31 de desembre 2020

Riu amunt, riu avall, Eva Campomar i Elisa Bernat

 


Riu amunt, riu avall, Eva Campomar i Elisa Bernat

Un projecte de Campanya pels Sediments i Tataküa Coop. que col.laboren en aquest doble conte per visibilitzar i difondre les problemàtiques del Delta de l´Ebre i la seva regressió.

Editen un conte doble (Riu amunt riu avall, i Riu de xocolate) per a fer arribar al públic familiar, escoles i biblioteques la problemàtica del SEDIMENTS que no arriben al Delta de l´Ebre provocant la seva imminent regressió.

Fa molts anys que els moviments socials del sud de Catalunya alerten de la necessitat de protegir riu i delta. Els cabals ambientals d’ aigua i de sediments són un requisit indispensable si volem invertir les dinàmiques creixents enfonsament de la plana deltaica i de regressió de la línia costanera.

Això, si cap, ha sigut encara més evident quan al gener de 2020 hem sigut testimonis dels efectes devastadors del temporal Glòria i de diferents temporals posteriors que han fet desaparèixer bona part de la Barra del Trabucador i de les platges de l’Illa de Buda, la Marquesa i Bassa de l’Arenal, entre altres.

En canvi, si se retiren embassaments obsolets i se gestionen adequadament la resta de les preses és possible recuperar en bona mesura el trànsit sedimentari i parar el procés que està debilitant el Delta de l’Ebre.

Riu amunt, riu avall, d’Eva Campomar, amb il·lustracions d’Elisa Bernat i la col·laboració d’Andreu Carranza és un conte que surt de les arrels i de l'imaginari.

Una gota d'aigua, Ota, acompanyada per Lila, una anguila del Delta, que buscaran la manera de trobar com poden obrir les comportes de la presa que obstaculitza els sediments i fa que el seu món cada vegada sigui més petit.

Una aventura pels paisatges ebrencs, bosc de ribera acompanyada de personatges de la fauna del territori, evocant paisatge, aventura, natura i lliuta per canviar les coses.

30 de desembre 2020

El proper llibre

 Acabar l'any i rebre la maqueta del proper llibre. 

2021, que vinc!

Contes de Nadal, 7




Set anys seguits llegint un conte de Gianni Rodari per Nadal, i enguany, l'ant del seu centenari, no podia ser diferent. Un cop més, Sílvia Tejedor em convida a llegir un conte de Nadal a la Cadena Ser Ebre, i com sempre m'acullo a un dels meus llibres preferits: Contes per telèfon, de Gianni Rodari. El 2014 vaig llegir La guerra de les campanes, el 2015, Un diumenge al matí, el 2016, Fris, fras, frus, el 2017, El país amb el des al davant. el 2018 El mag dels estels, el 2019, El paleta de Valtellina.i el 2020, La paraula plorar
Amb ells us desitjo bones festes, que la vida us regali molta il·lusió, i viceversa.

29 de desembre 2020

Reclosa dins del meu propi plany

 


Reclosa dins del meu propi plany,

la resta del món sembla buit.

.

Inspirat en una imatge de Clark et Pougnaud, extreta de la pàgina de twitter de QuetaRius


27 de desembre 2020

Manhattan

 


Matí festiu d’hivern enmig d’una sèrie potser excessivament llarga de festius. Res a fer. Fa fred. Cafè amb llet ben calent, una manteta, i l’enèsima revisió de Manhattan, de WoodyAllen.

És molt difícil dir quina és la nostra pel·lícula preferida. Tots en tenim cinc, deu, una dotzena, que ho podrien ser, i quan n’acabem de veure una d’elles, tenim la temptació de dir que és aquesta la número 1, fins que en miren una altra de la llista. Però sense cap mena de dubte, Manhattan és una de les candidates.

A meitat pel·lícula, s’aixeca mon fill, que es posa dins la meua manta i es posa a jugar. De tant en tant faig que es fixi en determinada seqüència, en alguna de les meravelloses imatges en blanc i negre. És petit, ja ho sé, però alguna cosa queda.

Al final de la pel·lícula, el protagonista esmenta algunes coses per les quals val la pena viure: Louis Armstrong, L’educació sentimental de Flaubert, les pomes i peres de Cezanne...; jo afegiria, Manhattan de Woody Allen.



