Magnetisme. 10 anys!

 Recordant una de les activitats al voltant dels meus llibres que recordo amb més estima. I ja fa 10 anys! 

Finalment, després de parlar-ne diverses vegades durant el procés de creació, us presento ple d'il·lusió el curtmetratge Magnetisme, realitzat per l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús, basat en un conte homònim inclòs al llibre I un cop de vent els despentina. Més informació d'aquest interessant projecte a la seva web.

Coses que trobo

 

En sortir de casa trobo aquesta estrella cridant-me l'atenció des del terra. Sense assenyalar cap direcció concreta.
En tornar a casa ja no hi és.
Algú, a més de la sort de trobar-la, ha sentit el desig de posseir-la .

(desitjo que l'estrella segueixi el seu camí plena de llum.

dedicat a Isabel Herrada)

Recordant 2a jornada massiva de bookcrossing

 Recordant coses que feia fa 10 anys: la 2a Jornada de bookcrossing massiu a Tortosa

A mig camí de la incertesa, a Bibliones

 

Al programa Biblioones de Ràdio Tortosa, conduït per la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, Irene Prades, parlant del meu recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions).

A la Biblioteca vaig fer la primera i única presentació del llibre el 5 de març de 2020, pocs dies abans de tot plegat.

Gràcies per aquesta oportunitat de donar una mica de vida a aquest llibre, tan ple d'incerteses entre la incertesa.

Ho podeu escoltar al podcast d'aquest enllaç, a partir del minut 6.50

dibuixa fantasmes

La boira a mitja llum dibuixa fantasmes entre les branques. No m'espanta allò que amaga, no m'inquieta el dol que despulla. A manca de valentia, m'invento colors.

Inspirat en una foto de Joan Rodó.

gargots?

Lliures de l'esclavitud de les formes, els teus gargots són indesxifrables, afortunadament.

(repetició d'un apunt de fa 10 anys)

.

Us proposo que canvieu l'adjectiu "indesxifrables" per un altre.

Resum d'una vida literària, o donar gràcies per tants amics

 En una trajectòria literària, o de qualsevol altra classe, pots anar acumulant mèrits que s'acostumen a afegir de forma resumida en un currículum. 

Jo atresoro quelcom més valuós; una llarga i estimada colla d'amics i amigues, de família de lletres, que no se cita al currículum, sinó que es desa prop del cor per a escalfar-te, que no pot resumir-se en poques paraules, sinó que en caldrien moltes, o que simplement pot resumir-se en un majúscul GRÀCIES.

Bona mostra d'aquesta estimada família de lletres és aquest vídeo de regal que han organitzat els amics Ricardo Gascón i Rafael Ricote, còmplices d'altres muntatges, acompanyants d'una bona colla d'amics. 

GRÀCIES.  

 Els diuen rellotges de sol, però qui marca les hores és l'ombra.

Coses que trobo

 Trobo aquest paper al terra mentre passejo per la vora del riu. 

Algú em pot ajudar a desxifrar el missatge?

Fragilitat ,10 anys

 Se'm fa passar que el mes passat va fer deu anys d'aquest vídeo poema: 

Enmig d'aquesta plaça quasi buida

 Matí d’hivern. El fred es manté amarat de vapor d’aigua. En poques hores es dissoldrà la boira que ara s’endinsa pels carrers més propers al riu.

La figura d’un vell travessa la plaça. Du a la mà una barra de pa, potser de quart, potser ja en té prou per passar tot el dia. El seu cos balanceja. No doblega una cama, èrtiga, i el seu pas vacil·la, tremolós, sense perdre un ritme propi a què està avesat. El seu caminar sembla irregular als meus ulls, només, enmig d’aquesta plaça quasi buida.

Parlar en temps de covid

 

Avui dijous, a les 20h i 23h en redifussió, des de Constantí ràdio 97.9fm, tindrem el plaer d'escoltar les aportacions que ens han fet arribar Sílvia G. Ferrater , Món Santó,  Marisol Nogues , Jordi Prenafeta , Franc Guinart , els germans Axeran i Àlex Pascual, Jesús M Tibau , Pili Cugat  i  Carlos Lupprian, en l'especial "Parlar en temps de covid" a l'Arran de vers a frec de llavi. No us ho perdeu! També per TDT i streaming. 

Ho podeu escoltar en aquest enllaç.

No miraràs el rellotge endebades

 Us convido a proposar una revisió dels 10 manaments (o dels 100, vosaltres maneu).

Proposo el primer:

-No miraràs el rellotge endebades.

.

Propostes fetes a facebook i twitter

Polsims de mi

-Polsims de mi et regalo. -Amb avarícia i tendresa els acullo. . Inspirat en una foto de Vicenç Dorsé.

xiqueta per dintre

L'aire que em peta a la cara, que em fa pessigolles, que em porta olor de flors, que em fa sentir una xiqueta per dintre i, n'estic segura, també per fora. Ja he oblidat que ahir vaig fer cinquanta anys.

