Fa uns dies vaig penjar un
vídeo llegint el poema de Víctor Canicio "Uno escribe", i inspirat per ell, i com a homenatge, he escrit la meva versió:
UN ESCRIU
.
Un escriu per
enfurir els déus que,
evidentment,
no et llegeixen.
.
Un escriu per
imitar sense èxit
el batec de
les ales.
.
Un escriu per
aixecar muralles
contra les
trompetes de l’oblit.
.
Un escriu
per donar
menjar als peixos de la consciència,
per evitar uns
quants taurons.
.
Un escriu
perquè no sigui dit
que no s’ha
dit.
.
Un escriu
perquè les
paraules són ludópates
i el desig de
jugar s’encomana.
.
Un escriu quan
parla,
quan calla,
quan escolta.
.
Un escriu i
riu,
i plora,
i es relaxa.
.
Un escriu per,
entre, sota i dins.
.
Un escriu si
les condicions són les òptimes
i, sobretot,
si no ho són.
.
Un escriu de
ràbia i d’impotència
però no es
cura.
.
Un escriu
perquè creu que creu,
perquè dubta
que dubti.
.
Un escriu a
les portes de l’abisme,
des del balcó
de la vanitat.
.
Un escriu amb
l’esperança
que es disfressin
cicatrius,
però sense
gaire fe.
.
Un escriu per no fer del silenci un vici,
ni un coixí
massa tou amb el nostre nom.
.
Un escriu per
despullar-se a capes,
sense pressa,
fins al moll de l’os.
I per
vestir-se.
.
Un escriu a
les parets amb les ungles
quan prem la
paraula adequada.
.
Un escriu
sense la pressió de cap mirada,
quan tanca els
ulls i, curiosament,
els obre.
.
Un escriu a
batzegades, a empentes,
a cops de
colze contra el seu pànic.
.
Un escriu
si no és
nascut per a cridar a crits.
.
Un escriu amb
les mans al trapezi
i els peus a
l’aire.
Indecís i
fràgil.
.
Un escriu quan
escriu.
I abans.
.
Un escriu i,
després,
quan ja no
escriu,
s’enyora de
veure néixer els mots.