26 de desembre 2020

El llarg silenci dels botxins, d’Alfons Cama i Saballs


 

El llarg silenci dels botxins, d’Alfons Cama i Saballs

Editorial Trípode, 2020 

sinopsi

Quan la Sílvia Tibau camina pel Mercat de les Puces de París no s’imagina fins on la portarà una descoberta inesperada. Ni l’Albert Novák —el seu company de maduresa— sospita de l’actuació del seu avi, scharführer de l’exèrcit alemany a la França ocupada. Rastres de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial en un entramat de silencis per aflorar. La retirada dels vençuts cap a la nació veïna o la foscor de la França col·laboracionista són aspectes que embolcallen les peripècies personals d’aquest relat; històries d’amistat, d’amors i desamors, de patiment, de temors, de descoberta… Històries familiars silenciades, que ens atrapen, i a on l’Alfons Cama se’ns mostra millor que mai com un magnífic novel·lista.

25 de desembre 2020

Patrimoni


Patrimonio, de Philip Roth, és un dels llibres que més m'ha emocionat. Quan vaig llegir-lo per primera vegada, fa uns quinze anys, em va impactar de forma definitiva, i el vaig incloure a la meva llista de privilegi.
En iniciar el Club de Lectura de Tortosa, va ser un dels primers llibres que vaig decidir comentar.
L'autor narra la vivència de la malaltia del seu pare, les progressives pèrdues, al mateix temps que reflexiona sobre l'autèntic patrimoni que heretarà.
Un llibre ple de cru realisme, despullat, i d'infinita tendresa.
Després, la meva vida se sacsejaria amb l'arribada del meu fill, i tot el que envolta la paternitat em commou. I fa sis anys, tot just el dia de Nadal, ens deixava el meu pare.
Dir que ens deixava és una manera de dir, perquè és amb  mi la majoria dels dies, en un moment o altre, com a record, com a mestre de tot allò que cal fer o no fer a la vida, sentint com m'acompanya; i no parlo d'esoterisme, sinó de quelcom més proper i interior.
El seu Patrimoni és viu en mi. 

23 de desembre 2020

En homenatge i record perenne a Artur Bladé i Desumvila

 

Fa unes setmanes, Josep Sancho, autor del llibre ArturBladé, escriure la memòria (1907-1995), ens va proposar a la gent dels diLLUMsd’arts al Forn fer alguna cosa per a commemorar el 25è aniversari de la mort d’Artur Bladé i Desumvila.

I com la gent dels diLLUMs som molt d’acceptar propostes, i posar en valor la gent gran del nostre territori és una de les nostres motivacions,  gràcies a la col·laboració d’amigues i amics habituals avui us podem oferir aquest vídeo amb diverses lectures de l’obra d’aquest gran escriptor i memorialista de la Ribera d’Ebre.

Hi participem molta gent, i vull destacar la tasca i la predisposició de Rafael Ricote en la tasca de muntatge. 

 Aquest vídeo s’afegeix a una llarga llista que hem elaborat aquests mesos de pandèmia, dedicats a Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos i Georgie Dann (sí, ho heu llegit bé, Georgie Dann, tenim un ampli ventall de propostes i bon humor), entre altres, i que us convidem a veure al nostre canal de youtube o al nostre blog.



Llegim i recordem, recordem i llegim, Artur Bladé

 Avui, que fa 25 anys que ens va deixar Artur Bladé i Desumvila, cal recordar aquest gran escriptor i memorialista, amb aquest recull de les meves vídeo lectures.

21 de desembre 2020

frases per fer

 

Li agraden les frases fetes; l’apassionen les frases per fer.

20 de desembre 2020

Històries de ciutat petita

 

Línia d’autobusos en una ciutat petita com Tortosa. Parada al barri de Remolins. Una dona gran travessa la plaça amb una carro d’anar a comprar que, en certa forma, l’ajuda a mantenir l’equilibri. Camina sense excessiva pressa; sap que l’autobús no marxarà sense ella. La conductora obre les portes, baixa, i sense deixar de remenar un cafè, o un tallat, que duu a les mans, li diu amb un to de veu força elevat, perquè la dona deu sordejar: “Avui he vist son cosí al mercat”.

