Gorriones de la plaza, d'Isabel Hernández Tibau

Les facilitats de comunicació que ens permeten les noves tecnologies ens ofereixen regals que no podem deixar escapar. Un d'aquests regals és haver conegut la Isabel Hernández Tibau, com ja he explicat algun altre cop.
És d'Uruguay, i amb ella no comparteixo lligams familiars, tot i el cognom, sinó de sensacions. I avui em plau presentar-vos un dels seus somnis: la publicació del seu primer llibre. Es tracta de Gorriones de la plaza, un recull de cinc narracions, amb el fil conductor dels records, de la  infantesa, i d'un estruç que es diu Don Juan. Una barreja d'emocions viscudes i d'imaginades, narrades amb tendresa i la cura que es renten els nadons, explicades amb diminutius plens d'estima. M'agrada recrear-me en les descripcions dels espais, passejar-me per la seva plaça, olorar les flors, escoltar el so d'un piano que toca una mestra solitària.
Tinc l'honor que a la solapa del llibre hi aparegui un text meu, breu, com sempre. A més, per aquelles casualitats de la vida, el pròleg està escrit per un vell conegut i amic de lletres i de blogs: Toni Ibanyes, que també en parla al seu blog.
Us deixo amb un fragment: