Aigües fondes, de Francesca Aliern, és la darrera novel·la publicada de Francesca Aliern, on l'autora ens narra una història que ens semblarà massa coneguda i quotidiana, malauradament. Sempre al costat dels perdedors i els humils, Francesca Aliern s'endinsa en el món de la violència de gènere, amb l'estil característic amb què ha aconseguit un públic fidelíssim després de tants anys i novel·les. La societat i l'inexistent educació sexual de l'època es converteixen en còmplices d'uns maltractaments amb què la víctima intenta conviure, enfonsada en unes aigües de les que molt poques en poden sortir, disposada a viure "dies de plom" o "llàgrimes sense sanglots, sens sorpirs. Aigua de dins el cos."Aquí podeu escoltar l'autora llegint-ne un fragment.
4 comentaris:
Avui ha sigut un luxe poguer escoltar un fragmrnt llrgit per l'autora.
Tota divulgació de llibre és una acció meritòria, i molt. Ens fa conèixer autors i, a vegades, trobar amics.
Molt bé, Jesús.
Aquest me l'apunto. Gràcies per la recomanació.
En aquest llibre la Francesca ens parla d'un passat molt recent i molt proper. La novel·la em va enganxar des de la primera pàgina i ja no ha deixat de fer-ho fins a la darrera.
La Francesca, a més a més, d'ensenyar-nos la doble cara del maltractador (home covard que sempre vol aparentar allò que no és; i que es mostra amable i encantador fora de casa: antipàtic i agressiu dins la llar; un home atemorit per la gran força interior que té la seua dona); ens mostra el paper tan important que tenen les persones properes a la dona maltractada per fer que ella pugui sortir d'aquest infern on viu.
Els toca tots, els personatges, des dels pares que sospiten coses i que no actuen, des de l'amiga i confident que li dona energia i forces per tirar endavant, del veïnatge que fa comentaris lleugers sobre el tema i que realitza judicis massa ràpids sobre els maltractaments.
Un altre personatge important i, penso jo que imprescindible de tenir present en aquestes situacins, és el fill del matrimoni. Una víctima silenciosa, testimoni mut i angoixat per la situació que pateix la seva mare.
Però també és extraordinari el crit d'esperança que desprén la història i com ens acaba mostrant que tothom pot tenir l'oportunitat de sortir-se'n de les situacions més angoixants i terribles que pugui viure en un moment determinat.
Un cop més felicito a la Francesca per la seva creació i a tu per aquest article i pel bloc en general.
Una abraçada,
Janet
Publica un comentari a l'entrada