El nazi de Siurana, de Toni Orensanz

El nazi de Siurana, de Toni Orensanz

Ara llibres, 2015

Sinopsi

Després de la Segona Guerra Mundial, derrotat el feixisme, un nazi fugitiu es va amagar a la inaccessible Siurana, la vila del Priorat, on es va fer construir un xalet immens i va viure protegit pel franquisme i per uns gossos ferotges. Tothom coneixia l’amagatall com el xalet del nazi o el xalet del belga, perquè el suposat nazi era belga d’origen. O això explica la llegenda del nazi de Siurana.
Què hi ha de veritat darrere de la llegenda? És possible que aquest veí de Siurana que va morir l’any 2002, quan tenia vuitantanou anys, reconegut, aplaudit i homenatjat pels seus mèrits muntanyencs, fos oficial d’un cos d’elit de les SS i una peça clau de l’ocupació nazi de Bèlgica? I quin paper hi va jugar la seva dona, Anita Salden, en aquesta història?
En un exercici de periodisme d’investigació de primer ordre, Toni Orensanz s’endinsa en els horrors més obscurs del segle XX, aquells que van revelar la veritable essència del mal. Una història apassionant sobre nazis a Espanya, memòria històrica, fugues sonades i pactes de silenci.

Comentari

Porto llegits uns pocs capítols del llibres i ja em sento enganxat. De fet ja m'hi vaig enganxar des del primer moment en què vaig veure el títol i la portada. La meva Cornudella de Montsant i Siurana són els escenaris del llibre, i l'enigmàtic "xalet del belga", que es veu des de la cuina de casa de mons pares.

A més, Orensanz té traça per a agafar-nos de l'espatlla i fer que l'acompanyem en la seva investigació, i ens sentim identificats amb els hams que troba pel camí, amb els que ell mateix ens llança. I piquem, i tant que piquem! Us deixo, que he de continuar llegint!

Només per tu, de Lluís Llach

Només per tu, trenta anys després, encara:

Onada

Escric preguntes a l'arena
que el mar sempre respon.
I tu ets l'onada.

Impuls per la lectura

M’arriba la notícia que dins del programa d'Impuls de la lectura als centres educatius del país, del Departament d'Ensenyament dela Generalitat de Catalunya, es troba inclòs el meu llibre "El vertigen del trapezista", i em consta que s’està treballant a diverses escoles i instituts de Tortosa, com a estratègia de "fer preguntes".
Això em fa immensament feliç, i us demano que m’informeu si sabeu que es treballa a les vostres escoles.

cor perdut o cor trobat

Passejo pel parc de Tortosa. Un detall de color roig em crida l'atenció des del terra. Un cor? El plego, i sí, és un cor, sembla la part d'un vestit de xiqueta o xiqueta que ha caigut. El retinc a les mans, me'l poso a la butxaca uns instants i noto el tacte suau de al seva roba. Però m'hi repenso, i el torno a deixar on estava, que segueixi el seu camí.
Ara no sé si era un cor perdut o un cor trobat.

Enlairo somnis en poques dimensions

Enlairo somnis en poques dimensions. Amb dos me'n sobren. Dibuixo amb ulls de nen encara.
.
Inspirat en una il·lustració d'Ignasi Blanch

Quan la finestra sóc jo. Quan tu ets els ulls.
.
Inspirat en una imatge de Maria Victoria Heredia Reyes.

sant jordi petit

De vegades els dracs de la vida em creixen,

escupen foc d’improvís

m’amenacen amb la cua alçada de mil puntes

i ensenyen odiosos ullals.

Sóc un sant jordi petit

que ha perdut pel camí l’espasa

i no disposo de cap arma;

sols paraules embastades que regalo al vent.

M’ajudes, princesa?

Tens roses per mi?

el somni d'escriure

En entrevistes o visites a escoles hi ha una pregunta que acostuma a repetir-se: des de quan et ve el desig d’escriure?

Acostumo a no saber explicar-ho amb gaire precisió. No recordo el dia ni la circumstància exacta en què vaig pensar que voldria ser escriptor. Potser des de sempre, sense ser-ne conscient. De xiquet, tinc constància que m’agradava ser mestre. En vaig estudiar la carrera, en vaig exercir un temps, i me’n considero, de mestre. És un ofici que estimo i valoro, potser el que més. Però els llibres sempre m’han fascinat, des de ben petit, els ulls els busquen quan entro en una casa. Imaginava els autors d’aquells llibres com éssers extraordinaris, uns elegits per la història; i jo era un xiquet humil de vida senzilla, criat en un poble invisible als mapes, als peus del Monsant. No entrava al meu cap la possibilitat d’esdevenir escriptor. No recordo tenir la idea ferma d’aconseguir-ho, ni tan sols d’intentar-ho.

Però fa uns dies he viatjat en el temps. He parlat entre línies amb el jo de fa 30 anys, he escoltat els seus anhels i passions: he llegit cartes d’amor que vaig escriure un dia. En una d’elles, li explicava a la meva llavors núvia, i ara dona per sempre, un somni de regust amarg. No recordava haver-lo tingut, cap allà el 1987, cinc anys abans d’escriure el primer conte. Rebia un premi literari, publicaven el meu primer llibre, me’l posaven a les mans. A la carta explico la immesa satisfacció, l’orgull. I el desencís en comprovar que sols era un somni.

M’ha emocionat parlar amb el jo de fa 30 anys i, quan estic a punt de veure publicat l’onzè llibre, li dono les gràcies pels seus somnis, i me l’estimo una mica més.

A peu per la Terra Alta, de Josep Maria Espinàs, al Club de Lectura de Tortosa

Encetem la programació del Club de Lectura de Tortosa amb un dels escriptors que més he llegit i admirat: Josep Maria Espinàs.
La seva manera de mirar i narrar l'espectacle de la vida fou tota una referència per a mi, i m'he llegit la quasi totalitat dels seus viatges a peus. Per tal de comentar-lo al Club de Lectura de Tortosa, he escollir A peu per la Terra Alta.
Tinc ganes ja d'escoltar els comentaris dels membres i amics del Club, demà, 22 de gener, a les 19.30, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Tothom hi és convidat i benvingut.
Podeu trobar el tríptic en aquest enllaç de l'Antena Cultural de la URV, una de les entitats que col·labora amb el Club, juntament amb Òmnium Cultural Terres de l'Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes

L’empremta d’aquells besos

Helena Bonals, al seu blog Una cosa molt gran en una de molt petita, em fa el regal de comentar un dels poemes del llibre La pluja ha vessat milions de núvols abans

Gemma Pellissa a Tens un racó dalt del món

Gemma Pellissa és la convidada aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 de les Terres de l'Ebre.

Parlarem del seu primer llibre en solitari, el recull de contes Glopades de riu, ambientat de forma anònima al seu Tivenys natal, amb històries a la vora de l'Ebre i de la infantesa. El llibre ha tingut una excel·lent rebuda i l'autira, que ara es troba a Harvard, s'alça com un abona promesa de la nostra literatura.

Us convido a llegir el següent comentari Núvol, o a escoltar un dels contes.

També comentarem les següents novetats: El vuelo del microraptor, de Sergi G. Oset; A la llar de mi, de Cinta Mulet; Boig per tu, de Jordi Folk; Les fantasies del nàufrag, de Pep Albanell; Oriol Pelavcanyes. Fora de Joc, d’Eva Santana

A la secció de Microliteratura i art, una obra de Talles Ginovart

El programa es podrà veure en directe els dimecres 20 i 27 de gener a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

Renúncia

A cegues; ulls clucs sota la llum. Parpelles assassines.
.
Inspirat en una imatge de Leeroy.

Galerades

Un moment dur per a l'autoestima d'un escriptor que s'ha repassat 43.587 vegades el text d'un llibre: arriben les galerades amb les correccions marcades en vermell.
És broma, la realitat és que és un moment ple d'il·lusió. En anteriors llibres em proposava prendre nota per tal de no repetir mai més les errades marcades, però ara, en part per l'edat i l'experiència, ja no em plantejo certes coses. Em limito a gaudir d'aquest instant meravellós quan està a punt d'arribar al món una de les teves criatures.

el seus ossos contra els meus

Cada migdia, sempre que puc, em regalo després de dinar un balsàmic oasi estirat al sofà, protegit d’una prima manteta, amb soroll de fons de la televisió. No necessito gaire, tot just vint minuts per fer-li creure al cos que m’he adormit, que el dia torna a començar. Però els cap de setmana la relaxació és més difícil. Sovint em poso de costat al sofà, amb els genolls doblegats, i creo un espai que mon fill, de sis anys, bateja com el seu niu. “No et moguis”, li demano sense gaire fe que la petició assoleixi l’èxit. Noto els seus colzes a l’esquena, els genolls a la cuixa, els peuets imparables que imaginen bateries de colors. No m’adormiré gens, ho sé. I sé el molt que enyoraré el seus ossos contra els meus d’aquí uns anys, i somric d’amagat, perquè no s’adoni que estic despert.

Diari de natura, de Vicent Pellicer Ollés

Diari de natura, de Vicent Pellicer Ollés

Cossetània Edicions, 2015

«Magnífic dietari on ressonen les quatre estacions, amb la simfonia del massís del Port, i aquest gairebé infinit retaule de sons i veus de moixons, el cant del gamarús, el silenci protector dels aurons, el so d’un pi rojal ramut i elegant, la fressa de les rates cellardes, el morret pelut de la rabosa, les feristeles i un llarg etcètera.»

«Assossegadament, sense estridències, gaudeix i ens fa gaudir d’aquest immens espectacle que li mostra la natura, amb tota la salvatgeria despullada i la tendresa personificada. És per això que destil·la a cada frase, a cada descripció, a cada personificació, un immens sentiment d’amor a la terra, muntanyes, rius, gorges i afraus, amb tots els éssers vius, plantes, animals, aires, núvols, masades, marges de pedra seca, senderes, dreceres i constel·lacions nocturnes…»

(Del pròleg d’Andreu Carranza)

VII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar.

Ja s'han publicat les bases per participar a la VII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar. Es tracta d'una de les cites anuals que procuro no perdre'm, coordinada per l'amic Tomàs Camacho.

L’empremta d’aquells besos

LXIX

L’empremta d’aquells besos;

cordills nuats

al dit de la memòria.

.

Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bé  a través meu.

i el món es mostra càlid

Neix la innocència. L’acullo entre els braços, i la resta es difumina, i el  món es mostra càlid.

.

Inspirat en una pintura de Joan Ismael Rebull.

paisatge i jo

Vist des de dins, el paisatge sóc jo.
.
Il·lustrat amb una obra de Zoraida de la Torre Burgos.

nou llibre a la vista

Fa unes setmanes posava a votació el titol del meu 11è llibre, que tingué moltes votacions a través de facebook i whatsap; un nou recull de contes, per a variar, però amb una diferència respecte els altres: aquest està adreçat a un públic molt concret, 12-14 anys, tot i que és apte per a totes les edats.

L'editorial Onada m'envia avui la proposta de portada, i estic molt satisfet del resultat.

Alimento la vitrina dels dies

LXVI

Alimento la vitrina dels dies

amb pessics de gestos fràgils;

els embolico de tendresa.

.

Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bé  a través meu.

Conversa agafada al vol

Conversa agafada al vol entre dues noies amb qui em creuo a la vorera:

-I em va fer una foto, i em va enviar un bessito...

-I tu, més contenta que un vuit!

irritacions diverses

Em voleu ajudar a un projecte literari?
Us demano que em digueu petites coses que us treuen de polleguera, que us irriten, del comportament humà. No em refereixo a coses molt serioses que ja estan detallades al codi penal, sinó a comportaments quotidiants que desmostren incivisme i manca de respecte, com ara no recollir els excrements dels gossos, i coses així.