Una altra participació als Contes divers.

Vocabulari de boca, 10 anys

Ja fa 10 anys que Baltasar Casanova i Agustí Bertomeu, els autors de Vocabulari de boca, van dipositar en mi la confiança d'encarregar-me un text per a la contraportada de la segona edició revisada d'aquest diccionari especial, potser poc normatiu, però ple de vida, d'imatges i de paraules del Delta. En aquest enllaç podeu llegir el text de  la contraportada.

Després he tingut moltes i molt bones ocasions de coincidir amb l'amic Baltasar Casanova, que forma part de la meva estimada família de lletres.

A petites engrunes

A petites engrunes em mostro. No em fa por el que veig, sinó que em mirin. El pànic només m'assetja quan penso que el forat pot ser un parany definitiu.

.

Escrit a proposta de la Laura T. Marcel.

10 anys de lectures a youtube

 Ja fa més de 10 anys que vaig penjar la meva primera lectura a youtube. Va ser un fragment de Camí de sirga, de Jesús Moncada Després n'han arribat més de 500 més, que recullo al blog De lector a escriptor, perquè llegir és el pas previ a escriure.

Virus. Tot el que sempre has volgut saber sobre els virus!

 

Virus. Tot el que sempre has volgut saber sobre els virus!

Dra. Anna Estapé

Cossetània Edicions, 2021

Vols conèixer-ho tot sobre els virus?

La pediatra Anna Estapé et convida a descobrir un munt de curiositats sobre els virus! També entendràs com funciona el nostre sistema immunitari i com combatre les infeccions. Fins i tot, trobaràs una guia per conèixer 11 tipus de virus diferents i molt comuns!

Una guia sobre els virus completa, rigorosa i àgil amb divertides il·lustracions de l’Ariadna Reyes. Recomanada per a lectors de +9 anys.

0000

Trobo un cotxe amb matrícula 0000, i tres lletres més. No existeixen arguments per a acreditar que aquesta troballa mereixi cap mèrit per part meva, ni motius raonables que justifiquin que aquest fet m’alegri aquest tram del dia; però, mira.

la clau de la felicitat

 Dos dones grans, presumptament veïnes, coincideixen al portal d’un edifici: l’una entra, l’altra es troba en ple procés de baixar els últims esglaons, a poc a poc.

-Que et trobes bé? –s’interessa la primera.

-Avui sí! –exclama la segona-. És el primer dia que no m’ha agarrat res –afegeix.

Potser la clau de la felicitat és ser poc ambiciós, i simplement (que no és poca cosa) tenir prou força per baixar al carrer.

 

Aquelles persianes a mig caure, tortes, com un ull de la casa a punt de tancar-se.

Aquell color sense nom que unifica la façana, que la fa invisible.

La indiferència del món a la vorera, que no mira cap a dalt.

Se m'acaba l'aire

 Se m'acaba l'aire.

L'intent de fugir del meu dintre

m'ofega un crit desesperat.

Impotència disfressada de rauxa.

.

Paraules inspirades per la foto de Montse Argerich

Criada a l’illa de Buda, de Cinta Pérez Llatse

 

Criada a l’illa de Buda, de Cinta Pérez Llatse

Sinopsi

Criada a l’illa de Buda és un homenatge al poble que va donar vida a l’illa als anys quaranta i cinquanta, en un marc de postguerra, repressió i fam. Les famílies d’aquesta novel·la van tenir la sort de poder abandonar les seves llars per anar a viure a un lloc idíl·lic: un bell paratge natural on hi abundaven tots els recursos necessaris per ser feliç.

En masos i barraques, entre camps d’arròs, horts, angules i fotges, els buderos i les buderes van viure allí el que segurament van ser els seus millors anys. Buda es va convertir, sens dubte, en un dels pobles més lliures de tot Catalunya, on la gent vivia i treballava lliurement, mantenint una molt bona

relació amb els propietaris de l’illa, els germans Borés.

La protagonista d’aquesta novel·la, la Josefina, va ser enviada pels seus pares a Buda a servir a una família amb només 8 anys. De la seva mà coneixerem a molts personatges, descobrirem els racons més bonics de Buda,  l’església i l’escola, la casa dels amos... Una vida plena de vivències, moltes impròpies per a una nena del seu temps. Injustícies i abusos en una època clarament masclista on la dona tenia un paper més que secundari.

Criada a l’illa de Buda és el retrat d’un poble català extingit i gran desconegut per a tothom. De la mà dels últims colons, amb fets històrics i verídics, podrem apropar-nos a una Buda esplèndida, gran i plena de vida.

Absolc el temps, de Zoraida Burgos