Els límits del conte més enllà de l'extensió

Dins de les VII Jornades de les Lletres Ebrenques, el passat 20 d'octubre vaig participar en una taula rodona       coordinada per Núria de Santiago sota el títol "Els límits del conte més enllà de l'extensió: de la novel·la curta al dinosaure". També hi van participar vells i nous amics de lletres com Josep Igual, Aleix Cort, Yannick Garcia i Teresa Bertran. 

Una mica "malcreents" i confiant en les nostres dots d'improvisació, no vam obeir, en gran part i en general, l'esforç per conduir el debat de la coordinadora, però crec que al final va resultar força interessant. 

Poden existir novel·les d'una pàgina? Es pot fer un conte de dues línies o es tracta d'un altre mena d'artefacte?

Què fa el conte? La trama? El to? O com va dir l'Aleix, la fragilitat?

 Potser no vam arribar a cap conclusió, ni falta que fa, i el dinosaure continuarà allí molts anys.

Us convido a dir la vostra.

259è joc literari

El joc literari d'avui serà mé sbreu i concret, i m'ha vingut la inspiració llegint el llibre Llum antiga, de John Banville.
Al llibre hi ha molts fragments formidables, com ara aquesta segona part d'una comparació:
.
"com si l’aire s’hagués tornat vidre soluble durant la nit."
.
El joc d'avui consisteix en què inventeu possibles primeres parts d'aquesta comparació.

Com sempre, en un comentari en aquest apunt o als vostres blogs (deixeu-me l'enllaç).

Emigdi Subirats a Tens un racó dalt del món

Emigdi Subirats serà el convidat de Tens un racó dalt del món d'aquesta setmana, per a parlar-nos del seu nou llibre, Gerard Vergés i Príncep, d'Onada Edicions.
Es tracta del segon llibre de la col·lecció Gent nostra, dedicat a la biografia del gran poeta i narrador tortosí. Aprofitarem per a conèixer millor l'autor i la persona, i també aprofitarem per a felicitar l'Emigdi pel Premi Mèrit de les Lletres Ebrenques que li fou concedit a Amposta.
Acabarem amb un petit homenatge a Pere Calders en motiu del seu centenari, llegint un fragment de la seva obra (jo n'he llegit uns quants al blog que dedico a les vídeo lectures)
El programa s'emet a Canal 21 el 31d'octubre a les 21, a les 22 i a la 1 de la matinada. Dijous a les 6 h i a les 11'30 h.;  divendres a les 7h: dilluns a les 17 h; a més d'un parell d'ocasions més en cap de setmana.
I també durant el programa, escoltarem la cançó de Jesús Fusté, Maig d'amor, basada en un poema de Gerard Vergés:

"Eo!", crida un parell de cops. Per dignitat, se'n va abans que no arribi el seu eco.

Els triangles amorosos quasi sempre fallen, sobretot quan vol haver-hi més d'una hipotenusa.

Línia blava, de Ramon Solsona

Encara amb la mel als llavis de la trobada amb Ramon Solsona per comentar el seu llibre L'home de la maleta al Club de lectura de Tortosa, us recomano un llibre ben diferent:
Línia blava
labutxaca
“Ets a la plaça Eivissa, al cor d’Horta. La boca del metro s’obre al teu davant com un xuclador. Baixes les escales, marques la targeta i fas rodolar el torniquet de la màquina cancel·ladora. Ja ets dins. Suspesa al sostre del passadís, una càmera et fa pensar que algú et veu en algun lloc remot. Una música ambiental, neutra, asèptica, t’acompanya fins a l’andana. El comboi que t’ha de portar d’un extrem a l’altre de Barcelona t’espera amb les portes obertes, amb l’aire de repòs que es respira als començaments de línia”.

Ramon Solsona, el 7 de novembre al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21.

Jugues amb dos dits damunt del sofà; dolç homenet avança cap a mi. Espero que el comandament a distància, a mig camí, no sigui un obstacle.

Desdefinicions (252)

Buplicar. Publicar lladrucs.

Un regal inesperat

Durant les passades VII Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta va tenir lloc un d'aquells actes que representen un autèntic regal per a un autor, un d'aquells fets que caldria posar al currículum emotiu de la meva trajectòria literària, perquè obtenir algun certamen de lletres i aconseguir una venda més que moderada de llibres sempre va bé, no cal negar-ho, però la tria feta per un lector/a concret/a esdevé el veritable premi.
I el fet que vull subratllar és l'elecció del meu conte "Un regal inesperat", inclòs al recull El vertigen del trapezista, com a lectura en veu alta a la Biblioteca per par de Manolita Sauch, de la Llar Residència Pere Mata d'Amposta.
A ella li feia il·lusió  fer-se una foto al meu costat; i jo, que dic que intento viure del "cuento", d'il·lusions com aquesta visc.
A la taula rodona anterior parlàvem sobre l'extensió del conte. I les emocions que et desperta un conte sis anys després d'haver-lo escrit?

El món dalt d'una sabata, de Cinta Arasa

El món dalt d'una sabata, de Cinta Arasa
Il·lustracions de Marta Costa
Editorial Barcanova,  2012
Sinopsi
L’Aloma ens descriu un somni ple de referents quotidians i també fantàstics, cosa que mostra que els somnis són un fet habitual perfectament integrat en el món dels infants.

Llum antiga, de John Banville

Llum antiga, de John Banville
Edicions Bromera, 2012
Sinopsi

L’actor Alexander Cleave fa memòria dels millors anys de la seva vida en recordar l’idil·li fugaç que va mantenir, quan era adolescent, amb la mare del seu amic a la Irlanda dels anys 50. Els encontres il·lícits en una casa de camp als afores de la ciutat o la passió al seient de darrere del cotxe de la seva amant s’apinyen en la seva ment. Però els records vénen acompanyats també d’un sentiment, esmolat i fosc, relacionat amb el suïcidi de la filla del protagonista, deu anys enrere. Quan al vell actor li ofereixen treballar en una pel·lícula sobre un escriptor extravagant, descobrirà que l’enigmàtic personatge va coincidir amb la seva filla uns dies abans que morís. Aquesta connexió amb el passat el farà lligar caps sobre el seu primer amor.

En Llum antiga conflueixen l’obsessió i l’egoisme de l’amor de joventut amb el terrible impacte d’una pena profunda. Una novel·la totalment enlluernadora i tremendament commovedora alhora.

Us deixo amb la lectura d'un fragment:

La gran O, de Santi Baró

La gran O, de Santi Baró
Editorial Cruïlla
Sinopsi
La Laura Bac és una escriptora coneguda. Després d’haver fet una animació lectora en una escola, rep un email de l’Ona Castellví, una de les alumnes presents a la xerrada. La noia li diu que és una gran admiradora seva, i també li insinua que és una mica diferent de la resta de gent. Això desperta la curiositat de la Laura, i comença una relació entre totes dues a través del correu electrònic. La noia es mostra sempre misteriosa, i declara que se sent rebutjada per tothom. La Laura intenta ajudar-la, mira de descobrir quin problema té l’Ona. Però quan parla amb la professora de la classe, aquesta li diu que no hi ha cap alumna que es digui Ona Castellví. Qui s’amaga darrere aquest nom? És algú que té un problema tan greu que no el vol confessar a ningú? O... podria ser una broma?

Santi Baró, aviat al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21.

Endarrereix tots els rellotges de casa una hora. S'adona que un no va avançar-lo fa 6 mesos. I els llença tots.

Adriano Celentano - Il Ragazzo della via Gluck

Pura sang, d'Ada Castells

Pura sang, d'Ada Castells
Edicions 62, 2012
Premi Sant Joan
Sinopsi

La Sílvia arriba al casalot de Menorca del seu marit buscant la llum i la pau per pintar, però el que hi troba és la claustrofòbia d’una illa i el terror d’una família que amaga un secret. Ella i el seu fill lluiten per sortir-se’n gràcies a un nou amor que els ajuda a entendre que a la vida no s’ha de tenir por de res.

A Pura sang res és el que aparenta. Dos mons tan diferents com la Menorca rural i la Barcelona de l’Eixample marquen el ritme d’una novel·la que segueix el fil d’un misteri. Una història passional amb elements gòtics que explora els límits de la bogeria i que ha estat guardonada amb el Premi Sant Joan Unnim 2012.
Us deixo amb un fragment que també trobareu al blog on recullo les meves vídeolectures.

Cor dur

Té el cor dur com una pedra. Per a que no li trenquin? No, perquè li han trencat.

Cares del món (275)

Una Cara del món trobada per la Lectora corrent  a la "Cité de l'Espace" de Tolosa de Llenguadoc.

Cementiri de Butxaca, de Ramon Solsona

Cementiri de Butxaca, de Ramon Solsona, Columna Edicions, 2006, aplega un recull d'un cinquantena de relats breus farcits d'humor negre, amb l'eix central d'una tomba en cadascun d'ells. Per tant, el llibre és com una mena de cementiri on hi fan cap tota mena de personatges, seguint el tòpic del poder igualador de la mort. Alguns relats són plens de picardia i altres són un homenatge a persones com Jesús Moncada, per exemple.

Un llibre ple de l'enginy característic de l'autor.

Riure i plorar no són sinònims. Tampoc antònims.

