per a anar més ràpid.
-No, frena!
Edats i velocitats diferents.

somnis possibles

Esclaten curulls de suc quan els mossego

els somnis possibles.
.
Inspirat en una foto de  Maja Petric

Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó Carbonell

Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó Carbonell

Edicions del Bullent, 2015-03-31 sinopsi

Sóc Moisés i en aquest llibre us explique coses meues. Una d'elles és que sóc hiperactiu. Des dels 5 anys hem visitat un grapat de metges i psicòlegs fins que vaig ser diagnosticat i etiquetat, com els paquets de pasta. "Moisés estigues quiet", "Moisés para un moment", "Moisés deixa cada cosa al seu lloc"... No, si jo ho entenc: tant de moviment treu de polleguera a qualsevol. De fet m'altera a mi mateix. Però què voleu que faça! També sóc adoptat i m'enamore i m'equivoque i hi ha qui em té mania, però també m'estimen molt... Tots som així de diferents als quinze anys?

Premi Enric Valor de narrativa juvenil - 2014

la posta de sol, avui, serà inoblidable

Zona de jocs infantils vora el port de l’Ampolla. Des de fora mirem com juga el nostre fill. Costa no perdre’l de vista perquè no para quiet un segon i està ple de xiquets. A la casa del costat, una parella gran, jubilats, baden impertorbables. Contrast vital. Ella s’aixeca i entra dins de casa; per l’hora que és, deu anar a fer el sopar. Ell, impertèrrit, continua la seva tasca d’observador. Gorra calada, camisa de quadres, jersei fi verd oliva, desbotonat, i barba d’un parell de dies. No l’altera ni el terrabastall fugisser del tren que passa a uns vuitanta metres. Uns xiquets juguen a futbol a una zona on hi està prohibit, i el nostre fill, de tant en tant, ens saluda amb la mà perquè vol que el mirem. Els núvols, aparentment estàtics, prenen formes lenticulars; la posta de sol, avui, serà inoblidable.

.

Foto: posta de sol 30-3-15

El darrer conte de les mil i una nits, de Santi Baró

El darrer conte de les mil i una nits, de Santi Baró

Il·lustracions de Mercè López

Baula Edicions, 2015

Canseixanta d’Amunt és un petit poble de muntanya on no hi passa mai res. Darrerament, però, tothom comenta l’arribada d’un metge àrab que s’ha instal·lat a la localitat amb la seva família. Un dia, sense saber d’on, apareix un llop que ataca els nens a l’escola i té atemorida tota la població.

Els protagonistes es veuran involucrats en una història d’homes llop, desamor i contes i històries del passat que no van quedar mai tancades…

Gegant de ferro, de Josep Maria Bonet

Fastasmes a Palau, d’Ivan Carbonell

Fastasmes a Palau, d’Ivan Carbonell

Edicions del Bullent, 2015

16è Premi Bernat Capó

El llibre és un compendi de successos que voregen el món paranormal, la fantasia i l'univers esotèric dels valencians.
Mags, bruixes, fantasmes, éssers d'altres mons i dimensions, ànimes invocades en rituals iniciàtics, successos sense explicació o paratges inquietants s'uneixen en aquesta obra per oferir un mosaic del món misteriós dels valencians.
Des dels plors dels nadons segrestats que ja no habiten l'hospital fins els objectes venerats pels valencians. Des dels fantasmes que viuen als palaus fins les veus que encara es fan sentir en el castell derruït.
Els valencians tenen els seus relats estranys i misteriosos, els rituals curatius i les tradicions confessades a mitja veu.

Converses agafades al vol

Converses agafades al vol: 

" les camises que et vaig comprar no te les poses mai".

visita a l'escola de Cornudella

El passat 23 de març fou un dels dies més especials de la meva carrera literària: tornava a l’escola de Cornudella de Montsant, però com a escriptor. Vaig deixar l’escola del meu poble al 78, una escola vella sota l’eterna amenaça de la construcció d’un nou edifici que nosaltres no vam arribar a veure, i que encara tardaria uns anys. Aquell 1978 no entrada ni en la millor de les meves hipòtesis arribar a ser escriptor, tot i la passió que llavors ja tenia per la lectura. Sempre ho explico quan vaig a centres d’ensenyament, que jo era el petit d’una família humil d’un petit poble que costava trobar al mapa. Devia imaginar que els escriptors eren éssers superiors, mítics, tocats per alguna vareta màgica o divina i que els distingia de la resta. Jo em creia un xiquet molt normal i, per tant, això de ser escriptor ni m’ho plantejava; ser mestre, sí.

Tornar a l’escola del meu poble per parlar dels meus llibres, saber que els alumnes, des dels més petits als més grans han treballat algun conte, cadascú a la seva manera, comprovar com em miraven quan he arribat amb els ulls plens d’il·lusió i de curositat.

La vista ha estat doble, perquè primer he anat a l’Escola Dr. Piñol i Aguadé, i després a l’Institut Montsant, on els alumnes de 4t d’ESO havien llegit Elvertigen del trapezista, potser el meu llibre més cornudellenc.

Seria molt vanitós creure que els he deixat alguna empremta, potser una carícia en el record.

Es pot llegir la notícia a Cornudellaweb.
Gràcies a lescola i l'institut per acollir-me, i a la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i el seu programa Autors a les aules, que el proper 22 d'abril em portarà a l'Escola Port-Rodó de Campredó.

Motivació i entusiasme = + lectura

Com podeu llegir en aquesta notícia, fa uns dies van donar el premi Global Teacher Prize, una mena de Nobel per als mestres, a la professora d'anglès nord-americana Nancie Atwell, que amb el seu model d'aprenentatge, apartir de la motivació i l'entusiasme, ha aconseguit que els seus alumnes llegeixin una mitjana de 40 llibres l'any.
Bravo, Nancie!

Som en Pol i la Laura, de Liesbet Slegers

Som en Pol i la Laura, de Liesbet Slegers
Baula Edicions
En aquest llibre coneixeràs quatre noves històries protagonitzades per en Pol i la Laura! A més, hi trobaràs propostes ben divertides de jocs i activitats.

poesia visual d'Albert Aragonès

Una de les dues participacions d'Albert Aragonès a la VI Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar.