24 de juliol 2025

les campanes

 Per la vora del riu, veig un home gran que porta de la mà un xiquet; iaio i net, suposo. Escolto que el vell diu: “Ara hi ha altaveus, i altres mitjans de comunicació; però abans les campanes tocaven per a això”. Aquella forma tan humana i tradicional de traslladar a la nova generació les restes de mons que han desaparegut, a través de la paraula oral i l’estima. Potser el xiquet ho recordi sempre, o només a mitges, i només es quedi amb el record que el iaio li explicava coses, la sensació d’una mà dins de l’altra, el to de veu, que no és poca cosa.

Aquestes converses que agafo al vol sempre són casuals, mai buscades, mai interfereixo, és una mena de norma que tinc, però en aquest cas confesso que he fet una lleugera trampa, ja que en veure de lluny aquesta parella, que m’ha atret de seguida, he modificat una mica la meva trajectòria per poder passar al seu costat, i escoltar la mena de regal que estava segur de rebre. 

19 de juliol 2025

La grande bellezza (2013)

 


Hi ha pel·lícules bones, dolentes, entretingudes, emocionants, emotives, divertides, misteriores... I hi ha pel·lícules que són un allau d’imatges, que s’interroguen sobre l’ànima humana i et fan partícip de les preguntes, pel·lícules que cada vegada que les veus, hipnotitzat, t’agraden més i més, i hi descobreixes matisos nous. Obres com La grande bellezza (2013) de Sorrentino, que et porten del bracet per un món antic i nou alhora, que et parlen de carn i de l’esperit, dels grans projectes vitals (sovint inabastats o  inabastables) i de les petites coses, d’il·lusions i desil·lusions, i tot ambientat en una gran bellesa, una barreja que poca gent com els italians saben cuinar, apassionats, humans, terrenals i divins.

Potser és una pel·lícula que cal mirar a partir de certa edat, amb un bagatge al darrere, o damunt, d’ideals partits, de derrotes i records emotius. Comença amb la celebració del 65è aniversari del protagonista, i jo, que m’acosto a aquesta xifra, puc intuir, i fins i tot compartir, algunes de les seves sensacions i reflexions. A més, és escriptor, d’una sola novel·la publicada a la seva joventut, i després periodista d’èxit, amo i senyor de la nit romana, i ara ja cansat de la frivolitat, de la buidor de tot plegat, o començant a assumir-la, a acceptar-la amb certa resignació.

La pel·lícula em recorda, amb molts matisos, a 8 ½, però lluny del blanc i negre de l’obra mestra de Fellini -de genis italians va la cosa- La grande bellezza és un torrent de color, i un homenatge a la ciutat eterna.

Hi ha pel·lícules que esdevenen clàssics amb una rotunditat que aclapara.

 Us deixo uns detalls del guió:

 
A la meva edat, una dona bella no és suficient.
---
-La família és una cosa bonica.
-Cert, però jo no estic feta per a coses boniques.
--
-Què et passa?
-Em sento vell.
-Jove no ets.
--
-Ets un misògin.
-Tinc més ambició; sóc misàntrop.
--
-Coneixes molta gent!
-Conec a tothom.
-Això deu ser font de felicitat.
-Més aviat d’infelicitat.
-T'han decebut?
-Jo he decebut.
---
Són magnífiques les congues que fem a les nostres festes; les millors de tota Roma. Són bones perquè no van enlloc.
---
- Estefania, tu i jo hem fet mai l'amor?
-No.
-Això és una gran injustícia. Sort que encara tenim alguna cosa bonica per fer.
---
-Per què em dius Jeppino? Des de que era petit que ningú em deia així.
-Perquè un amic té el deure de fer-te sentir com un xiquet alguna vegada.
---
(El protagonista s’adreça a un cardenal durant un banquet)
-Fa uns dies, en una boda, vaig tenir la necessitat de fer-li preguntes sobre la fe, sobre la profunditat de l’esperitualitat, però vostè es va distreure.
-Doncs faci-les ara.
-No, ja no tindria sentit; seria una desil·lusió per a mi descobrir que vostè, en realitat, no té cap resposta.
-- 
El descobriment més gran que vaig fer pocs dies després de complir 65 anys és que no podia perdre el temps fent coses que no vull fer.

02 de juliol 2025

Sota la pell hi ha canr encara, a l'UN-I-VERS de Benifallet



Aquest dissabte 5 de juliol al matí, estaré a la tercera edició del certamen UNI-I-VERS de Benifallet presentant Sota la pell hi ha carn encara (Linx Edicions 2024 )

24 de juny 2025

No oblidant El mas de la Franqueta, de Vicent Pellicer

 Hi ha llibres que deixen testimoni d'una manera de viure, que intueixes que són especials per al seu autor, i si a més l'autor és un bon amic, val la pena no deixar que s'oblidin. El mas de la Franqueta, de Vincent Pellicer (Cossetània Edicions, 2012)

14 de juny 2025

Ser una baula

 

Durant l'any participo a moltes activitats al voltant de la literatura, on coincideixo amb el mateix grup de gent, a qui anomeno la meva família de lletres. És agradable, però sovint em queda el regust que no acabem d'arribar a més gent, que tot es queda en un cercle petit, tancat, que creix massa a poc a poc. Però de tant en tant acudeix un noi o una noia jove, i reviu l'esperança, i m'entendreix la seva timidesa, i busco l'equilibri entre deixar-li cert espai que sé que necessita i en demostrar-li la importància que té per a mi. No vull traslladar-li pressió, ha de créixer al seu ritme i al seu gust, però em poso al seu servei, li dic que em pot buscar si necessita alguna cosa, si té dubtes, com si el fes servir per a ajudar el noi que vaig ser, potser li regalo un llibre. Aboco ampolles amb missatges al mar de la joventut, i espero respostes passejant per la platja. Em donen les gràcies, inexperts i sorpresos, i no saben que són ells el regal.

13 de juny 2025

20 sense amb Jesús Moncada

 Fa 20 anys que Jesús Moncada, però no l'he deixat de tenir prop, dels d'aquells anys 80 quan vaig comprar, encuriosit, Camí de Sirga. Els seus llibres són port on em refugio sovint, de vegades només una estona.

Fa molts anys, 14, em va agafar al dèria de gravar en vídeo lectures dels meus llibres, i el primer que vaig escollir que no era meu, va ser precisament Camí de sirga. Aquell vídeo es veu maldestre, excessivament casolà, i penso que la meva tècnica ha millorat una mica, però me'l miro amb tendresa. Després en vindrien d'altres, periòdicament, com una necessitat, i els podeu veure en aquest enllaç, que de ben segur augmentarà.

11 de juny 2025

El crostó de pa irresistible

 

A pocs metres del mercat de Tortosa, una parella gran, d’uns setanta-cinc anys, ve en la meva direcció. Ell porta una bossa típica de paper, de forn, d’on sobresurt una barra de mig o de quart. La punta de la barra està trencada barroerament, de forma precipitada amb la mà, amb aquell desig irresistible que ens desperta l’olor de pa recent cuit. Tots dos frueixen de rosegar-ne un crostó. No sé si viuen lluny o prop del mercat, ni si aquesta barra que potser han comprat per dinar arribarà gaire sencera. Aposto que a sopar no arriba. Demà a primera hora caldrà repetir el desig; potser per això només en compren una.

10 de juny 2025

L'espectacle de la vida, a Rodamots



Apareix una nova frase meva a les platafomes Minimalia i Rodamots. Aquest cop és un fragment del llibre que potser més m'estimo (en gran part perquè mon fill és qui més hi apareix, des de la mateixa portada): L'espectacle de la vida, coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis

09 de juny 2025

A voltes, un planeta, a Serra d'Or




 

A la secció Tria personal de la revista Serra d'Or del mes de juny, Xulio Ricardo Trigo parla del meu llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions)

08 de juny 2025

Llegint Jesús Moncada, a Amposta i Tortosa













En motiu del 20è aniversari de la mort de Jesús Moncada, i la reedició del seu llibre Camí de sirga, Club editor organitza una rastellera de "sirgades", diuen, arreu de Catalunya, on anima llegir l'admirat autor de Mequinensa.

Dins d'aquest projecte, es posen en contacte amb diLLUMs d'Arts al forn per a organitzar lectures el 7 de juny al costat de la llibreria La Romàntica d'Amposta, i el 8 de juny al Forn de la Canonja amb col·laboració també de col·laboren Òmnium Cultural i el Campus Extens de la  URV. 

És un tipus d'acte que als diLLUMs ens sembla especialment llèpol. Homenatgem un dels nostres grans autors, tenim excusa per a trobar-nos una bona colla de gent que de seguida s'afegeixen a participar quan llancem la proposta, en aquest cas llegir un fragment de Jesús Moncada a escollir, fem noves amistats, llegim , riem, xalem. Jo coordino les lectures i l'única condició que poso és la brevetat, deixant que resti temps per a improvisar un temps de micro obert.

Us deixem la llista de tothom que ha llegit, després de les paraules de presentació de Maria Bohigas de Club Editor i Ricardo Gascón dels diLLUMs: Cinta Sabaté, Manel Ollé, Sisco Lahosa, Jesús M. Tibau, Rafael Haro, Marisé Ruiz, Ana maria Franco,  Lluís Montull, Tomàs Camacho, Albert Fabà, Isabel Quadrat, Pietat Guasch, Imma Piñas, Ramona Caballé, Ferranda Travieso, Marc Montjové, Andreu Subirats, Sílvia Mayans, Ernest Redó, Gustau Moreno, Dolors Roo i Carlos Balagué.

A banda de xalar rellegint Moncada, ens consta que hem guanyat algun lector. 

Us deixem un enllaça l'àlbum de fotos






03 de juny 2025

ACABEU LA FRASE


Un pany i tres claus; el percentatge d'encertar a la primera té un nombre infinit de decimals, però no és això el que l'amoïna, sinó..

Finals proposats a Facebook i a Twitter

02 de juny 2025

I això, qui t’ho ha fet?

 

Sovint m’he trobat amb professionals de diversos oficis d’una important vessant manual i pràctica, com ara paletes, pintors, electricistes, lampistes, mecànics..., que davant la tasca realitzada per un altre professional del mateix gremi, demostren una mirada altiva, crítica i aspra, al mateix temps que deixen anar amb menyspreu una típica frase, mentre fan que no amb el cap en un moviment amb dosis de supèrbia i de clemència incerta: I això, qui t’ho ha fet?

Jo, que em declaro especialment inútil en aquests camps, m’abstinc de cap valoració, i molt menys de judici.

Em pregunto si, en general, els escriptors manifestem, encara que sigui en prudent silenci, aquesta actitud davant l’obra de companys de lletres: Qui t’ho ha escrit això? Potser no té sentit, perquè el nostre nom figura a la portada de les nostres obres, per a bé o per a mal, llevat de comptats anònims.

Què en penseu? En coneixeu algun?

01 de juny 2025

De pel·lícula: Breezy


Breezy (1973) és el nom original de la tercera obra de Clint Eastwood com a director, traduïda al castellà (aquesta infame mania!) com a Primavera en otoño.

Del bon guió, en selecciono uns pocs detalls per a la secció De pel·lícula:

-Déu ha mort.

-No sabia que estigués malalt.

.. 

No sé què és la solitud; i si mai ho he sabut, ja no me'n recordo.

...

No existeix la maduresa; és cansament.


31 de maig 2025

coses que abans no passaven

 

Dues coses que abans no passaven: gent que t’envia un whatsapp per preguntar si et pot trucar, i gent que et truca perquè miris el Whatsapp.

30 de maig 2025

Jo!

 

Sovint tenim problemes a l'hora de definir i recordar contrasenyes quan entrem a webs on estem inscrits. Era de veure si, tradicionalment, quan ens pregunten qui som en trucar a un porter automàtic, responem: Jo!