"140 caràcters és massa poc per dir el que penso", pensa. Trobar-se en blanc davant el twitter el deixà esglaiat. Encara li'n sobraven dos

La manca d'avions no és cap problema, si el que vols és alçar el vol. Del viatge en té cura la il·lusió; del paisatge, el bagatge dels sentits. El vent que et besa la cara, si tanques els ulls, és tan real com el brot d'una olivera, i tan verd, i tan viu.

La línia recta va inventar-la algú que tenia pressa; la corba, algú que gaudia del temps.

258è joc literari

Vicent Pellicer proposa al seu facebook que escrivim versos inspirats en la seva foto. Jo li prenc la paraula i trasllado la seva idea als jocs literaris, però jo afegeixo a la invitació que els versos tinguin foroma d'haikú (4-6-4).
Podeu escriure en un comentari el poema o els enllaços als vostres blogs, facebooks...
Mé simatges com aquesta al blog del Vicent.

Manel Subirats a Tens un racó dalt del món

Manel Subirats, autor nascut a Mataró i resident al Poble Nou, serà l'escriptor convidat aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21.
Amb ell parlarem de la seva novel·la Aquelles nits de maig, ambientada a Miraflores (Colòmbia), en un indret on els personatges es troben al límit, i on una parella de germans catalans es retroben i on la filla d'un d'ells, la Màrcia descobreix un nou món que li obre la seva tieta.
Durant el programa també recomanarem el nou llibre de Flàvia Company, Que ningú no et salvi la vida.

El programa s'emet el 24 d'octubre a les 21, a les 22 i a la 1 de la matinada. Dijous a les 6 h i a les 11'30 h.;  divendres a les 7h: dilluns a les 17 h; a més d'un parell d'ocasions més en cap de setmana.

Clic!

No, no és un Big bang, és molt més discret, però per 

començar no està gens malament.

Els crims de l'escriptor imperfecte, de Mikket Birkegaard

Els crims de l'escriptor imperfecte, de Mikket Birkegaard
Edicions Bromera, 2012
Sinopsi

Què sent un escriptor de novel·la negra de fama internacional quan descobreix que les seves fantasies atroces s’estan fent realitat? 

Frank Føns, un autor d’èxit, espera la publicació del seu nou llibre reclòs a la seva casa a un petit poble danès. Només l’acompanyen la inseparable ampolla de whisky i els records de quan era un jove sense diners, un marit enamorat i un pare feliç. Però no és conscient encara que l’èxit farà que pagui un preu més alt. Ho sabrà quan la policia trobi el cadàver d’una jove en un poble proper, en circumstàncies que semblen copiades minuciosament de la seva darrera novel·la inèdita.

Per què algú hauria de copiar un assassinat d’una novel·la seva? I qui coneix ja el contingut del nou llibre? Durant la Fira del Llibre a Copenhagen, té lloc un altre homicidi calcat d’una altra de les seves novel·les. La mateixa violència brutal, la mateixa crueltat insuportable. Sols llavors assumirà que la possible coincidència esdevé una autèntica persecució, un joc perillós entre l’escriptor i un lector, pel que sembla, molt atent. I sempre un pas per endavant...

Verd

Els humans domestiquem el verd, o és el verd qui ens humanitza?

Desdefinicions (251)

Biolència. Maltractament de la vida.

Ens divertim amb la ciència, d'Àngels navarro

Ens divertim amb la ciència, d'Àngels Navarro
Il·lustradora:  Anna Mongay
Combel Editorial

Un llibre d'experiments senzills, divertits i inofensius que els més petits podran fer a casa, amb materials al seu abast. Cada doble pàgina il·lustra un experiment pas a pas i al final del llibre s'inclouen unes fitxes d'explicació científica dels experiments amb fotografies de les manualitats. Per despertar la curiositat científica dels més petits!

Llegint Molles

Victus, d'Albert Sánchez Piñol

Victus, d'Albert Sánchez Piñol
Editorial La Campana, 2012
Sinopsi

«Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic. " VICTUS és una novel · la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que es pot considerar com la primera de les conteses mundials i que acaba l'11 de setembre de 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona.També és la tragèdia de Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar. VICTUS és un malbaratament d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i desenfadat, amb una dicció rabiosament contemporània que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible de 1714, que va patir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils.VICTUS qüestiona les versions oficials d'ambdós bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa de Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a banda i banda de les muralles.Però, sobretot, VICTUS és un festí literari de primer ordre que es devora de la manera com sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra el que abans de la seva aparició ja s'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès i el francès. 

Com un llebrer, de Roddy Doyle

Com un llebrer, de Roddy Doyle
Editorial Bambú, 2012
Sinopsi
Scarlett, Mary, Tansey, Emer. Mares i filles, àvies i nétes. Quatre generacions, quatre dones d'una família irlandesa emprenen un viatge inoblidable al passat que els ajudarà a acceptar el present i a encarar el futur. La Mary sap que la flama de la seva àvia ja s'apaga. Per primer cop a la vida té la mort ben a la vora i no sap què fer-ne, de la por de no tornar a veure mai més una de les persones que més s'estima d'aquest món. I quan la tristesa i les preguntes sense resposta ja comencen a pesar-li massa, se li apareix una noia misteriosa i li fa una proposta que li canviarà la vida. Una novel·la divertida i entranyable que no et deixarà indiferent.

Ramon Solsona al proper Club de Lectura de Tortosa

Ramon Solsona serà le proper convidat del Club de lectura de Tortosa, el dia 24 d'octubre a les 19.30, per comentar el seu llibre L'home de la maleta. És un escriptor amb gran sentit de l'humor, i en dono fe per dos llibres anteriors que he llegit i comentat: DG, i Cementiri de butxaca. Però amb L'home de la maleta ha anat una mica més enllà.

Un antic músic d'orquestra de ball es queda vidu. Participa i guanya un concurs de narrativa de tipus memorialític, gràcies al relat de la seva vida que comença quan sa mare el va parir al cimena, enmig d'una pel·lícua de Gary Cooper. Però les seves filles hi troben una pega: el relat és inventat. Un gendre el convencerà que escrigui la seva vida real, molt més interessant; la vida d'un xiquet abandonat, que va crèixer en un hospici, que va patir una adopció frustrada...

La història podria esdevindre un drama, però el to de l'autor, i el caràcter del protagonista, ens dibuixaran un somriure més d'un cop.

No vol viure sol i una decisió important (vendre la casa i repartir els beneficis entre les tres filles, amb qui viurà en mesos alternatius), farà que conegui millor les seva família, i que també la pateixi, ja que, com un vell murri com toca, no entèn la seva forma de viure, ni els seus costums,  molt diferents als de la seva època. La situació em recorda més d'una pel·lícula del Paco Martínez Soria.

Alguns capítols són d'una tendresa exquisida i no els oblidaré mai, com el que es titula Petons, i que comença així: "Una mare fa petons. Aquesta idea jo la tenia arrapada a dins com una llagasta. Ho veia a les pel·lícules que ens passaven. Les mares vivien pendents dels fills." En aquest capítol el protagonista enyora els petons que la mare que no va conèixer no li va poder donar, i explica com arrossegarà sempre aquest llast, i com, en certa forma, va trobar la figura materna en una dispesarea que li llogà una habitació, i amb qui mantenia relacions sexuals d'una tendresa extraordinària.

També és imborrable el capítol on narra, enmig de lletres de boleros, la mort del Bellesa, un dels tres amics músics que es coneixien des de l'hospici.

Us deixo amb uns quants fragments transcrits, i llegits:

.
"Mamar fins als tres anys té l'avantatge que després, de gran, tens la certesa d'haver estat feliç."
"A la nit se sentia la maquinària, feia un soroll molt solemne, com si cada segon anunciés que el segon següent seria molt important.  A mi no és que em fes por, però em feia pensar. El tic-tac d'un rellotge sempre em fa pensar en coses importants."
"Sense músic ano hi ha ball, i sense ball la vida és un plat de guixes."
"Valia més ser fill de puta, que fill de ningú."
"Encara que fos molt velleta, m'hauria agradat trobar la meva mare per dir-li: Ho entenc tot i ho perdono tot. Només et demano un petó, el petó que he estat esperant tota la vida."
"Les llàgrimes dels altres sempre són incòmodes pe al que no plora".

Emigdi Subirats, Mèrit de les Lletres Ebrenques

Ahir a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, dins del marc de les VII Jornades de les Lletres Ebrenques, es va donar a Emigdi Subirats el premi al Mèrit de les Lletres Ebrenques.
Sense cap mena de dubte és un premi merescut que em satisfà enormement. L'escriptor, crític literari, sacsejador cultural i, sobretot, amic Emigdi, és un home d'una capacitat de treball inesgotable, una memòria envejable i una generositat difícil d'igualar.
No fa tants anys que el conec, des del 2005, però de seguida va fer gala de la seva generositat envers la meva persona i la meva obra. Una vegada, ja fa temps, vam intentar resumir totes les activitats on havíem col·laborat, tant se val de qui fossin idea, i la llista ens feia omplir d'orgull, per què negar-ho.
L'Emigdi mai no enganya, no té dobles interpretacions, és noble i sincer, i sempre està disposat a mullar-se per les causes que creu justes i pels seus ideals irrenunciables.
Aquesta tarda acudiré a les Jornades per participar a la taula sobre contes per a adults, i li faré una bona abraçada. Felicitats, Emigdi.
Imatge extreta del blog Riberaonline.

Luka, de Suzanne Vega

Mitjans de comunicació i reptes de l'expansió cultural

Ahir 18 d'octubre,  dins del cicle Societat, xarxa i cultura, organitzat per Antena Cultural Tortosa de la URV, debat sobre Mitjans de comunicació i reptes de l'expansió cultural. Parlen Neus Barberà i Anna Zaera de la web surtdecasa, Ignasi Blanch, il·lustrador, Roman Aixendri, filòsof i blogger,  Bernat Puigtobella, de la web cultural Núvol, i Toni Puntí del programa Ànima del Canal 33.
Quatre pinzellades de les seves intervencions:

Toni Puntí explica la idea de crear un programa de gran abast sobre temes culturals, però amb un to lluminós. Lamenta que la reducció de diners es tradueixi en reducció de temps i a la necessitat d’una tria més dràstica. Assumeix també les possibles crítiques d’excés de barcelonisme.

Bernat Puigtobella comenta que el paper s’està morint i que esdevé una emancipació digital. Té gran experiència com a editor a la seva web, que vol ser un aparador de tot el que es fa culturalment parlant, fa el que li agrada: escollir. Es queixa que els grans mitjans postulen la realitat.

Ignasi Blanch es mostra contrari a la gran quantitat d’informació que circula per internet, molta de la qual, supèrflua, cosa que no porta gens bé. Comunicar fum no té sentit.

Neus Barberà i Anna Zaera expliquen que la seva web vol contribuir a potenciar i difondre la cultura de les Terres de l’Ebre, a donar-li visibilitat.

Roman Aixendri diu que no ens fiem d’un filòsof sense sentit de l’humor. El seu objectiu és replantejar tot allò que ja donem per fet, oferir una perspectiva diferent.

A mig camí entre el verd i el blau, entre bé i el mal, entre el pas dels anys.
.
Inspirat per una imatge de Rosa Sadurní.

Cares del món (274)

Al Núvol

Dins de l'homenatge que la web cultural Núvol dedica al diccionari Alcover-Moll, hi podeu llegir un fragment del meu llibre Molles per no perdre'm, amb un sentit i emotiu record relacionat amb un fruit petit i sec, les avellanes, i que podeu llegir aquí.
Més informació d'aquest llibre editat per Petròpolis a la seva presentació virtual.

Somni del traç i la llum, 
del provisional pas que, mortals, 
dibuixem al llenç de la vida.
.
Inspirat en una pintura que ha fet el company de feina Adolf Comes, a l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa.

Batec de llençols al vent.
Els teus cabells imaginen que volen,
i la mirada.
.
Inspirat per una il·lustració de Dani Torrent.

Mitjans de comunicació i reptes de l'expansió cultural

Interessant xerrada demà 18 d'octubre, a les 19.30 h. a Tortosa, al Campus de les Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, sobre Mitjans de comunicació i reptes de l'expansió cultural.
Es parlarà de la comunicació 2.0 i el nou paper del periodista cultural, amb Neus Barberà i Anna Zaera de la web surtdecasa, Ignasi Blanch, Roman Aixendri, Bernat Puigtobella, de la web cultural Núvol, i Toni Puntí del programa Ànima del Canal 33.
Més informació en aquest enllaç.

Estic fora de mi. I el pitjor és que m'he deixat les claus a dins.

257è joc literari

La proposta de joc literari d'aquest dimecres, lliure en extensió i en gènere, s'ha d'inspirar en aquest vídeo que vaig fer fa un parell d'anys.
Podeu escriure el text en un comentari o posar-hi els enllaços als vostres blogs.

Josep Maria Franquet a Tens un racó dalt del món

Josep Maria Franquet serà el proper convidat a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. És sobradament coneguda a les Terres de l'Ebre la seva trajectòria com a polític, enginyer agrònom, tertulià, etc, però aquest cop parlarem d'una altra de les seves passions: la poesia.
L'any 2012 ha estat molt fructífer en la seva carrera literària, ja que ha publicat tres llibres que comentarem durant el programa, amb tres registres ben diferents, com la renaixentista personalitat del seu autor: La nana de Sara, dedicat a la primera de les seves nétes i il·lustrat bellament per Jordi Alfonso Gómez, la reedició del poema èpic L'immortal, i la recent publicació de Trenta-tres  jotes tortosines, una de les quals serà cantada pel seu autor abans d'acabar el programa.
S'emetrà per primer cop el 17 d'octubre, a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant la setmana. A la imatge altres llibres recomanats.

Aliena al tacte fred del vidre, 
rellisca vestida de groc amic, 
l'aigua feta llum.
.
Inspirat per una imatge de Mireia Canício

Escriure

Dits del vell mestre (que no del mestre vell) es tornaren paraules per trencar l'exili interior, sota l'atenta mirada del teatre del món.
Algú endevina de qui és aquesta màquina d'escriure que vaig fotografiar?

Desdefinicions (250)

dinousaure. Jove de menys de vint anys amb mentalitat més que conservadora.

Llegenda urbana

Diuen que l'Atlàntida fou l'últim país que intentà sortir de la Constitució.

Festa infantil a Tortosa, 20 d'octubre

El camí sovint és ple d'entrebancs. De vegades, només pots avançar de genolls. Si ho fas amb un somriure al rostre, vull jugar amb tu.
.
Més informació sobre la Festa infantil a Tortosa del 20 d'octubre al blog de l'AMPA de l'Escola Sant Llàtzer.

Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company

Que ningú et salvi la vida, de Flavia Company
Editorial Proa, 2012
Sinopsi

L’Enzo és un traductor literari, un hedonista que viu al dia, seduït per les dones i els llibres. Té un amic, el Víctor, un alt càrrec de la banca, un home calculador i blindat per l’èxit, que tanca negocis milionaris al Martini’s. Fa anys, el Víctor va salvar la vida a l’Enzo. Quan s’assabenta que al seu amic li queda poc temps de vida, el Víctor es creu amb el dret de reclamar-li el deute pendent. Però és legítim demanar a un moribund que cometi un delicte en lloc teu? Poc abans del desenllaç clínic, l’Enzo sent la necessitat d’escriure una llarga carta confessant el secret a la seva filla, que no coneix, i demanar-li al seu torn un favor pòstum. 

Després de l’èxit internacional de L’illa de l’última veritat, Flavia Company torna amb Que ningú no et salvi la vida, una novel·la d’intriga que funciona amb el mecanisme perfecte d’una bomba de rellotgeria.

Però el llibre ens parla sobretot de relacions humanes, dels estranys lligams que poden unir-nos o desunir-nos, malgrat la distància o el temps, ens parla de la necessitat de perdonar i de sentir-se perdonat, de deutes morals, de la relativitat de les coses davant la mort.

Us deixo alguns fragments:

"La por és l'altra cara de la moneda del poder."

"El perfum de la seva mare. No té cap altre lloc on oblidar la seva misèria."

"La veritat o la mentida són com els taxis, agafes el que passa quan en necessites un, no t'esperes que passi el que t'agrada més."

I la lectura d'un fragment

La Fatarella 1938

Em plau haver col·laborat al vídeo promocional del curtmetratge Fatarella 1938,que es troba en fase de recerca de patrocinadors a través de la web Verkami.E spot col·laborar a partir de 5 euros.
Aquest vídeo promocional es va gravar al poble vell de Corbera d'Ebre. Més informació i el vídeo promocional en aquest enllaç.

Bookcrossing vora el Mercat

Un nou llibre alliberat a la vora del Mercat de Tortosa que, per cert, enguany celebra el seu 125è aniversari.
Es tracta del recull de relats Un bar de contes, d'Arola Edicions.

Acabeu la frase

Caure a la velocitat del so no és temerari; ho necessita per a ... 

Si véns, de Ja t'ho diré

Joc literari a Antaviana

Roig de passió t'espero amb els braços oberts.
...
Però no tardis; es tracta d'una invitació, no d'una carta blanca.
.
Participant al joc literari del blog Antaviana

Cares del món (273)

Jaume Bech ens regala aquesta Cara del món trobada a l'antic celler cooperatiu de Sant Cugat.

Llegint Josep Igual

Llegint un conte de Josep Igual, inclòs al llibre Fugida en cercles, a la llibreria La 2 de Viladrich.

Llenço la moneda amb l'esperança que surti cara. L'escolto rodolar uns metres fins que para. La segueixo?

I Premi de Relats Pulp

Des de la web www.blogguillibres.com organitzen el I Premi de Relats Pulp. Us voleu apuntar a aquest original certamen literari? En aquest enllaç trobareu les bases.

256è joc literari

Fa un parell de dies, una il·lustració d'Elisa Bernat em va inspirar un apunt.  Avui us proposo que també us serveixi com a inspiració per a escriure algun text, de qualsevol extensió, en prosa o en vers. Només demano que feu constar l'autoria d'Elisa Bernat si pengeu la il·lustració al vostre blog.
Com sempre, ja posareu un enllaç als comentaris, o hi escriviu el text sencer.

Les Jornades de les lletres ebrenques a Tens un racó dalt del món

El proper dimecres 10 d'octubre, l'espai de Canal 21 de les Terres de l'Ebre dedicat a la literatura, Tens un racó dalt del món, arriba al programa número 100.
Agraeixo la confiança que han dipositat en mi des del primer moment a Canal 21, així com la seva voluntat de mantenir un programa d'aquestes característiques, i agraeixo també la tasca de tot el personal  i la bona predisposició de tots els convidats i convidades a passar una estona parlant de llibres.
Aquesta setmana la dedicarem a comentar la VII Jornada de les lletres ebrenques, que tindrà lloc a Amposta entre el 16 i el 20 d'octubre, juntament amb Mar Panisello, regidora de Cultura, i Joana Serret, directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó. Podeu consultar el programa de les Jornades en aquest enllaç.
El programa s'emet el dia 10 d'octubre a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant la setmana. A la imatge, altres llibres recomanats.

I un cop de vent els despentina a L'última troballa

Ja es pot veure el programa de televisió de L'última troballa, conduït per l'escriptor Jordi Llavina, que va dedicar al llibre I un cop de vent els despentina (Cossetània, 2011).
El vam gravar passejant per Tarragona, vam passar per davant de l'antic Poetes. i vam parlar dels contes, i també de la meva passió pel bookcrossing.



El programa es pot veure a les següents televisions:

Canal Blau TV - Maricel TV ( dl 16:00 / 01:00 - dm 16:00 / 01:00 - dx 16:00 / 01:00 - dl 18:30 - dl 09:00(R) - dl 11:00(R) - dl 13:00(R) - ds 18:30(R) )

Canal Reus TV ( dl 16:00 / 01:00 - dm 16:00 / 01:00 - dx 16:00 / 01:00 - dm 16:30 - dm 18:30(R) - dx 16:00(R) )

Canal Terrassa Vallès ( dl 16:00 / 01:00 - dm 16:00 / 01:00 - dx 16:00 / 01:00 - dl 16:30 )

El 9 TV ( dl 16:00 / 01:00 - dm 16:00 / 01:00 - dx 16:00 / 01:00 - dl 00:00 - dm 18:30(R) - du 10:00(R) )

Lleida TV ( dl 16:00 / 01:00 - dm 16:00 / 01:00 - dx 16:00 / 01:00 - dl 18:45 - dx 12:30(R) )

Penedès TV ( dl 16:00 / 01:00 - dm 16:00 / 01:00 - dx 16:00 / 01:00 - dl 16:30 - dv 14:30(R) - dv 18:30(R) - dv 22:30(R) - ds 02:30(R) - ds 06:30(R) - ds 10:30(R) )

TAC12 ( dl 16:00 / 01:00 - dm 16:00 / 01:00 - dx 16:00 / 01:00 - dm 23:50 )

Televisió de Girona ( dl 16:00 / 01:00 - dm 16:00 / 01:00 - dx 16:00 / 01:00 - dm 19:00 - dj 10:30(R) - dv 16:30(R) - ds 14:30(R) - du 23:00(R) )

VOTV - Vallès Oriental Televisió ( dl 16:00 / 01:00 - dm 16:00 / 01:00 - dx 16:00 / 01:00 - dx 16:00 - dj 18:00(R) - du 18:00(R) )

Vallès Visió ( dl 16:00 / 01:00 - dm 16:00 / 01:00 - dx 16:00 / 01:00 - dl 23:00 )

M1tv - Mataró i Maresme ( dl 16:00 / 01:00 - dm 16:00 / 01:00 - dx 16:00 / 01:00 - dl 18:30 - dm 17:30(R) )

Teleb - Badalona ( dl 16:00 / 01:00 - dm 16:00 / 01:00 - dx 16:00 / 01:00 - dl 17:30 - dm 13:30(R) )

La fada s'emmiralla, tossuda, al tel transparent dels somnis que no recordo encara. Desperto, sense saber perquè, amb un somriure.
.
Inspirat en una imatge d'Esther Rodríguez al Bloc de fotos

Tancada amb la cadira com a sostre, pateixo l'estèril intent de buidar-me.
.
Inspirat per un dibuix d'Elisa Bernat.

Desdefinicions (249)

adultescent. Teenager etern.

VII Jornades de les Lletres Ebrenques

VII JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES Amposta 2012

16 d’octubre

19.45 h. Biblioteca. Lectura del conte “Un regal inesperat”, de Jesús M. Tibau, per Manolita Sauch, de la Llar Residència Fundació Pere Mata d’Amposta

20.00 h. Biblioteca.  Xerrada “Les emocions vistes pels autors de l’Ebre”, a càrrec de Maria Josep Ruiz, sobre Josep Igual, Jesús M. Tibau, Francesca Aliern, Teresa Bertran, Maria Josep Margalef, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i Jesús Fusté.

22.00 h. Pub Llar. Cantada de música tradicional a càrrec del grup “Los dimarts al Llar”.

19 d’octubre

19.00 h. Biblioteca. Presentació oficial de les Jornades, a càrrec de Joana Serret, Manel Ferré, Mar Panisello i Francesc Ferré.

19.30 h. Biblioteca . Conferència “Les germanes de Llull: les dones en la literatura catalana” a càrrec de Marta Pessarrodona.

20.15 h. Biblioteca .

Curt “Arbó. L’home del sud”, de Sant Valldepérez, i homenatge a Màrius López.

20.45 h. Biblioteca. Lliurament del mèrit de les Lletres Ebrenques 2012

21.15 h. Biblioteca. Refrigeri amenitzat pel cantador Lo Torreta i la rondalla Teixidó.

22.30 h. Biblioteca . Festival de poesia

“Arrencar-se la costra”, amb Tomàs Camacho, Anna Gavaldà, Rafael Haro i Raül Najas, i el violí d’Oriol Fuster.

“Secrets i fantasies per a viure millor”, amb Roser Amills i Víctor Amela.

20 d’octubre

9.30 h. Esmorzar i signatura de llibres durant tot el dia

10.20 h. Presentació bases del III Premi de Narrativa Breu Ciutat d’Amposta, amb participació del guanyador anterior Víctor Sabaté per l’obra “El jove Nathaniel Hatborné”.

10.30 h. Taula rodona sobre conte infantil amb Olga Besolí, Ester Besolí, Carme Reverté, Jesús Serrano, i coordinada per Cinta Arasa.

11.30 h. Conta contes infantil. “Muniatto conta els seus contes”.

12.00 Un passeig per la música llatina. Actuació de la Banda Jove de l’Escola de Música de la Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta.

12.30 h. Entrevista radiofònica: Francesca Aliern, Jordi Andreu, Daniel Ballester, Baltasar Casanova, Emigdi Subirats, Xulio R. Trigo, Coia Valls, Joaquim Vilarnau...) per Manel Ramon, director d’Amposta Ràdio.

13.30 h. Teatre: “La caiguda dels templers”, d’Emigdi Subirats, pel grup teatral Prat de Quint.

17.00 h. Projecció curt “El columnista”, a càrrec grup CREA, basat en un conte de Josep Igual

17.15 h. Taula rodona sobre els contes per a adults “Els límits del conte més enllà de l’extensió: de la novel·la curta al dinosaure”, amb Teresa Bertran, Aleix Cort, Yannick Garcia, Josep Igual i Jesús M. Tibau, coordina Núria de Santiago.

19.30 h. Recital poètic “Una música de Cavalls Negres”, a partir dels Cants de la Tempesta d’Albert Roig.

Que ningú et salvi la vida, de Flavia Company

Que ningú et salvi la vida, de Flavia Company
Editorial Proa, 2012
Sinopsi
L’Enzo és un traductor literari, un hedonista que viu al dia, seduït per les dones i els llibres. Té un amic, el Víctor, un alt càrrec de la banca, un home calculador i blindat per l’èxit, que tanca negocis milionaris al Martini’s. Fa anys, el Víctor va salvar la vida a l’Enzo. Quan s’assabenta que al seu amic li queda poc temps de vida, el Víctor es creu amb el dret de reclamar-li el deute pendent. Però és legítim demanar a un moribund que cometi un delicte en lloc teu? Poc abans del desenllaç clínic, l’Enzo sent la necessitat d’escriure una llarga carta confessant el secret a la seva filla, que no coneix, i demanar-li al seu torn un favor pòstum. 
Després de l’èxit internacional de L’illa de l’última veritat, Flavia Company torna amb Que ningú no et salvi la vida, una novel·la d’intriga que funciona amb el mecanisme perfecte d’una bomba de rellotgeria.
Us deixo la lectura d'un fragment

El misteri de la nena de la clavellina, de Joan Sella Montserrat

El misteri de la nena de la clavellina, de Joan Sella Montserrat
Edicions Saldonar
Sinopsi
La memòria es bifurca per camins diversos, convergeix en el present i es projecta alhora com a llavor atemporal. La vida de Joan Sella Monserrat -la real o la recreada-, les iniciacions gastronòmiques, les històries de la mar nostra, els personatges del carrer amb atributs universals i els pintors que ens expliquen com som teixeixen a El misteri de "La nena de la clavellina" un tapís amb reminiscències homèriques.

Quan Catalunya es despertà, el dinosaure quedà lluny per sempre.

celine dion ft. josh groban, the prayer

Nafres a la pell
i el cor que s'ajau a la recança.
Del dolor passat resten petjades,
runes que costen de cosir.
.
Imatge del poble vell de Corbera d'Ebre.

Cares del món (272)

Pilar, una altra gran col·laboradora, ens porta de Carcassona aquesta Cara del món

Al rànquing Alianzo

No sé molt bé com funciona això del rànquing Alianzo, que suma els punts que tens en les diferents xarxes socials, però ara mateix ocupo el primer lloc a la categoria Literatura, i el tercer lloc a l'idioma Català.