III taller intensiu de dites i refranys a Barcelona

Encara queden places per al III taller intensiu de dites i refranys a Barcelona.

És un curs inicial, adreçat a un públic no necessàriament expert que pretén oferir eines on trobar informació relativa a fraseologia catalana, tant en paper com en línia.

El curt tindrà lloc el 5-6 d'octubre de 2013.

Més informació al blog de Víctor Pàmies.

Llegint un fragment de Molles per no perdre'm

Temps de castanyes, de Roger Roig i Hugo Prades

Temps de castanyes, de Roger Roig i Hugo Prades
Cossetània Edicions, 2013

El Patufet, protagonista d’un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l’encarregat d’explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català. En aquest conte el Patufet ens convida a viure la castanyada d’una manera apassionant. I és que, juntament amb el seu grup d’amics, s’ha proposat d’ajudar la castanyera en la feixuga tasca de collir les castanyes, coure-les a les flames i vendre-les a la plaça del poble. Se’n sortiran? De moment ja se’n sent la flaire...

El misteri de la motxilla, de Jordi Cardona

El misteri de la motxilla, de Jordi Cardona
Edicions del Pirata, 2013
Sinopsi
El famós arqueòleg John Smith no es podia creure el que acabava de trobar: què hi feia una motxilla actual a la mil·lenària piràmide del faraó Amon-Ra? Evidentment, el seu equip va escorcollar de seguida, però el seu contingut no els va servir per aclarir res. Els diaris, els telenotícies i tots els mitjans de comuniciació mundials es van fer ressò i es van dur a terme totes le sproves científiques imaginables. Res, però, no va servir per treure'n l'entrellat.

Concurs de lectura

Fantàstica iniciativa per fomentar la lectura en veu alta: Primer concurs de lectura El Toll.
5 d'octubre, Ontinyent.
Més informació en aquest enllaç.

Acte en homenatge a Espriu a Tortosa

El Taller d’Art Cinta Dalmau s'ha sumat a l'Any Espriu programant una sèrie d’actes comissariats per Josep Vicens i Planagumà, el darrer dels quals ens presenten i ens hi conviden a assistir:

Dissabte 28 de setembre, 19:00 hores

Introducció: “El narrador, el dramaturg i l’home sinèrgic”, Josep Vicens i Planagumà

Lectura dramatitzada del text “Sí, em pots trobar, si goses”, tercera part: “El poeta coronat”

Veu 1 (Espriu): Josep Vicens

Veu 2 (narrador): Antoni Perulles

Veu 3 (narrador): Montse Baiges

Veu 4 (Tianet): Cinta Forés

Xerrada a càrrec de l’escriptor i professor de llengua Manel Ollé i Albiol

El Taller Art Cinta Dalmau es troba al carrer Ciutat, 7 (Passatge Franquet), de Tortosa

Llegint L'ombra rogenca de la lloba, de Gerard Vergés

Priorat Centre d'Art.Passejar sobre un relat

Priorat Centre d'Art
www.prioratcentredart.cat

GR-174 Sender del Priorat (Centre d´Art)

un projecte de Clara Boj i Diego Díaz

dissabte, 28 de setembre

19 h. Presentació del projecte GR-174 Sender del Priorat (Centre d´Art)

a càrrec de Clara Boj i Diego Díaz

Patronat de Turisme de Cornudella de Montsant

[c/ Comte de Rius, 4]

diumenge, 29 de setembre

11.30 h. Passejar sobre un relat

conferència passejada a carrèc de Kamen Nedev, productor cultural i comissari independent

sortida des del Patronat de Turisme de Cornudella de Montsant

[c/ Comte de Rius, 4]

duració aprox. 2 hores

acabada la passejada, s’oferirà un picnic als participants

GR-174 SENDER DEL PRIORAT (CENTRE D’ART)

Relat sonor experimental, construït mitjançant l’anàlisi de la trajectòria de Priorat Centre d’Art, a partir del diàleg amb creadors i agents involucrats en els diversos processos realitzats per Priorat Centre d’Art des de la seva fundació.

El projecte s’ha generat a partir d’unes jornades-passeig en les quals s’han analitzat alguns dels eixos que travessen el projecte Priorat Centre d’Art: perifèria, territori, art i participació. La ruta de gran recorregut GR-174, també coneguda com Sender del Priorat, ha estat l’escenari d’un seguit de jornades de senderisme dialògic en què els diversos caminants han abordat una anàlisi d’aquests eixos a partir de les seves experiències i expectatives en el context de la creació cultural i la participació social en la comarca del Priorat.

Els 71,8 km del GR-174, dividits en diverses etapes, han marcat la línia de temps d’aquestes jornades, que han estat registrades digitalment i que han donat forma a una obra sonora experimental geolocalitzada disponible per a telèfons mòbils i que qualsevol pot escoltar mentre camina pel Sender del Priorat (Centre d’Art).

Senderisme dialògic: Notes a peu sobre perifèria, territori, art i participació

1a etapa: Situar-se en la perifèria

Itinerari: Del coll de la Teixeta a Porrera (10,8 km)

Clara Boj, Diego Díaz, Francesc Vidal i Ramón Parramón

2a etapa: Orientar-se en el territori

Itinerari: De Porrera a Falset (7 km)

Clara Boj i Diego Díaz

3a etapa: Paisatges i contaminacions

Itinerari: De Falset a Bellmunt del Priorat (5,7 km)

Clara Boj, Diego Díaz, Elisenda Trilla i Montserrat Cortadellas

4a etapa: Aproximacions al que és públic

Itinerari: De Bellmunt del Priorat a Gratallops (11,5 km)

Clara Boj, Diego Díaz, Jordi Marti i J. M. Castan

5a etapa: Des d’aquí

Itinerari: De Gratallops a Torroja del Priorat (8,3 km)

Clara Boj, Diego Díaz, Carme Barberà i Quico Garcia

6a etapa: Participar o col·laborar?

Itinerari: De Torroja del Priorat a Poboleda (13,2 km)

Clara Boj, Diego Díaz, Marta Ricart i Oriol Fontdevila

7a etapa: Subtextos

Itinerari: De Poboleda a Cornudella de Montsant (8,1 km)

Clara Boj, Diego Díaz, Lluís Torrens, Roser Vernet, Joan Asens, Pedro Soler

8a etapa: Notes a peu

Itinerari: De Cornudella a Albarca (7,2 km)

Clara Boj, Diego Díaz, Montse Cortadellas, Guillem Ferran, Jordi, Aïda Jordà

Passejar sobre un relat

En una recent trobada sobre el passeig com a practica artística, un amic (José A. Otero) va acabar la seva presentació exclamant: “És a dir, que ens hem ajuntat aquí per parlar sobre caminar”.


La veritat és que passejar és una d’aquestes coses en què la tradicional i molt qüestionable distinció entre teoria i practica resulta del tot inviable.

El sentit etimològic original del terme metàfora és “translació”, “desplaçament”, “viatge”. Com ben bé va observar en el seu moment De Certeau, una “metàfora” és una cosa que es fa servir a Atenes per arribar d’una part a una altra de la ciutat. I com ben bé va seguir observant, no és tant el passeig el que de sobte es torna poètic, és que “tots els relats són de viatge”. Narrar un relat, posar alguna cosa en clau de ficció, ens obliga a moure’ns, a desplaçar-nos del nostre centre, de la mateixa manera que el nostre passeig per la ciutat comporta una narrativa. Els dos actes tenen el potencial d’ajudar-nos a pensar-nos com si fóssim altres, a generar estranyament en el nostre espai quotidià i en nosaltres mateixos, i, per tant, de transformar-nos.


Així que aquí no parlarem sobre caminar, ni anem a ballar sobre pensar, ni farem res d’això que se sol fer en les conferències. El que farem aquí és passejar junts.
Anem a passejar sobre un relat.

Kamen Nedev

Kamen Nedev és productor cultural i comissari independent resident a Madrid.

Des de l'any 2007, forma part de l'equip editor del bloc El Deseo de Andar (http://eldeseodeandar.blogspot.com), que investiga les relacions de les pràctiques de passejar i l'art, el paisatge, i l'espai públic.

Aparent tranquil·litat, el nou curtmetratge de CREA

El grup CREA ja ha anunciat a la seva web que el seu proper curtmetratge està basat en el meu conte Aparent tranquil·litat, inclòs al recull Una sortida digna (Cossetània Edicions, 2009).

El curt es presentarà en el marc de les VIII Jornades de les lletres ebrenques, el 18 d'octubre a Amposta.

Us podeu imaginar la il·lusió que em fa.

Els de CREA són una gent molt maca, entusiastes, voluntariosos, agosarats. Quan el Xavier Miró em va comentar las seva dèria de gravar un curtmetratge basat en aquest conte em va sorprendre molt. Em va semblar un repte difícil, però se n'han sortit amb escreix. Jo ja he vist les dues versions que han fet, i em moro de ganes d'ensenyar-los a tothom.

Aquest ja serà el 4t curtmetratge basat en contes meus, després d'Espantant gavines, del recull El vertigen del trapezista; Magnetisme, del recull I un cop de vent els despentina, i el curt gravat i emès pel programa Via llibre del canal 33 en motiu del 1r premi de microcontes.

El conte d'Aparent tranquil·litat és un dels que he llegit més vegades, ja que està inclòs dins del repertori del recital Relats a recer d'una guitarra, que llegeixo acompanyat de la guitarra de David Espinós, com podeu veure en aquest vídeo de Xulio Ricardo Trigo.

Llegint Cien años de soledad

Sou colors,
oportunitats de viure el riu d'aprop.

Pleguem la roba

Pleguem la roba, potser de forma imprecisa encara, potser deixant alguna arruga inesborrable al record.

Defensa dels colors

Decidida, però serenament, defensa la necessitat dels colors, la tardor.
.
Inspirat per una imatge del blog de Màrius Domingo.

Una sortida digna, i més

Una sortida digna, el meu recull de relats publicat per Cossetània Edicions el 2009, amb contes farcits de morts (sempre de molt bon rotllo), ha donat molts fruits:
- Es va convertir en obra de teatre de la mà del grup TEBAC.
- La companyia Invisible titelles en va adaptar un conte per al seu espectacle  Petits fours.
- El grup de música tarragoní Fred secret va composar una de les cançons del seu nou disc basada en un dels contes.

I ara, aviat, una nova alegria.

llegir a l'atac o a la defensiva

Idea: quan en una reunió, sopar, trobada, etc, la gent comenci a mirar-se els mòbils, treure un llibre i posar-se a llegir.

Desdefinicions (282)

teleevasió. Aparell casolà per fugir de la realitat.

Cicatrius de 1714, d'Andreu Martín

Cicatrius de 1714, d'Andreu Martín
Bromera Edicions, 2013
Premi Ciutat de Badalona 2013
Sinopsi

Espies, herois i traïdors en una guerra decisiva per al poble català

El 3 d’abril de 1714, quan les bombes comencen a caure sobre Barcelona, Lluís Sistach descobreix amb horror la bestialitat de la guerra. En una ciutat plena de banderes amb el lema «Viurem lliures o morirem», Lluís no entén que la seva família es traslladi a Badalona per seguretat. Convençut que el pare és un traïdor i que fugir és de botiflers i covards, el noi sent una atracció irresistible pel món dels espies. Sospita que una de les criades passa informació sobre els enemics, però no pot imaginar els secrets que s’amaguen a la seva pròpia casa.

VIII Jornades de les Lletres Ebrenques

Escalfant motors per a les VIII Jornades de les Lletres Ebrenques. Amposta, 17, 18 i 19 d'octubre.
Ahir vaig estar a Amposta per fer un tast d'una activitat molt especial per mi, d'una activitat molt CREAativa.

Contes a la carta: un regal personalitzat i original

Fa uns dies iniciava una nova aventura: Contes a la carta.
Es tracta d'un regal que podeu fer a una altra persona o a vosaltres mateixos. Més informació en aquest enllaç.
Ja n'he escrit tres: un d'assaig i dos comandes.
Ha estat una fantàstica experiència, i crec que, gràcies a les dades que m'han facilitat, hem encertat bastant amb el gust de la persona que es veurà com a protagonista del relat. Relats emotius, versions de contes infantils i fins i tot de gènere negre.
Us animeu?

Per a Relats conjunts

Dibuixà una carretera per dividir el món en dreta i esquerra. Però realment, sense saber-ho, ho feu entre avançar i aturar-se.
. 
Per als Relats conjunts de setembre.

Les campanes cusen un dia a l'altre: el fil ets tu.

Debat de gèneres

La novel·la és viure; la poesia, sentir; el conte, totes dues coses alhora.

.

Esteu d’acord amb aquesta agosarada afirmació? Us animo a dir la vostra.

.

Com veureu, de seguida algú ha entrat a debat fent la primera crítica.

El nostre fill agafa arena amb la mà i la deixa caure a poc a poc. Juga. Experimenta. Es fa gran a passes de gegant. I a mi em va al cap la imatge d’un implacable rellotge d’arena. Dos xiquets intenten fer volar un avió de cartró amb una tendència innata a caure en picat a pocs metres.

.

Fragment del meu llibre Molles per no perdre'm, Editorial Petròpolis, 2012

Àngel Lluís Carrillo a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres comença la 5a temporada de Tens un racó dalt del món, el programa de televisió que Canal 21 dedica al món dels llibres.

El primer convidat serà Àngel Lluís Carrillo, amb qui comentarem, entre altres, la seva 4a novel·la, Tenir-ho tot, on un economista acusat de malversació i estafa, està esperant judici en un castell escocès i, des d’aquest, ens explica com va anar la seva vida fins a arribar aquí. Un cap de turc a qui es culpa de la crisi econòmica.

També comentarem altres llibres seus com Placaje alto, ambientat al món del rugby, una de les seves passions, o Fresas y melocotones.
Altres llibres recomanats durant el programa, Wild thing, de Josh Bazell, Endevina com t'estimo, de Sam McBratney, Un hivern a Zerolandia, de Paola Predicatori, Explicit Vilanova, de Màxim Serranos i Esferes coincidents, de Raquel Estrada.
El programa es podra veure els dimecres 18 i 25 de setembre, a les 21.00 h, i en diverses repeticions durant les dues properes setmanes.

Imatge distorsionada

Un mirall ens torna una visió distorsionada dels nostres cossos. Riem. El record és concau o convex? No importa: darrere hi ha un cel ben blau.

Per als petits de casa: Poisson rouge

Si teniu xiques i xiquetes petits a casa, us recomano aquesta web francesa on mia deixareu de descobrir algun joc amagat: Poisson rouge.

Desdefinicions (281)

dobleinesos. Irlandesos de la capital que s’han excedit amb el whisky.

De sobte truquen a la porta, d'Etgar Keret

De sobte truquen a la porta, d'Etgar Keret
Proa Edicions, 2013
Sinopsi

"Explica'm una història -m'ordena l'home barbut que seu al sofà de la meva sala d'estar. La situació, tot s'ha de dir, no és gens agradable. [...] L'última vegada que algú em va demanar que li expliqués una història, va ser el meu fill. Va passar fa un any. Li vaig explicar no sé què d'una fada i una fura -no ho recordo gaire bé- i al cap de dos minuts ja dormia com un soc. Però ara la situació és diametralment oposada. Sobretot perquè el meu fill ni porta barba ni empunya una pistola".
En els contes d'Etgar Keret la vida quotidiana és sempre més complicada i perillosa del que sembla. Gran renovador de la literatura israeliana, Keret té la virtut d'explicar amb quatre paràgrafs el que molts escriptors no són capaços de comprimir en una novel·la.
Molts cops divertit, no defuig tractar temes d'extrem dramatisme on nosaltres segurament no gosatíem ficar-nos, com ara la situació que pateixes israelians i palestins.
Els seus contes sovint juguen amb elements fantàstics o irreals que accentuen el realisme o els anhels vitals dels seus personatges.

Victus al Club de lectura de Tortosa

A rebentar ahir la sala d'actes de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, amb un centenar de persones. Començava la 8a temporada del Club de Lectura amb la novel·la VICTUS i el seu autor Albert Sánchez Piñol. 

Ens van faltar cadires, espai, temps, però ens ho vam passar molt bé. La potència narrativa del llibre, el genial personatge de Martí Zuviria, moments magnífics de tendresa que s'amaguen en algunes pàgines, van quedar sepultats, com era de preveure, per l'actualitat política i els paral·lelismes amb el 1714.

Un plaer compartir coordinació del club amb la Sílvia Panisello.
Gràcies a Òmnium Cultural Terres de l'Ebre per fer-ho possible.

I el mes d'octubre ens espera un altre llibre magnífic, que comentarem amb el seu autor, Jordi Puntí: Maletes perdudes.

Més imatges al blog de la Biblioteca.

Via catalana: sense adjectius?

Penso que no. Després de viure la passada Diada, se me n'ocorreixen uns quants, d'adjectius:
.
decidits, imparables, alegres, convençuts, tolerants, organitzats, valents, farts, units, sorprenents, diversos, amables, orgullosos, templats, indestructibles, generosos, idealistes, treballadors, ...
.
Us estimo!

L'Abans. Tortosa. Recull gràfic 1875-1975

Divendres passat, vaig participar a la presentació del llibre L'Abans. Tortosa. Recull gràfic 1875-1975, publicat en un inici en format de col·leccionable per l'editorial Efados, i coordinat per Albert Curto.
Em plau haver participat simbòlicament a l'inici escrivint el pròleg, i ara al final a la presentació del llibre complet.
Presentar un llibre sobre 100 anys de fotos de Tortosa, al costat de l'alcalde de la ciutat, donava un to semiinstitucional a l'acte, que jo vaig voler endolcir a la meva manera, amb un conte on una fotografia antiga n'és protagonista.
També vaig reflexionar sobre d'on som les persones que hem canviat de domicili. Als meus 48 anys, he viscut la meitat de la meva vida a Cornudella, i l'altra meitat a Tortosa. Mentre a la segona, quan em senten parlar, em pregunten d'on sóc, a la primera em diuen que cada cop parlo més tortosí. Jo em sento dels dos llocs, i em plau haver participat, mínimament, en un projecte com aquest, i li agraeixo a l'Albert Curto que hagi pensat en mi.
De record, un vídeo de la notícia que es va donar a Canal 21.

Cares del món (303)

Una altra de les seccions que ha perdut continuïtat al blog, les Cares del món dels divendres. Però gràcies a seguidors com Rafel Casas segueix viva. Com a mostra, aquesta Cara d'Hondarribia.

Jugar amb les estadístiques

9 de cada 10 dentistes; ben just 3, segons el Ministeri de l'Interior.

Creixes

Vols saber com funciona la boca de la Cucafera que no espanta; l'afany per saber supera el teu temor. Creixes.

VIA CATALANA XEIC! - TORNAREM

"La via" de Pepet i Marieta

La tortuga guanyà un cop la llebre, és cert, però les estadístiques són demolidores.

Contes i música

Ahir, contes i música des del Priorat. Al costat de Toni Just, al teatre de L'Artesana de Falset, vam cloure l'acte d'entrega dels Premis Literaris de Poesia i Narrativa que organitza l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Falset i el Centre d'Estudis Falsetans.

Molts dels contes estan ambientats al Priorat i algun, tot i haver-lo llegit mols cops, sempre m'emociona, sobretot al costat del somriure i la guitarra de Toni Just. Ens ho vam passar bé, ja al migdia al dinar tertúlia amb Jesús Fusté, del qual aviat tindrem bones notícies. Som gent senzilla, de poble, i ens agrada emocionar, i ens agrada emocionar-nos.

Cadena de blogs

El col·lectiu blocaire s'afegeix als actes a favor de la Via catalana amb una nova iniciativa col·lectiva: la cadena de blogs.

Per al meu apunt, reciclo una reflexió feta fa un temps, i us convido a continuar la cadena al blog de kira permanyer:

Alguns portaveus de partits catalans no independentistes (cosa totalment lícita, no ho oblidem) acusen els independentistes, indignadament, de voler dividir Catalunya i d’excloure’ls de la que també consideren la seva terra. Sempre hi ha hagut catalans independentistes i no independentistes, en diverses proporcions, i és evident que tothom no pot estar conforme en tot. Jo sóc independentista de fa dècades, i mai en contra de ningú. Fins ara, simplement he hagut d’acceptar la situació del meu país, crec que de forma exemplarment pacífica. Ara, quan Catalunya sigui independent, si així ho vol la majoria, hauran d’acceptar la situació els altres, i espero que de la mateixa manera que ho he fet jo.

mirades

Els dies marquen el ritme del joc; nosaltres dirigim la mirada.
.
Inspirat per una foto de l'escriptor David Martí al seu  facebook.

Contes a la carta; un regal personalitzat i original

Avui inicio un nou projecte amb què vull estretir els llaços amb els lectors i lectores de forma directa, personalitzada i original. Es tracta d'un servei de contes a la carta, que em poden encarregar per a ús propi o com a un regal singular a familiars, amics o companys.
A petició vostra, escriuré un conte del meu estil i d'una extensió entre un i dos folis, inspirat per les dades que em faciliteu sobre la persona homenatjada: aficions, anècdotes, costums, descripció, fòbies, manies, etc.
Es tractarà d'un regal per a ús privat que procuraré fer-vos arribar amb el mínim temps possible per una d'aquestes dues vies, a escollir:
.
a) per correu electrònic
b) per correu postal en paper imprès, signat i acompanyat per un dels meus llibres dedicat
.
Pot ser un relat emotiu, infantil o de gènere negre, podeu convertir la persona protagonista del conte en víctima o en assassí, en pescador o pirata, en xiquet o gegant.
.
Espero les vostres comandes.
Més informació, al correu electrònic jesusimaite(arrova)gmail.com.

Missió Trobairitz, de Cinta Arasa

Missió Trobairitz, de Cinta Arasa
Il·lustracions d'Ignasi Blanch
Anima Llibres, 2013
Sinopsi

Una nit, poc abans del Gran Concurs de Trobadors del Llenguadoc, un escamot d’ombres misterioses envaeix els carrers de Tolosa. L’endemà moltes parets apareixen plenes de poemes escrits amb tinta violeta. Ni les seves autores, dones poetes fins aleshores desconegudes, en saben res. Qui deuen ser aquests petits éssers que han posat en marxa un pla per fer sentir la veu de les trobairitz?

Música i contes des del Priorat

Aquest diumenge 8 de setembre, a 2/4 de 7 de la tarda, estaré a L'Artesana de Falset llegint contes, en companyia del guitarrista Toni Justa, durant l'acte d'entrega dels Premis Literari de Poesia i Narrativa que organitza l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Falset, i el Centre d'Estudis Falsetans.
No serà el primer cop que el Toni i jo coincidim al nostre Priorat per fer un acte similar. L'any passat vam poder viure un dia molt emotiu a Torroja, com vaig explicar al blog.
De mostra, aquest vídeo que no se sent gaire bé, però que és un gran record:

sense pressa

Les llums de l’ascensor indiquen que ja està baixant. S’obre la porta i en surten una mare i sa filla; la segona, més riallera que la primera. Entro, vull anar al tercer pis, i em trobo que estan premuts tots els botons. Hauré d’esperar, impacient, que s’aturi a cada pis. Estic a punt de dibuixar un mal pensament contra la xiqueta, amb llampecs i trons, com als còmics, però no sóc digne de llançar la primera pedra. Tampoc tinc tanta pressa.

Ales i pètals, de Celdoni Fonoll

Ales i pètals, de Celdoni Fonoll
Cossetània Edicions, 2013

Ales i pètals és el dotzè llibre de Celdoni Fonoll de versos sobre la natura, amb 35 espècies: 16 ocells, 8 papallones i 11 plantes dels Països Catalans.

A part dels versos, el llibre conté, com és costum en tota l’obra naturalística de l’autor, fotografies de les espècies versificades, fetes la gran majoria per Jaume Sañé, dues partitures de cançons transcrites per Isaac Fonoll i un annex amb cultura popular i literatura i notes biològiques, fet per Celdoni Fonoll. Encapçala el llibre un pròleg de Salvador Cardús, i el clou un epíleg de Lloll Bertran.

Fonoll ha versificat 600 espècies diferents d’animals i plantes: 221 ocells, 178 herbes, arbusts i lianes, 55 arbres, 50 bolets, 34 mamífers i 62 entre mol·luscs, aràcnids, crustacis, insectes, peixos d’aigua dolça, amfibis i rèptils. Els dotze volums de la seva poesia naturalística constitueixen una obra absolutament insòlita, extensa i única.

Del pròleg de Salvador Cardús: Celdoni, “Tot versejant la natura” has cantat el país seguint, tossut, la mateixa feinada que ja havies començat fa anys portant la poesia a l’escola, encomanant a milers de nois i noies allò que el teu pare t’havia ensenyat a tu. Els que, des de fora, no coneixen la teva feina i la de tants altres, s’estranyen que el nostre país tingui aquest gran desig de llibertat. Però els que fa anys que ens el mirem i remirem, de prop i de lluny, sabem veure en les generacions que ens han seguit el fruit dels qui del conreu de la llengua, del respecte a la natura i del compromís cívic, n’heu fet el vostre nord —i el meu, si deixes que t’hi acompanyi. 

Fems castells a la platja. Sabem que els conquerirà el mar, no l'oblit.

Presentació del llibre L'Abans. Tortosa. Recull gràfic 1875-1975

L'Abans. Tortosa. Recull gràfic 1875-1975

L'any passat es va iniciar el projecte del llibre que recull fotografies representatives de la ciutat entre 1875 i 1975, i que posa l'accent en l'aspecte humà: la gent, la manera de viure, els costums, les tradicions, les festes i també els paisatges, els edificis i els monuments més emblemàtics.

Es tracta d'una obra col·lectva, coordinada per Albert Curto i està emmarcada a la col·lecció L'Abans, que edita l'editorial Efados, en col·laboració de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre i l'Ajuntament de Tortosa.
Es va començar a distribuir l'any passat, en format de col·leccionable setmanal, i ara ja ha arribat al final.
El proper 6 de setembre, a les 20.00 hores, es presentarà el llibre sencer al Museu de Tortosa.
Jo vaig tenir l'honor d'escriure el pròleg del llibre, i ara tancaré el cercle fent la presentació l'acte.  

Itineraris de lectura

A partir de l'1 de setembre ja podeu sol·licitar la presència d'escriptors a les aules a través del programa Itineraris de lectura de la Institució de les Lletres Catalanes. Més informació en aquest enllaç. 

Jo fa anys que hi estic inclòs, i fins i tot la ILC va crear una web experimental.

M'encanta anar als centres d'ensenyament, com acostumo a explicar al meu blog i tant de bo aquest curs no sigui una excepció:

Els mobles no acumulen pols, sinó oblit.

Trepitjar amb força no és sinònim d’avançar; alguns camins són de vidre.

Aprens els colors del sol quan es pon. Preguntes, sense por, on s'amaga; saps que torna demà.
.
Més fotos d'aquesta posta de sol al següent enllaç.

Desdefinicions

martirimoni. Abolició del divorci.

matrixmoni. Unió virtual entre una parella.

maquillatzer. Pintura idònia per a ressuscitar amb bona cara després d’una nit d’excessos.

maeternitat. Condició de mare, per a tota la vida.

La dansada, de Carme Meix,

La dansada, de Carme Meix, reviu una època històrica que va des de les guerres carlines fins a l'època actual, en les quals la ciutat de Gandesa s'erigeix en símbol de la humanitat, amb la seva fluctuant quotidianitat trencada per les grans convulsions de les guerres civils que fan aflorar totes les passions de l'ànima humana.

Una magnífica novel·la on l'autora dóna veu, sobretot, a les dones, reines i/o esclaves del seu destí, de les seves famílies, de les seves classes socials, i que viuran més intensament encara aquest procés d'un món rural gairebé proper al feudalisme, a una societat industrial, urbana, i, en teoria, més lliure. Els morts també juguen un paper destacat al llibre, i influeixen decisivament als vius.

Amb el llibre es gaudeix dels petits detalls que l'autora coneix perfectament, de tradicions ancestrals, de robes, de gestos, de guerres. També és un catàleg de tresors que hem deixat pel camí, qui sap si irrecuperables.
Us deixo la lectura d'un dels fragments que col·lecciono en aquest blog.