Històries de ciutat petita, de gent propera.

19 de desembre 2020

Els nigrants i altres contes.

 


Els nigrants i altres contes. 

E. Martínez, D. Vargas, R. Sunyer, E. Cotes, G. de Castro, S. Diaz, G. Argimon, E. Casanovas, G. Illa, T. Guiluz, A. Romanyà, N. Naval, J. Altimiras i T. Barba

23è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2019-2020).

Cossetània Edicions, 2020 

Sinopsi

En una ciutat qualsevol, un nen tem amb totes les forces els Nigrants dolents i violents de què tothom parla sense acabar d’explicar ben bé què són, i tampoc els pares n’hi volen donar detalls. Per això, el noi els imagina com uns monstres terrorífics amb forma de tauró que l’atacaran durant la nit, sense saber que, en veritat, els té ben a la vora. Aquest comentari correspon a la narració guanyadora, Els Nigrants, d’Eloy Martínez Simón, en el 23è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2019-2020). A més, el llibre inclou una menció especial i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar.

18 de desembre 2020

Eines per a un taller d'escriptura

 Per a un taller d'escriptura, què és més útil?

a) Tornavís

b) Clau anglesa

c) Alicates

d) Martell

Podeu veure el resultat de l'enquesta a twitter i a facebook

17 de desembre 2020

CONVERSES AGAFADES AL VOL

 

CONVERSES AGAFADES AL VOL

Mentre estic a una sala d’espera, una dona que hi treballa atén una trucada personal, visiblement irritada. Surt de l’auricular el plor d’una xiqueta presumptament penedida que s’escolta des de lluny (té posat el mans lliures?); n’ha degut fer alguna de grossa que sembla afegir-se a una llista que s’endevina llarga.

-Et fotré una hòstia virtual! Et penses que estic aquí prenent el sol?

16 de desembre 2020

 No li agraden els comptes enrere; el seu objectiu és tirànicament previsible.

15 de desembre 2020

Si l’oblit no em falla, d’Albert Gavaldà

 


Si l’oblit no em falla, d’Albert Gavaldà

XXV Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol»

Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona

Si l’oblit no em falla parteix de l’experiència de l’alzhèimer de la mare. Les tres primeres seccions (amb set poemes cadascuna) són un re-corregut a partir de l’experiència directa, des de l’afrontament en el present de la malaltia, passant pel recurs a la memòria i als records d’infantesa, fins a diversos afectes intel·lectuals de l’autor i una visió que mira d’anar més enllà de la malaltia. El poemari culmina amb una secció més extensa. A partir d’aquí, fa un recorregut per diversos aspectes de la història i la cultura universals cercant la manera de transcendir la malaltia mateixa i fer-ne una al·legoria. 

14 de desembre 2020

Contes vírics, d’Elena Solé i Marta Amigó

 


Contes vírics, d’Elena Solé i Marta Amigó

Contes sobre l'afectació de diferents tipus de virus sobre les persones: les reaccions, les causes i efectes, les impressions, etc gairebé sempre des d'un punt de vista un tant sarcàstic..

13 de desembre 2020

La màquina de la vida, d’Eduard Prats

 


La màquina de la vida, d’Eduard Prats

Cossetània Edicions, 2020 

Sinopsi

Cristina Ardèvol és una jove psiquiatra que se’n va a Nova York l’any 1957 a la cerca d’una solució per a la malaltia dels ronyons que pateix. Poc abans de marxar coneix, a Barcelona, la Nicole, mare d’un infant amb la síndrome de Down. Arran d’aquesta trobada, mantenen un intercanvi epistolar que perdurarà poc més de tres anys. Al llarg d’aquest temps, la Cristina i la Nicole es confien per carta les vivències més personals, d’on sorgeix una profunda estimació.

En paral·lel, la Cristina viu un seguit d’experiències personals i professionals que la portaran a conèixer científics destacats en l’àmbit de les malalties infeccioses, de la reproducció humana i de l’hemodiàlisi. A través d’ells, s’endinsarà en les tortuositats de l’experimentació mèdica i haurà de fer front als problemes ètics que plantegen els avenços de la ciència.

Vint anys després, quan elles ja no hi són, la seva filla Raquel decideix fer pública la correspondència que totes dues van mantenir.

Lola i els contes, de Jesús Serrano

 


Lola i els contes, de Jesús Serrano

Amb il·lustracions de Jordi Alfonso

Recull de rondalles d’aquelles que, cada tarda, en aquella hora quan les rates panades es menjaven els mosquits, corrien de boca en boca per les cadires de bova que regien l’esdevindre diari dela voreta del nostre mil·lenari riu.


12 de desembre 2020

Les oliveres i altres paisatges perduts, d’Eva Arasa i Assumpta Arasa

 


Les oliveres i altres paisatges perduts, d’Eva Arasa i Assumpta Arasa

Edicions Saloria, 2020

Sinopsi

09 de desembre 2020

07 de desembre 2020

Desdefinicions (prudéntcia)

 prudéntcia. No mossegar amb excessiva força, per por de trencar-se un esmalt.

06 de desembre 2020

05 de desembre 2020

campionat Crea en català a l'Aixeta: Aixafar la guitarra de Jimi


 

Des d’avui participo al campionat Crea en català a l'Aixeta, amb un conte creat per a l’ocasió, que es titula Aixafar la guitarra de Jimi, que podeu llegir en aquest enllaç.

La proposta o repte consistia en escriure un text on aparegués la frase feta “aixafar la guitarra”, i de seguida em va vindre un moment musical històric en què m’he inspirat.

En aquesta primera edició participem 24 creadors/es en duels de dos. Jo participo vers Ivó Jordà. Us convido a veure les dues participacions i votar la que més us agradi al compte de tuiter de l'Aixeta en aquest enllaç

El calendari del campionat és el següent:

5 de desembre: inici del campionat

5 al 16 de desembre: període de publicacions i primera ronda de votacions

18 al 23 de desembre: segona ronda de votacions

27, 28 i 29 de desembre: les semifinals

30 de desembre: la final

GRÀCIES

04 de desembre 2020

Desdefinicions (vacurnar)

 

Vacurnar. Provocar immunitat activa contra determinades infeccions dictatorials, com la predisposició a afusellar, per tal de prevenir-les.


Fals proverbi lituà

 


03 de desembre 2020

Al calendari d'advent



Avui participo al calendari d'Advent que organitza l'Aixeta, amb un vídeo on, entre altres coses, llegeixo un dels contes que publico a la meva pàgina.   

Entre l’1 de desembre, i fins al 24 de desembre podreu gaudir cada dia de contingut exclusiu que els creadors/-es de la plataforma han fet especialment per a la pàgina de l’Aixeta 


 Saber que vius enmig d'un compte enrere,

descomptar-te de tant en tant.

02 de desembre 2020

Oco, mira cap endavant!

 CONVERSES AGAFADES AL VOL

Per la vora del riu de Tortosa, una iaia passeja amb el seu nét. 

-Oco! Mira cap endavant! - li crida ella, en un intent desesperat de protegir-lo de tots els perills. Els xiquets no tenen altra cosa que un davant i un ara.

Després s'aturen i li fa una foto a la A de la irresistible paraula Tortosa.

01 de desembre 2020

Converses agafades al vol

 CONVERSES AGAFADES AL VOL

Caminant per la via verda em creuo amb una parella jove que discuteix o, més ben dit, discrepa sobre la forma d'interpretar algunes paraules:

-És que tot t'ho prens amb una "tirita"! - es lamenta ella.

Calendari d'Advent a L'Aixeta

 


Des de l'Aixeta han preparat un regal de Nadal molt especial per desitjar bones festes!

A partir de l’1 de desembre, i fins al 24 de desembre podreu gaudir cada dia de contingut exclusiu que els creadors/-es de la plataforma han fet especialment per a la pàgina de l’Aixeta 

Us animem a visitar la pàgina de tots els i les creadores que ofereixen regals al calendari d'advent, i a subscriure-ust a la seves pàgines.


Si t'interessa un altre tipus de continguts creatius, recorda que a l'aixeta.cat també hi trobaràs actualitzada una gran quantitat de noves publicacions de tots i totes les creadores que en formen part i hi descobriràs noves joies.

Jo hi participo el dia 3 de desembre.