No mataràs, de Víctor Labrado

No mataràs, de Víctor Labrado

Bromera Edicion, 2015

Premi Enric Valor de Novel·la

L’any 1936, entre els jugadors de raspall de la Safor, Pepe el Carinyo de Rafelcofer era un dels grans. Amb la Guerra Civil, i després d’una partida tràgica, el joc s’acabaria per a ell, però la seua llegenda es va fer més i més insistent. Relacionat amb els maquis, sobrevivint d’amagat, jugant al gat i la rata amb la Guàrdia Civil, aquell home valent i bo es va convertir en un heroi popular, en l’últim roder valencià.

Víctor Labrado recupera en aquesta obra, guardonada amb el Premi Enric Valor de Novel·la, el mite d’un personatge admirat pel poble. Partint de la documentació disponible, sense concessions a la ficció, reconstrueix la història d’aquell home –alt, prim i ben tallat– que el pas dels anys ha anat silenciant. Amenaçat per l’esquerra primer i perseguit per la dreta després, Pepe el Carinyo és el símbol d’un món que s’acaba i de la partida que tants valencians van perdre ofegats entre dos bàndols. 

diLLUMS d'Arts al Forn

El proper dia 11 de gener, a partir de les 20.30, tindrem la tercera trobada dels diLLUMS d'Arts al Forn.

Com sempre, esteu tothom convidat a participar, a compartir les vostres vivències creatives o simplement a escoltar. 

La meva idea és que aquestes trobades mensuals siguin l'excusa per a compartir, per a parlar sobretot de creativitat, cadascú en la seva disciplina, musical, literària, plàstica, dansa, artesania, etcétera.

El que crec més interessant és que porteu una mostra del vostre treball; si sóu músics, us proposo portar el vostre instrument; poemes si sou poetes, fotografies, pintures, dibuixos, ceràmica...

I entre les tapes que ens oferiran al Forn de la Canonja de Tortosa, tant de bo apareixin guspires de col·laboració.

Ens esperem doncs el dia 11, i feu extensiva la invitació a qui cregueu convenient, tant si és gent generadora o consumidora de cultura.

Dones, d’Andrea Camilleri

Dones, d’Andrea Camilleri

Bromera Edicions, 2015  

Trenta-nou dones, descrites a través de la mirada d’un home apassionat i seguidor de la bellesa, protagonitzen aquest llibre únic. Es tracta de les figures femenines més influents en la vida d’Andrea Camilleri, que barreja el retrat de personatges com Carmen de Bizet o Antígona i les gestes èpiques d’heroïnes com Helena de Troia i Joana d’Arc amb les aventures sicilianes de la seva joventut i els records que li porta Elvira, el nom de l’àvia i també de la primera editora de l’autor. 

Amb la punta dels dits

XX

Amb la punta dels dits

acarona el llom dels llibres,

i els dies.

.

Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bé  a través meu.

Redreçar el somriure

Avui, un nou article d'opinió a la web de la Marfanta, amb la intenció d'aixecar els ànims i redreçar els somriures.
El podeu llegir en aquest enllaç.

Desdefinicions

popstaculitzar. Posar pops on fan nosa.

Cari Ariño a Tens un racó dalt del món

Cari Ariño és la primera convidada de l'any a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Natural de Maella, parlarem de la seva primera novel·la, El batec del temps, que ha tingut molt bona acollida.
Us convido a mirar el vídeo de promoció, així com alguns dels comentaris a la xarxa, a Nosaltres llegim, i a Llegir en cas d'incendi.
També informaren d'altres novetats: Les veus del Liceu, de Xulio Ricardo Trigo; Un sepulcre de lletres minúscules, de Silvestre Vilaplana; A reculons, de Rafael Tasis; Tardets, d’Agustí Clua; La recerca del flamenc, de Sebastià Portell, Jaume C.Pons Alorda i Joan Todó; La dona que menjava mitjons, de Pep Molist
A la secció de Microliteratura i art, una obra de JulioAliau
El programa es podrà veure en directe els dimecres 6 i 13 de gener a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

si ens amenacen les tempestes de la vida

Érem (som) mediterranis, avesats a la força humil amb què el nostre mar ens acarona els dies. Ens feia gràcia descobrir junts, per primer cop, la trasbalsadora força atlàntica. Pagàrem els peatges amb antigues pessetes i un somriure ple d'innocència encara al rostre. La mutació del paisatge, el seu viatge irrenunciable al verd i a cadacun dels seus matisos, ens alegrava l'ánima. Ens imaginàvem que algú havia pintat el País Basc només per nosaltres. Sant Sebastià, la bella Donosti, era el nostre primer destí, i hi arribàrem sota un tebi sol de migdia, d'aquell mes d'abril. Menjarem pinxitos a tres bars diferents de la part vella, i rèiem amb l'últim dit de vi als vasos.

La platja de la Conxa ens esperava de braços oberts, en sentit literal i metafòric. Agosarada, no te'n podies estar i, tot i que no feia prou bo, et llançares a la carrera fins al mar, a endinsar-hi almenys els peus, i els turmells, i al final les cuixes. Veig encara aquella cursa sobre la platja llunyana, un vespre de marea baixa. 

I seguint el passeig, arribàrem fins les escultures de Chillida, que desafiaven l'oratge creixent, l'empenta embriagadora amb què l'escuma xocava contra la roca, el soroll eixordador que ens compungia, que ens convidava a abraçar-nos plens d'esquitxos de sal brava. I dos homes grans que miraven de tu a tu el mar, bregats en mil batalles, que digueren, amb un típic accent basc: "Olitas".

I sempre ho recordàrem com un lema, com un present de la ciutat que pentina vents, que acudeix al nostre auxili si ens amenacen les tempestes de la vida: "Olitas".

Desdefinicions

vesccriptura. Escriptura que enganxa.

Petxines són tresors

IX

Petxines són tresors.

Robades a la platja?

Desades al record.

.

Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bé  a través meu.

Propòsits 2016

Aquest 2016 vindrà carregat de projectes.
Alguns ja estan lligats, com ara l'edició de dos llibres que veuran la llum durant aquest any:
-El recull de contes No és la derrota, sinó el vent, de la col·lecció Maregmàgnum d'Onada Edicions, el títol del qual vaig sometre a votació a les xarxes (sort que no van empatar!)
-La meva primera novel·la, El nostre pitjor enemic, que publicarà Cossetània, com a guanyadora del XXXIII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 2015, i que veurà la llum a finals d'agost.
.
Continuaré amb activitats ja consolidades des de fa molts anys, com la co-coordinació del Club de Lectura de Tortosa, juntament amb Sílvia Panisello, la presentació del programa de televisió a Canal 21, o les Jornades Literàries a Cornudella de Montsant.
.
Espero que enguany es consolidi una iniciativa molt recent, els diLLUMS d'arts al Forn.
.
Espero poder visitar algun centre d'ensenyament, convidat a través del programa Autors a les aules, una de les meves activitats preferides, i, en resum, fer agluna de les motes activitats del meu catàleg, que podeu consultar en aquest enllaç. de moment, la més propera serà l'assistència al Club de lectura de Campredó
.
I em proposo com a gran repte aconseguir l'edició d'algun dels contes infantils que je escrit i que romanen inèdits des de fa anys (algun editor interessat a la sala?)

Nadal, crit de llum, de Joan Roig Montserrat

Nadal, crit de llum, de Joan Roig Montserrat
Editorial Ganzell, 2015
Un recull de poemes al voltant de la temàtica nadalenca o, més ben dit, amb la seva excusa. El seu gruix el formen les lletres de les nadales que el mossèn d'Ulldemolins ha anat escrivint des que era jove per tal d'enviar als seus amics.
A la seva dedicatòria inicial, l'autor ja fa una clara declaració d'intencions: "Dedico aquests versos nadalencs al meu País que mai no s'ha cansat d'enlairar estels".

La pluja ha vessat milions de núvols abans

II

Aprendre és la clau del misteri;

la foscor de tancar els ulls,

un imperdonable error.

.

Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bé  a través meu.